{"id":2888,"date":"2024-12-29T05:27:00","date_gmt":"2024-12-29T04:27:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2888"},"modified":"2024-12-28T17:28:10","modified_gmt":"2024-12-28T16:28:10","slug":"una-comunitat-forta-la-clau","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2888","title":{"rendered":"Una comunitat forta, la clau<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Amb els anys el m\u00f3n s\u2019ha anat complicant cada vegada m\u00e9s. La idea d\u2019un m\u00f3n solidari entre pa\u00efsos apareix avui com un pensament impossible. Sigui en el cas del canvi clim\u00e0tic, on Xina ja ha donat a entendre que pensa cremar carb\u00f3 fins que li vingui b\u00e9, sigui en relaci\u00f3 a la manca de cooperaci\u00f3 econ\u00f2mica entre regions, o sigui amb al repunt de conflictivitat geopol\u00edtica, no \u00e9s un bon moment per a la solidaritat internacional. L\u2019ONU, aix\u00ed com altres organismes internacionals com l\u2019OMC, s\u00f3n cada cop m\u00e9s q\u00fcestionats per la seva utilitat. Molts dels mecanismes que el m\u00f3n va adoptar despr\u00e9s de la II Guerra Mundial semblen superats. Tothom va contra tothom, i sorgeixen mecanismes de superviv\u00e8ncia arreu.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta passada setmana hem vist un episodi cruel d\u2019aix\u00f2: l\u2019homicidi m\u00faltiple a Magdeburg per una persona nascuda a Ar\u00e0bia Saudita que feia anys que vivia a Alemanya. L\u2019home, radical anti islamista, amb deliris conspiranoics, creia que Alemanya no feia prou esfor\u00e7os per evitar la islamitzaci\u00f3. El conflicte sobre la islamitzaci\u00f3 d\u2019Europa i sobre l\u2019exc\u00e9s d\u2019emigrants que, segons moltes persones, esgoten els recursos a les ajudes socials, \u00e9s un pensament en creixent expansi\u00f3. El desconcert del m\u00f3n \u00e9s greu, perqu\u00e8 el cam\u00ed cada vegada es fa m\u00e9s dispers enlloc de cercar punts de trobada.<\/p>\n\n\n\n

La humanitat, arran de la globalitzaci\u00f3, del moviment de persones, de l\u2019a\u00efllament de l\u2019individu del seu entorn, est\u00e0 repetint un patr\u00f3 que ja havia superat en la prehist\u00f2ria: un hum\u00e0 vivint en solitari llavors estava condemnat a una mort segura. Estem fomentant que la societat esdevingui cada vegada m\u00e9s salvatge amb la persona a\u00efllada, comptant amb menys suports emocionals, cosa que la fa m\u00e9s i m\u00e9s vulnerable. Malgrat aquesta individualitzaci\u00f3 de les societats modernes, l\u2019home segueix sent un \u00e9sser comunitari. La soledat i la manca de relacions socials porten a la infelicitat i fins i tot a malalties, com la de l\u2019home radical. Per aix\u00f2 es fa tan necessari pensar en termes comunitaris.<\/p>\n\n\n\n

Un aspecte clau per delimitar una comunitat \u00e9s la diferenciaci\u00f3 entre pertinen\u00e7a i no pertinen\u00e7a, de forma que, per exemple, dintre una fam\u00edlia ens sentim m\u00e9s propers amb els consanguinis que no pas amb els que no en formen part. Estem m\u00e9s disposats a ajudar als \u00edntims que al estranys, i tindrem la confian\u00e7a que no serem enganyats.<\/p>\n\n\n\n

A mesura que ens anem allunyant del cercle familiar apareixen m\u00e9s comunitats: la del cercle d\u2019amics, la del poble o barri on vius, la de la comarca, la de la prov\u00edncia, la del pa\u00eds… o fins i tot la de la religi\u00f3, del club de futbol, o del grup de muntanya. Som animals comunitaris. El que s\u2019identifica amb el poble, la seva regi\u00f3 o el pa\u00eds, es troba m\u00e9s proper amb els que viuen en ell i cultiven les tradicions, la seva cultura i les seves costums, que no pas aquells que no son del lloc o que no s\u2019identifiquen amb la comunitat. El que no es sent del grup \u00e9s menys propici a treballar amb altruisme, a mantenir els b\u00e9ns comuns, a ajudar als altres, o a participar en projectes comunitaris.<\/p>\n\n\n\n

Les comunitats han desenvolupat regles i lleis configurant una cooperaci\u00f3 justa. Per aix\u00f2 la confian\u00e7a \u00e9s fonamental, sabent que els que tenim al costat no estan buscant constantment l\u2019oportunitat per estafar-nos. Aquestes regles es defineixen per mitj\u00e0 de valors comuns i s\u2019interioritzen emocionalment a trav\u00e9s de relats, costums i tradicions.<\/p>\n\n\n\n

Nom\u00e9s on hi ha valors i lla\u00e7os comuns existeix una disposici\u00f3 per a la solidaritat. Per aix\u00f2 ha de quedar clar, com va passar en els anys 1945 a 1975, que la contribuci\u00f3 econ\u00f2mica dels que tenen una millor situaci\u00f3 personal, per poder finan\u00e7ar tasques p\u00fabliques, o ajudar a persones amb problemes, ha de venir acompanyada d\u2019una responsabilitat de tothom en el treball i en el b\u00e9 com\u00fa. Civisme, solidaritat i responsabilitat compartida dins la comunitat van ser valors reconeguts \u00e0mpliament per la majoria de la societat aquells anys. Els drets van associats a deures.<\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2 ara, havent trencat aquelles comunitats per un fort individualisme i per una penetraci\u00f3 de la immigraci\u00f3 m\u00e9s elevada de la que es pot integrar amb els valors, tradicions i costums del pa\u00eds, \u00e9s molt dif\u00edcil resoldre el conflicte identitari. De fet, cap comunitat pot esdevenir refugi si s\u2019obre a tot el m\u00f3n. \u00c9s fonamental per a la vida en com\u00fa  de les persones, i per a les possibilitats de desenvolupament, determinar quines comunitats s\u00f3n fortes i creadores d\u2019identitat i quines s\u00f3n fr\u00e0gils, o que ni tan sols es constitueixen com a tal.<\/p>\n\n\n\n

A partir d\u2019aqu\u00ed les conclusions son senzilles: Hem de fer esfor\u00e7os per formar degudament als immigrants que venen a viure amb nosaltres, no podem admetre m\u00e9s persones de les que som capa\u00e7os d\u2019ajudar, cal deixar clar que la llengua, les tradicions i els costums hist\u00f2rics s\u00f3n b\u00e0sics, cal impulsar valors de respecte, de protecci\u00f3 al que \u00e9s com\u00fa i cal desenvolupar una economia que sigui apta per reduir significativament les desigualtats socials en base a la transfer\u00e8ncia de rendes i al treball de tothom. Els catalans hem tingut una identitat ben definida que avui es troba en perill per una ideologia que creu que tot el m\u00f3n t\u00e9 dret a viure dels nostres recursos, per no acceptar que tothom ha d\u2019aportar el seu esfor\u00e7, i pels que creuen que els valors de Catalunya no son importants, com la honestedat, el treball ben fet, l\u2019associacionisme, la germandat, el voluntarietat, la formaci\u00f3 i la investigaci\u00f3. Doncs ho s\u00f3n m\u00e9s que mai per resoldre l\u2019atzucac on ens trobem, essent el catal\u00e0 l\u2019adhesiu de la comunitat.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t