{"id":2861,"date":"2024-11-03T04:49:00","date_gmt":"2024-11-03T03:49:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2861"},"modified":"2024-11-02T08:51:19","modified_gmt":"2024-11-02T07:51:19","slug":"la-llico-de-laiguat-de-valencia-adaptacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2861","title":{"rendered":"La lli\u00e7\u00f3 de l\u2019aiguat de Val\u00e8ncia: adaptaci\u00f3<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Dimarts passat vaig fer una confer\u00e8ncia a l\u2019 Institut d\u2019Estudis Catalans sobre la crisi energ\u00e8tica. Era a la mateixa hora de la inundaci\u00f3 a l\u2019Horta Sud de Val\u00e8ncia. Vaig comen\u00e7ar explicant que, des de la meva experi\u00e8ncia personal, tenim suficient coneixement t\u00e8cnic per fer b\u00e9 la transici\u00f3, tot i que crec que no la farem a temps per q\u00fcestions geopol\u00edtiques, econ\u00f2miques, i culturals. Vaig mostrar un gr\u00e0fic on es veu que, si volem frenar l\u2019augment de la temperatura de la Terra a 1,5\u00baC al 2035, haur\u00edem de disminuir les emissions de carboni en un 55%, fita del tot impossible a dia d\u2019avui.<\/p>\n\n\n\n

La setmana passada el primer ministre franc\u00e8s, Michel Barnier<\/strong>, va anunciar el nou pla d\u2019adaptaci\u00f3 al canvi clim\u00e0tic de Fran\u00e7a. En ell es diu que el 2030 la temperatura de la superf\u00edcie francesa haur\u00e0 pujat 2\u00baC en relaci\u00f3 a 1900, el 2050 uns 2,7\u00baC i el 2100 uns 4\u00baC. \u00c9s la primera vegada que veiem documents que parlen de 4\u00baC, una xifra totalment catastr\u00f2fica. El document diu que els incendis de boscos avui tenen un risc del 30%, el 2050 ser\u00e0 del 50%. Pel que fa a la neu, augura la desaparici\u00f3 total de les glaceres als Alps al 2100 i, quan a la sequera, diu que avui hi ha el doble de temps que al 1960, que el 2050 ser\u00e0 3 vegades m\u00e9s gran.<\/p>\n\n\n\n

Amb aquest panorama el document proposa diferents mesures d\u2019adaptaci\u00f3, des de fons financers per treballs preventius per a edificis, una asseguran\u00e7a per risc d\u2019immersi\u00f3 marina, una adaptaci\u00f3 de la cartografia amb el risc de foc, una finestra \u00fanica sobre adaptaci\u00f3 clim\u00e0tica, ajudes a la rehabilitaci\u00f3 d\u2019habitatges, estudis per avaluar l\u2019aprovisionament d\u2019aigua, protecci\u00f3 de treballs exteriors en hores de calor, estudiar la vulnerabilitat dels establiments de salut, l\u2019adaptaci\u00f3 de les infraestructures del transport, l\u2019obligaci\u00f3 de les grans empreses a fer estudis de vulnerabilitat (electricitat, tren…), decalar els horaris d\u2019activitat segons per\u00edodes de calor, i finalment ajudar a la resili\u00e8ncia agr\u00edcola. Aix\u00f2 es concreta en 51 mesures, la m\u00e9s important de les quals \u00e9s l\u2019\u00faltima: Mobilitzar la poblaci\u00f3 sobre la import\u00e0ncia del tema i els seus beneficis a curt i a mig termini a trav\u00e9s del desplegament d\u2019una comunicaci\u00f3 pedag\u00f2gica adaptada a la creaci\u00f3 d\u2019una setmana de mobilitzaci\u00f3 anual d\u2019adaptaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

