{"id":2822,"date":"2024-08-18T04:25:00","date_gmt":"2024-08-18T02:25:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2822"},"modified":"2024-08-18T08:40:24","modified_gmt":"2024-08-18T06:40:24","slug":"por-al-canvi-fre-i-adaptacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2822","title":{"rendered":"Por al canvi, fre i adaptaci\u00f3<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Llegeixo que hi ha una parada en el desplegament del cotxe el\u00e8ctric a Europa: els fabricants de cotxes aturen els seus plans de noves f\u00e0briques de bateries i allarguen la vida dels models de combusti\u00f3. Alemanya nom\u00e9s t\u00e9 el 12,6% de cotxes el\u00e8ctrics del total i Espanya el 4,7%. Tot i que les energies renovables continuen implantant-se a Europa a un ritme fort, amb 130 GW de nova capacitat renovable des de juny de 2022, no sembla que el ritme sigui el suficient per poder prescindir del gas rus a l\u2019any 2027.<\/p>\n\n\n\n

En el desplegament de la transici\u00f3 energ\u00e8tica hi conflueixen molts factors: per un costat el fre de les companyies petrolieres que volen mantenir la venda de combustibles el m\u00e0xim de temps possible, inventant combustibles alternatius (olis regenerats), generant falses informacions i frenant els punts de c\u00e0rrega per vehicles el\u00e8ctrics a les gasolineres. Dins el mateix grup hi ha els fabricants de cotxes que veuen com no estan prou preparats per competir amb els fabricants xinesos que fa anys que estan desenvolupant cotxes el\u00e8ctrics a molt baix cost. Per altre costat, hi ha el consumidor, que no veu clar el canvi, tant pel preu, com pels pocs punts de c\u00e0rrega.<\/p>\n\n\n\n

Darrera tot aix\u00f2 hi ha una manca de lideratge fort i d\u2019un relat que tothom pugui entendre. Si Noruega ha aconseguit vendre el 90% de tots els cotxes el\u00e8ctrics, per qu\u00e8 Espanya nom\u00e9s pot tenir el 4%? Si Xina pot arribar al 45% de tots els seus cotxes en un termini curt, si els seus punts de c\u00e0rrega de gran pot\u00e8ncia van augmentar un 55% l\u2019any 2023, per qu\u00e8 Europa no ho pot fer?<\/p>\n\n\n\n

Lideratge i relat. El lideratge xin\u00e8s parteix d\u2019una dictadura que fa 10 anys va decidir substituir les importacions de productes de 10 industries manufactureres, i hi va posar el finan\u00e7ament per fer-ho. Els cotxes el\u00e8ctrics finalment tenen preus inferiors a 15.000 euros, fet que ha acabat de conv\u00e8ncer a l\u2019usuari. Pel que fa al relat, a Xina no hi ha lloc per les fake news, car el relat dominant \u00e9s l\u2019oficial. A Occident hem de lluitar contra les falses not\u00edcies, per\u00f2 tamb\u00e9 contra la psicologia col\u00b7lectiva.<\/p>\n\n\n\n

