{"id":2852,"date":"2024-10-20T04:45:00","date_gmt":"2024-10-20T02:45:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2852"},"modified":"2024-10-20T09:45:31","modified_gmt":"2024-10-20T07:45:31","slug":"la-humanitat-humans-bonobos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2852","title":{"rendered":"La humanitat: humans bonobos<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

L\u2019article de la setmana passada, on explicava que el consum d\u2019energia per habitant futur podia ser com el que va tenir Roma si apliquem les receptes d\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica que ja coneixem, va sorprendre molta gent. Com podem saber el que consumien els nostres avantpassats? Hi ha diversos llibres que ho quantifiquen. A mi m\u2019agraden els de Smil Vaclav<\/strong> (Energia y civilizaci\u00f3n. Una historia<\/em>) i sobretot el d\u2019Ian Morris<\/strong> (The measure of civilization<\/em>). La forma com la humanitat ha anat avan\u00e7ant des de la prehist\u00f2ria fins avui \u00e9s un tema que m\u2019ha apassionat fa molts anys. De fet, la setmana passada vaig anar a visitar les ciutats franceses de N\u00eemes i Aviny\u00f3, amb una empremta romana important, i la cova prehist\u00f2rica de Chauvet, amb pintures datades fa 36.000 anys.<\/p>\n\n\n\n

El c\u00e0lcul de les necessitats energ\u00e8tiques s\u2019ha fet estimant el consum de menjar per les persones i tamb\u00e9 pels animals. Quan la societat va millorar la productivitat va alliberar gent del camp (reis, funcionaris, ex\u00e8rcit, policia, artesans), fet pel que les necessitats d\u2019energia en menjar, calor i transport animal anaven creixent.<\/p>\n\n\n\n

La humanitat va fer un pas transcendental quan va passar de la societat ca\u00e7adora-recol\u00b7lectora al sedentarisme amb l\u2019agricultura. Va ser un pas negatiu: una p\u00e8rdua de qualitat de vida, convertint l\u2019home en esclau del treball i exposant-se a ser contagiat pels microbis que produ\u00efen les seves deixalles prop d\u2019on habitava. No sembla clar qu\u00e8 va provocar el canvi de n\u00f2mada a sedentari, si una disminuci\u00f3 dels recursos per habitant dels ca\u00e7adors, o perqu\u00e8 el sedentarisme va temptar m\u00e9s que anar improvisant dia s\u00ed, dia tamb\u00e9. Sabem del canvi clim\u00e0tic que ho va permetre. La societat agr\u00e0ria i ramadera es va anar desenvolupant per trobar eines i  processos que milloressin les collites i la quantitat d\u2019animals per menjar. L\u2019energia, fins el segle XVII, va ser d\u2019origen vegetal, hidr\u00e0ulica i e\u00f2lica. La revoluci\u00f3 industrial ho va tornar a canviar tot. Si la societat agr\u00e0ria havia introdu\u00eft el concepte de propietat, el domini de l\u2019energia va millorar la producci\u00f3 i va propiciar l\u2019expansi\u00f3 dels serveis, de gent que no havia de treballar el camp per menjar i, amb aix\u00f2, l\u2019explosi\u00f3 de l\u2019economia. Aquest salt va necessitar multiplicar per 2,8 l\u2019energia destinada a cada habitant.<\/p>\n\n\n\n

He llegit el llibre La humanitat, una hist\u00f2ria optimista<\/em>, de Rutger Bregman<\/strong>, on explica que som el resultat d\u2019una evoluci\u00f3 domesticada de l\u2019home. \u00c9s a dir, a mesura que l\u2019evoluci\u00f3 avan\u00e7a, cada vegada som humans m\u00e9s mansos. Explica un experiment, que es continua fent a Sib\u00e8ria des de l\u2019any 1948, on van domesticar una guineu platejada. Cada nova generaci\u00f3 tenia m\u00e9s hormones de serotonina i d\u2019oxitocina, de forma que la guineu es feia m\u00e9s \u2018manyaga\u2019 a mesura que s\u2019anava domesticant. La societat, diu Bregman, tamb\u00e9 millora a mesura que van eliminant els individus violents i t\u00f2xics. Posa un exemple entre els ximpanz\u00e9s i els bonobos, que \u00e9s un ximpanz\u00e9 evolucionat, bonatx\u00e0s i m\u00e9s petit. Sembla que la progressi\u00f3 es deu a que les femelles menyspreen els violents. Aix\u00ed, la societat de bonobos es va fent m\u00e9s mansa, a difer\u00e8ncia de la resta de ximpanz\u00e9s que continuen violents.<\/p>\n\n\n\n

