{"id":2794,"date":"2024-06-23T05:19:00","date_gmt":"2024-06-23T03:19:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2794"},"modified":"2024-06-23T08:40:42","modified_gmt":"2024-06-23T06:40:42","slug":"franca-el-canari-de-la-mina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2794","title":{"rendered":"Fran\u00e7a, el canari de la mina<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Fa mesos que el m\u00f3n aguanta la respiraci\u00f3 davant la possibilitat que els petits brots de recessi\u00f3 desemboquin en un aterratge suau o en una patacada que pot fer mal. Aquesta setmana les borses s\u2019han posat nervioses perqu\u00e8 han descobert que Fran\u00e7a t\u00e9 dificultats per aguantar els par\u00e0metres de la seva economia. Per un costat t\u00e9 el deute que creix amb la din\u00e0mica m\u00e9s elevada d\u2019Europa, un deute del 111% del PIB que est\u00e0 en mans exteriors al pa\u00eds. Si el deute d\u2019Espanya creix un 7%, el de Fran\u00e7a creix un 13% cada any. Per altre costat, el d\u00e8ficit pressupostari \u00e9s del 5,5% del PIB, pitjor que l\u2019itali\u00e0, i en augment. Les despeses p\u00fabliques de Fran\u00e7a s\u00f3n del 57,5% del PIB, 10 punts per sobre d\u2019Espanya i el rati de deute privat\/PIB \u00e9s el que creix m\u00e9s al m\u00f3n, un 40% en els darrers 10 anys, arribant a un nivell de deute del 228% del PIB. Amb aquestes dades, Fran\u00e7a necessita finan\u00e7ament exterior, per\u00f2 el seu balan\u00e7 comercial \u00e9s negatiu des de l\u2019any 2005, amb un saldo de b\u00e9ns de -81.500 milions d\u2019euros i un saldo de serveis positiu de 25.100 milions, cosa que fa que el saldo total sigui de -56.400 milions d\u2019euros. Si ho comparem amb Espanya, el saldo total \u00e9s positiu de 62.000 milions degut al turisme i a un cert equilibri de b\u00e9ns. Davant de tants desequilibris Fran\u00e7a s\u2019ha d\u2019endeutar m\u00e9s que la resta del m\u00f3n i, mentre els pa\u00efsos del sud d\u2019Europa redueixen els seus ratis de deute (sobretot perqu\u00e8 creix el PIB), el  de Fran\u00e7a augmenta.<\/p>\n\n\n\n

Llavors, per qu\u00e8 Fran\u00e7a t\u00e9 una economia amb un creixement tan baix? En anys recents, el Covid va tenir un fort impacte en les economies mundials, sobretot en les de Portugal, Espanya, It\u00e0lia i Fran\u00e7a, dependents del turisme. La sortida econ\u00f2mica del Covid ha estat divergent segons els pa\u00efsos i la crisi posterior de l\u2019energia, lligada en part a la guerra d\u2019Ucra\u00efna, va tenir efectes notables, sobretot a Alemanya. Sorprenentment, Fran\u00e7a amb avantatges comparatius importants (energia nuclear i hidr\u00e0ulica) tamb\u00e9 ha tingut efectes negatius similars. Tot aix\u00f2, m\u00e9s la desglobalitzaci\u00f3 de l\u2019economia mundial, ha fet que els preus marxin de mare, descontrolats, molt menys a Fran\u00e7a per un bloqueig energ\u00e8tic que el govern va fer amb el pressupost de l\u2019estat, per evitar una pujada de l\u2019electricitat.  Aix\u00f2 va comportar greus conseq\u00fc\u00e8ncies pel d\u00e8ficit p\u00fablic. Fran\u00e7a no ha pogut frenar una inflaci\u00f3 del 4,9%, aprimant encara m\u00e9s el poder de compra del ciutad\u00e0. A tot plegat cal afegir que les despeses de l\u2019estat franc\u00e8s no aturen de cr\u00e9ixer en subvencions a les empreses des de fa 10 anys. Aix\u00ed, si a l\u2019any 2014 eren de 12.500 milions d\u2019euros, el 2021 van ser de 58.900 milions, mostrant que les empreses no poden competir amb l\u2019exterior si no reben ajudes.<\/p>\n\n\n\n

