{"id":2882,"date":"2024-12-15T05:41:00","date_gmt":"2024-12-15T04:41:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2882"},"modified":"2024-12-13T11:47:53","modified_gmt":"2024-12-13T10:47:53","slug":"el-mon-posa-bona-nota-a-leconomia-espanyola-jo-no","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2882","title":{"rendered":"El m\u00f3n posa bona nota a l\u2019economia espanyola; jo no<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Aquesta setmana han sorgit moltes informacions al m\u00f3n posant com exemple a l\u2019economia espanyola. Ho fan perqu\u00e8 s\u2019espera que el PIB d\u2019Espanya creixi fins el 3,1%, malgrat tenir una inflaci\u00f3 del 2,8% i una taxa d\u2019atur de l\u201911,4%. La prolongaci\u00f3 d\u2019aquest model pels anys venidors encara auguren una economia millor, segons ells. Tot aix\u00f2 ha passat perqu\u00e8 els consums privat i p\u00fablic creixen. On augmenta m\u00e9s l\u2019economia espanyola? En els serveis. El turisme dom\u00e8stic el 2024 ha crescut de mitjana un 2,7% i l\u2019internacional un 11%. El consum dom\u00e8stic va cr\u00e9ixer un 4,12%, mentre els salaris van cr\u00e9ixer un 3,1%. El preu de compra de l\u2019habitatge ha crescut un 7,1% i el lloguer est\u00e0 lligat a l\u2019IPC del 2,8%, amb un topall del 3% a Catalunya. Els economistes haurien de dir que l\u2019economia est\u00e0 reescalfada, per\u00f2 callen, com quan la bombolla immobili\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

Tot aix\u00f2 t\u00e9 diverses trampes. Primer, el consum p\u00fablic ja sumava en els primers 3 trimestres un augment del 4,01%, i sabem que Espanya ha de reduir el deute 1% cada any des del 104% del PIB que t\u00e9 ara fins el 65% del PIB (a ra\u00f3 d\u20191% cada any), tot i mantenint un d\u00e8ficit p\u00fablic del 3,4% fins el 2028. Segon, el consum privat es fa amb un impuls sobre cr\u00e8dit al consum de la targeta de cr\u00e8dit, a un tipus d\u2019inter\u00e8s que sovint arriba fins al 22% i amb una morositat del 8%, empobrint acceleradament al ciutad\u00e0. Tercer, la poblaci\u00f3 creix un 1% per augment de la immigraci\u00f3 cridada per l\u2019elevada demanda de treball del sector del turisme. Quart, el grup consumidor m\u00e9s gran \u00e9s el dels joves, amb un creixement de despesa del 4,9% per edats inferiors a 29 anys, mentre que per la franja de 30 a 49 anys ha estat de -4,6%. Cinqu\u00e8, la inflaci\u00f3 des de l\u2019any 2019 ha estat del 19%, mentre que l\u2019augment salarial mig en aquest per\u00edode ha estat del 2,3%. Si ara hi afegim que el PIB per c\u00e0pita del 2019 va ser de 26.440 \u20ac\/c. i el de 2024, a preus de 2019, ser\u00e0 aproximadament de 26.200 \u20ac\/c, veurem que les coses no s\u00f3n com ens les volen vendre, sin\u00f3 molt m\u00e9s greus. <\/p>\n\n\n\n

