{"id":2790,"date":"2024-06-09T05:00:00","date_gmt":"2024-06-09T03:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2790"},"modified":"2024-06-08T19:01:30","modified_gmt":"2024-06-08T17:01:30","slug":"el-discurs-dun-enginyer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2790","title":{"rendered":"El discurs d\u2019un enginyer<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Divendres el col\u00b7legi d\u2019enginyers de la demarcaci\u00f3 de Girona va fer el seu sopar anual. \u00c9rem uns 250 que ens vam poder retrobar, o con\u00e8ixer per primera vegada, durant les 5 hores que vam compartir. L\u2019acte s\u2019aprofita per fer un reconeixement als enginyers que porten m\u00e9s de 50 anys de col\u00b7legiats i enguany s\u2019ha volgut tamb\u00e9 recon\u00e8ixer la traject\u00f2ria professional i l\u2019acad\u00e8mica de dos enginyers. Jo vaig rebre el reconeixement a la millor traject\u00f2ria professional, un honor que, veient les persones que hi havia a l\u2019acte, crec que molts m\u00e9s enginyers es mereixen. Al pujar a rebre el guard\u00f3 el president em va demanar que fes unes paraules. Paraules o un discurs, qu\u00e8 prefereixes? Li vaig preguntar. Paraules, per no fer massa llarg l\u2019acte. No \u00e9s que port\u00e9s preparat cap discurs, car tinc la sort que les idees encara  em flueixen amb facilitat. Aprofito aquest espai per escriure el que hauria fet en cas de disposar de temps il\u00b7limitat.<\/p>\n\n\n\n

Hauria d\u2019haver estat creatiu, una s\u00e8rie de dades que permetessin entendre la meva traject\u00f2ria professional… i personal, perqu\u00e8 van lligades. Per exemple, explicar l\u2019agenda dels darrers set dies d\u2019un enginyer jubilat, per sort amb molta energia potencial.<\/p>\n\n\n\n

Dissabte<\/strong> passat, com ara mateix, a les vuit m\u2019asseia davant l\u2019ordinador per redactar l\u2019article de cada diumenge. El setembre far\u00e0 20 anys que escric aquest article dominical i he de recon\u00e8ixer la transformaci\u00f3 que aquesta acci\u00f3 m\u2019ha provocat. Com em va dir un altre enginyer, el meu relat \u00e9s m\u00e9s humanista. No hi pot haver una transformaci\u00f3 que no sigui aix\u00ed, perqu\u00e8 escriure un article cada setmana obliga a cercar les raons per les coses que passen i, com a bon enginyer, donar solucions als problemes. Escriure l\u2019article m\u2019ha obligat a fer recerca de coses, a crear la meva pr\u00f2pia teoria de l\u2019evoluci\u00f3 del m\u00f3n, a endinsar-me en l\u2019economia, en com es genera el benestar, per\u00f2 sobretot, m\u2019ha portat a un joc d\u2019anada i tornada, un win-win entre la teoria que estava relatant i les accions professionals i personals. Arran d\u2019aqu\u00ed vaig tenir el primer Prius h\u00edbrid i el primer cotxe Ampera d\u2019Espanya, i en el m\u00f3n de l\u2019empresa em va emp\u00e8nyer a desenvolupar nous productes i nous processos, sobretot vist des del m\u00f3n de l\u2019energia. Durant aquests anys he constatat que \u00e9s de gran import\u00e0ncia que els enginyers escriguin per crear opini\u00f3 num\u00e8rica, amb reflexions de l\u00f2gica i racionals per fer front a una opini\u00f3 que circula majorit\u00e0riament anum\u00e8rica, i a vegades ignorant. Aquest divendres, adre\u00e7ant-me als joves enginyers els ho vaig pregar: escriviu, creeu opini\u00f3, no deixeu que els anum\u00e8rics dominin l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica!<\/p>\n\n\n\n

Diumenge<\/strong> vaig anar a muntanya amb el grup de Les Abelles que tenim a Camprodon. La muntanya per a mi ha estat la fortalesa, l\u2019enduriment f\u00edsic i mental. Per aix\u00f2 des de 1981 vaig sortir d\u2019excursi\u00f3 cada diumenge, sense anar a casaments, batejos ni comunions. La meva mare no ho va entendre mai, per\u00f2 la muntanya era el reset de la setmana i l\u2019enduriment per aguantar els sotracs de la vida professional amb les 4 crisis que he passat.<\/p>\n\n\n\n

