{"id":2902,"date":"2025-01-26T05:28:00","date_gmt":"2025-01-26T04:28:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2902"},"modified":"2025-01-25T09:33:31","modified_gmt":"2025-01-25T08:33:31","slug":"condemnats-a-una-economia-low-cost","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2902","title":{"rendered":"Condemnats a una economia low cost?<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Darrerament he llegit unes declaracions de l\u2019economista Ni\u00f1o Becerra<\/strong> dient que potser estem condemnats a tenir una economia low cost que visqui del model de turisme massiu i d\u2019activitats del sector primari que demanen molta m\u00e0 d\u2019obra. Si \u00e9s aix\u00ed, ens hem de resignar a ser m\u00e9s pobres del que som, diu. Un altre economista, Miquel Puig<\/strong>, fa molts anys que va explicant que una baixa  productivitat acaba aportant poc benestar. La seva tesi diu que l\u2019economia \u00e9s com l\u2019aigua: es va col\u00b7locant on \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil trobar un cam\u00ed, en baixades i en llocs amples, sense contraccions. Un empresari que munti un bar no necessita la inversi\u00f3, el coneixement, la investigaci\u00f3, ni la organitzaci\u00f3 d\u2019un altre que vulgui fabricar components de superconductivitat, bateries el\u00e8ctriques o vacunes farmac\u00e8utiques RMA. Si l\u2019economia no facilita el cam\u00ed d\u2019aquests darrers empresaris, perqu\u00e8 no proporciona prou finan\u00e7ament en forma de capital risc i recursos bancaris, si la burocr\u00e0cia allarga els terminis per posar en marxa la ind\u00fastria, si t\u00e9 complicacions per tenir energia a un preu raonable, si la log\u00edstica \u00e9s cara i dif\u00edcil, si els treballadors que necessita no tenen l\u2019actitud, la formaci\u00f3 universit\u00e0ria i professional adient… est\u00e0 clar que aquesta ind\u00fastria triar\u00e0 altres llocs on ho tingui millor. Al seu lloc es desenvolupar\u00e0 una altra activitat m\u00e9s f\u00e0cil, com la de llogar paraig\u00fces a la sorra de la platja.<\/p>\n\n\n\n

Ambd\u00f3s economistes tenen ra\u00f3, nom\u00e9s difereixen en el temps en el que observen. En Miquel Puig pensa que, si no hi ha treball f\u00e0cil, els joves a la llarga veuran la necessitat de formar-se millor, d\u2019esfor\u00e7ar-se per sortir de l\u2019atur. En canvi Ni\u00f1o Becerra parteix de l\u2019observaci\u00f3 del que ara hi ha, un conjunt treballador de baix nivell i creu que, per donar-li feina, cal acceptar activitats f\u00e0cils, encara que aix\u00f2 ens porti a un empobriment. En Ni\u00f1o es resigna al que hi ha i en Miquel no, clamant per canviar el model.<\/p>\n\n\n\n

A aquests economistes s\u2019hi ha afegit aquesta setmana Andreu Mas Colell<\/strong> en un article on admet que Catalunya t\u00e9 un mal model econ\u00f2mic, per\u00f2 que, si no hi ha control sobre el volum de la poblaci\u00f3 (augment d\u2019immigraci\u00f3), hi ha el que hi ha, m\u00e9s o menys com diu Ni\u00f1o Becerra. Modificar el model de l\u2019economia, diu, demana propiciar els sectors d\u2019alta productivitat i subordinar la resta a aquest objectiu, tenint clar que el problema \u00e9s el creixement de la poblaci\u00f3. Per\u00f2, una vegada ha adm\u00e8s aix\u00f2, que amb un augment de la poblaci\u00f3 no crearem prou riquesa, diu que hi ha un valor del conjunt immigrant, lluny de l\u2019an\u00e0lisi fiscal, que \u00e9s el de l\u2019atenci\u00f3 a la gent gran: si aquest immigrant ha de tenir el cost que resolgui els problemes fiscals, no hi haur\u00e0 cap fam\u00edlia que pugui pagar la despesa de la cura del seu avi, diu. \u00c9s molt interessant aquesta apreciaci\u00f3, perqu\u00e8 ens afirma que, si volem continuar tenint pensions, si volem tenir persones que cuidin a la gent gran, estem obligats a incorporar gent de baix nivell econ\u00f2mic, per tant, a empobrir-nos com a societat cont\u00ednuament. Segur que no hi ha solucions alternatives?<\/p>\n\n\n\n

