{"id":2818,"date":"2024-08-11T04:48:00","date_gmt":"2024-08-11T02:48:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2818"},"modified":"2024-08-10T11:50:20","modified_gmt":"2024-08-10T09:50:20","slug":"leconomia-no-va-be","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2818","title":{"rendered":"L\u2019economia no va b\u00e9<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

El president Sanchez<\/strong> va dir fa una setmana que \u201cla economia espanyola va como un tiro\u201d. El que no va dir \u00e9s cap on anava el tret, si al peu o a l\u2019aire. Ho deia arran de la publicaci\u00f3 per l\u2019INE del creixement de l\u2019economia a l\u2019\u00faltim trimestre d\u2019enguany, amb un augment del 0,8% trimestral i un 2,9% anual. A m\u00e9s, les dades de l\u2019atur del mes de juny van baixar a Espanya amb 10.800 persones, tot i que va pujar a Catalunya, en un mes tur\u00edstic.<\/p>\n\n\n\n

Per altre part, dilluns vam assistir a un dia negre en les borses internacionals preses pel p\u00e0nic de com evoluciona l\u2019economia mundial. Fa molts mesos que hi ha el debat de com i quan ser\u00e0 la caiguda de l\u2019economia mundial, de si hi haur\u00e0 una recessi\u00f3 global o no, de quines seran les solucions i les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019un cas aix\u00ed. Nom\u00e9s va fer falta que el banc de Jap\u00f3 (BOJ) apug\u00e9s un 0,25% el seu tipus d\u2019inter\u00e8s i que el canvi yen-d\u00f2lar es devalu\u00e9s un 2,9%.<\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 aix\u00f2 va desencadenar el p\u00e0nic mundial? Perqu\u00e8 des de mar\u00e7 de 1999 els tipus d\u2019inter\u00e8s a Jap\u00f3 eren del 0% i tot el m\u00f3n demanava yens a inter\u00e8s prop de zero per a fer les seves inversions, la majoria d\u2019elles en borsa i en immobiliari. L\u2019anunci de pujada del tipus d\u2019inter\u00e8s va precipitar les vendes de tots aquells que tenien accions comprades amb cr\u00e8dits amb yens i va arrossegar la resta. Tot es va quedar en un ensurt i la situaci\u00f3 en el transcurs de la setmana s\u2019ha anat normalitzant m\u00e9s o menys. Per\u00f2 l\u2019av\u00eds del que pot passar tard o d\u2019hora hi \u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

La ra\u00f3 \u00e9s la que vaig advertint  repetidament en aquest espai: l\u2019economia mundial no va b\u00e9, viu de generar deute, i l\u2019espanyola tampoc. Que en els dos trimestres de l\u2019any el funcionament hagi estat positiu, no implica que vagi b\u00e9 en la resta de l\u2019any. De fet, el PMI industrial va passar de 49,2 a gener (50 \u00e9s el zero de l\u2019activitat) fins a 54 a maig, per despr\u00e9s baixar fins 52 a juny i a 51 a juliol. \u00c9s l\u2019\u00fanica economia d\u2019Europa que encara t\u00e9 un \u00edndex positiu, per\u00f2 amb una tend\u00e8ncia baixista clara. Pel que fa a l\u2019\u00edndex de serveis, que sempre ha salvat l\u2019economia espanyola, a gener era de 52,1, a juny era de 56,8 i a juliol de 53,9, tamb\u00e9 en retroc\u00e9s. Els valors de la ind\u00fastria s\u00f3n m\u00e9s alts que els altres pa\u00efsos pel consum intern que comporta el turisme, per\u00f2 aquest juliol l\u2019hem vist punxar.<\/p>\n\n\n\n

