{"id":2825,"date":"2024-08-25T04:37:00","date_gmt":"2024-08-25T02:37:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2825"},"modified":"2024-08-24T16:37:54","modified_gmt":"2024-08-24T14:37:54","slug":"mes-es-menys-leconomia-ineficient-1","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2825","title":{"rendered":"M\u00e9s \u00e9s menys: l\u2019economia ineficient (1)<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Sovint he insistit en el fet que no \u00e9s nom\u00e9s el CO2<\/sub> el que hem de disminuir, sin\u00f3 que tamb\u00e9 cal abaixar l\u2019extracci\u00f3 del conjunt de mat\u00e8ries primeres. El CO2<\/sub> l\u2019hem d\u2019abaixar des de 6,4 tCO2<\/sub>\/habitant fins 1,74 tCO2<\/sub>\/h, i les mat\u00e8ries primeres les hem de baixar des de 8,8 t\/h fins a 6,66 t\/h (segons les dades de l\u2019INE). Tinc molt clar que aquesta adaptaci\u00f3 de l\u2019economia no la farem sense un xoc cultural, amb un canvi de model de societat.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 he explicat que el model actual del consum pel consum, que cerca una felicitat moment\u00e0nia amb el gest de la compra, mobilitza el neurotransmissor de la dopamina, que porta a una felicitat temporal, ef\u00edmera que, quan s\u2019ha normalitzat, en vol m\u00e9s, en una carrera constant per la compra. Esdev\u00e9 com una droga que arrossega al ciutad\u00e0 comprador compulsiu. En canvi altres mat\u00e8ries, com la serotonina i l\u2019oxitocina, s\u00f3n subst\u00e0ncies que ens aporten una felicitat m\u00e9s prolongada, estable en el temps. Totes son neurotransmissors que fan sentir plaer. El problema \u00e9s que \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil i r\u00e0pid obtenir felicitat amb la dopamina que no pas amb els altres nuclis neurotransmissors. El mercat ho sap i ho fa servir per mantenir un model de vida. A partir d\u2019aqu\u00ed ha dissenyat una estrat\u00e8gia per donar al ciutad\u00e0 molta llibertat per elegir productes, quants m\u00e9s millor, arrossegant-lo a una predisposici\u00f3 a comprar-ho tot, en una carrera golafre d\u2019insatisfacci\u00f3 permanent, que a la fi permet m\u00e9s producci\u00f3 i m\u00e9s activitat econ\u00f2mica, el vertader objectiu del model actual. Voler-ho tot, intentar comprar sempre el que \u00e9s millor, triant productes i m\u00e9s productes, comparant amb el que tenen els altres en una economia de l\u2019ostentaci\u00f3, fins a vegades tenir estr\u00e8s de compra, penedint-se del que no ha sortit b\u00e9, patint a vegades frustraci\u00f3… \u00e9s una din\u00e0mica que ens porta al frac\u00e0s.<\/p>\n\n\n\n

El fiasco no \u00e9s nom\u00e9s psicol\u00f2gic, \u00e9s material, perqu\u00e8 ens porta a comprar coses que no es necessiten, nom\u00e9s perqu\u00e8 s\u00f3n barates. Ho he vist amb els basars xinesos, on la gent comprava una cosa que hi veia… perqu\u00e8 era barata, no pas perqu\u00e8 li fes falta, mentre passejava per distreure\u2019s. Un dia vaig dir que Xina era la perfecta paradoxa de Jevons moderna: fabricava tants productes i tan barats, que la gent els comprava sense necessitat, nom\u00e9s perqu\u00e8 eren barats. La mateixa cosa passa sovint amb la compra per Internet: com que nom\u00e9s val un euro, ho compro ja. El resultat de comprar el que no es necessita \u00e9s un esgotament de mat\u00e8ries primeres, el desenvolupament d\u2019una economia ineficient, amb m\u00e9s consum d\u2019energia, m\u00e9s distribuci\u00f3, m\u00e9s transport i m\u00e9s deixalles. Per poc que hi pensem, cal frenar aquesta din\u00e0mica i retornar al sentit com\u00fa, comprar el que \u00e9s necessari i deixar el que \u00e9s superflu.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta adaptaci\u00f3 no la farem de forma volunt\u00e0ria, car requereix un esfor\u00e7 de voluntat personal considerable. Un amic, quan li vaig demanar qu\u00e8 havia fet per aprimar-se, em va respondre: \u201cmenjar sense que arribis a sentir-te satisfet del tot, cal deixar a l\u2019est\u00f3mac una part per complaure i mostrar-li que ja n\u2019hi ha prou\u201d. Aix\u00f2 exigeix una preparaci\u00f3 mental determinada, que molta gent no pot fer. Altrament, crec que el cam\u00ed el farem per for\u00e7a, perqu\u00e8 l\u2019economia de la precarietat ens hi portar\u00e0. Llavors caldr\u00e0 tenir mecanismes per facilitar l\u2019adaptaci\u00f3 al canvi cap a la frugalitat.<\/p>\n\n\n\n

Tenir consci\u00e8ncia que no ho pots comprar tot, que has de deixar de buscar i buscar el millor producte, que \u00e9s suficient triar entre pocs g\u00e8neres, no \u00e9s f\u00e0cil. Per exemple, si un entra a un hipermercat Esclat, trobar\u00e0 11.000 articles per triar. Reconec que a mi em mareja entrar en centres comercials amb tants productes. Normalment em quedo a la porta esperant que la resta de la fam\u00edlia compri. Per\u00f2 a la majoria de la gent li encanta veure, triar i comparar. En canvi en una botiga de queviures, com a can Banasta de Llanars, els articles es redueixen cent vegades menys i \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil elegir. Angelina, tens aix\u00f2 o all\u00f2?  Son m\u00e9s cars, no hi ha tant per escollir, direu. Possiblement \u00e9s un preu que haurem de pagar en un futur no gaire lluny\u00e0, quan haurem de comprar el pernil dol\u00e7, el salat, i altres productes frescos, cada dos dies perqu\u00e8 no el podrem tenir envasat en el pl\u00e0stic en el que est\u00e0 avui. Llavors la compra ser\u00e0 al costat de casa, com abans. I segurament no ens cal triar entre tants productes. A Mercadona n\u2019hi ha molts menys que a altres grans superf\u00edcies i a Bon\u00c0rea encara menys.<\/p>\n\n\n\n

Cal orientar la compra a triar menys i tenir m\u00e9s facilitat d\u2019elecci\u00f3, per poder triar el que \u00e9s suficient i desdir-se del que no es necessita. Sovint no \u00e9s cert que tinguem llibertat d\u2019elecci\u00f3, perqu\u00e8 ens ha influenciat de manera sorollosa la publicitat. El sentiment de benestar dep\u00e8n en gran mesura que tinguem la capacitat de controlar el nostre entorn i que sapiguem recon\u00e8ixer que retenim aquest control. Per aix\u00f2, decidir quan volem determinar alguna cosa, ser selectius, potser \u00e9s l\u2019elecci\u00f3 m\u00e9s important que haguem de fer.<\/p>\n\n\n\n

Si la compra no \u00e9s l\u2019acci\u00f3 m\u00e9s important per arribar a la felicitat, cal cercar en la serotonina, pel cam\u00ed de les relacions socials profundes. Tenir contacte amb els altres pot ser m\u00e9s important que el benestar de la compra, per aix\u00f2 cal cultivar els cercles de la fam\u00edlia, el dels amics m\u00e9s propers i el de l\u2019entorn social on es viu al poble o al barri. Per aqu\u00ed crec que anir\u00e0 la nova economia.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t