Dilluns<\/strong> vaig tenir reuni\u00f3 telem\u00e0tica amb el meu amic itali\u00e0 Luca. Amb ell he fet tots els c\u00e0lculs i desenvolupaments de l\u2019energia en les dues m\u00e0quines de paper. Ara estem desenvolupant un concepte que permetr\u00e0 fabricar amb consum d\u2019aigua pr\u00e0cticament zero. M\u2019emprenya que, una idea aix\u00ed, se m\u2019hagi acudit una vegada m\u2019he jubilat, o potser se m\u2019ha acudit perqu\u00e8 el meu cap est\u00e0 amb menys pressi\u00f3 di\u00e0ria. El cas \u00e9s que la inventiva, gens dif\u00edcil d\u2019executar, pot ser un gra\u00f3 m\u00e9s en la sostenibilitat del sector del paper, cam\u00ed tamb\u00e9 de zero emissions i zero residus.<\/p>\n\n\n\n

Dimarts<\/strong> tenia una classe amb el curs de quart de l\u2019escola Dr. Robert de Camprodon. Anava de com es prepara un itinerari de caminar, preveient el temps, mirant la ruta al mapa, orientant on \u00e9s el nord, quines marques hem de seguir… mentre camin\u00e0vem m\u2019anaven fent preguntes i els vaig explicar les estrat\u00e8gies de superviv\u00e8ncia de les marmotes, del gall fer i de la perdiu blanca. Asseguts en la font del Boix els vaig explicar on estava emmagatzemada l\u2019aigua que sortia pel broc i tamb\u00e9 el fenomen de l\u2019estany de Banyoles, l\u2019aigua del qual prov\u00e9 de Beget.<\/p>\n\n\n\n

Dimecres<\/strong> al mat\u00ed tenia reuni\u00f3 a l\u2019ajuntament de Besal\u00fa per avan\u00e7ar en el projecte de comunitat energ\u00e8tica fotovoltaica de 500 kW per abastir tot el poble, sobretot els comer\u00e7os i restaurants. A la tarda em van convidar a la presentaci\u00f3 del cami\u00f3 Mercedes el\u00e8ctric, un disseny que ha vingut per quedar-se. Ara falta que els fabricants de camions s\u2019uneixin i desenvolupin una xarxa completa de punts de c\u00e0rrega el\u00e8ctrics de gran pot\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Dijous<\/strong> vaig tenir una confer\u00e8ncia a l\u2019Ateneu Adrianenc de Sant Adri\u00e0, on els vaig explicar la meva visi\u00f3 del benestar aconseguit per l\u2019augment permanent de valor afegit, els vaig avisar del risc que l\u2019endeutament del m\u00f3n acabi col\u00b7lapsant l\u2019economia i dels perills de la Policrisi en qu\u00e8 es troba immers el m\u00f3n. Tamb\u00e9 els vaig donar una llista de tecnologies disruptores i de mesures fiscals que poden ajudar a superar la situaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Divendres<\/strong> va fer 20 anys del vessament de fuel al riu a la f\u00e0brica de Besal\u00fa. Aquell episodi va ser greu sobretot per la duresa dels mitjans de comunicaci\u00f3 contra l\u2019empresa i contra la meva persona. D\u2019aquest fet neix la decisi\u00f3 de fer un article cada setmana, explicant el meu pensament. L\u2019esfor\u00e7 de resili\u00e8ncia va ser clau per sortir del forat, cosa que tamb\u00e9 vaig voler deixar clar als joves enginyers: a la vida hi ha moltes caigudes i sempre, sempre, t\u2019has de poder aixecar. Aix\u00f2 demana tenir al teu voltant prou recursos per fer-ho, des de la fam\u00edlia, als amics, a coneixences al poble i una bona fortalesa mental i f\u00edsica. Divendres tamb\u00e9 vaig acabar el llibre de Gary Stevenson<\/strong>, un trader angl\u00e8s que en un any va guanyar un bonus de 2,3 milions de d\u00f2lars. Em va confirmar la meva teoria que l\u2019economia no t\u00e9 soluci\u00f3 amb el model actual. Ell es va fer ric apostant a aix\u00f2. La conclusi\u00f3 \u00e9s que cada \u00fa ha de tenir la seva visi\u00f3 particular del m\u00f3n i no deixar-se arrossegar pel mainstream, pel relat dominant a la societat.<\/p>\n\n\n\n

Aquest hauria estat el meu discurs, del que nom\u00e9s els vaig fer un parell de pinzellades.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t