Es pot observar que el model de creixement de l\u2019economia espanyola no enriqueix, sin\u00f3 que empobreix. Si els joves no tenen expectatives per comprar habitatge, ni cotxe, no es podran emancipar sense haver de fer un esfor\u00e7 notable; per aix\u00f2 dediquen els seus ingressos a despeses d\u2019experi\u00e8ncia: a anar a concerts, a menjar, a viatjar, a electr\u00f2nica… Al costat d\u2019aix\u00f2 el creixement del PIB es fa tamb\u00e9 per augment de poblaci\u00f3, per entrada d\u2019immigrants que es veuen cridats per la demanda del sector tur\u00edstic. L\u2019aportaci\u00f3 exterior del turisme a Espanya \u00e9s realment espectacular, significant uns ingressos aproximadament de 68.000 milions el 2024, per\u00f2 falta saber si aquestes entrades s\u00f3n suficients per resoldre les necessitats que desenvolupen, com m\u00e9s habitatge, m\u00e9s sanitat, m\u00e9s ensenyament, m\u00e9s seguretat… La impressi\u00f3 \u00e9s que no. I pel que fa al consum p\u00fablic, cap any dels que hi ha hagut inflaci\u00f3 hisenda ha deflactat la p\u00e8rdua de poder adquisitiu, cosa que equival a dir que ha augmentat la pressi\u00f3 fiscal, augmentant de forma notable els ingressos dels pressupostos de l\u2019estat que, en preus de 2019, han engegantit uns 112.400 milions des de llavors, un 7,5% del PIB.<\/p>\n\n\n\n

La pregunta \u00e9s, a qui interessa cr\u00e9ixer aix\u00ed, penalitzant tant al ciutad\u00e0? Per qu\u00e8 ens mantenen enganyats d\u2019aquesta forma dient que l\u2019economia va b\u00e9 i que som els millors, impulsant el consum pel consum? Per un costat hi ha el govern, que obt\u00e9 m\u00e9s ingressos i aix\u00f2 li permet guardar els ratis financers (Deute\/PIB i D\u00e8ficit\/PIB) i no haver de retallar despeses. Per\u00f2 aix\u00f2 no li serveix per resoldre els problemes generats pel model, com la carestia de l\u2019habitatge, la p\u00e8rdua de qualitat de sanitat o l\u2019ensenyament. Dona la impressi\u00f3 que l\u2019objectiu sigui perpetuar la formaci\u00f3 de joves amb un nivell baix de comprensi\u00f3 lectora i desconeixement matem\u00e0tic per evitar que siguin cr\u00edtics. Per altre costat hi ha el sistema financer, content de poder donar cr\u00e8dits al consum al 22% (la jurisprud\u00e8ncia considera el 23% usura). Encara que la morositat d\u2019aquests cr\u00e8dits sigui del 8%, no t\u00e9 res a veure amb la morositat de les hipoteques que tenien un tipus d\u2019inter\u00e8s del 3%. Per tant, el sistema bancari est\u00e0 flotant en un n\u00favol, amb beneficis inimaginables a costa d\u2019un model erroni que no incentiva al ciutad\u00e0 a estalviar per comprar habitatge i que viu instal\u00b7lat al \u201cCarpe Diem\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Una altra part negativa del model \u00e9s que esdev\u00e9 un llast per al creixement del sector industrial i per la creaci\u00f3 de llocs de treball estables i amb millor remuneraci\u00f3. Uns bancs que tenen facilitat per generar beneficis amb els cr\u00e8dits a consum a tipus del 22% no tenen cap necessitat de prendre riscos en cr\u00e8dits per inversions industrials. Per\u00f2 encara m\u00e9s dolent \u00e9s dirigir una economia a prescindir de la meritocr\u00e0cia, despullant els joves de cap objectiu futur, obrint la porta a l\u2019entrada continuada d\u2019immigrants que no serem capa\u00e7os de formar, ni integrar, no facilitant que l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia en la fabricaci\u00f3 i la innovaci\u00f3 siguin els objectius clars. Tot plegat \u00e9s fruit de dues vessants, la de l\u2019esquerra guai que defensa que qualsevol persona del m\u00f3n t\u00e9 dret a venir aqu\u00ed a gaudir del benestar que encara queda, i una altra de gesti\u00f3 tecnico-econ\u00f2mica que mira de surar en l\u2019economia internacional amb ratis acceptables. Encara que sigui a costa de deixar un pa\u00eds erm i desert d\u2019ind\u00fastria, encara que els joves m\u00e9s formats marxin a treballar a fora, encara que el pa\u00eds que quedi sigui un pa\u00eds nom\u00e9s per anar de vacances, com al Carib. Aquest no \u00e9s el model que desitjo pels nostres joves.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t