{"id":2880,"date":"2024-12-08T05:28:00","date_gmt":"2024-12-08T04:28:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2880"},"modified":"2024-12-05T20:30:50","modified_gmt":"2024-12-05T19:30:50","slug":"el-cervell-de-lhomo-sapiens-i-lenergia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2880","title":{"rendered":"El cervell de l\u2019homo sapiens i l\u2019energia<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

El primer coneixement de l\u2019homo prehist\u00f2ric, la Lucy a Eti\u00f2pia, data d\u2019uns 3,2 milions d\u2019anys. Va ser descoberta per Donald Johanson<\/strong> el 1974. El canvi de posici\u00f3 d\u2019anar de quatre grapes a anar dret va fer possible que el cervell qued\u00e9s alineat verticalment amb la columna vertebral. Sense aix\u00f2, un crani amb massa pes hagu\u00e9s necessitat uns muscles cervicals molt potents o s\u2019hagu\u00e9s desnucat.<\/p>\n\n\n\n

El seg\u00fcent pas important de l\u2019hum\u00e0 va ser el descobriment del foc, fa uns 790.000 anys. Va ser destacat perqu\u00e8 fou la gran revoluci\u00f3 energ\u00e8tica. Li va permetre seguretat front els animals, escalfar-se, tenir llum, per\u00f2 sobretot modificar els h\u00e0bits de menjar carn, empetitint la mand\u00edbula, deixant espai al crani. Va possibilitar menjar molta m\u00e9s prote\u00efna i carbohidrats cuits, facilitant la digesti\u00f3, fent que el budell gros disminu\u00eds de volum. Aix\u00f2 va propiciar que l\u2019energia que necessitava per digerir vegetals crus traspass\u00e9s al cervell, que ara absorbeix el 20% de tota l\u2019energia necess\u00e0ria per viure.<\/p>\n\n\n\n

Els ca\u00e7adors recol\u00b7lectors van viure de l\u2019aliment que podien obtenir en el seu entorn. Si un per\u00edode era glacial, el nombre d\u2019habitants disminu\u00efa per manca de menjar. Si el per\u00edode era m\u00e9s calent, creixien m\u00e9s plantes i animals, i augmentava la poblaci\u00f3 humana, en un ajust autom\u00e0tic entre oferta i demanda natural.<\/p>\n\n\n\n

El seg\u00fcent pas energ\u00e8tic va venir quan la temperatura de la Terra va pujar uns 6 graus entre el 10800 a.C i el 9600 a.C. La pujada va permetre el domini del cultiu de l\u2019agricultura. Aix\u00ed es va passar, en poques generacions, des d\u2019una poblaci\u00f3 de mig mili\u00f3 de persones a sis milions a l\u2019any 8000 a.C. Ara, 10.000 anys despr\u00e9s, som vuit mil milions. Tot plegat ha estat possible pel domini de l\u2019energia.<\/p>\n\n\n\n

Si els ca\u00e7adors-recol\u00b7lectors necessitaven 5 kWh per persona i dia, la societat agr\u00edcola avan\u00e7ada (Roma) va arribar a necessitar 36 kWh\/p.d, essent un sostre que no es va poder superar fins despr\u00e9s de l\u2019any 1700, amb la revoluci\u00f3 industrial, un altre canvi substancial. A partir de llavors la societat industrial va necessitar 77 kWh\/p.d, fins que va arribar la societat tecnol\u00f2gica de consum, que ha assolit 250 kWh\/p.d.<\/p>\n\n\n\n

Pels models que hem fet, sabem que la transici\u00f3 energ\u00e8tica, que ha de permetre una adaptaci\u00f3 al canvi clim\u00e0tic de 2 graus d\u2019augment de temperatura de la Terra, es pot assolir nom\u00e9s amb una energia de 41 kWh\/p.d, substituint els combustibles f\u00f2ssils per energies renovables, augmentant radicalment l\u2019efici\u00e8ncia en el seu \u00fas i adaptant els consums de b\u00e9ns i serveis a formes m\u00e9s frugals. Seria com un retorn al consum de Roma, en el zenit de la societat agr\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

