![\"\"](\"http:\/\/lh6.ggpht.com\/_WtTyv7DS8EA\/S6DGtOINa3I\/AAAAAAAABXc\/1RyK_M_2GAE\/Linies%20nevada.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
La gran nevada ha posat al descobert un munt de q\u00fcestions sense resoldre o mal resoltes. Gaireb\u00e9 totes elles fruit de contradiccions de la nostra societat. Durant els \u00faltims anys la depend\u00e8ncia de l’electricitat no ha fet m\u00e9s que augmentar. I aix\u00f2 no \u00e9s res del que encara ha de venir amb el transport el\u00e8ctric. La societat del futur ser\u00e0 el\u00e8ctrica, \u00e9s el t\u00edtol d’un dels meus articles. El daltabaix de la xarxa el\u00e8ctrica ha posat aquesta primera q\u00fcesti\u00f3 en un lloc destacat en el debat. Escolto declaracions de molta gent dient que per tornar a passar situacions com les de fa 40 anys no feia falta fer el cam\u00ed que s’ha fet. Crec que s\u00f3n reflexions en calent. Una persona que deia aix\u00f2 tenia ja una certa edat.<\/p>\n
Hauria de pensar que si la nostra cultura no hagu\u00e9s fet aquest cam\u00ed segurament ara ja estaria morta o amb una vida amb menys qualitat de la que porta ara. El nostre benestar es deu sobretot a les millores del confort dom\u00e8stic amb la calefacci\u00f3 i a les derivades de la sanitat, ambdues relacionades amb l’electricitat. Per tant la depend\u00e8ncia de l’electricitat no \u00e9s la mateixa ara que la de fa 40, 30, 20 i ni tan sols 10 anys. I encara ser\u00e0 molt m\u00e9s intensa en els propers decennis. A partir d’aqu\u00ed ja podem veure que la qualitat del subministrament no pot ser la mateixa, essent important\u00edssim assegurar-la en el m\u00e0xim de circums?t\u00e0ncies. Aquest raonament, copsat en pr\u00f2pia carn per moltes persones de les nostres comarques, trenca completament amb aquella ideologia que hem de viure sense xarxes el\u00e8ctriques.<\/p>\n
Que hi visquin ells i no emprenyin la resta! La segona q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s quin grau de seguretat hem d’aplicar a la xarxa el\u00e8ctrica. Des de l’autopista fins el mar ha caigut part de la xarxa de 110 kV, 25 kV i part de la de baixa tensi\u00f3. La gent diu que ha estat per manca de manteniment. A falta de veure el resultat de l’expedient obert per la Generalitat a les ?compa?nyies el\u00e8ctriques, aix\u00ed, per sobre, em sembla que la caiguda de la xarxa no es deu a mal manteniment. Ha caigut la xarxa, els arbres dels boscos i el sostre del pavell\u00f3 de Quart. Han caigut torres de formig\u00f3, met\u00e0l\u00b7liques i de fusta, amb vanos grans i petits. El meu parer \u00e9s que la xarxa ha estat sobrepassada pel pes de la neu humida. Els cables es van carregant de neu, s’allarguen pel pes, fent possible posar-hi m\u00e9s neu,… fins que cau el cable o la torre. Ha estat una nevada excepcional, segur.<\/p>\n
<\/p>\n
Per\u00f2 aix\u00f2 no ha de ser excusa per no fer res i esperar a la propera. Del meu record hi ha la nevada de gener de 1986, la de novembre de 2001 i la d’ara com a excepcionals. La de 1986 nom\u00e9s va afectar la l\u00ednia de transport de REE de 220 kV fins a Jui\u00e0. La de 2001 va afectar sobretot l’espai entre Barcelona i Igualada i aquesta ha afectat Girona. Totes tres tenen en com\u00fa el mateix fet: una llevantada coincideix amb una gota freda en altura. Per tant estem davant un fenomen que es repeteix amb una freq\u00fc\u00e8ncia apreciable: en 24 anys s’ha repetit en 3 ocasions, cada vuit anys de mitjana. El director general de Fecsa Endesa Josep M. Rovira es q\u00fcestiona que aquesta freq\u00fc\u00e8ncia demani canviar el disseny de la xarxa. Estic conven\u00e7ut que no veu la mateixa freq\u00fc\u00e8ncia que ara he exposat. Amb l’augment de la depend\u00e8ncia el\u00e8ctrica \u00e9s imprescindible superar adversitats semblants, canviant la normativa de pes de neu. Aquesta ha de ser la mateixa a la costa (almenys la de Girona) que a la muntanya pel fet que la humitat multiplica la densitat per dos o per tres.<\/p>\n
