{"id":2870,"date":"2024-11-24T05:30:00","date_gmt":"2024-11-24T04:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2870"},"modified":"2024-11-23T19:43:10","modified_gmt":"2024-11-23T18:43:10","slug":"obsolescencia-ideologica-dels-partits","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2870","title":{"rendered":"Obsolesc\u00e8ncia ideol\u00f2gica dels partits<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

El desconcert en la pol\u00edtica mundial creix a passos agegantats. \u00c9s dif\u00edcil trobar un pa\u00eds europeu que no tingui problemes per construir majories de govern. L\u2019augment de l\u2019extrema dreta \u00e9s cada vegada m\u00e9s est\u00e8s, i costa veure un centre moderat. Quina \u00e9s la ra\u00f3 per la que hem arribat a aquesta situaci\u00f3?<\/p>\n\n\n\n

Per tenir una idea del que ha passat cal fer una mica d\u2019hist\u00f2ria moderna. La revoluci\u00f3 industrial va provocar l\u2019eliminaci\u00f3 de l\u2019artesania i un despla\u00e7ament massiu de gent del camp cap a la ind\u00fastria. El resultat va ser una excessiva oferta de treballadors que va acabar amb salaris molt baixos. La soluci\u00f3 al problema d\u2019empobriment de la poblaci\u00f3 va ser la transformaci\u00f3 de l\u2019estat social europeu, que va passar de tenir un pes en l\u2019economia del 10% del PIB a l\u2019any 1910, al 47% avui, amb la distribuci\u00f3 seg\u00fcent: un 10% per l\u2019ex\u00e8rcit, policia, just\u00edcia i administraci\u00f3, un 6% per ensenyament, un 11% per pensions, un 9% per sanitat, un 5% per transfer\u00e8ncies socials, i un 6% per altres despeses socials. El model va ser fruit de la socialdemocr\u00e0cia nascuda despr\u00e9s de la segona guerra mundial i de la pressi\u00f3 de la ideologia comunista a l\u2019est d\u2019Europa. Va ser acceptat tant pels partits socialdem\u00f2crates, com pels democristians, fins fa pocs anys.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019arribada de la desregulaci\u00f3 financera el 1980 no va acabar amb el sistema, per\u00f2 tampoc el va deixar cr\u00e9ixer m\u00e9s i, si una cosa va fer, va ser augmentar les desigualtats socials: la progressivitat fiscal que havia comen\u00e7at al 1910 i va arribar al seu punt m\u00e0xim despr\u00e9s de la segona guerra mundial, tenia taxes impositives de fins el 81% a Estats Units, del 89% a Regne Unit, del 68% a Jap\u00f3, del 58% a Alemanya i del 60% a Fran\u00e7a. A partir de 1980 aquestes taxes van baixar a valors del 39% a Estats Units i entre 46% i 57% a Europa.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de la desregulaci\u00f3 de 1980 va venir un segon xoc amb l\u2019entrada de Xina al mercat mundial al 1990. La globalitzaci\u00f3 va ser de productes (abaixant la inflaci\u00f3 al m\u00f3n occidental i augmentant l\u2019atur), per\u00f2 sobretot financera. El resultat va ser un sostre pels salaris occidentals que havien de competir amb els d\u2019\u00c0sia i un augment dels ingressos de tots els executius que estaven immersos en el m\u00f3n financer global. I aix\u00f2 va provocar una desigualtat notable a les societats. Per veure-ho, he analitzat els ingressos familiars d\u2019alguns pa\u00efsos amb l\u2019estudi dels quintils de varis d\u2019ells que hi ha a la web de Neilsberg. He sumat els primers 4 quintils (el 80% de la poblaci\u00f3) i he mirat quina proporci\u00f3 representen sobre el total. Aix\u00ed, a Regne Unit la suma del 80% de les fam\u00edlies representa el 46% del total dels ingressos, Estats Units el 48%, Fran\u00e7a el 60,3%, Espanya el 60,3% i Alemanya el 63,1%. Es pot observar que, on l\u2019economia \u00e9s m\u00e9s financera (la City de Londres i la borsa de Nova York), l\u2019acumulat pel 80% de la poblaci\u00f3 \u00e9s menor, que vol dir que les desigualtats s\u00f3n superiors.<\/p>\n\n\n\n