La riuada de Val\u00e8ncia, un tsunami per la velocitat en la que va passar, no \u00e9s la primera, ni ser\u00e0 l\u2019\u00faltima: l\u2019Albufera \u00e9s la marca hist\u00f2rica. N\u2019hi va haver una de la mateixa dimensi\u00f3 el 1957 i una altra el 1982. Per\u00f2 ara els impactes s\u00f3n m\u00e9s forts, no nom\u00e9s pel canvi clim\u00e0tic (que augmenta la freq\u00fc\u00e8ncia i la intensitat), sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 hi ha m\u00e9s poblaci\u00f3 i m\u00e9s activitat econ\u00f2mica, que comporta m\u00e9s mobilitat. Aquest mes d\u2019octubre hi ha hagut fen\u00f2mens d\u2019inundacions el dia 17 al Loira a Fran\u00e7a, el 17 a Sori a It\u00e0lia, el 19 a Roswell a New M\u00e8xico, a USA, el 20 a Bolonya a It\u00e0lia, el 20 a Kinshasa al Congo, el 24 a Shiraz a Iran, el 24 a Talf a Ar\u00e0bia Saudita, el 24 a Tallsay a Filipines, el 27 a Oplutarco a M\u00e8xic, el 28 a la Meca a Ar\u00e0bia Saudita, el 28 a Kansas a USA i el 29 a Val\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Les inundacions de Val\u00e8ncia es van produir per una pluja catastr\u00f2fica de fins a 630 l\/m2<\/sup> a les muntanyes a ponent de Xiva i de Bunyol, amb altures de m\u00e9s de 1.100 m, i les que alimenten el riu Magre a Utiel, amb la Serra de Negrete, amb 1.291 m. La gota freda va xocar amb el vent humit de Gregal del mar i va provocar una tempesta quieta durant moltes hores. El servei de meteorologia AEMET havia avisat del perill. A les 9 del mat\u00ed no plovia a la plana, a les 11h. el cabal del barranc Poio a Torrent era de 150 m3<\/sup>\/s, que es va intensificar a les 12 h. i a les 14 h. ja havia afluixat. Aix\u00f2 va portar a les autoritats a treure l\u2019alarma social. A les 17 h. el cabal va pujar de cop a 325 m3<\/sup>\/s, a les 18 h. a 1.725 m3<\/sup>\/s i a les 19 h. a 1.939 m3<\/sup>\/s que, per tenir una idea, \u00e9s el cabal del riu Ebre quan surt de llera.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de les lamentacions, del dol, de la reparaci\u00f3 i de la solidaritat, cal prendre decisions per a disminuir un efecte que es repetir\u00e0 m\u00e9s vegades. No es pot frenar un aiguat d\u2019aquesta magnitud (a les 19 h. el temps de l\u2019aigua per anar des de Xiva fins Paiporta era de 13 minuts) i els seus efectes per augment de poblaci\u00f3 i activitat econ\u00f2mica no son comparables als dels anys 1960. Per\u00f2 ara s\u00ed podem establir un sistema de mesures de pluja, a les cap\u00e7aleres dels rius a Xiva, a Bunyol, a Montroi, a Utiel i a la presa de Tous de forma que davant una previsi\u00f3 com la que va fer l\u2019AEMET es pugui decidir suspendre activitats p\u00fabliques i, en \u00faltim cas, cridar un sistema d\u2019alerta per a que la gent es confini a casa i tallar l\u2019acc\u00e9s rodat a la plana en l\u2019\u00faltim moment. Una alarma, basada en una previsi\u00f3, pot fallar com ha passat sovint, cosa que cal assumir. En aquest cas els dies que s\u2019haurien aturat per l\u2019alarma es podrien recuperar en una bossa de dies catastr\u00f2fics. \u00c9s un problema de sentit com\u00fa, \u00e9s millor salvar vides que el maldecap de recuperar dies de treball. I, evidentment, ara caldr\u00e0 disposar d\u2019un sistema d\u2019ajudes econ\u00f2miques, d\u2019assegurances de cat\u00e0strofes per tots els ciutadans i un pla d\u2019ERTOs per a les empreses i aut\u00f2noms que hagin vist truncada la seva activitat.<\/p>\n\n\n\n

Cal muntar protocols que adaptin els efectes del canvi clim\u00e0tic, donat que malauradament no el frenarem per raons financeres i culturals. Nom\u00e9s les cat\u00e0strofes com aquesta faran veure que \u00e9s m\u00e9s barat frenar el canvi clim\u00e0tic que obviar-lo amb el pretext que les accions s\u00f3n inassolibles per a l\u2019economia. Les morts no tenen preu. \u00c0nims Valencia! \u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t