{"id":2808,"date":"2024-07-21T04:18:00","date_gmt":"2024-07-21T02:18:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2808"},"modified":"2024-07-20T16:23:34","modified_gmt":"2024-07-20T14:23:34","slug":"xina-colonitzacio-o-oportunitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2808","title":{"rendered":"Xina: colonitzaci\u00f3 o oportunitat<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Des que Xina es va integrar en l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de Comer\u00e7 el 2001, la seva economia no ha deixat de cr\u00e9ixer espectacularment. La seva forma d\u2019actuar no ha estat precisament ortodoxa respecte a les lleis del mercat, amb pr\u00e0ctiques que la mateixa OMC ha qualificat de deslleials, sobretot per la comparaci\u00f3 de preus per determinar les subvencions i el dumping. La clau de Xina ha estat el control de preus per mitj\u00e0 de subvencions a fabricants i altres condicions que fan que els preus interns siguin baixos i facilitin l\u2019exportaci\u00f3 a preus inferiors als mercats on es destinen. Aquest fet mostra que l\u2019economia de Xina no \u00e9s una economia de mercat, perqu\u00e8 els preus interns responen a pol\u00edtiques planificades. Aquesta manera d\u2019actuar de Xina es va permetre des de 2001 fins 2016, any a partir del qual hauria d\u2019haver evitat pr\u00e0ctiques deslleials.<\/p>\n\n\n\n

Xina ha augmentat el seu PIB des dels 0,864 bilions de d\u00f2lars l\u2019any 1996 fins a 17,6 bilions el 2022, un creixement del 1.966% en aquest per\u00edode. Per comparar-ho, Estats Units en el mateix per\u00edode va cr\u00e9ixer un 215% i el m\u00f3n ho va fer en un 218% de mitjana. \u00c9s molt dif\u00edcil cr\u00e9ixer a ritmes tan elevats sense caure en crisis severes que enfonsin l\u2019economia per molts anys, per\u00f2 Xina ho ha assolit fins avui. El primer risc de cr\u00e9ixer tant \u00e9s la inflaci\u00f3. El segon \u00e9s el de la revaluaci\u00f3 de la moneda a mesura que l\u2019exportaci\u00f3 creix, a conseq\u00fc\u00e8ncia de la qual es perd competitivitat i frena l\u2019efecte exportador. El tercer \u00e9s que la millora de la riquesa del pa\u00eds augmenti el nivell salarial i torni l\u2019economia menys competitiva.<\/p>\n\n\n\n

Xina ha sabut resoldre tots aquests riscos amb una economia planificada, utilitzant un recurs que cap economia havia emprat de la mateixa forma abans: la creaci\u00f3 de liquiditat sense l\u00edmit. Si una economia crea molt excedent ha de crear diner per equilibrar aquesta riquesa, car el valor de la moneda ha de correspondre al de l\u2019economia real. Doncs b\u00e9, Xina no ha seguit aquest equilibri i ha creat molt m\u00e9s diner del que necessitava l\u2019economia: des de l\u2019any 1996 fins el 2022 ha augmentat en 5.250% la liquiditat del pa\u00eds, 2,7 vegades el creixement del PIB, quan a Estats Units ha estat de 0,89 vegades i al m\u00f3n de 1,06 vegades. Aix\u00f2 li ha perm\u00e8s evitar la revaluaci\u00f3 del yuan i continuar sent competitiva en el mercat internacional. Tamb\u00e9 li ha perm\u00e8s estendre la riquesa obtinguda pel pa\u00eds en forma de construcci\u00f3 de grans infraestructures. Finalment li ha perm\u00e8s subvencionar la compra de mat\u00e8ries primeres per frenar la inflaci\u00f3 i produir a preus baixos. Ens trobem amb una economia on el valor de la moneda correspon a menys de la meitat del que hauria de ser. La part negativa d\u2019aix\u00f2 ha estat la bombolla immobili\u00e0ria, que ha explotat. El sector immobiliari representa un 26% del PIB i les seves companyies m\u00e9s grans es dirigeixen al tancament. El nou pla econ\u00f2mic per resoldre la crisi econ\u00f2mica xinesa passa per impulsar l\u2019exportaci\u00f3 i augmentar el consum intern (ai la inflaci\u00f3!). Xina exporta principalment material electr\u00f2nic en un 27%, maquin\u00e0ria en un 15%, pl\u00e0stic i qu\u00edmica org\u00e0nica en un 8%, acer i minerals en un 6,7%, vehicles en un 5,7%… i aix\u00f2 ho fa principalment a Estats Units en un 15%, a Europa en un 11,9%, a Hong Kong en un 8,3%, a Jap\u00f3 en un 4,8%, a Vietnam en un 4,2%, a \u00cdndia en un 3,6%, a R\u00fassia en un 3,4%…<\/p>\n\n\n\n

Acabada la bombolla immobili\u00e0ria ara queda impulsar la ind\u00fastria tecnol\u00f2gica, cotxes el\u00e8ctrics, bateries, plaques fotovoltaiques, electr\u00f2nica i qu\u00edmica, ind\u00fastries en les quals el sistema p\u00fablic aporta el capital necessari per a la investigaci\u00f3 i per a la inversi\u00f3. Aix\u00f2 fa que els seus productes puguin dominar tot el mercat mundial. La reacci\u00f3 ja l\u2019estem veient: Europa ha posat aranzels fins el 38% als cotxes el\u00e8ctrics, i Donald Trump<\/strong> ja ha dit que posar\u00e0 un aranzel del 60% als productes xinesos, xifra que encara deu quedar curta. El xoc comercial mundial est\u00e0 servit. Far\u00edem b\u00e9 de negociar aquest enfrontament, no sigui que ens passi que acabi essent el germen d\u2019una nova guerra mundial, tal i com va ser amb la primera i la segona.<\/p>\n\n\n\n

Dit aix\u00f2, i amb el nostre model econ\u00f2mic que es veu al l\u00edmit, la lli\u00e7\u00f3 de Xina amb la liquiditat podria ser apresa pel m\u00f3n occidental. Si aquesta no va al consum, si es destina amb un bistur\u00ed nom\u00e9s a recerca, a desenvolupament i a inversi\u00f3 en sistemes m\u00e9s eficients i sostenibles, podria ser que la soluci\u00f3 xinesa sigui adequada per resoldre el nou paradigma de l\u2019economia frugal. Avui sabem que l\u2019economia no generar\u00e0 prou marge brut per fer totes les inversions de la transici\u00f3 energ\u00e8tica, que fer-ho de manera usual tindr\u00e0 un cost inflacionari no assumible, que el cam\u00ed s\u2019allargar\u00e0 excessivament en el temps… La soluci\u00f3 possiblement la ha trobat Xina: generaci\u00f3 sense l\u00edmit de liquiditat destinada de forma dirigida i planificada a fer la transici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Una cosa semblant es volia fer amb els fons Next Generation, per\u00f2 ni la quantitat \u00e9s suficient, la direcci\u00f3 dels fons no ha estat adient, desviant-se cap a pintar fa\u00e7anes i altres serveis, i la seva gesti\u00f3 ha estat un desastre descomunal. Si s\u2019ha de fer amb m\u00e9s intensitat, cal que els fons es distribueixin directament des d\u2019estadis europeus, sigui directament des del BCE o des d\u2019altres organismes com el BEI o altres (ICF, ICO). Per\u00f2 cal treure aquesta gesti\u00f3 dels pol\u00edtics de torn. \u00c9s una oportunitat que es presenta en els mesos que venen. O copiem Xina, o ens deixem colonitzar, heus aqu\u00ed la q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t