{"id":2813,"date":"2024-07-28T05:33:00","date_gmt":"2024-07-28T03:33:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2813"},"modified":"2024-07-27T18:34:33","modified_gmt":"2024-07-27T16:34:33","slug":"estats-units-i-el-dolar-com-a-moneda-de-transaccio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2813","title":{"rendered":"Estats Units i el d\u00f2lar com a moneda de transacci\u00f3<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

A l\u2019acord de Bretton Woods fet a l\u2019any 1945, despr\u00e9s de la 2\u00aa Guerra Mundial, es va arribar a la conclusi\u00f3 que les dues guerres tenien l\u2019origen en un inadequat ordre de compra i venda internacionals. En la discussi\u00f3 per l\u2019acord, John M. Keynes<\/strong> va proposar fer una moneda internacional, cistella de totes les monedes segons el seu pes, moneda que en diria Bancor<\/em>. Per\u00f2 aquella guerra l\u2019havia guanyat Estats Units i Keynes era angl\u00e8s, aix\u00ed que l\u2019acord va agafar la idea imposada pels americans segons la qual el d\u00f2lar estaria lligat a l\u2019or i la resta de monedes estarien encadenades al d\u00f2lar. Aix\u00ed va ser com el d\u00f2lar va esdevenir la moneda de pagament entre pa\u00efsos, la moneda del comer\u00e7 internacional.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 a l\u2019any 1971, quan Estats Units estava en plena guerra amb Vietnam, el pressupost no podia fer front a les despeses, fet que va portar Richard Nixon<\/strong> a desdir-se de l\u2019acord de Bretton Woods i a deslligar el d\u00f2lar de l\u2019or. A partir d\u2019aqu\u00ed el valor del d\u00f2lar \u00e9s completament fictici, tal i com explic\u00e0vem amb el yuan xin\u00e8s la setmana passada. Estats Units s\u2019ha perm\u00e8s fabricar d\u00f2lars sense fi i, com que de fet \u00e9s la moneda mundial, aix\u00f2 no li provoca inflaci\u00f3. Aquesta \u00e9s exportada i repartida per a tot el m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

Charles De Gaulle<\/strong> en va arribar a dir \u201cel gran privilegi\u201d d\u2019Estats Units. Per\u00f2, tal i com li passa a Xina, aix\u00f2 un dia t\u00e9 un final, amb conseq\u00fc\u00e8ncies que ara son greus: Estats Units es veu en l\u2019obligaci\u00f3 de viure permanentment en d\u00e8ficit comercial i fiscal per poder treure els d\u00f2lars al m\u00f3n. El d\u00e8ficit comercial perjudica a les empreses de l\u2019interior del pa\u00eds i el d\u00e8ficit fiscal no sempre est\u00e0 destinat a inversions productives, m\u00e9s aviat a defensa que, per cert, \u00e9s la clau principal de la credibilitat del d\u00f2lar: la for\u00e7a militar.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa al d\u00e8ficit comercial, la immensa importaci\u00f3 des de l\u2019exterior, provoca un consum intern podr\u00edem dir gratu\u00eft, pagat amb moneda que fabrica el pa\u00eds, per\u00f2 aix\u00f2 t\u00e9 com a conseq\u00fc\u00e8ncia un consum sovint no necessari, una p\u00e8rdua de producci\u00f3 local i finalment una p\u00e8rdua de competitivitat en la ind\u00fastria.<\/p>\n\n\n\n

Aquest esquema va anar b\u00e9 fins que Xina va aplicar una recepta semblant amb la seva moneda i hem arribat a la situaci\u00f3 actual, on les dues trampes no es sostenen al mateix temps.<\/p>\n\n\n\n

Estats Units exporten d\u00f2lars a la resta del m\u00f3n amb diversos mecanismes: primer, a trav\u00e9s del comer\u00e7 internacional, venent b\u00e9ns i serveis en d\u00f2lars, per la qual cosa els altres pa\u00efsos han de canviar la seva moneda a d\u00f2lars (el petroli \u00e9s el cas major, per\u00f2 la resta de mat\u00e8ries primeres tamb\u00e9 es venen en d\u00f2lars). Per altra banda, amb inversions estrangeres, pel fet que inversors de tot el m\u00f3n compren actius americans, siguin accions, bons del govern o propietats. Tot aix\u00f2 es fa en d\u00f2lars. Addicionalment, exporten els d\u00f2lars a trav\u00e9s de reserves de divises que fan els bancs centrals de molts pa\u00efsos per estabilitzar les seves monedes. Tamb\u00e9 ho fan mitjan\u00e7ant la importaci\u00f3 de b\u00e9ns i serveis que paguen exclusivament amb d\u00f2lars i, de manera m\u00e9s general, en el context d\u2019haver esdevingut la moneda de reserva m\u00e9s utilitzada al m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

Tot plegat ha conduit que Estats Units tingui un d\u00e8ficit comercial amb Xina insostenible que tendeix a devaluar el d\u00f2lar. Aquesta situaci\u00f3 Donald Trump<\/strong> la va comen\u00e7ar a frenar i Joe Biden<\/strong> va continuar, per la qual cosa no sembla que hagi de canviar la direcci\u00f3 amb un nou govern. Fins i tot Trump ha dit que posar\u00e0 un aranzel del 60% als productes xinesos. Si aix\u00f2 passa, el d\u00f2lar es revaluar\u00e0 pel fet que hi haur\u00e0 menys d\u00f2lars en circulaci\u00f3 mundial. Al mateix temps, com ja es veu avui, la desglobalitzaci\u00f3 comporta un augment de la inflaci\u00f3 pel fet que la infraestructura nacional no \u00e9s suficient per produir la demanda. Una conseq\u00fc\u00e8ncia l\u00f2gica \u00e9s que els altres pa\u00efsos tamb\u00e9 posaran traves a la compra de productes nord-americans, frenant l\u2019economia mundial amb una guerra comercial i afectant a les cadenes de subministrament globals.<\/p>\n\n\n\n

No sabem com acabar\u00e0 aquesta adaptaci\u00f3 de l\u2019economia mundial. El que coneixem \u00e9s que tot aix\u00f2 comporta una disminuci\u00f3 del consum global, cosa que afectar\u00e0 la producci\u00f3 i els llocs de treball, tamb\u00e9 els nostres.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019\u00fanica soluci\u00f3 per mantenir la riquesa \u00e9s augmentar dr\u00e0sticament la productivitat de l\u2019economia, afavorint que les empreses s\u2019adaptin r\u00e0pidament a la nova situaci\u00f3, robotitzant tant com es pugui, deixant l\u2019energia f\u00f2ssil immediatament, desburocratitzant l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica, adaptant la fiscalitat dels pa\u00efsos de forma que penalitzi les mat\u00e8ries primeres i no la simple producci\u00f3 de b\u00e9ns i serveis, traient la inefici\u00e8ncia del sector p\u00fablic…<\/p>\n\n\n\n

Tot aix\u00f2 \u00e9s una revoluci\u00f3 per la que ens haur\u00edem d\u2019anar posicionant amb m\u00e9s formaci\u00f3 professional i adaptant el sector p\u00fablic per fer possible que el privat faci el cam\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

Res de tot aix\u00f2 sembla que hagi de passar aqu\u00ed, amb un govern a Madrid que nom\u00e9s pensa en recaptar per fer despesa improductiva (en el bon sentit de la paraula) i amb una Catalunya que s\u2019ha disposat a no deixar l\u2019energia f\u00f2ssil. Si no canvia radicalment el plantejament, la nova economia frugal vindr\u00e0 a casa nostra amb patacades, amb pobresa.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t