{"id":2829,"date":"2024-09-08T03:43:00","date_gmt":"2024-09-08T01:43:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2829"},"modified":"2024-09-08T08:19:35","modified_gmt":"2024-09-08T06:19:35","slug":"20-anys-darticles-un-pessimista-indefinit","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2829","title":{"rendered":"20 anys d\u2019articles: un pessimista indefinit?<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

El 8 de setembre de 2004, avui fa 20 anys, vaig fer el primer article a Diari de Girona. Abans n\u2019havia fet uns quants a El Punt amb el pseud\u00f2nim de Marcel Ripoll<\/strong>, pseud\u00f2nim que compart\u00edem dues persones.<\/p>\n\n\n\n

Escriure un article setmanal va ser la conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un greu accident que va passar a la f\u00e0brica de Besal\u00fa: el vessament de fuel al riu Fluvi\u00e0 del 7 de juny 2004. Feia 6 mesos que hi havia el primer Tripartit a Catalunya, fet que va tenir com a conseq\u00fc\u00e8ncia, arran del vessament, una reacci\u00f3 virulenta sobre l\u2019empresa i, sobretot, sobre mi. Al mes d\u2019agost vaig revisar el recull de premsa i em vaig preguntar per qu\u00e8 la gent deia coses del meu fer que no eren certes. Vaig arribar a la conclusi\u00f3 que, de la mateixa forma que no havien sabut que escrivia articles des de 1982, no tenien per qu\u00e8 saber com actuava i com pensava. M\u2019he equivocat – vaig recon\u00e8ixer – he de canviar d\u2019estrat\u00e8gia. Aix\u00ed va ser com vaig convidar a Jordi Xargay\u00f3<\/strong>, director del Diari de Girona, a visitar la f\u00e0brica i li vaig proposar escriure un article que trenqu\u00e9s la discreci\u00f3 que havia estat exercint. Aix\u00ed va ser com vaig escriure un article un dimecres, que Xargay\u00f3 de seguida va proposar que es convert\u00eds en una pe\u00e7a fixa pel diari dels diumenges. Des de llavors, pr\u00e0cticament sempre s\u2019ha omplert aquest rac\u00f3 del Diari, excepte quan, per q\u00fcestions de calendari, el diumenge ha caigut en Nadal o un altre dia en el qual no hi ha hagut diari. Per tant, ara dec portar uns 945 articles escrits a Diari de Girona.<\/p>\n\n\n\n

Escriure l\u2019article setmanal m\u2019ha canviat la vida. Primer perqu\u00e8 ara la gent sap com penso realment, des dels mateixos companys de l\u2019empresa, fins la resta de la gent amb la que tinc algun lligam. Per\u00f2 on me l\u2019ha canviat ha estat en la necessitat d\u2019ordenar les idees per poder explicar coses diferents amb la intenci\u00f3 que interessin a la gent, sovint de caire t\u00e8cnic, i a investigar coses que abans no coneixia prou, o gens. M\u2019ha portat a llegir molt m\u00e9s: he intentat entendre els reptes i oportunitats de la transici\u00f3 energ\u00e8tica i comprendre les din\u00e0miques de la nostra economia, un cam\u00ed que m\u2019ha conduit a donar voltes entorn del concepte de la frugalitat, un terme que s\u2019ha convertit en una etiqueta que pot definir moltes de les q\u00fcestions que he anat comentant en aquest espai.<\/p>\n\n\n\n

Llegint el primer article, titulat \u201cLa ind\u00fastria que ens mereixem\u201d, tinc la impressi\u00f3 que avui seria vigent des de la primera lletra a l\u2019\u00faltima. Llavors em queixava de la p\u00e8rdua de\u00a0 competitivitat de les empreses, de la desaparici\u00f3 de teixit industrial, del naixement del que ara en diem efecte Nimby, de la necessitat de potenciar la formaci\u00f3 professional, de posar m\u00e9s guarderies, de millorar l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia de l\u2019administraci\u00f3…<\/p>\n\n\n\n

Els humans anem de crisi en crisi: de la del 1929 vam anar a la II Guerra Mundial, d\u2019all\u00e0 a la crisi energ\u00e8tica dels 70, d\u2019aqu\u00ed fins el 2000 i l\u2019esclat de la bombolla punt com, llavors la crisi immobili\u00e0ria del 2008, el Covid el 2020, i ara tornem a tenir indicadors negatius. Les an\u00e0lisis son sempre les mateixes: p\u00e8rdua de valors, indefinici\u00f3 econ\u00f2mica, manca de lideratge… sempre hi ha una nova paradoxa de Jevons que s\u2019afegeix a la festa, necessitant cada vegada m\u00e9s recursos i m\u00e9s cr\u00e8dit, fabricar m\u00e9s diners. Per aix\u00f2 em va cridar l\u2019atenci\u00f3 un text que vaig llegir fa un temps, i que mencionava el concepte de la societat del pessimista indefinit, aquella dels que miren cap a un futur incert i no gaire pr\u00f2sper. Sortim d\u2019una crisi i ja enfoquem la propera, per\u00f2 per tancar etapes necessitar\u00edem cada vegada m\u00e9s temps per aplicar creativitat tecnol\u00f2gica en conjunci\u00f3 amb els trucs de m\u00e0gia dels bancs centrals. Tampoc hi ajuda l\u2019exc\u00e9s de pes burocr\u00e0tic que patim a la Uni\u00f3 Europea i que impedeix fer debats profunds: hi ha massa interessos i pressions que ho tenallen tot, alhora que hem generat una depend\u00e8ncia intel\u00b7lectual absoluta dels Estats Units.<\/p>\n\n\n\n

El pessimista indefinit no sap si la caiguda ser\u00e0 suau o una patacada, gradual o catastr\u00f2fica. Nom\u00e9s intueix que vindr\u00e0 un punt d\u2019inflexi\u00f3, i mentrestant segueix amb la seva vida: menjar, beure, ballar, escoltar concerts, mirar s\u00e8ries, fer excursions, viatjar… com si fos un calmant per preparar el futur que ve. El que ara aguanta, fa 40 anys hagu\u00e9s tingut el potencial per impulsar una revoluci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Molts dels que m\u2019heu llegit durant aquests 20 anys teniu la percepci\u00f3 que soc pessimista, tot i que el que deia abans de 2008 va ser cert i recordo que durant el 2013 vaig dir en moltes ocasions que l\u2019economia catalana feia b\u00e9 els deures i sortia de la crisi, en un assaig optimista. El que no soc \u00e9s indefinit, intento trobar explicacions al que passa i cercar solucions.<\/p>\n\n\n\n

Darrere el que sovint he reflexionat entorn de la transici\u00f3 energ\u00e8tica no hi trobem problemes de desenvolupament tecnol\u00f2gic, ni reptes de disponibilitat de recursos, perqu\u00e8 la vertadera crisi no \u00e9s energ\u00e8tica ni clim\u00e0tica: \u00e9s humana i financera. Si el Club de Roma a l\u2019any 1972 advertia que el sistema econ\u00f2mic i hum\u00e0 de creixement constant arribaria a un l\u00edmit absolut, l\u2019informe \u201cEls l\u00edmits del Creixement\u201d de Donella Meadows,<\/strong> revisat posteriorment, s\u2019atreveix a dir un any per veure el l\u00edmit: el 2025, \u00e9s a dir, pr\u00e0cticament dem\u00e0 passat.<\/p>\n\n\n\n

En 20 anys potser no he pogut evitar semblar pessimista. Per\u00f2 espero haver aconseguit, tot escrivint, que el meu pessimisme estigui m\u00e9s fonamentat, ben definit.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t