De qu\u00e8 viu Fran\u00e7a? El pa\u00eds t\u00e9 una economia social de mercat altament desenvolupada on el comer\u00e7 intern significa un 65% del PIB, amb un sector serveis que \u00e9s de dos ter\u00e7os de l\u2019economia. La ind\u00fastria est\u00e0 basada en la qu\u00edmica, la bio-farmac\u00e8utica, l\u2019agroaliment\u00e0ria, l\u2019autom\u00f2bil, l\u2019aeron\u00e0utica i l\u2019espacial. T\u00e9 un sector p\u00fablic molt desenvolupat que t\u00e9 per missi\u00f3 absoluta obtenir el millor nivell de vida dels ciutadans, cosa que aconsegueix relativament, amb un PIB per c\u00e0pita de 40.800 euros.<\/p>\n\n\n\n

El problema del model franc\u00e8s \u00e9s que s\u2019ha tornat pervers. La pressi\u00f3 fiscal \u00e9s tan elevada, les garanties socials s\u00f3n de tal nivell, el problema de la immigraci\u00f3 \u00e9s de tal magnitud, que la majoria d\u2019empreses no s\u00f3n competitives. Aix\u00f2 obliga a l\u2019estat a dissenyar ajudes a empreses i a individus, per la qual cosa necessiten m\u00e9s funcionaris per gestionar aquest esquema.<\/p>\n\n\n\n

Des del punt de vista pol\u00edtic, el desenvolupament de la cinquena rep\u00fablica el 1958, amb separaci\u00f3 entre presid\u00e8ncia i parlament, amb eleccions a dues voltes, assegurava en certa manera la governabilitat a partir d\u2019una majoria de govern. Per\u00f2 aix\u00f2 s\u2019ha trencat en els \u00faltims anys a mesura que l\u2019extrema dreta ha anat en augment, fruit del descontentament amb el model del pa\u00eds. La demag\u00f2gia ha anat en augment, amb molta gent culpabilitzant l\u2019immigraci\u00f3 i la perman\u00e8ncia a Europa dels problemes. L\u2019alentiment de l\u2019economia comen\u00e7a a partir de la crisi de 2009, any a partir del qual Alemanya i Xina es distancien de la resta de pa\u00efsos pel fet que saben ser m\u00e9s competitius. Per\u00f2 el fons \u00e9s la concepci\u00f3 del model de vida franc\u00e8s, amb una sobreprotecci\u00f3 del ciutad\u00e0 i de les empreses, amb un estat que s\u2019ha cregut D\u00e9u i amb una estructura administrativa que no es pot assumir. El model necessita una pressi\u00f3 fiscal exagerada per poder satisfer les demandes dels ciutadans que no volen treballar m\u00e9s all\u00e0 de 60 anys, ni massa hores anuals, essent una llosa per a les pimes que no poden quadrar els costos laborals i les taxes fiscals amb els ingressos, sobretot si han de provenir de l\u2019exterior.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta setmana els bons del deute franc\u00e8s s\u2019han disparat i tot el m\u00f3n ha entrat en alerta davant les noves eleccions del 30 de juny. Si guanya la ultradreta, el programa porta a que el d\u00e8ficit p\u00fablic pugi fins el 8%. La situaci\u00f3 es va apropant a la crisi de deute sobir\u00e0 d\u2019Europa a l\u2019any 2010 que va resoldre Mario Draghi<\/strong> amb aquella famosa frase: \u201cFar\u00e9 el que sigui necessari per salvar l\u2019euro\u201d. El problema d\u2019ara \u00e9s que all\u00f2 que va fer, la compra de bons dels estats, encara es fa i ja no hi ha m\u00e9s marge. Toca canviar el model i l\u2019aterratge ser\u00e0 dif\u00edcil.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t