Si a Xina no hi ha discussi\u00f3 quan l\u2019autoritat decideix que s\u2019ha de fer una infraestructura, una f\u00e0brica o una instal\u00b7laci\u00f3 en un lloc, a Occident aix\u00f2 topa contra l\u2019opini\u00f3 local de la gent. I, com m\u00e9s avan\u00e7a el benestar econ\u00f2mic, m\u00e9s resist\u00e8ncia. El problema neix d\u2019una manera de fer on l\u2019individu t\u00e9 una incre\u00efble llibertat per decidir el que compra i ho obt\u00e9 immediatament. El ciutad\u00e0 s\u2019ha acostumat a tenir infinites opcions per elegir el que compra, creient que aquest fet, tanta llibertat d\u2019elecci\u00f3, li crea benestar. Per\u00f2 en el fons aquesta situaci\u00f3 el mant\u00e9 angoixat si es deixa arrossegar per la din\u00e0mica de m\u00e9s \u00e9s millor, enlloc de la d\u2019elegir nom\u00e9s el que \u00e9s bo per a ell. Obtenir m\u00e9s i m\u00e9s de tot, l\u2019ofega financerament i el fa estar cont\u00ednuament enganxat a totes les modes, artefactes i experi\u00e8ncies que va veient en els mitjans, molt m\u00e9s si cau en la comparaci\u00f3 amb el que fan els altres.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta psicologia de buscar sempre el producte millor, comparant sense fi, enlloc del que \u00e9s bo i suficient, pot portar al ciutad\u00e0 al des\u00e0nim. I amb ell al penediment. Si un pren una decisi\u00f3 err\u00f2nia, potser que en el futur es penedeixi del que ha fet. La gent que viu en la din\u00e0mica de prendre decisions de compra de molts b\u00e9ns i experi\u00e8ncies, t\u00e9 por a l\u2019error per no haver de penedir-se m\u00e9s endavant. Aix\u00f2 \u00e9s un contratemps per a la instal\u00b7laci\u00f3 de parcs solars i e\u00f2lics, pel fet que no hi ha altres opcions per poder escollir, no es pot decidir per centrals nuclears o de gas, perqu\u00e8 no estan en l\u2019equaci\u00f3. Per tant, el que sempre busca comparar per triar el que \u00e9s millor, nom\u00e9s t\u00e9 l\u2019opci\u00f3 de no decidir, perqu\u00e8 no t\u00e9 cap alternativa, o perqu\u00e8 creu que la possibilitat que l\u2019economia caigui, que el benestar sigui pitjor, no es produir\u00e0. El gran error est\u00e0 en no veure que, igual que quan compra un producte que no el satisf\u00e0, el pot retornar: els parcs renovables s\u00f3n reversibles, al cap d\u2019uns quants anys es poden eliminar i queda tot com abans. Altres accions com les centrals nuclears, els pantans o la contaminaci\u00f3 de purins no s\u00f3n tan f\u00e0cilment reversibles.<\/p>\n\n\n\n

Una altra derivada de la psicologia del consumidor \u00e9s la mala predicci\u00f3 de la seva adaptaci\u00f3 al futur. Tots sabem que l\u2019home s\u2019adapta a les noves circumst\u00e0ncies, siguin bones o dolentes. Unes costen m\u00e9s que altres, per\u00f2 s\u2019acaba adaptant. En el cas dels parcs renovables, el ciutad\u00e0 no \u00e9s capa\u00e7 de veure com podr\u00e0 acceptar el canvi de paisatge, ni les conseq\u00fc\u00e8ncies que tindr\u00e0 no fer-ho. Per exemple, no pot visualitzar el que costar\u00e0 l\u2019adaptaci\u00f3 a tenir cada any m\u00e9s dies amb temperatures m\u00e0ximes superiors a 40 graus. Enguany les terres de Lleida han tingut 30 dies amb m\u00e9s de 30\u00ba, 25 dies amb m\u00e9s de 35\u00ba i 7 dies amb m\u00e9s de 40\u00ba. Tamb\u00e9 hi ha hagut 27 nits tropicals. Com explica Francesc Mauri<\/strong>, aix\u00f2 \u00e9s un perill per a la salut de les persones i tamb\u00e9 sobre la fauna i la flora. El mar Mediterrani tamb\u00e9 est\u00e0 donant senyals de canvi amb temperatures de l\u2019aigua arribant fins a gaireb\u00e9 32\u00ba a les Illes Balears, i aix\u00f2 t\u00e9 riscos en tempestes. Es calcula que a final de segle el mar pujar\u00e0 1 m. cosa que vol dir que, tal com estan les coses avui, cobriria tot l\u2019Alt Empord\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Veure morir la flora i la fauna, tenir episodis de tempestes tropicals i p\u00e8rdua de costa, sembla dif\u00edcil de copsar. La psicologia del consum ens frena.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t