Un altre criteri interessant que descriu \u00e9s la igualtat dels nens, quan neixen, amb les cries dels ximpanz\u00e9s i els orangutans recent nascuts. Les capacitats de reconeixement espacial, el c\u00e0lcul i la causalitat s\u00f3n semblants. Per\u00f2, quan el nen comen\u00e7a l\u2019aprenentatge social, els altres animals no ho fan, i l\u2019hum\u00e0 apr\u00e8n a gran velocitat. Conclou que, sobretot, els humans som animals d\u2019aprenentatge social. Aix\u00f2 ens diferencia de la resta d\u2019animals i \u00e9s la propietat que m\u00e9s s\u2019ha de promoure.<\/p>\n\n\n\n

Llavors, si els humans som una esp\u00e8cie simp\u00e0tica, quina \u00e9s la ra\u00f3 per la que hi ha persones egoistes i dictadors que arrosseguen societats senceres a les guerres? Si l\u2019empatia \u00e9s una qualitat que s\u2019adquireix de petit, per qu\u00e8 falla en tantes ocasions? La mitjana de morts a l\u2019any per guerres al m\u00f3n en els \u00faltims 600 anys \u00e9s de 200 morts per cada mili\u00f3 d\u2019habitants. No sembla pas, doncs, que la socialitzaci\u00f3 humana i la intel\u00b7lig\u00e8ncia col\u00b7lectiva que se\u2019n despr\u00e8n, hagin servit per viure en pau. Bregman diu dels dictadors que tenen sociopatia adquirida, s\u00f3n m\u00e9s impulsius, m\u00e9s egoistes, m\u00e9s imprudents, m\u00e9s arrogants, m\u00e9s narcisistes, i m\u00e9s grollers que la mitjana. Es mostren sense escr\u00fapols i no ensenyen mai l\u2019expressi\u00f3 facial que fa als humans \u00fanics en el regne animal: no es tornen vermells. Passeu revista i veureu: Napole\u00f3, Hitler, Mussolini, Franco… per\u00f2 tamb\u00e9 Aznar, Trump, Netanyahu\u2026<\/p>\n\n\n\n

Per altra banda, el poder sembla actuar com una anestesia que allunya els dictadors dels altres: si en temps normal el ser hum\u00e0 funciona amb mirall, riu quan l\u2019altre ho fa, badalla si un altre ho fa\u2026 els poderosos reaccionen menys amb el mirall, com si no estiguessin lligats als altres. M\u00e9s enll\u00e0 dels dictadors amb sociopatia, ens queda encara el cas de la gent modesta i senzilla que arriba al poder pol\u00edtic i que, una vegada han arribat al cim de la jerarquia, el poder els puja al cap sense previ av\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

Hem constru\u00eft una societat on les espirals poden conduir al pitjor, al racisme, a violacions col\u00b7lectives, a crims d\u2019honor, al suport a terroristes i a r\u00e8gims dictatorials, fins i tot al genocidi. L\u2019home \u00e9s bo des del naixement, nom\u00e9s ens cal reconduir el desenvolupament de la societat, retornant als valors de comprom\u00eds, honestedat i equitat.<\/p>\n\n\n\n

Potser \u00e9s hora de dir a les dones que siguin m\u00e9s punyents a l\u2019hora de triar les seves parelles masculines, arraconant els m\u00e9s violents i ens facin a tots m\u00e9s bonobos.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t