{"id":2855,"date":"2024-10-27T04:28:00","date_gmt":"2024-10-27T03:28:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2855"},"modified":"2024-10-27T07:59:02","modified_gmt":"2024-10-27T06:59:02","slug":"construir-50-000-pisos-trampes-al-solitari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2855","title":{"rendered":"Construir 50.000 pisos. Trampes al solitari<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Des de fa anys sostinc que el pressupost de la Generalitat ha de tenir una partida de 2.000 milions anuals per a fer la transici\u00f3 energ\u00e8tica. Aix\u00f2 engloba les inversions en edificis p\u00fablics, la millora del transport i tamb\u00e9 l\u2019edificaci\u00f3. No nom\u00e9s s\u2019han de construir nous pisos per equilibrar el mercat d\u2019allotjament i fer-ne de social, sin\u00f3 que Catalunya t\u00e9 un parc de 2 milions d\u2019habitatges que s\u2019haur\u00e0 d\u2019adaptar al canvi clim\u00e0tic fins el 2050, amb una inversi\u00f3 de 60.000 milions.<\/p>\n\n\n\n

Construir 50.000 pisos a Catalunya \u00e9s la can\u00e7\u00f3 enfadosa, com moltes de les inversions que s\u2019han de fer, amb anuncis recurrents, ara apareix, ara desapareix. El president Jos\u00e9<\/strong> Montilla<\/strong> ja la va anunciar. Per qu\u00e8 no es fa m\u00e9s habitatge p\u00fablic? A Catalunya la Generalitat no t\u00e9 la capacitat per fer front a aquests volums d\u2019inversi\u00f3, tot i que aix\u00f2 pot ser una excusa. I a l\u2019estat sembla que la construcci\u00f3 d\u2019habitatge p\u00fablic no li \u00e9s una preocupaci\u00f3, com s\u00ed que ho \u00e9s la construcci\u00f3 d\u2019inversions radials que afavoreixen Madrid.<\/p>\n\n\n\n

Fa anys que actualitzo una simulaci\u00f3 econ\u00f2mica de com hauria d\u2019anar l\u2019economia si s\u2019arrib\u00e9s a fer la transici\u00f3 energ\u00e8tica. En aquest model es preveu que el cost de volar en avi\u00f3 pugi ostensiblement per l\u2019aplicaci\u00f3 de la taxa de carboni al queros\u00e8 dels avions. Aix\u00f2 fa que caiguin els vols barats i una p\u00e8rdua estimada de 5 milions de turistes a Catalunya. Com que el pes del turisme a Catalunya, m\u00e9s el seu factor multiplicador, \u00e9s molt elevat en n\u00famero de treballadors dedicats, em vaig preguntar quin treball els podr\u00edem donar si van a l\u2019atur: Mec\u00e0nics de turbines? Fresadors? Operaris de rob\u00f2tica? Programadors? La majoria de feines de futur requereixen habilitats que s\u2019han de formar des de petit, essent molt dif\u00edcil instruir persones adultes. Per tant vaig veure que la p\u00e8rdua de treballadors del m\u00f3n del turisme es podria compensar amb la nova necessitat del m\u00f3n de la rehabilitaci\u00f3 energ\u00e8tica d’edificis, una xifra que vaig avaluar en 150.000 nous llocs durant 25 anys.<\/p>\n\n\n\n

Quan ara he vist l\u2019anunci de la construcci\u00f3 de 50.000 nous pisos, he agafat la calculadora i he constatat que requereixen 170.000 nous llocs de treball, que ara no estem en condicions de cobrir perqu\u00e8 no tenim aquests n\u00famero de treballadors disponible. B\u00e9, \u00e9s un dir. A Catalunya hi ha 3.700.000 ocupats treballant, uns 332.000 inscrits a l\u2019atur, unes baixes de 276.000 persones i uns fixes-discontinus (uns aturats amagats estad\u00edsticament per la ministra Yolanda<\/strong> Diaz<\/strong>) d\u2019unes 88.000 persones. Per tant, hi ha fora del m\u00f3n del treball en edat activa 696.000 persones, enlloc de les 222.000 que hi hauria estad\u00edsticament si tingu\u00e9ssim la mateixa relaci\u00f3 que en altres pa\u00efsos del nostre entorn. Grosso modo tenim unes 500.000 persones que les podr\u00edem derivar cap a construir els 50.000 habitatges i molt m\u00e9s. L\u2019altra soluci\u00f3 ser\u00e0 esperar la p\u00e8rdua dels treballadors afectats per la baixada del turisme quan caiguin els vols barats, suposadament a partir de 2026.<\/p>\n\n\n\n