Els objectius de la societat moderna s\u2019han quedat en el lloc on eren als anys 80, sense renovar. Els partits de l\u2019esquerra nom\u00e9s han afegit el feminisme, han augmentat l\u2019\u00e8mfasi en la protecci\u00f3 del treballador, han acrescut la burocr\u00e0cia funcionarial i el control (de tot, fins a un nivell sense sentit) i poca cosa m\u00e9s. Els recursos dels pressupostos s\u2019han anat aprimant pel creixement de la despesa de personal i per les transfer\u00e8ncies als jubilats, als aturats i als immigrants, necessitant de forma cont\u00ednua augmentar el deute i per tant l\u2019acc\u00e9s al sistema financer, a qui el sector p\u00fablic segueix el joc, quan per resoldre la desigualtat cal incrementar transfer\u00e8ncies des d\u2019aquest sector.<\/p>\n\n\n\n

Amb tot, els partits han oblidat nous conflictes i demandes de la societat: resoldre la degradaci\u00f3 de la sanitat i de l\u2019ensenyament, impulsar la construcci\u00f3 i la renovaci\u00f3 d\u2019edificis, propulsar el transport p\u00fablic, produir i distribuir energia renovable a nivells local i nacional, gestionar l\u2019aigua, els boscos i els recursos naturals, disminuir els residus i augmentar el reciclatge, promoure una agricultura local assegurant la seguretat aliment\u00e0ria, protegir contra desastres derivats del canvi clim\u00e0tic, fer front a la immigraci\u00f3 amb pol\u00edtiques en origen i amb formaci\u00f3 aqu\u00ed…<\/p>\n\n\n\n

Amb uns pressupostos que estan al l\u00edmit, amb d\u00e8ficit permanent i amb un deute de m\u00e9s del 104% a Espanya, el 89% a Europa, com es fa front a les noves q\u00fcestions?  El cam\u00ed \u00e9s el de generar m\u00e9s ingressos, m\u00e9s valor afegit i augmentar l\u2019efici\u00e8ncia de l\u2019economia. Precisament aix\u00f2 no es fa creant m\u00e9s llocs de treball per funcionaris bur\u00f2crates (de fet provoquen tot el contrari: abaixen l\u2019efici\u00e8ncia de les empreses i dels ciutadans), ni es fa treballant menys hores, ni es fa facilitant que qui no vulgui treballar s\u2019estigui en l\u2019atur fins que li vagi b\u00e9, ni facilitant baixes no necess\u00e0ries, ni anant declinant el nivell de formaci\u00f3 dels joves any rere any.<\/p>\n\n\n\n

Un estat del benestar amb recursos suficients es fa amb solidaritat i responsabilitat, treballant i cotitzant tots, posant per davant la capacitat de generar m\u00e9s valor, que no necess\u00e0riament s\u00f3n m\u00e9s productes. L\u2019exc\u00e9s del pol\u00edticament correcte, de no molestar ning\u00fa, de bonisme, ens ha portat a no tenir prou pressupostos, ni a fer front a un sector financer mundial que cal regular.<\/p>\n\n\n\n

El cam\u00ed seguit fins avui, fent m\u00e9s del mateix des de 1980, ha creat confusi\u00f3, desordre intel\u00b7lectual, incapacitat per seguir l\u2019evoluci\u00f3 de la tecnologia i de la societat, i ha deixat el camp adobat perqu\u00e8 el populisme hi entri a fons. Quan tinguem instaurada l\u2019extrema dreta, com la farem fora?<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t