{"id":2839,"date":"2024-09-29T04:57:00","date_gmt":"2024-09-29T02:57:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2839"},"modified":"2024-09-28T15:59:37","modified_gmt":"2024-09-28T13:59:37","slug":"ia-i-criptomonedes-lelefant-en-una-cristalleria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2839","title":{"rendered":"IA i criptomonedes, l\u2019elefant en una cristalleria<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

L\u2019acord de la cimera clim\u00e0tica de Paris del 2015 va determinar frenar l\u2019augment de la temperatura de la Terra a un m\u00e0xim de 1,5\u00baC. A partir d\u2019aquell moment els estats van fer estrat\u00e8gies de com les noves tecnologies i la generaci\u00f3 renovable podrien fer possible aquest canvi energ\u00e8tic. Aix\u00ed, a Catalunya l\u2019equip de prospectiva de l\u2019Icaen va fer l\u2019estudi Proencat que defineix les actuacions que s\u2019han de fer any a any per arribar a un final descarbonitzat a l\u2019any 2050. Cal dir que el pla en aquests moments no es compleix perqu\u00e8 la societat catalana no creu els efectes del canvi clim\u00e0tic, o pensa que es solucionaran sols sense cap esfor\u00e7; \u00e9s directament negacionista: estem immersos en una din\u00e0mica de buscar sempre excuses per no fer els deures. Per exemple, el lema \u201cRenovables s\u00ed, per\u00f2 no aix\u00ed\u201d, \u00e9s un pretext abstracte per a no fer res. Caldr\u00e0 que els efectes del canvi clim\u00e0tic siguin m\u00e9s visibles, amb sequeres dram\u00e0tiques, amb fen\u00f2mens meteorol\u00f2gics catastr\u00f2fics, perqu\u00e8 la societat canvi\u00ef el parer i accepti la transformaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

El consum d\u2019energia el\u00e8ctrica d\u2019avui, uns 47 TWh, el 2050 hauria d\u2019arribar fins a 120 TWh. El que preveu Proencat \u00e9s electrificar l\u2019economia per permetre que l\u2019efici\u00e8ncia m\u00e0xima amb el coneixement actual. Per exemple, un cotxe de combusti\u00f3 t\u00e9 un consum de 60 kWh\/100 km i un d\u2019el\u00e8ctric 16 kWh\/100 km, un cami\u00f3 t\u00e9 un consum de 400 kWh\/100 km i un d\u2019el\u00e8ctric 126 kWh\/100 km, amb estalvis del 70%. La mateixa cosa passa amb la calefacci\u00f3, substituint-la amb bomba de calor, passant d\u2019un rendiment del 90% al 300%. S\u00f3n fen\u00f2mens que es replicaran a la ind\u00fastria i al sector primari. Tot aix\u00f2 ens porta a que l\u2019energia prim\u00e0ria que es consumeix a Catalunya, uns 286 TWh al 2023, arribi a ser de 120 TWh el 2050, un guany del -58%, permetent unes emissions properes a zero. Repeteixo que aquest horitz\u00f3 no est\u00e0 complint les fites que correspondrien als anys actuals, per tant aix\u00f2 que explico avui \u00e9s fer volar coloms si no hi ha un canvi de rumb radical.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 el que \u00e9s interessant d\u2019explicar aqu\u00ed \u00e9s que, a m\u00e9s de no invertir en l\u2019estrat\u00e8gia de transici\u00f3 energ\u00e8tica, apareixen nous elements que faran canviar tots els plans energ\u00e8tics dels pa\u00efsos. Aquests elements son la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i les criptomonedes, dos conceptes digitals amb gran demanda d\u2019energia.  Les criptomonedes generen nova moneda a base d\u2019un proc\u00e9s inform\u00e0tic que requereix temps i processat de c\u00e0lculs extremadament complexos, per tant, t\u00e9 una gran intensitat energ\u00e8tica. La crisi econ\u00f2mica que est\u00e0 vorejant tot el m\u00f3n ens portar\u00e0 a potenciar les monedes digitals. Caldr\u00e0 veure quina part d\u2019aquesta moneda ser\u00e0 digital dels bancs centrals i quina ser\u00e0 refugi de la gent, com el bitcoin.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 el gran element nou dels \u00faltims dos anys \u00e9s la Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial. La seva entrada a la societat ha estat tan xocant que hem augmentat les expectatives fins a nivells impensables fa pocs anys. Aix\u00ed, est\u00e0 clar que la IA ens ajudar\u00e0 a accelerar la recerca en molts \u00e0mbits, com la fusi\u00f3 nuclear, la medicina, la just\u00edcia… per\u00f2 tamb\u00e9 ser\u00e0 b\u00e0sica per la conducci\u00f3 aut\u00f2noma dels cotxes i camions, pels robots humanoides, pel control dels mercats d\u2019energia i de totes les mat\u00e8ries primeres… \u00e9s a dir, la seva aplicaci\u00f3 es preveu en absolutament tots els \u00e0mbits de la vida.<\/p>\n\n\n\n