Els anys compresos entre 2021 i 2023, l\u2019augment de poblaci\u00f3 a Catalunya ha estat de 193.000 persones d\u2019Am\u00e8rica llatina, 94.000 d\u2019Europa de l\u2019Est,14.000 d\u2019\u00c0frica i 11.000 d\u2019Orient. La majoria d\u2019aquests col\u00b7lectius han anat a treballar en el sector serveis i a l\u2019atenci\u00f3 a la gent gran. Per\u00f2 no pot ser que l\u2019argument per atendre la gent gran sigui que, per a cada persona depenent, hi  hagi d\u2019haver una, dues o tres persones al seu c\u00e0rrec i que aix\u00f2 exigeixi sous baixos. Fer-ho de forma m\u00e9s eficient demana que aquest acompanyament es faci en resid\u00e8ncies p\u00fabliques (de dia o a temps complet), on el nombre de persones dedicades per cada resident \u00e9s molt inferior, anant des d\u2019un rati de 3 persones per a 1 depenent, fins a un de 0,35 a 1, \u00e9s a dir, unes 8,6 vegades millor.<\/p>\n\n\n\n

El mecanisme per trencar la in\u00e8rcia \u00e9s desacoblar el creixement de l\u2019augment de poblaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

La transici\u00f3 d\u2019un lloc a un altre \u00e9s dif\u00edcil, per\u00f2 necess\u00e0ria si no volem certificar l\u2019empobriment.<\/p>\n\n\n\n

Frenar l\u2019activitat de turisme (el president de Meli\u00e0 ha dit que \u00e9s una barbaritat anar a 100 milions de turistes), en alguna activitat en el sector primari i en el sector serveis, passa pel risc de fer apujar l\u2019atur temporalment. Per disminuir el turisme una soluci\u00f3 \u00e9s traslladar els vols de Ryanair i Easyjet a Girona i Reus, fent m\u00e9s dif\u00edcil el despla\u00e7ament low cost. En el sector primari la soluci\u00f3 passa per automatitzar la collita de fruits i per transformar els purins, augmentant la productivitat. I en el sector serveis a la gent gran la soluci\u00f3 \u00e9s invertir en resid\u00e8ncies amb efici\u00e8ncia. Si es vol es sap fer b\u00e9.<\/p>\n\n\n\n

A aquestes mesures cal acompanyar-ne d\u2019altres, com una campanya dient als joves la necessitat d\u2019estar formats, una inversi\u00f3 ingent en formaci\u00f3 professional, en formaci\u00f3 continua de treballadors que hagin de canviar el seu treball, un sistema de finan\u00e7ament d\u2019inversions en tecnologia que resolgui la par\u00e0lisi banc\u00e0ria a invertir amb risc i una revoluci\u00f3 burocr\u00e0tica que elimini permisos innecessaris per constituir una empresa, una f\u00e0brica o un parc d\u2019energia renovable.<\/p>\n\n\n\n

Girar la direcci\u00f3 per on va l\u2019economia no \u00e9s una tasca f\u00e0cil. Cal que qui hagi de prendre la decisi\u00f3 sigui conscient del problema, tingui la capacitat, i la valentia, per posar-ho en pr\u00e0ctica. El BdE diu que fins el 2050 necessitarem 250.000 immigrants per fer anar l\u2019economia espanyola. \u00c9s insistir m\u00e9s en l\u2019economia BAU (business as usual), quan el que ens cal \u00e9s transformar l\u2019economia en m\u00e9s productiva, eficient, digital, renovable i frugal.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t