Si ara anem a mirar el consum directament, el turisme dom\u00e8stic est\u00e0 en caiguda des d\u2019octubre de l\u2019any passat i el turisme internacional est\u00e0 amb un creixement estable des de fa un any. Per\u00f2 pel que fa al consum intern de productes, la seva evoluci\u00f3 \u00e9s baixa des de desembre passat, afectant molt negativament a la franja d\u2019edat que va des de 30 a 64 anys, la que ha de mantenir fills. \u00c9s la conseq\u00fc\u00e8ncia de la p\u00e8rdua de poder adquisitiu per l\u2019enorme inflaci\u00f3 dels anys 2021, 2022 i 2023, p\u00e8rdua que ser\u00e0 dif\u00edcil recuperar, amb la conseq\u00fc\u00e8ncia de desaparici\u00f3 de demanda i posterior baixada de producci\u00f3 i de llocs de treball. L\u2019economia espanyola a l\u2019any 2023 va doblar el compte corrent exterior hist\u00f2ric, passant des de valors propers a 30.000 milions que era habitual a partir de 2013, fins a 62.000 milions el 2023. Per\u00f2 l\u2019augment de preus i la baixa producci\u00f3 a Alemanya i a Fran\u00e7a, els principals clients d\u2019Espanya, fa preveure que la din\u00e0mica ja ha canviat de sentit, com deixen veure els valors mensuals de PMI. A partir de les dades que es veuen, el balan\u00e7 de b\u00e9ns exteriors ser\u00e0 millor al de 2023, el balan\u00e7 de visites internacionals ser\u00e0 semblant, per\u00f2 el turisme dom\u00e8stic caur\u00e0, afectant el consum.<\/p>\n\n\n\n

Les borses van tenir l\u2019ensurt perqu\u00e8 veuen que la creaci\u00f3 de treball a Estats Units no va b\u00e9, que l\u2019economia alemanya no funciona, la francesa, l\u2019anglesa, la turca i la xinesa tampoc, i que les solucions dels bancs centrals per injectar m\u00e9s liquiditat, estan limitades per la creaci\u00f3 de bombolles i per la inflaci\u00f3, que podria remuntar novament. Sabem que tot s\u2019aguanta pels p\u00e8ls fins a les eleccions d\u2019Estats Units. Llavors ja veurem qu\u00e8 passa. A partir de l\u2019ensurt d\u2019aquesta setmana ja es preveuen baixades de tipus d\u2019inter\u00e8s a Estats Units i a Europa, que donaria una mica d\u2019oxigen a l\u2019economia.<\/p>\n\n\n\n

El mal de l\u2019economia mundial es deriva de dos fronts: En un costat hi ha el resultat de tanta liquiditat generada pels bancs centrals, sobretot des de 2020, que ha propiciat bombolles i inflaci\u00f3. Per l\u2019altre costat els problemes geopol\u00edtics, tant a Ucra\u00efna com a Israel, que han alterat els preus de les mat\u00e8ries primeres de forma notable.  <\/p>\n\n\n\n

A partir de setembre podem veure una caiguda del treball a molts pa\u00efsos i especialment a partir de desembre a Estats Units. Aix\u00f2 podria desencadenar un contagi de crisi global. El que \u00e9s segur que acabar\u00e0 passant \u00e9s una punxada en totes les bombolles de l\u2019economia, tant la bors\u00e0ria, com la immobili\u00e0ria o la de mat\u00e8ries primeres, excepte les que son refugi, com l\u2019or.<\/p>\n\n\n\n

Queda per veure el marge d\u2019actuaci\u00f3 de les autoritats financeres i com evoluciona la guerra entre Hezbol\u00b7l\u00e0 i Israel, en una repetici\u00f3 dels conflictes dels anys 70 amb la guerra de Gaza el 1973 i la de L\u00edban el 1978, que van portar a un canvi de model de l\u2019economia mundial. No podem ser gaire optimistes, i m\u00e9s val preparar estrat\u00e8gies per aguantar els embats que venen. Treure pit en aquesta situaci\u00f3, enlloc de preparar-se per moments m\u00e9s complicats, no \u00e9s la millor estrat\u00e8gia. Podria ser el tret al peu.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t