{"id":2899,"date":"2025-01-19T05:23:00","date_gmt":"2025-01-19T04:23:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2899"},"modified":"2025-01-17T11:24:53","modified_gmt":"2025-01-17T10:24:53","slug":"immigracio-es-inevitable","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2899","title":{"rendered":"Immigraci\u00f3. \u00c9s inevitable?<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

El debat sobre els efectes de la immigraci\u00f3, sovint es converteix en una pol\u00e8mica on hi ha molta ideologia i on prevalen els extrems: o b\u00e9 el que \u00e9s pol\u00edticament correcte, o les actituds bel\u00b7ligerants; s\u2019acaba titllant el que fa la discussi\u00f3 de persona woke o feixista, segons l\u2019extrem que observi. El que caldria s\u00f3n grans dosis de reflexi\u00f3 i discussi\u00f3 serena. Conscient d\u2019aix\u00f2, he volgut publicar tres articles abans de fer aquest. El primer descrivia la necessitat de construir una comunitat forta, socialment justa, solid\u00e0ria, amb prou identitat per fer possible aquesta germandat entre ciutadans. El segon era sobre la meritocr\u00e0cia, on es reflexionava sobre el fet que cap societat pot subsistir si est\u00e0 plena de gent que s\u2019aprofita de  l\u2019altre, i on la just\u00edcia social radica en donar a cadasc\u00fa raonablement segons el que aporta. El tercer era explicant que una economia no est\u00e0 obligada a cr\u00e9ixer per cr\u00e9ixer i que, si ha de cr\u00e9ixer, ha de ser perqu\u00e8 l\u2019augment pot aportar benestar.<\/p>\n\n\n\n

El debat sobre la immigraci\u00f3 est\u00e0 cenyit a resoldre uns quants conceptes. El primer, el punt de vista for\u00e7a est\u00e8s pel qual sense m\u00e9s gent de fora l\u2019economia no t\u00e9 prou treballadors per fer-la anar. El turisme ha passat de 82,8 milions el 2018 a m\u00e9s de 88,5 milions el 2024. \u00c9s cert que aquest augment d\u2019activitat ha millorat la posici\u00f3 exterior d\u2019Espanya, passant d\u2019un super\u00e0vit comercial de b\u00e9ns i serveis de 22.000 milions d\u2019euros el 2018 a 62.000 milions el 2023. Si la millora de la riquesa fos substancial, l\u2019estat no hauria d\u2019augmentar enguany el seu deute nou en 60.000 milions m\u00e9s. La devaluaci\u00f3 interna de l\u2019economia espanyola ha vingut acompanyada de l\u2019entrada de 1.183.000 immigrants en els darrers dos anys, 275.000 d\u2019ells a Catalunya, amb els que hem hagut de repartir les millores assolides. L\u2019augment de facturaci\u00f3 d\u2019Espanya, acompanyat d\u2019una p\u00e8rdua de productivitat substancial, no est\u00e0 clar, doncs, que sigui suficient per resoldre els desequilibris que es deriven d\u2019aquest augment de poblaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

La segona idea \u00e9s la capacitat d\u2019una comunitat per absorbir l\u2019augment de poblaci\u00f3 pel que fa a acolliment, ensenyament de la llengua, formaci\u00f3 professional, coneixements cient\u00edfics i tecnol\u00f2gics, i altres valors d\u2019integraci\u00f3. Un estudi de la UAB mostra que el 2023 els aturats immigrants eren el 29,6%,  evidenciant el problema d\u2019encabir els nous arribats a la societat catalana. El pes immigrant \u00e9s m\u00e9s elevat a l\u2019Alt Empord\u00e0, al Barcelon\u00e8s i a la Segarra, amb m\u00e9s del 28% de la poblaci\u00f3, i al Giron\u00e8s, Baix Empord\u00e0 i la Selva amb percentatges del 24%. Els programes d\u2019acollida que hi ha avui s\u00f3n una an\u00e8cdota al costat de la magnitud del problema. Si no s\u2019acaben integrant els nous col\u00b7lectius, donant una feina respectable, la creaci\u00f3 de guetos est\u00e0 garantida i la seguretat m\u00e9s amena\u00e7ada: col\u00b7lectius sense ingressos i sense habitatge s\u00f3n embrions de conflictes socials. En aquest sentit, no hi hauria d\u2019haver cap nouvingut sense papers i sense acolliment, apareixent aqu\u00ed de forma di\u00e0fana la limitaci\u00f3 de la capacitat que t\u00e9 qualsevol pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

