{"id":2866,"date":"2024-11-17T04:04:00","date_gmt":"2024-11-17T03:04:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2866"},"modified":"2024-11-16T16:30:32","modified_gmt":"2024-11-16T15:30:32","slug":"el-biometa-clau-per-a-la-industria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2866","title":{"rendered":"El biomet\u00e0, clau per a la ind\u00fastria<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

El m\u00f3n fa front a una crisi de model que agafa tres nivells: un canvi clim\u00e0tic que s\u2019ha de frenar, un \u00fas excessiu de mat\u00e8ries primeres i una creaci\u00f3 de deute desmesurada que porta a l\u2019economia mundial a un risc de col\u00b7lapse. De fet, les tres crisis van lligades entre s\u00ed. Sense tant endeutament no s\u2019hagu\u00e9s desenvolupat un \u00fas excessiu de mat\u00e8ries primeres, i sense aix\u00f2 no hi hagu\u00e9s hagut creixement de CO2<\/sub>.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019economia mundial nom\u00e9s fa servir de forma fixa el 26% de les mat\u00e8ries primeres que extreu, el 65% restant les dispersa en l\u2019aigua, en l\u2019aire i en els abocadors, i nom\u00e9s recicla el 9% de totes elles. Com he dit aqu\u00ed altres vegades, la humanitat s\u2019ha convertit en una m\u00e0quina molt indecent que dispersa materials. Per aix\u00f2 una de les estrat\u00e8gies que s\u2019han de desenvolupar \u00e9s l\u2019economia circular, la recuperaci\u00f3 de materials de forma que els abocadors es puguin clausurar la propera d\u00e8cada (la UE mana que el 2035 nom\u00e9s es podr\u00e0 disposar el 10% dels residus en abocadors), alhora que obtenim dels residus els recursos energ\u00e8tics i minerals per al desenvolupament de l\u2019economia. Aquest nou sistema econ\u00f2mic no t\u00e9 problemes per cr\u00e9ixer, no ha d\u2019estar pendent de for\u00e7ar un decreixement, perqu\u00e8 ell mateix ja \u00e9s sostenible en el temps. \u00c9s t\u00e8cnicament possible? S\u00ed. Ho \u00e9s econ\u00f2micament? Tamb\u00e9. El que implica \u00e9s un canvi cultural, all\u00f2 que he dit sovint d\u2019anar a una economia frugal. Reciclar b\u00e9, gestionar b\u00e9 els residus, ser endre\u00e7at, forma part de la frugalitat.<\/p>\n\n\n\n

Avui em toca parlar de resoldre els residus org\u00e0nics. En tenim en la fracci\u00f3 org\u00e0nica dels residus urbans, en els fangs de les depuradores p\u00fabliques i industrials, en els residus de les industries c\u00e0rniques, en els residus ramaders i en els residus agraris i forestals. La gesti\u00f3 de tots ells no \u00e9s suficient (compostatge), o \u00e9s nefasta (abocament de purins i abocadors de residus s\u00f2lids). Dit aix\u00f2, hi ha la tecnologia i el coneixement adient per resoldre tots aquests residus via fermentaci\u00f3 i generaci\u00f3 de biog\u00e0s. Nom\u00e9s per fermentaci\u00f3, la capacitat de generar biog\u00e0s a Catalunya a l\u2019any \u00e9s de 8 TWh, als que es podrien sumar 6,9 TWh m\u00e9s si es desenvolupen en el futur cultius i s\u2019aprofiten residus agraris. A Catalunya es consumeixen 22,9 TWh de gas natural en la ind\u00fastria, 4,8 TWh en el sector terciari i 10,6 TWh en el sector dom\u00e8stic. L\u2019\u00fanic que no pot passar de tot aquest consum a electricitat \u00e9s una part de la ind\u00fastria, que necessita sovint temperatures de 500 a 1.200\u00baC, que obliguen a anar amb hidrogen o amb gas renovable.<\/p>\n\n\n\n

Per tant, la producci\u00f3 de biog\u00e0s a partir de residus org\u00e0nics esdev\u00e9 una pe\u00e7a clau en la nova economia, a la que tamb\u00e9 s\u2019hi ha d\u2019afegir la biomassa per generar calor, amb un potencial anual a Catalunya de 5,7 TWh. Tot plegat, si es fa b\u00e9, podria resoldre les necessitats de calor de la ind\u00fastria. Si b\u00e9 les calderes de vapor amb biomassa ja son una realitat, la generaci\u00f3 de biog\u00e0s costa que es desenvolupi a la velocitat que li correspon.<\/p>\n\n\n\n

