{"id":2815,"date":"2024-08-04T05:03:00","date_gmt":"2024-08-04T03:03:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2815"},"modified":"2024-08-03T18:08:19","modified_gmt":"2024-08-03T16:08:19","slug":"europa-no-sap-trobar-el-lloc-al-mon","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2815","title":{"rendered":"Europa no sap trobar el lloc al m\u00f3n<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

En articles anteriors hem explicat les estrat\u00e8gies de Xina i d\u2019Estats Units per mantenir la seva economia i crear benestar a expenses de la resta del m\u00f3n. Europa no t\u00e9 el privilegi d\u2019una moneda d\u2019intercanvi mundial com el d\u00f2lar, ni sap fer les trampes que fa Xina.<\/p>\n\n\n\n

Comencem per Gran Bretanya, tot i que ara ja no est\u00e0 a la UE. Gran Bretanya t\u00e9 un balan\u00e7 comercial amb la resta del m\u00f3n negatiu d\u2019un -3,3% del seu PIB, un efecte hist\u00f2ric pel fet que \u00e9s una illa i ha d\u2019importar moltes mat\u00e8ries primeres. Aquest compte corrent ja era negatiu el 1951 i l\u2019\u00faltim any que va arribar a ser positiu va ser el 1981. Si sempre \u00e9s negatiu, de qu\u00e8 viu GB? De les transaccions financeres. El 2023 va enregistrar un compte de capital de 566,4 mil milions de d\u00f2lars, un 17% del seu PIB. Aix\u00f2 explica la davallada de tota la ind\u00fastria del Regne Unit, amb una lliura esterlina sobrevalorada per les transaccions de la City de Londres.<\/p>\n\n\n\n

Anem ara a Alemanya. Alemanya ha tingut des de 2002 un compte corrent positiu, arribant a ser del 8,6% en els anys 2015 i 2016. La unificaci\u00f3 de les dues alemanyes al 1990 va significar el repartiment del benestar de la part occidental cap a la oriental. Aix\u00f2 va obligar als alemanys a fer un esfor\u00e7 tit\u00e0nic en la millora de la seva productivitat i del seu valor afegit. Alemanya no va tenir bombolla immobili\u00e0ria com Estats Units o la resta d\u2019Europa. Quan tots aquests deien \u201cque fabriqui Xina, que nosaltres pensarem i dissenyarem\u201d, Alemanya es va dedicar a augmentar la seva producci\u00f3 tot sofisticant el nivell tecnol\u00f2gic. A partir de 2019 aquest augment ja no millora (tot i que el 6,3% de super\u00e0vit comercial el voldrien tenir tots els pa\u00efsos) i es veu frenat per la compet\u00e8ncia de Xina i d\u2019Estats Units. Alemanya no hauria pogut tenir tant excedent comercial si hagu\u00e9s estat fora de l\u2019euro: el marc s\u2019hauria revaluat i hauria frenat en sec la competitivitat de la seva ind\u00fastria. El pa\u00eds s\u2019ha beneficiat que els estats del sud d\u2019Europa no hagin tingut el desenvolupament tecnol\u00f2gic que va adquirir ell, mentre tots constru\u00efen immobles. Si Gran Bretanya hagu\u00e9s estat dintre l\u2019euro, possiblement s\u2019hauria pogut beneficiar del mateix mecanisme d\u2019Alemanya, mantenint la moneda devaluada.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019euro va ajudar Alemanya a tenir un excedent molt important, per\u00f2 a canvi va perjudicar als pa\u00efsos del sud que veien com la moneda estava massa valorada pels requisits de les seves exportacions. El cas m\u00e9s clar \u00e9s el de Fran\u00e7a, que des de 2005 t\u00e9 un compte corrent negatiu, o el d\u2019It\u00e0lia, que va entrar en una din\u00e0mica negativa tot just quan va n\u00e9ixer l\u2019euro, per\u00f2 que va saber refer la seva situaci\u00f3 despr\u00e9s de la crisi immobili\u00e0ria. El cas d\u2019Espanya \u00e9s una mica diferent perqu\u00e8 hist\u00f2ricament havia tingut un compte corrent exterior negatiu. Aqu\u00ed tamb\u00e9 la sortida de la crisi immobili\u00e0ria va permetre que el compte corrent fos positiu a partir de 2012. El resultat \u00e9s que, mentre It\u00e0lia i Espanya sembla que poden trobar una soluci\u00f3 amb el seu encaix al m\u00f3n (Espanya amb un cert equilibri en b\u00e9ns i una entrada massiva de turisme), Fran\u00e7a l\u2019ha perdut del tot, segurament perqu\u00e8 el seu model social, pol\u00edtic i financer ha arribat al final d\u2019on podia arribar. Si Fran\u00e7a no form\u00e9s part de l\u2019euro, devaluaria la seva moneda immediatament, per\u00f2 no ho pot fer. Per posar m\u00e9s llenya al foc, el seu deute p\u00fablic i privat \u00e9s del 379% del PIB, mentre que el d\u2019Espanya \u00e9s del 274%, el d\u2019It\u00e0lia del 288% i el d\u2019Alemanya del 235% del PIB. Fran\u00e7a t\u00e9 l\u2019economia desballestada i no troba la soluci\u00f3 pol\u00edtica per arreglar-ho perqu\u00e8 segurament la resposta demana esfor\u00e7os que la poblaci\u00f3 no vol acceptar.<\/p>\n\n\n\n

