{"id":2827,"date":"2024-09-01T04:25:00","date_gmt":"2024-09-01T02:25:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2827"},"modified":"2024-08-31T16:26:12","modified_gmt":"2024-08-31T14:26:12","slug":"mecanismes-dadaptacio-frugal-arrels-i-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2827","title":{"rendered":"Mecanismes d\u2019adaptaci\u00f3 frugal. Arrels (i 2)<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

En un article anterior he narrat la necessitat de comprar menys, d\u2019aprendre a viure amb menys productes. Explicava la dificultat d\u2019arribar a aquest control, que demana una voluntat molt ferma. Per aix\u00f2 ens cal crear certes pautes per arribar a aquest nou escenari frugal.<\/p>\n\n\n\n

La primera hip\u00f2tesi \u00e9s que el cam\u00ed el farem de forma for\u00e7ada, perqu\u00e8 l\u2019economia ens hi portar\u00e0. Aquesta economia, que porta 40 anys vivint del cr\u00e8dit, de crear m\u00e9s liquiditat, dona mostres d\u2019esgotament. Si hem de viure nom\u00e9s del que som capa\u00e7os de generar, de la productivitat i no el cr\u00e8dit, la producci\u00f3 i la demanda de b\u00e9ns i serveis caur\u00e0, fet que ens obligar\u00e0 a viure de forma diferent. Viure amb menys productes no \u00e9s cap drama, segurament aportar\u00e0 menys individualisme, m\u00e9s solidaritat, m\u00e9s contacte social i, per tant, m\u00e9s felicitat.<\/p>\n\n\n\n

La segona constataci\u00f3 \u00e9s que, per a la majoria de la gent, ser\u00e0 molt dif\u00edcil el canvi i caldr\u00e0 ajudar amb rutines. Algunes ja s\u2019estan portant a terme sense voler, per exemple en un pis de 50 m2<\/sup> no hi caben massa productes, cosa que ja limita la compra de coses innecess\u00e0ries i les necessitats de climatitzaci\u00f3. S\u2019assembla al que passava als avantpassats n\u00f2mades, que no podien tenir exc\u00e9s de mercaderies perqu\u00e8 les havien de trastejar d\u2019un lloc a un altre. Si canvieu de pis us adonareu de la quantitat de coses que sobren i hem anat acumulant en el temps, mostrant que moltes no eren necess\u00e0ries.<\/p>\n\n\n\n

Estar-se de comprar, resistir a caure en la temptaci\u00f3, \u00e9s com quan a un nen li diem que comptem fins a 10 perqu\u00e8 compleixi. \u00c9s un canvi profund de maneres de fer. Deixar de creure que un dia \u00e9s un dia, que nom\u00e9s es viu una vegada, o que no ens podem perdre una oportunitat \u00fanica… deixar passar l\u2019ocasi\u00f3, \u00e9s tot un aprenentatge. En un m\u00f3n ple de temptacions \u00e9s dif\u00edcil mantenir la concentraci\u00f3 i la voluntat per dir, ja en tinc prou, no cal m\u00e9s. Aprendre a estar satisfet amb el que ja tens, a conformar-se i a perdre\u2019s coses, no \u00e9s tasca f\u00e0cil.<\/p>\n\n\n\n

Retornar a l\u2019economia de mercat, que radicava en produir b\u00e9ns i productes b\u00e0sics, concentrant els esfor\u00e7os en l\u2019efici\u00e8ncia i la fiabilitat (l\u2019economia frugal), \u00e9s imprescindible per canviar l\u2019economia de consum modern (el \u2018business as usual\u2019, BAU) basada en generar necessitats i desitjos de forma permanent. Coneixem empreses on els pressupostos de publicitat s\u00f3n superiors al dels productes, en una acci\u00f3 perversa. No es tracta aqu\u00ed de predicar l\u2019ascetisme, reduint les necessitats materials i corporals, ni renunciant els plaers sexuals, est\u00e8tics i gastron\u00f2mics. No cal arribar a una soluci\u00f3 \u00e8tica-religiosa: parlem de retornar a la l\u00f2gica del consum. No es tracta d\u2019anular tots els desitjos, car aix\u00f2 seria una decepci\u00f3 per a tots els que lluiten per alguna cosa: la il\u00b7lusi\u00f3 \u00e9s l\u2019energia potencial que m\u00e9s tard es convertir\u00e0 en treball, en coses tangibles com la fam\u00edlia, la feina, la creaci\u00f3, el gaudi de l\u2019art, la contemplaci\u00f3, la lectura… No cal eliminar-la.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat aix\u00f2, ser\u00e0 dif\u00edcil sortir de la rauxa del consum si no hi aportem rutines i rituals que ajudin a fer-ho. Com amb els nens petits, establir un horari ajuda molt a tenir comportaments ordenats, com no menjar a deshores, anar a comprar amb una llista pr\u00e8via, no comprar per Internet en el moment de veure l\u2019oportunitat, sin\u00f3 deixant-ho per l\u2019endem\u00e0 o m\u00e9s tard.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019autocontrol, la capacitat de dir no als propis impulsos i resistir les temptacions, no \u00e9s f\u00e0cil i demana certa integritat per poder ser moralment fiable: si no ets fidel a tu mateix, per qu\u00e8 els altres han de confiar en tu? La nostra vida est\u00e0 formada per hist\u00f2ries que hem d\u2019interpretar i relatar per donar forma a la nostra exist\u00e8ncia. Moderar la moderaci\u00f3, va dir Oscar Wilde<\/strong>, fugint de l\u2019ascetisme per viure b\u00e9 com a ser hum\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Quines pautes ens poden ajudar? Svend Brinkmann<\/strong> en el llibre \u201cLa alegria de perderse cosas\u201d cita les seg\u00fcents: Primer, decidir quan elegir, recorrent a h\u00e0bits i rutines. Segon, estar conven\u00e7ut que el millor no \u00e9s necess\u00e0riament el que \u00e9s bo per a un mateix. Tercer, fer que les decisions siguin irreversibles, car algunes no haurien de revertir-se quan impliquen obligacions que afecten les relacions amb altres persones. Quart, practicar la gratitud, tot i que \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil dir que fer-ho. Cinqu\u00e8, ser conscient de la temporalitat de la felicitat d\u2019una compra que no aporta plaer al cap de poc temps. Sis\u00e8, resistir les ganes de fer comparacions amb els altres. Set\u00e8, aprendre a viure amb limitacions, no nom\u00e9s amb la nostra voluntat sin\u00f3 en un entorn cultural d\u2019institucions, sistemes, organitzacions, tecnologies i llars del nostre voltant. I vuit\u00e8, crear rituals est\u00e8ticament atractius que ajudin a una forma de vida \u00e8tica. Per exemple cantar l\u2019aniversari feli\u00e7, acomiadar l\u2019estiu, celebrar el cap d\u2019any… cada individu o col\u00b7lectiu pot crear els seus rituals on es facin coses juntes que serveixin de contrap\u00e8s front al risc de depend\u00e8ncia de certes pulsions.<\/p>\n\n\n\n

Sabem que no som res sense els altres, amb els que ens hem de relacionar i amb qui compartim una hist\u00f2ria com\u00fa. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s crear un paisatge per poder fer arrels. \u201cSense arrels \u00e9s dif\u00edcil evitar el desarrelament\u201d, va dir Simon Weil<\/strong>. Comprendre les arrels, doncs, \u00e9s un requisit previ per recon\u00e8ixer que la vida es viu en comunitats, per aix\u00f2 cal con\u00e8ixer com encaixa el nostre temps i lloc en la hist\u00f2ria.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t