Les plantes de generaci\u00f3 de biog\u00e0s tenen certs criteris que han de complir: el primer \u00e9s la talla m\u00ednima perqu\u00e8 la instal\u00b7laci\u00f3 pugui tenir la inversi\u00f3 en tecnologia suficient i ser rendible. Si es vol tractar la fracci\u00f3 l\u00edquida de la fermentaci\u00f3, el digestat, una planta ha de tenir una capacitat m\u00ednima per 30.000 t\/any de material sec. El segon \u00e9s tenir la xarxa de gas a prop (o una ind\u00fastria amb prou autoconsum) per poder enviar tot el gas que es generi. El tercer \u00e9s tenir els recursos relativament a poca dist\u00e0ncia per no haver de transportar-los des de massa lluny. El quart \u00e9s l\u2019acceptaci\u00f3 del territori i de l\u2019administraci\u00f3 per ubicar el projecte. El cinqu\u00e8 \u00e9s tenir un acc\u00e9s relativament assequible.<\/p>\n\n\n\n

Una planta moderna produeix un gas renovable que es pot valoritzar amb el preu del gas natural m\u00e9s el CO2<\/sub> que no cont\u00e9 el biog\u00e0s. Per exemple, avui el preu del gas \u00e9s de 44 \u20ac\/MWh mentre que el preu del CO2<\/sub> al mercat ETS \u00e9s de 67,5 \u20ac\/CO2<\/sub> que, posat en unitats d\u2019energia seria de 12,2 \u20ac\/MWh, donant un valor total al biog\u00e0s de 56,2 \u20ac\/MWh. D\u2019aquests dos components, el preu del gas no est\u00e0 clar que pugi en els propers anys, potser baixar\u00e0, per\u00f2 el preu del CO2<\/sub> s\u2019espera que sigui de 136 \u20ac\/tCO2<\/sub> al 2030 segons la UE. Per tant, l\u2019expectativa del preu del gas per a un projecte viable \u00e9s d\u2019uns 65 \u20ac\/MWh.<\/p>\n\n\n\n

El problema d\u2019aquest projecte \u00e9s qu\u00e8 es fa amb el digestat. El pur\u00ed que es posa al camp \u00e9s poc estable, molt heterogeni, porta pat\u00f2gens i nitrogen org\u00e0nic, essent molt l\u00edquid, de forma que penetra f\u00e0cilment en els aq\u00fc\u00edfers. Un digestat en forma s\u00f2lida, \u00e9s m\u00e9s estable, homogeni, amb menys pat\u00f2gens i amb nitrogen amoniacal. L’obtenci\u00f3 d’aquest adob nitrogenat permet alhora recuperar l’aigua continguda en els residus a trav\u00e9s d’osmosi inversa. El 2022 Europa, gr\u00e0cies al biog\u00e0s, va evitar el 15% de nitrogen en fertilitzants, l\u201911% de f\u00f2sfor i el 6% de potassi, alhora que va suposar l\u2019estalvi de 10 Mt de CO2<\/sub>, equivalent al 22% de les emissions de Catalunya, per tenir una refer\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

El cam\u00ed sembla clar, imprescindible i important. A banda dels avantatges energ\u00e8tics i ambientals, hi ha la creaci\u00f3 de llocs de treball. Una planta com la descrita generaria uns 23 llocs de treball, 15 dels quals qualificats.<\/p>\n\n\n\n

Nom\u00e9s cal resoldre la ubicaci\u00f3, la burocr\u00e0cia de l\u2019administraci\u00f3, trobar el capital i crear prou informaci\u00f3 per trencar les mentides que pesen sobre aquestes plantes: que si creen una atmosfera explosiva, que si fan pudor, que son macroplantes, que els residus se\u2019ls ha de menjar cadasc\u00fa on els genera, que provoca un tr\u00e0nsit de camions excessiu, que s\u2019han de posar en pol\u00edgons industrials… El cam\u00ed de la informaci\u00f3 i la construcci\u00f3 de plantes referents s\u00f3n la soluci\u00f3. Cap aqu\u00ed va la nova econom\u00eda. <\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t