{"id":2836,"date":"2024-09-22T05:33:00","date_gmt":"2024-09-22T03:33:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2836"},"modified":"2024-09-22T07:54:58","modified_gmt":"2024-09-22T05:54:58","slug":"laigua-recurs-basic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2836","title":{"rendered":"L’aigua, recurs b\u00e0sic"},"content":{"rendered":"\n

La primera decisi\u00f3 que va prendre el nou govern de la Generalitat va ser anunciar una nova dessalinitzadora de 15 hm3<\/sup> per alimentar l\u2019Alt Empord\u00e0, la conca de la Muga, que arrossega un d\u00e8ficit d\u2019aigua des de fa anys. \u00c9s una bona not\u00edcia pel fet que mostra que el nou govern supera prejudicis sobre la tecnologia de dessalaci\u00f3, la demanda d\u2019energia que t\u00e9, i els efectes de la salmorra.<\/p>\n\n\n\n

He escrit aqu\u00ed que el debat cal fer-lo el m\u00e9s objectiu possible, agafant el valor afegit que aporta cada m3<\/sup> d\u2019aigua per a cada activitat. Si el problema s\u2019agafa des d\u2019aquesta visi\u00f3, l\u2019economia far\u00e0 la seva feina, encarint el preu de l\u2019aigua i deixant les activitats m\u00e9s adients a la situaci\u00f3. No t\u00e9 cap sentit, per exemple, produir blat de moro a la zona de la Muga o al Priorat amb manca d\u2019aigua, que ja no es conrea, per\u00f2 seria una barbaritat.<\/p>\n\n\n\n

Racionalitzar el consum ha de ser doncs, la primera acci\u00f3 que cal fer, i aix\u00f2 es fa posant preu a l\u2019aigua. Avui l\u2019ACA cobra una tarifa general en concepte de c\u00e0non d\u2019aigua de 0,1489 \u20ac\/m3<\/sup>. Si apliquem aquest preu a l\u2019alfals (userda), amb unes necessitats d\u2019aigua de 850 m3<\/sup>\/t, el cost \u00e9s el mateix que el preu que es ven al mercat, ra\u00f3 per la qual, si s\u2019aplica, es deixar\u00e0 de regar alfals. En canvi per a fruiters amb reg gota a gota el cost de l\u2019aigua suposaria un increment del 2,8%, igual com per moltes aplicacions industrials, on  el cost del c\u00e0non \u00e9s inferior al 0,1% del producte, i com en les activitats de serveis.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019\u00faltim trimestre de l\u2019any passat vam veure com una f\u00e0brica de paper havia de tancar la meitat de la seva producci\u00f3 per manca d\u2019aigua, una f\u00e0brica que t\u00e9 un consum baix de 5 m3<\/sup>\/t de paper, havent de posar a l\u2019atur temporalment unes 70 persones. Aqu\u00ed el cost de dividir per zero \u00e9s infinit.<\/p>\n\n\n\n

Per tot plegat crec que val la pena continuar fent el debat i obrir el ventall de solucions. Canviar els conreus que no poden pagar el cost de l\u2019aigua hauria de ser la primera soluci\u00f3. Interconnectar la conca de l\u2019Ebre amb les conques interiors n\u2019hauria de ser una altra car, en el moment que a la conca de l\u2019Ebre hi ha excedent (per exemple quan porta 1.800 m3<\/sup>\/s) \u00e9s factible desviar 200 o 500 hm3<\/sup> a les conques interiors, mecanisme que es pot fer des de diferents punts de la geografia, minimitzant el cost del bombeig.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 tot aix\u00f2 no seria cre\u00efble si no fem el pla m\u00e9s integral, des de l\u2019estalvi individual, al del poble o de la conca. Amb el pla de dessalaci\u00f3 s\u2019assoliran 195 hm3<\/sup> i amb la reutilitzaci\u00f3 tamb\u00e9 es pret\u00e9n arribar a 120 hm3<\/sup>. Amb aquestes actuacions quedaran cobertes les demandes dom\u00e8stiques, per\u00f2 no les industrials ni les agr\u00edcoles. Per aquesta ra\u00f3, i tenint en compte que sembla provat que la disminuci\u00f3 pluviom\u00e8trica \u00e9s del 10%, cal anar m\u00e9s lluny per resoldre de forma estructural els futurs d\u00e8ficits d\u2019aigua.<\/p>\n\n\n\n