El que no es pot fer \u00e9s comen\u00e7ar la construcci\u00f3 dels 50.000 habitatges i fer venir 170.000 nous immigrants. Entre altres coses perqu\u00e8 la seva pr\u00f2pia demanda d\u2019habitatge coincidiria amb la que construirien, i tot aix\u00f2 no haur\u00e0 servit per a res.<\/p>\n\n\n\n

A les prop de 700.000 persones actives que no treballen hem de sumar encara els 55.000 joves formats que marxen de Catalunya, en total 755.000 treballadors que hem substitu\u00eft des de 2022 per uns altres 266.000 immigrants. L\u2019economia catalana ha passat de tenir un pes de la ind\u00fastria a l\u2019any 2000 del 24,5% al 17,1% el 2023. En els mateixos anys, els serveis han passat del 56,6% al 69,9%. La conseq\u00fc\u00e8ncia de tot plegat \u00e9s que la qualitat dels salaris aqu\u00ed cada vegada \u00e9s menor, que els joves m\u00e9s formats marxen perqu\u00e8 no troben llocs adients en la ind\u00fastria i en la recerca, i mantenim el creixement de l\u2019economia en base a impulsar llocs de treball de baix perfil. Cal remarcar que els serveis a Madrid son d\u2019alt cost (jutges, alts funcionaris, oficials, financers).<\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 l\u2019economia no es desenvolupa m\u00e9s en ind\u00fastria? Sobretot perqu\u00e8 l\u2019entorn pol\u00edtic, social i econ\u00f2mic no acompanyen. El sistema de finan\u00e7ament de projectes no \u00e9s \u00e0gil per a fer que les pimes industrials creixin en inversi\u00f3, havent de ser exclusivament bancari, amb les restriccions que el BCE imposa. La tramitaci\u00f3 administrativa de projectes \u00e9s indigerible, amb conceptes  i terminis a l\u2019administraci\u00f3 d\u2019urbanisme i de medi ambient fora del sentit com\u00fa. Per\u00f2 aix\u00f2 tamb\u00e9 queda afectat per la quantitat de for\u00e7a laboral de qualitat: el pa\u00eds no genera prou operaris amb formaci\u00f3 de cicle superior per a una gran quantitat d\u2019ind\u00fastries. Finalment hi ha els aspectes de costos socials i laborals, amb el pes de les baixes que suposen un sobrecost dif\u00edcil de gestionar i una actitud i responsabilitat en el treball que s\u2019han perdut. Tot plegat afecta la productivitat de la ind\u00fastria que ho t\u00e9 m\u00e9s f\u00e0cil en altres indrets del m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

Per contra, \u00e9s m\u00e9s senzill posar una hamburgueseria o una cerveseria en un carrer concorregut i contractar temporalment, o en economia negra, a un immigrant recent arribat sense papers. El resultat \u00e9s una recaptaci\u00f3 p\u00fablica insuficient pel volum de despesa que ha de fer front, una pressi\u00f3 fiscal sobre la classe mitjana cada vegada m\u00e9s gran, un forat en els pensions de 190.000 milions d\u2019euros que no t\u00e9 soluci\u00f3 si no s\u2019abaixen, en un bucle pervers que no genera riquesa i porta a la pobresa profunda: els ciutadans exposats a risc de pobresa ja es situen al 24,4%, hem perdut el 25% del poder de compra en 4 anys, i vivim resignats perqu\u00e8 els amortidors socials, la dopamina i els subsidis, ens adormen.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t