El fet que el principal producte exportador d\u2019Europa siguin els vehicles, amb un 17% a Alemanya, un 16% a Espanya, un 9,4% a Fran\u00e7a i un 8% a It\u00e0lia, complica el futur de les exportacions degut al canvi del cotxe el\u00e8ctric. Europa exporta tamb\u00e9 molta maquin\u00e0ria, amb un 16% a Alemanya, un 17% a It\u00e0lia, un 11% a Fran\u00e7a i un 6,8% a Espanya, elements que tamb\u00e9 veuen la compet\u00e8ncia de Xina i ara de l\u2019\u00cdndia. I la part electr\u00f2nica, amb un 11% a Alemanya, un 6,5% a It\u00e0lia, 7,8% a Fran\u00e7a i 5,3% a Espanya, tampoc sembla que tingui un bon futur. A Fran\u00e7a la salva Airbus, productes farmac\u00e8utics i productes de luxe, per\u00f2 amb aix\u00f2 no n\u2019hi ha prou per mantenir el pa\u00eds, ni sent el lloc del m\u00f3n amb m\u00e9s turistes.<\/p>\n\n\n\n

Veurem com es resoldr\u00e0 l\u2019equilibri entre Europa, Xina i Estats Units. Sembla entreveure\u2019s que augmentar\u00e0 la barrera front els productes xinesos. Tamb\u00e9 que el d\u00f2lar es revaluar\u00e0, per\u00f2 est\u00e0 per saber quin ser\u00e0 el grau de cooperaci\u00f3 entre Estats Units i Europa, si les relacions comercials seran f\u00e0cils o tamb\u00e9 es restringiran. Europa haur\u00e0 de fer deures per executar els canvis tecnol\u00f2gics que venen, aplicar les disrupcions en renovables, mobilitat el\u00e8ctrica i aut\u00f2noma, intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, prote\u00efna no animal i rob\u00f2tica.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 ser\u00e0 clau resoldre el problema de Fran\u00e7a. M\u00e9s d\u00e8ficit p\u00fablic no \u00e9s la soluci\u00f3, m\u00e9s deute tampoc, treballar m\u00e9s hores sembla impossible… per tant \u00e9s urgent trobar un cam\u00ed que millori la productivitat de forma notable. Cal un programa europeu per generar m\u00e9s liquiditat per invertir nom\u00e9s en el salt tecnol\u00f2gic disruptiu, (tal com fan Xina i Estats Units) alhora que s\u2019evita que el pol\u00edtic de torn en faci \u00fas demag\u00f2gicament per augmentar el consum. \u00c9s una tasca dif\u00edcil i, per aix\u00f2, ser\u00e0 una revoluci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Esportaci\u00f3 entre pa\u00efsos en funci\u00f3 del percentatge per cada pa\u00eds exportador<\/figcaption><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t