El tercer concepte \u00e9s el que diu que tenim el deure d\u2019acollir a tots els nouvinguts que arriben. Cap pa\u00eds pot encabir els m\u00e9s de 60 milions de refugiats que es desplacen pel m\u00f3n. Un estudi de l\u2019ONU dit UNDP, estudiant a 3.000 immigrants il\u00b7legals arribats a Europa des d\u2019\u00c0frica, mostra que el 71% dels immigrants provenen d\u2019\u00c0frica occidental, amb edats entre 20 i 29 anys, amb una preparaci\u00f3 acad\u00e8mica millor que la mitjana de la poblaci\u00f3 d\u2019on procedien. La marxa d\u2019aquesta gent dels seus pa\u00efsos els empobreix. Aix\u00ed mateix, les remeses que envien els immigrants als seus pa\u00efsos fan minvar el treball remunerat legal all\u00e0, fent disminuir els salaris i la productivitat, augmentant la inflaci\u00f3. A Catalunya tenim el 28,8% provinent d\u2019Am\u00e8rica Llatina, el 22,5% d\u2019\u00c0frica (Marroc el 19%), el 12,7% d\u2019Europa de l\u2019est i el 12% d\u2019Orient.<\/p>\n\n\n\n

El quart pensament \u00e9s el de l\u2019ajuda als pa\u00efsos africans. Paul Kagame<\/strong>, president de Ruanda i ex-president de la Uni\u00f3 Africana, diu que cada euro que es gasta a \u00c0frica \u00e9s 100 vegades m\u00e9s efectiu, i ajuda a 100 vegades m\u00e9s persones, que no pas cada euro que es fa de despesa migrat\u00f2ria a Europa. Aix\u00f2 demana una pol\u00edtica d\u2019ajuda a les inversions als pa\u00efsos de sortida de fluxos migratoris.<\/p>\n\n\n\n

El cinqu\u00e8 judici diu que un immigrant aporta el seu cost. Un estudi a Dinamarca mostra que un nadiu i un immigrant europeu aporten m\u00e9s del que reben, de mitjana, a partir de 25 anys i fins que en tenen 60. Un immigrant afric\u00e0 no arriba a aportar mai m\u00e9s del que rep de l\u2019Estat. Un altre estudi de Pa\u00efsos Baixos diu que un holand\u00e8s aporta durant la seva vida 98.000 \u20ac al seu sistema, un immigrant europeu 42.000 \u20ac i un no europeu t\u00e9 un saldo negatiu de -167.000 euros de mitjana.<\/p>\n\n\n\n

El sis\u00e8 esquema, i un element clau per comprendre la situaci\u00f3, \u00e9s l\u2019efecte crida. L\u2019augment del turisme, el d\u2019activitats lligades al sector primari i el de les cures a la gent gran, tenen un efecte crida que cal aturar si no volem haver d\u2019acabar assumint pol\u00edtiques de control d\u2019immigraci\u00f3 m\u00e9s contundents, uns trons que ja s\u2019escolten a no massa dist\u00e0ncia de nosaltres.<\/p>\n\n\n\n

Tot plegat fa que el debat sigui enrevessat, i que siguin m\u00e9s necessaris que mai estudis com els de Dinamarca i de Pa\u00efsos Baixos per centrar les dades. El debat tamb\u00e9 demana serenitat per trobar les solucions abans que en els propers mesos no vingui una ona anti-migrat\u00f2ria que ens passi per sobre i ens agafi sense les idees clares.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t