La primera soluci\u00f3 \u00e9s la soluci\u00f3 individual. En una casa o bloc de pisos nous es pot pensar en una recollida d\u2019aigua dels teulats per al seu \u00fas posterior per aig\u00fces grises i de neteja. A Catalunya tenim un potencial de recuperaci\u00f3 d\u2019aigua a teulats de 25 hm3<\/sup>. \u00c9s cert que aix\u00f2 nom\u00e9s val per a nova planificaci\u00f3 urban\u00edstica, per\u00f2 un dia cal comen\u00e7ar. La mateixa cosa la podem fer en la superf\u00edcie urbanitzada de la ciutat: recollir l\u2019aigua de pluja en col\u00b7lectors separats del de les aig\u00fces residuals permet el seu \u00fas en regadiu, neteja i si cal tamb\u00e9 per potabilitzar. A m\u00e9s, dep\u00e8n de com es facin aquests col\u00b7lectors i dip\u00f2sits poden ajudar a laminar avingudes d\u2019aigua que cada vegada son m\u00e9s catastr\u00f2fiques. A les ciutats el potencial per recollir aquestes aig\u00fces \u00e9s de 375 hm3<\/sup>, i en les poblacions menys denses \u00e9s de 1.875 hm3<\/sup>.<\/p>\n\n\n\n

Tot aix\u00f2 \u00e9s car, llarg i demana ajudes p\u00fabliques. Per\u00f2 el que no pot ser \u00e9s que, quan una ind\u00fastria ha de fer una inversi\u00f3 estigui obligada a complir les millors t\u00e8cniques disponibles, i el sector p\u00fablic no hi estigui obligat. Tenim el coneixement per fer-ho, i nom\u00e9s ens falta adequar l\u2019economia perqu\u00e8 sigui possible. Reduir el consum d\u2019aigua no \u00e9s barat, cal inversions i despesa en productes qu\u00edmics, per\u00f2 pitjor \u00e9s no tenir aigua i haver de disminuir el benestar de la societat per manca d\u2019aquest recurs.<\/p>\n\n\n\n

Obrir el debat per construir una xarxa estructural per l\u2019aigua, adequar els usos segons criteris de valor afegit, posar preu a tothom que utilitzi aigua, sigui ind\u00fastria, agricultura o serveis, comen\u00e7ar a fer projectes pilots per reutilitzar aigua en pisos, ciutats o ind\u00fastries, i interconnectar conques, ha de ser un debat al que cal fer front sense pors ni dogmes previs.<\/p>\n\n\n\n

Tenim davant una oportunitat per desenvolupar coneixement i tecnologia que aporta activitat econ\u00f2mica, nom\u00e9s cal decisi\u00f3 i valentia per fer-ho.<\/p>\n\n\n\n

Per veure la bondat del que explico, el sector de la fabricaci\u00f3 de paper tiss\u00fa el consum est\u00e0ndard mundial \u00e9s de 8 m3<\/sup>\/t. La f\u00e0brica que va haver de tancar temporalment la producci\u00f3 t\u00e9 un bon consum de 5 m3<\/sup>\/t. La de Besal\u00fa el t\u00e9 de 3 m3<\/sup>\/t. Doncs b\u00e9, un projecte pot permetre abaixar el consum fins 0,5 m3<\/sup>\/t, amb zero abocament al riu. Per\u00f2 els projectes pilot s\u2019han de finan\u00e7ar i ajudar, cosa que no tothom ent\u00e9n.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t