{"id":2806,"date":"2024-07-14T04:42:00","date_gmt":"2024-07-14T02:42:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2806"},"modified":"2024-07-13T15:43:39","modified_gmt":"2024-07-13T13:43:39","slug":"benestar-es-igual-a-productivitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2806","title":{"rendered":"Benestar \u00e9s igual a productivitat<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Hem comentat sovint en aquest mateix espai que el benestar prov\u00e9 de l\u2019augment de la productivitat que sabem fer: si un camp de blat fa 300 anys necessitava 200 hores i avui en necessita 8, amb les 192 hores restants es poden produir m\u00e9s coses i serveis, m\u00e9s riquesa… o treballar menys si el nivell de vida ho permet. Hi ha gent que aix\u00f2 no ho t\u00e9 clar ni remotament, com la ministra de treball Yolanda D\u00edaz<\/strong>. Ella creu que el benestar ve de generar m\u00e9s d\u00e8ficit p\u00fablic, de crear m\u00e9s llocs de treball de funcionaris i de fabricar m\u00e9s deute. I, amb aquest bagatge mental arriba a proposar permisos de paternitat de 20 setmanes, crear 40.000 nous funcionaris (quan s\u2019hauria d\u2019automatitzar m\u00e9s l\u2019administraci\u00f3) o rebaixar les hores treballades per setmana de 40 a 37,5 h. Ella no ho sap, per\u00f2 abaixar hores de treball significa una p\u00e8rdua de productivitat del pa\u00eds del 6,25% directament, per tant, una p\u00e8rdua de benestar, que sabem que no va sobrat. Tampoc sap que la fiscalitat sobre les empreses (impost de societats i seguretat social) a Espanya \u00e9s del 12,2% contra 10,4% a la UE, segons calcula l\u2019IEE. Treballar menys hores podria anar b\u00e9 si s\u2019acompany\u00e9s d\u2019un canvi d\u2019actitud en la feina, posant-hi m\u00e9s concentraci\u00f3, intel\u00b7lig\u00e8ncia, imaginaci\u00f3 i responsabilitat. Per\u00f2 qualsevol que es passegi pel pa\u00eds sap que aix\u00f2 no ser\u00e0 aix\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s important? Doncs perqu\u00e8 avui la productivitat d\u2019Espanya \u00e9s negativa. La productivitat total dels factors, la que t\u00e9 en compte l\u2019augment de la producci\u00f3 en un temps determinat menys l\u2019augment del capital emprat en el mateix moment, ha evolucionat negativament des de l\u2019any 2000 fins el 2022. Aix\u00ed, Estats Units en aquest per\u00edode l\u2019ha augmentat un 15,5%, Alemanya un 11,8%, Gran Bretanya un 8,8%, Fran\u00e7a un 0,8%, It\u00e0lia un       -5,1% i Espanya un -7,3%. Aix\u00f2 vol dir que hem perdut benestar directament, sigui amb pitjors serveis p\u00fablics i\/o amb pitjor poder de compra. I els mesos que venen exigeixen augmentar la productivitat per assolir m\u00e9s resili\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Cr\u00e9ixer com ho est\u00e0 fent el pa\u00eds, amb turisme massiu (l\u2019increment del PIB dep\u00e8n ara en un 70% del turisme), amb venda de productes del sector primari sense gaire valor afegit, \u00e9s pa per avui i gana per dem\u00e0. \u00c9s un miratge, fa cr\u00e9ixer l\u2019economia per\u00f2 no aporta prou valor afegit per donar recursos al sector p\u00fablic per corregir els efectes negatius que aquest creixement comporta, obligant-lo a augmentar la pressi\u00f3 fiscal. Aix\u00ed, no se\u2019n dediquen prou per resoldre el problema d\u2019habitatge, els metges i infermeres marxen del pa\u00eds perqu\u00e8 tenen salaris baixos i els hem de substituir per altres que provenen de m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019Atl\u00e0ntic, amb menys formaci\u00f3, no en dediquem prou a ensenyament i tampoc en dediquem a fer la transici\u00f3 energ\u00e8tica. Amb una poblaci\u00f3 que envelleix a gran velocitat, amb una demografia que disminueix la poblaci\u00f3 catalana, amb una p\u00e8rdua de 700.000 persones nascudes a Catalunya fins el 2050 segons Idescat, \u00e9s un error impressionant  continuar creixent amb treball de baix nivell que arribar\u00e0 a necessitar 1,5 milions de persones foranies.<\/p>\n\n\n\n