Ara b\u00e9, aix\u00f2 t\u00e9 un cost energ\u00e8tic. Si durant els anys 2010 a 2018 el consum d\u2019energia dels centres digitals era d\u2019un 2% del consum global d\u2019electricitat, a l\u2019any 2022 el consum va ser de 460 TWh, preveient que a l\u2019any 2026 sigui entre 620 i 1.050 TWh segons un escenari baix o alt. Apareix una nova llei de Moore que ens diu que el consum d\u2019energia necess\u00e0ria per a la IA es doblar\u00e0 cada 3 anys, cosa que altera del tot les estrat\u00e8gies de descarbonitzaci\u00f3. Fet l\u2019exercici per a Catalunya, el 2050 necessitar\u00edem passar d\u2019una demanda de 120 TWh a 185 TWh o a 637 TWh, quantitats que es veuen del tot inabastables amb escenaris renovables. A partir d\u2019aqu\u00ed es poden intuir algunes conseq\u00fc\u00e8ncies. La primera \u00e9s que els preus de l\u2019electricitat s\u2019encariran, lluny de tenir preus baixos que preveuen tots els escenaris renovables. I aix\u00f2 t\u00e9 una derivada immediata: adeu a l\u2019hidrogen barat. Per\u00f2 t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies molt m\u00e9s greus, que fa que no hi hagi prou electricitat per a tots els usos. L\u2019encariment el\u00e8ctric portar\u00e0 a un \u00fas m\u00e9s eficient de tota l\u2019economia, a una acceleraci\u00f3 de la frugalitat que vinc preveient. Per\u00f2 aix\u00f2 tamb\u00e9 afectar\u00e0 a la mateixa IA, havent de ser una acci\u00f3 cara i havent de prendre mesures per a que no acabi enfonsant tota l\u2019economia. Caldr\u00e0 evitar que la IA agafi l\u2019energia de la xarxa el\u00e8ctrica, obligant a que hagi de generar la seva electricitat amb autoconsum. I aix\u00f2 ens condueix a un altre lloc. Si no hi ha prou superf\u00edcie disponible per m\u00e9s energies renovables, com s\u2019ho faran per generar tanta quantitat? Una soluci\u00f3 \u00e9s amb tecnologia nuclear, per\u00f2 ni est\u00e0 clar d\u2019on sortir\u00e0 tant urani, ni el cost d\u2019aquesta energia perqu\u00e8 sigui segura i resolgui el problema dels residus radioactius, ni el temps necessari per construir-la. La nova llei de Moore per la IA ens diu que, en l\u2019escenari baix, el 2044 ja haurem assolit una demanda de 120 TWh i, en un escenari de penetraci\u00f3 alt, aix\u00f2 passar\u00e0 a l\u2019any 2032, \u00e9s a dir, dem\u00e0 passat. I aqu\u00ed encara sense fer els deures renovables.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t