La tercera q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s saber qu\u00e8 \u00e9s el que ha caigut durant l’episodi. Les comarques de Girona alimenten els m\u00e9s de 850 MW per 5 punts. El principal \u00e9s la l\u00ednia de 220 kV de Vic a Jui\u00e0. Aquesta alimentaci\u00f3 \u00e9s l’\u00fanica possible per a l’Alt Empord\u00e0, on aporta prop de 200 MW i 119.000 usuaris. Dues alimentacions m\u00e9s es fan a 132 kV a Salt. Una ve d’Olot i l’altra ve de la Roca. Una altra alimentaci\u00f3 prov\u00e9 del corredor Sau Susqueda amb l\u00ednies de 110 kV que van a Mas Xirgu a Girona. Finalment la darrera alimentaci\u00f3 prov\u00e9 de Tordera, on una l\u00ednia de 110 kV alimenta la Costa Brava sud. La nevada va fer desconnectar la l\u00ednia principal de 220 kV deixant autom\u00e0ticament 201.000 usuaris sense subministrament, amb 333 MW.<\/p>\n
Quan aquesta es va recuperar hi va haver tensi\u00f3 per als 119.000 usuaris de l’Alt Empord\u00e0, 199 MW. Per\u00f2 al caure les alimentacions de 110 kV tant des de Tordera, com des de Cass\u00e0 i des de Jui\u00e0-Forallac van quedar sense tensi\u00f3 tots els usuaris de la Costa Brava des de l’Escala fins Blanes, 134 MW, 82.000 usuaris. \u00c9s aquesta xarxa la que estar\u00e0 resolta provisionalment en 6 dies i definitivament en 1 mes i amb generadors locals. Si hagu\u00e9s caigut una torre de la l\u00ednia de 220 kV la manca de subministrament per a les comarques de Girona hauria durat com a m\u00ednim 15 dies. Aquesta previsi\u00f3 \u00e9s la que s’ha fet servir sempre per justificar la urg\u00e8ncia de la MAT com a font d’alimentaci\u00f3 a les comarques de Girona. Si l’argument no \u00e9s de prou pes, facin-s’ho mirar. L’any 1986 la l\u00ednia de Vic-Jui\u00e0 va caure a l’al\u00e7ada de La Rep\u00fablica i el dany va ser petit per la menor depend\u00e8ncia el\u00e8ctrica, i va ser possible l’alimentaci\u00f3 alternativa per les altres 4 entrades. La quarta q\u00fcesti\u00f3 afecta els contraris a la MAT dient que aquesta no hauria resolt el drama. Ja veieu que si arriba a caure la l\u00ednia de 220kV el resultat hagu\u00e9s estat demolidor. Per\u00f2 fins i tot aguantant la l\u00ednia de 220 kV la construcci\u00f3 de la MAT hauria minvat el problema de la Costa Brava. Aqu\u00ed el punt principal va ser la caiguda de les l\u00ednies de 110 kV. Pel nord a Forallac van caure les torres 60, 61, 62, 63, 64, 65, 69, 70, 71, 72 i 73, pel centre a Cass\u00e0, van caure les torres 89 i 90, en l’alimentaci\u00f3 de Castell d’Aro a Vall-llobrega i pel sud, de Calella a Matar\u00f3, van caure les torres 34, 35, 36, 37, 38, 47, 48, 49 i 52, fet que va significar deixar d’alimentar Tordera, que alhora subministra Lloret.<\/p>\n
Hi ha previstos quatre nodes que surten de la MAT a partir dels quals s’alimenta alternativament la xarxa de Girona. Un \u00e9s a Bescan\u00f3, des d’on Endesa ha de construir una l\u00ednia de 132 kV que connecti amb Salt. L’altre \u00e9s el de Riudarenes que alimentar\u00e0 la l\u00ednia de 110 kV que electrifica Lloret, punt fortament castigat en aquest episodi. Una altre \u00e9s la de Ramis que alimentar\u00e0 Jui\u00e0 i la l\u00ednia de 132 kV que va a Llan\u00e7\u00e0. Finalment el darrer \u00e9s el de Santa Llogaia, que alimentar\u00e0 la l\u00ednia de 132 kV de Figueres. Aquestes alimentacions no s’han pogut executar pel retard de la MAT. El parc de Tordera, que ha vist la seva alimentaci\u00f3 tallada per les l\u00ednies de Sant Celoni i Calella, hauria estat garantit amb la MAT, i a trav\u00e9s d’aqu\u00ed fins a Forallac. Nom\u00e9s calia aixecar les torres 89 i 90 a Castell d’Aro. La cinquena q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s saber si Endesa inverteix en la xarxa actual.<\/p>\n