Si aixequem el cap \u00e9s visible que aquest model no pot continuar aix\u00ed. Per qu\u00e8 els pol\u00edtics insisteixen en ell? Perqu\u00e8 permet que el PIB nominal continu\u00ef creixent i aix\u00ed alimentar el pressupost, que els consent fer una pol\u00edtica de distribuci\u00f3 ideol\u00f2gica i d\u2019amiguisme. Fent-ho ens ensorren, i ning\u00fa diu res, l\u2019economia creix, per tant va b\u00e9…<\/p>\n\n\n\n

Canviar aquesta din\u00e0mica no \u00e9s f\u00e0cil. Primer cal treure els elements t\u00f2xics del sistema, els pol\u00edtics demagogs que donen avantatges al ciutad\u00e0 per\u00f2 que a la llarga els perjudica (penso, per exemple, en el xec escolar dissenyat per afavorir Abacus en una acci\u00f3 d\u2019amiguisme). Canviar la creaci\u00f3 de treball amb m\u00e9s qualitat demana alhora m\u00e9s formaci\u00f3 i un canvi en l\u2019actitud responsable. Gr\u00e8cia ha perm\u00e8s que les hores de treball setmanals arribin a 48 hores: si no pot millorar la productivitat amb m\u00e9s coneixement, caldr\u00e0 posar-hi m\u00e9s hores, no menys.<\/p>\n\n\n\n

La clau est\u00e0 en dos llocs: per un costat cal que els empreses puguin invertir en m\u00e9s tecnologia, amb m\u00e9s digitalitzaci\u00f3, m\u00e9s automatitzaci\u00f3, m\u00e9s rob\u00f2tica, m\u00e9s estalvi energ\u00e8tic, m\u00e9s energies renovables, m\u00e9s desenvolupament de productes, m\u00e9s venda internacional… Per\u00f2 per altre costat, ens cal m\u00e9s formaci\u00f3, que els joves surtin amb m\u00e9s criteri, havent fet m\u00e9s lectura, amb un domini m\u00ednim de la l\u00f2gica matem\u00e0tica, amb capacitat d\u2019aprenentatge, amb ganes d\u2019aprendre i d\u2019evolucionar. Les dues coses s\u00f3n dif\u00edcils avui: la inversi\u00f3 est\u00e0 frenada pels criteris bancaris d\u2019exc\u00e9s de garantia, fet que porta a que no sigui f\u00e0cil que un banc faci un cr\u00e8dit a una empresa per una inversi\u00f3, i per altre costat  l\u2019ensenyament a ESO fa aig\u00fces des de fa d\u00e8cades.<\/p>\n\n\n\n

Cap de les dues coses estan en via de ser resoltes. Aquesta setmana he visitat una empresa que es dedica a dissenyar equips pedag\u00f2gics de robotitzaci\u00f3 per a estudiants a trav\u00e9s de blocs, i he quedat sorpr\u00e8s dels professors d\u2019arreu d\u2019Espanya implicats en aquesta revoluci\u00f3. Ells nom\u00e9s son un embri\u00f3, dif\u00edcil que es generalitzi a tots els instituts. Per\u00f2 \u00e9s el cam\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

La feina a fer \u00e9s immensa i ser\u00e0 molt dif\u00edcil donar-li la volta. Caldr\u00e0 fer un examen als pol\u00edtics que es presentin a eleccions per comprovar si coneixen quina productivitat t\u00e9 el pa\u00eds i si s\u00f3n conscients de la p\u00e8rdua de qualitat en els serveix p\u00fablics i del poder adquisitiu de la gent. Nom\u00e9s si saben la gravetat de la situaci\u00f3 els hem de deixar governar.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t