{"id":283,"date":"2011-01-02T17:51:33","date_gmt":"2011-01-02T16:51:33","guid":{"rendered":"http:\/\/74.53.186.210\/~jvilacat\/ca\/?p=283"},"modified":"2011-01-02T17:51:33","modified_gmt":"2011-01-02T16:51:33","slug":"paris-en-tgv","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=283","title":{"rendered":"Par\u00eds en TGV"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Avui escric l’article en el TGV cam\u00ed de Par\u00eds. Hem pujat al tren a Figueres-Vilafant a les 11:06. El tren ja hi era i havia dormit all\u00e0. Nom\u00e9s comen\u00e7ar a marxar hem trobat un t\u00fanel, per no gaire m\u00e9s tard trobar el fronterer. En un aclucar d’ulls, ens hem trobat a la plana del Rossell\u00f3. El tren \u00e9s de dos pisos i hi deuen cabre uns 500 passatgers. A cada estaci\u00f3 que s’atura puja gent i en baixa d’altra. A partir de Perpiny\u00e0 el tren marxa a velocitat normal fins al punt que enmig dels llacs de Leucate s’atura “en pleine voi”, diuen pels altaveus. Comento si el tren t\u00e9 salvavides sota els seients, veient l’aigua que ens envolta amb una profunditat d’un pam. Arribem a Narbona amb vint minuts de retard i a Agde amb 40 minuts acumulats. La via no es troba en bones condicions i cal fer trams a velocitat molt baixa, tant, que rient dic que el tren s’ha convertit en un tren de petita velocitat, TPV. A S\u00e8te el tren ja va ple com un ou. Pels altaveus no paren de dir-nos coses, en franc\u00e8s i castell\u00e0. El tren te\u00f2ricament \u00e9s un tren internacional i el personal que at\u00e9n el passatge parla en castell\u00e0 com pot. Escolto “se\u00f1ores pasareros,..”, bona voluntat n’hi ha. Provo de connectar l’ordinador a l’endoll de 220 v. i veig que no t\u00e9 corrent. Potser deu ser un servei nom\u00e9s per a primera classe, per\u00f2 sobta que hi hagi l’endoll sense tensi\u00f3.<\/p>\n

La massificaci\u00f3 que veiem al tren fa pensar que l’alta velocitat a Fran\u00e7a est\u00e0 ben assentada, que la gent se l’ha fet seva. Recordo que quan vivia a Grenoble venia cada setmana a Girona en tren, amb el Talgo. El Talgo sortia de Ginebra i passava per Grenoble. Quan el tren passava per les estacions es podia escoltar l’exclamaci\u00f3 de la gent davant la meravella t\u00e8cnica que contemplaven. L’any que vaig marxar, el 1981, la SNCF va presentar el TGV amb el trajecte estrella entre Li\u00f3 i Par\u00eds, 430 km, que el tren feia en 2 hores. Tota una revoluci\u00f3! L’avi\u00f3 entre ambdues ciutats va gaireb\u00e9 desapar\u00e8ixer fins que no va retrobar un altre paper de Hub en connexi\u00f3 amb Par\u00eds. De fet, avui la l\u00ednia de TGV entre Li\u00f3 i Par\u00eds det\u00e9 el 90% del transport entre ambdues metr\u00f2polis.
\nDurant aquest tram que el tren va a poc a poc hem aprofitat per menjar alguna cosa, que s’acosta la una. Hi ha un vag\u00f3 restaurant (el 14 i nosaltres som al 18), per\u00f2 tothom s’ho porta de casa.
\nAra arribem a Montpeller i ens anuncien que enganxen un altre tren al nostre.
\nLa penetraci\u00f3 del tren a la societat no es deu pas al fet que la societat francesa sigui m\u00e9s moderna que la nostra, no, es deu al treball de la SNCF per popularitzar el servei. Aix\u00f2 ho fa sobretot a trav\u00e9s de les tarifes i del concepte de mobilitat per a tothom. El tren en qu\u00e8 anem n’\u00e9s un exemple. Un tren de dos pisos porta prop de 500 passatgers, mentre que els trens AVE espanyols porten entren 280 i 320 passatgers. El cost del tren i el consum s\u00f3n, fet i fet, els mateixos, per\u00f2 els passatgers s\u00f3n un 66% m\u00e9s. El resultat \u00e9s un servei amb preu inferior, a l’abast de molta gent, lluny de l’elitisme que suposa el servei de l’AVE. Per poder fer la comparaci\u00f3 he intentat comprar un bitllet d’AVE i de TGV en les mateixes dates per a dist\u00e0ncies semblants. El bitllet de Figueres-Vilafant a Par\u00eds per a tres persones, anada i tornada, ha costat 0,175?\/km per a una dist\u00e0ncia de 930 km. Si volem anar de Barcelona a Ciudad Real, 827 km, el cost esdev\u00e9 0,367?\/km i per anar de Barcelona a C\u00f2rdova, 1.019 km, el cost \u00e9s de 0,318?\/km, en les mateixes circumst\u00e0ncies que el viatge a Par\u00eds. Es veu que el pa\u00eds ve\u00ed ha decidit fer el servei d’inter\u00e8s general mentre que a casa nostra encara no ens ho hem cregut.
\nQuan he preparat material per a l’article he llegit que el mes de febrer RENFE va engegar un concurs per a la compra de trens AVE per cobrir el trajecte entre Barcelona i Par\u00eds. Els trens havien de tenir una capacitat de 500 persones i circular a 320 km\/h, i el cost de la compra era de 270 milions d’euros. En el mes de juliol es va suspendre el concurs com a mesura de contenci\u00f3 del d\u00e8ficit espanyol.
\nLes companyies de trens afinen els seus desenvolupaments per anar en aquesta direcci\u00f3. La francesa Alsthom t\u00e9 trens per a 510 passatgers que circulen a 320 km\/h, com el que ocupem ara. L’espanyola Talgo ha desenvolupat un tren, l’Avril, per a 550 places i 380 km\/h, mentre que la canadenca Bombardier desenvolupa un tren, el Zefiro, per a 1.200 places i 380 km\/h. \u00c9s el futur del transport i \u00e9s un cam\u00ed que ara ja hem de fer amb certa pressa tenint en compte la imminent pujada dels combustibles f\u00f2ssils.
\nA Nimes arribem amb 35 minuts de retard i anuncien que, a partir d’ara, en alta velocitat, anirem directes a Par\u00eds. El tren agafa velocitat de creuer i gaireb\u00e9 la totalitat del passatge es posa a dormir. A fora es comen\u00e7a a veure el paisatge amb taques de neu. De tant en tant, en la llunyania, es veu el baf de les torres de refrigeraci\u00f3 de les centrals nuclears. No hi ha possibilitat de saber on ets perqu\u00e8 el tren no passa per cap m\u00e9s ciutat, sempre les by-passa. Quan falta una hora ens visita una revisora de bitllets que els llegeix amb un lector de codi de barres. Ens avisen que el retard acumulat ara \u00e9s de 33 minuts.
\nFinalment arribem a Par\u00eds amb nom\u00e9s 20 minuts de retard. L’estaci\u00f3 bull de fam\u00edlies i de gent que baixa i puja als trens. La capital est\u00e0 neta de neu i amb el brogit de sempre.
\nPar\u00eds b\u00e9 que val una missa, va dir el rei. A ell li va costar el coll, per\u00f2 nosaltres ara podem fer nostra la frase dient, Par\u00eds b\u00e9 que val un viatge amb TGV.
\nBon any 2011 a tothom. Ho necessitem.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t