Tot aix\u00f2 era aix\u00ed fins fa dos anys, quan el ChatGPT es va fer fam\u00f3s i va despertar una euf\u00f2ria mundial en la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, fent veure que moltes coses les podria pensar la m\u00e0quina, alliberant al cervell hum\u00e0. De cop hem vist que molts problemes que no sabem resoldre, com el disseny de certes mol\u00e8cules farmac\u00e8utiques, l\u2019estrat\u00e8gia energ\u00e8tica, o altres problemes, es podrien resoldre amb la Intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial. Han comen\u00e7at a apar\u00e8ixer programes i programes per facilitar les tasques burocr\u00e0tiques, de disseny d\u2019imatge, de so, de programaci\u00f3, a preus relativament baixos. El problema, el sostre a superar, novament \u00e9s energ\u00e8tic. Efectivament, la demanda d\u2019energia el\u00e8ctrica de l\u2019IA el 2024 \u00e9s equivalent a la demanda el\u00e8ctrica de Fran\u00e7a, de forma que la previsi\u00f3 del seu creixement exponencial faria que, en un escenari alt, a l\u2019any 2038 es necessit\u00e9s tota l\u2019electricitat mundial d\u2019avui per generar la demanda el\u00e8ctrica de l\u2019IA, a no ser que visquem una dr\u00e0stica millora en la seva efici\u00e8ncia computacional.<\/p>\n\n\n\n

Els mateixos responsables de dissenyar centres de dades per l\u2019IA van dient que anem oblidant els escenaris de transici\u00f3 energ\u00e8tica perqu\u00e8 l\u2019IA \u00e9s m\u00e9s important per a la humanitat, que ser\u00e0 ella la que resoldr\u00e0 el problema. En fi, diuen que els deixem fer i, si la temperatura de la Terra arriba a 4 graus, l\u2019IA ho resoldr\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Pot semblar una broma per\u00f2 no ho \u00e9s quan comencen a apar\u00e8ixer dirigents mundials de l\u2019estil de Trump<\/strong>, sense escr\u00fapols a l\u2019hora d\u2019actuar des del negacionisme. Ara es comen\u00e7a a parlar d\u2019accelerar la investigaci\u00f3 per resoldre aquests problemes amb computaci\u00f3 qu\u00e0ntica superconductora i amb fot\u00f2nica. Tot fa pensar que el sistema necessitar\u00e0 molts anys, parlen de deu, per desenvolupar aquesta tecnologia de forma universal. Suposant que s\u2019arribi a aquest domini, el temps va contra nostre perqu\u00e8 tothom ja veu que l\u2019IA resoldr\u00e0 problemes dom\u00e8stics, siguin de productivitat, de disseny, de recerca… i acceptaran que primer \u00e9s l\u2019IA abans que aplicar estrat\u00e8gies de transici\u00f3 energ\u00e8tica.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed \u00e9s que ens pot passar que quedem enlluernats per l\u2019IA i que, en conseq\u00fc\u00e8ncia, no fem els deures en la transici\u00f3 energ\u00e8tica ni en adaptaci\u00f3 clim\u00e0tica i quedem atrapats finalment en una situaci\u00f3 on no hi hagi temps per refer el desastre clim\u00e0tic. Seria com si l\u2019IA empetit\u00eds novament el cervell per retornar a la situaci\u00f3 primitiva amb un consum de 5 kWh\/p.d, un retorn a l\u2019origen. Al preu de perdre vuit mil milions de persones.<\/p>\n\n\n\n

Donald i el grup investigador, mentre analitzaven els ossos de la Luzy a la tenda, escoltaven la can\u00e7\u00f3 dels Beatles: \u201cImagineu-vos en un vaixell en un riu, amb mandarines i cels de melmelada. Alg\u00fa et truca, respons molt lentament. Una noia amb ulls de calidoscopi. Flors de cel\u00b7lofana de color groc i verd. Al\u00e7at sobre el teu cap, busca la noia amb el sol als ulls. I se n’ha anat. Lucy al cel amb diamants.\u201d<\/p>\n\n\n\n

\n