El pla Tramuntana ha significat inversions importants com les subestacions de Forallac, de Vall-llobrega i de Cass\u00e0, no s\u00e9 si suficients, per\u00f2 les m\u00e9s importants estan pendents d’execuci\u00f3 esperant els nodes de la MAT. Moltes d’aquestes inversions no s’han pogut fer per la resist\u00e8ncia del territori. El problema \u00e9s de la MAT, ho va ser en la l\u00ednia de Girona-Cass\u00e0-Castell d’Aro i encara ho \u00e9s en la l\u00ednia de 132 kV entre Olot, Seriny\u00e0 i Figueres. No es pot alhora demanar m\u00e9s l\u00ednies i fer els impossibles perqu\u00e8 no passin. D’aix\u00f2 se’n diu esquizofr\u00e8nia col\u00b7lectiva. La sisena q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s el soterrament de les l\u00ednies. Es diu que si tot fos soterrat no hi hauria hagut cap problema. Aix\u00f2 \u00e9s una bajanada que circula des de fa temps en els moviments opositors a l’electricitat, entre ells els alcaldes de l’AMMAT. Ara diuen que ja estan a favor de la MAT, per\u00f2 soterrada. El mateix raonament el fan extensiu a totes les l\u00ednies. L’argument parteix de la base que el cost de soterrar el pagar\u00e0 la companyia el\u00e8ctrica i que no ens afectar\u00e0 en la tarifa. No saben que la tarifa t\u00e9 costos regulats i costos de mercat i que absolutament tots els costos acaben aflorant en el preu final. \u00c9s impossible, no \u00e9s sostenible econ\u00f2micament, soterrar gran quantitat de l\u00ednies. Ni el tram de la MAT des de Santa Llogaia fins a Bescan\u00f3 \u00e9s factible de ser soterrat t\u00e8cnicament per incompatibilitat entre pot\u00e8ncia de curtcircuit, transformaci\u00f3 a continua i compensaci\u00f3 reactiva (una q\u00fcesti\u00f3 que l’informe de Cilma sempre ha obviat), ni \u00e9s factible anar soterrant les l\u00ednies pel sol fet que no ens agraden. Les companyies permeten que els ajuntaments paguin el soterrament al pas pel seu municipi i aquests estan en el seu dret d’aconseguir subvencions a tal efecte. Per aqu\u00ed hi pot haver una sortida en algun cas. No es pot soterrar tot el pa\u00eds i demanar que l’economia cre\u00ef llocs de treball.<\/p>\n
\u00c9s una il\u00b7lusi\u00f3, una fal\u00b7l\u00e0cia, que el moviment contra tot ha anat introduint. Finalment, la setena q\u00fcesti\u00f3, \u00e9s el paper de l’administraci\u00f3. \u00c9s intolerable anar retardant les inversions en infraestructures el\u00e8ctriques per por als moviments que frenen el territori. A la fi l’administraci\u00f3 acaba sent corresponsable amb aquests moviments per no haver agilitzat la tramitaci\u00f3 dels projectes. No pot ser que la MAT, la l\u00ednia d’Olot-Seriny\u00e0-Figueres i els parcs e\u00f2lics necessitin m\u00e9s de 10 anys de tramitaci\u00f3. El fre de certs partits pol\u00edtics al desenvolupament \u00e9s pal\u00e8s pel que fa a ICV. Com algun conseller ha dit, en aquest partit hi ha consignes de frenar el creixement econ\u00f2mic. Intolerable! ERC tamb\u00e9 va fent el joc en aquesta q\u00fcesti\u00f3. CiU fa un paper ambigu, deixant que alcaldes seus abanderin moviments anti-MAT i ara prosoterrament. Nom\u00e9s cal que recordin el cost pol\u00edtic de la l\u00ednia de Cass\u00e0-Castell d’Aro. Si CiU deixa fer els alcaldes per desgastar el govern s’equivoca: el p\u00f2sit del Nimby queda i els afectar\u00e0 a ells quan governin. I els socialistes pagaran car no haver deixat clares aquestes q\u00fcestions amb els seus socis, donant-los la Conselleria de Medi Ambient, que ha col\u00b7lapsat el pa\u00eds molt m\u00e9s que la nevada.<\/p>\n