{"id":2893,"date":"2025-01-12T05:47:00","date_gmt":"2025-01-12T04:47:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2893"},"modified":"2025-01-11T18:51:32","modified_gmt":"2025-01-11T17:51:32","slug":"creixer-per-creixer-compulsivament","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2893","title":{"rendered":"Cr\u00e9ixer per cr\u00e9ixer compulsivament<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

En el m\u00f3n empresarial, on \u00e9s dif\u00edcil fer trampes comptables, \u00e9s ben sabut que si no hi ha beneficis dif\u00edcilment hi haur\u00e0 futur per a l\u2019empresa. Els resultats d\u2019una companyia son la difer\u00e8ncia entre els ingressos (les vendes de producte o servei) i els costos, que inclouen els variables (mat\u00e8ries primeres, embalatge, energia, serveis exteriors) i els fixes (lloguers, personal, impostos). Aquest resultat \u00e9s el marge brut d\u2019explotaci\u00f3 que, si \u00e9s negatiu durant un cert temps causar\u00e0 la mort de l\u2019empresa. A aquest marge cal deduir l\u2019amortitzaci\u00f3 dels equipaments (el valor de les inversions quantificada per a cada any), els costos financers, els beneficis i els  impostos sobre aquests darrers. Si una empresa viu nom\u00e9s cobrint el marges variables i fixes, no pot tenir massa recorregut, car no podr\u00e0 mantenir correctament els equipaments quan envelleixen, ni podr\u00e0 invertir per estar al dia tecnol\u00f2gicament. Normalment un criteri conservador i continuista demana reinvertir la quantitat que est\u00e0 destinada a amortitzaci\u00f3 cada any. Si una empresa entra en p\u00e8rdues, dif\u00edcilment tindr\u00e0 cr\u00e8dit bancari o de prove\u00efdors, anant cam\u00ed del tancament.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha alguna empresa que funcioni en p\u00e8rdues? S\u00ed, per\u00f2 no per massa temps. Es ven per sota marge brut per superar moments puntuals de tresoreria, per\u00f2 \u00e9s un estat arriscat del que cal sortir. En aquesta situaci\u00f3 les empreses funcionen en mode de crisi, amb l\u2019objectiu de no caure. Tamb\u00e9 hi ha empreses que creixen sense augmentar el seu marge brut per q\u00fcestions estrat\u00e8giques, ja sigui per eliminar la compet\u00e8ncia, perqu\u00e8 volen m\u00e9s quota de mercat, o perqu\u00e8 desenvolupen un nou producte, per\u00f2 tampoc \u00e9s una situaci\u00f3 adient. Cr\u00e9ixer per cr\u00e9ixer, sense aportar m\u00e9s valor afegit, no t\u00e9 sentit, no aporta millora. Les empreses, a difer\u00e8ncia de les administracions, no poden subsistir tenint d\u00e8ficit pressupostari permanent, de forma que el retorn dels deutes, m\u00e9s els interessos, es financin amb m\u00e9s deute nou, en una fugida endavant.<\/p>\n\n\n\n

Tot aix\u00f2 ho explico perqu\u00e8 l\u2019economia catalana i l\u2019espanyola estan creixent per cr\u00e9ixer, per mantenir uns ratis financers sobre PIB que donin marge al govern i no exigeixin fer retallades, en un moment en qu\u00e8 les economies mundials han entrat en una fase d\u2019incertesa important. Tots els valors d\u2019activitat manufacturera mundial estan en hores baixes, els interrogants del nou govern de Washington ho acaben d\u2019aprofundir, Xina no sap com haur\u00e0 de resoldre una producci\u00f3 amb sobrecapacitat, i Europa est\u00e0 descol\u00b7locada sense un objectiu clar.<\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 l\u2019economia catalana creix sense massa marge brut? Perqu\u00e8 l\u2019entrada de turistes i d\u2019immigrants han canviat els par\u00e0metres de funcionament. Si abans del Covid la despesa d\u2019un turista per cada catal\u00e0 estava entre 2.545 i 2.757 euros (de 2017 a 2019) i ten\u00edem en el mateix per\u00edode un augment de PPC (PIB per c\u00e0pita) de 1.676 \u20ac, ara per passar d\u2019una despesa de 2.085 a 2.650 euros (de 2022 a 2023) hem fet un salt de 3.230 \u20ac de PPC. \u00c9s a dir, abans de la pand\u00e8mia, per cada euro de despesa que feia el turisme l\u2019economia catalana generava 7,91 \u20ac de PPC i despr\u00e9s de la pand\u00e8mia est\u00e0 generant 5,71 \u20ac de PPC, un 27,7% menys.  Per fer-ho hem hagut d\u2019augmentar considerablement el n\u00famero de treballadors immigrants de forma que l\u2019increment de PIB degut a l\u2019augment de poblaci\u00f3, ha passat des del 3,8% el 2019 fins a percentatges del 17,7% el 2022 i del 12,7% el 2023, fet que explica el creixement, amb una p\u00e8rdua notable de productivitat de l\u2019economia. Aquesta p\u00e8rdua ve associada sempre d\u2019una menor creaci\u00f3 de riquesa, de marge brut, i tot plegat impedeix renovar els actius (habitatges, carreteres, ferrocarril, hospitals, escoles) i fer front al futur.<\/p>\n\n\n\n

Feia falta caure en aquest model? El m\u00f3n financer diu que s\u00ed (perqu\u00e8 viu del creixement, sigui de qualsevol qualitat), per\u00f2 si els costos socials han pujat, de forma que els ingressos p\u00fablics no poden cobrir les noves despeses d\u2019habitatge, salut, ensenyament, mobilitat, seguretat i pensions, haurem fet un pas enrere. Cr\u00e9ixer per cr\u00e9ixer, sense millorar substancialment l\u2019amortitzaci\u00f3 i el benefici, \u00e9s un error semblant al consum per consum, compulsiu, i fals.<\/p>\n\n\n\n

Cal redre\u00e7ar la direcci\u00f3 de l\u2019economia augmentant el valor afegit, b\u00e9 sigui incrementant l\u2019impost de l\u2019IVA al turisme, sigui fent una revoluci\u00f3 en la formaci\u00f3 professional o sigui alleugerint costos energ\u00e8tics i burocr\u00e0tics per refor\u00e7ar el sector industrial.<\/p>\n\n\n\n

Persistir en cr\u00e9ixer amb el model actual ens condemna a no poder resoldre els desequilibris que aporta, a un augment de la viol\u00e8ncia, a no poder resoldre l\u2019habitatge, a tenir metges immigrants mentre els nostres graduats marxen del pa\u00eds per salaris baixos, a foragitar l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia del pa\u00eds a investigar en universitats a l\u2019estranger i a una destrucci\u00f3 de la comunitat tal i com l\u2019hav\u00edem conegut fa uns anys, empobrint la classe mitjana.<\/p>\n\n\n\n

Quan una economia no t\u00e9 prou productivitat, en tot cas ho resol amb m\u00e9s treball, no pas amb menys. Els nostres pares, en un entorn de baix\u00edssima productivitat, havien de treballar 12 hores di\u00e0ries, dissabtes inclosos, per superar una pobresa important. Ara, en una economia que no sap generar prou marge, es pret\u00e9n que els aturats que no vulguin treballar no ho facin, que l\u2019absentisme marqui r\u00e8cords mai vistos i que la ministra Yolanda Diaz<\/strong> nom\u00e9s pensi en no treballar \u201cper mantenir la salut\u201d, diu. L\u2019empla\u00e7o a dir-nos com resoldrem els costos socials treballant menys i amb baixa productivitat. Haur\u00e0 descobert un nou model econ\u00f2mic, els dels pans i els peixos… que, de fet, \u00e9s el de pa per avui, gana per dem\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t