{"id":2787,"date":"2024-06-02T05:18:00","date_gmt":"2024-06-02T03:18:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2787"},"modified":"2024-06-01T17:20:45","modified_gmt":"2024-06-01T15:20:45","slug":"salvar-el-mercat-electric","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2787","title":{"rendered":"Salvar el mercat el\u00e8ctric<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Poc despr\u00e9s d\u2019haver comen\u00e7at la revoluci\u00f3 industrial, l\u2019economia de mercat va veure que els productes es podien produir de forma massiva. Va aprendre de seguida que, si un ven un producte que no tinguin els altres, els beneficis s\u00f3n immensos. Podr\u00edem dir que el mateix naixement de l\u2019economia de mercat va anar acompanyat a la idea de monopoli, la tend\u00e8ncia a fer-ne irremeiablement. Certes coses hi van ajudar, com el naixement de les patents, per\u00f2 la for\u00e7a cap al monopoli va ser gegantina fins que els reguladors van haver d\u2019actuar. L\u2019exemple m\u00e9s fam\u00f3s va ser la llei de Baxter del professor de dret antimonopoli de la Universitat d\u2019Stanford William Francis Baxter<\/strong>. Durant 7 anys va assistir al fiscal que va determinar que l\u2019empresa de telefonia AT&T s\u2019havia de fraccionar en 7 companyies telef\u00f2niques regionals.<\/p>\n\n\n\n

El m\u00f3n \u00e9s ple d\u2019empreses que dominen de forma abusiva el mercat, posant preus que perjudiquen al consumidor i a tota l\u2019economia en conjunt. Passa sobretot quan una empresa busca expandir el seu monopoli cap amunt o cap avall, comprant els seus prove\u00efdors o clients, de forma que els seus competidors no tinguin acc\u00e9s a aquests prove\u00efdors o clients. Passa molt sovint i hi ha exemples en tots els sectors. Als monopolis els segueixen els oligopolis, on en lloc de ser una empresa la que domina el mercat, \u00e9s un petit nombre de grans venedors qui ho fa. En aquest cas hi ha poques empreses que estan en compet\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

El mercat el\u00e8ctric espanyol est\u00e0 dominat per 4 grans empreses que tenen el 81,8% dels punts de subministrament i el 62% de la generaci\u00f3 el\u00e8ctrica. En la crisi de 2022, de pujada excepcional de preus de l\u2019electricitat, van caure moltes empreses comercialitzadores, alguna de les quals com Holaluz encara es troba en aquesta fase. Aquella situaci\u00f3 dif\u00edcil, on les petites comercialitzadores no van tenir prou tresoreria per fer front als canvis de preus o no van poder aguantar les despeses de la facturaci\u00f3 deficient de distribu\u00efdores com Endesa, va fer tancar moltes comercialitzadores i va tornar una part dels clients a les quatre empreses el\u00e8ctriques de l\u2019oligopoli.<\/p>\n\n\n\n

Tot aix\u00f2 ho explico perqu\u00e8 avui ens trobem en una nova fase en el retorn d\u2019un mercat que s\u2019havia diversificat, amb empreses de generaci\u00f3 amb parcs fotovoltaics i e\u00f2lics, cap a una nova concentraci\u00f3. \u00c9s el resultat d\u2019un desequilibri entre l\u2019oferta i la demanda.  Passa al sector agr\u00edcola quan hi ha collites excepcionals que enfonsen els preus amb tend\u00e8ncia a zero. En aquest cas la soluci\u00f3 \u00e9s l\u2019emmagatzemament, la derivaci\u00f3 de productes a la ind\u00fastria aliment\u00e0ria, l\u2019exportaci\u00f3 o l\u2019ajuda de l\u2019administraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Ara est\u00e0 passant en la generaci\u00f3 el\u00e8ctrica, si b\u00e9 no estem davant de cap fenomen que no hagu\u00e9ssim previst des de fa anys. De fet, els darrers 10 anys anem dient que les centrals nuclears tancaran per no ser rendibles. El problema \u00e9s que, a l\u2019augment d\u2019energies renovables no s\u2019ha acompanyat un augment del consum el\u00e8ctric en substituci\u00f3 de combustibles f\u00f2ssils. Una part de l\u2019economia ha fet els deures, les renovables, mentre que una altra no els ha fet, una mancan\u00e7a del regulador que ara haur\u00e0 de resoldre.<\/p>\n\n\n\n

La generaci\u00f3 renovable ha passat de tenir un pes del 40% el 2018, del 48,4% el 2021, fins nivells superiors al 65% aquest 2024. A aix\u00f2 cal afegir que la demanda dels mesos de 2024 est\u00e0 baixant un -3,3% de mitjana. El risc que apareix de forma immediata \u00e9s el tancament d\u2019empreses que havien invertit en parcs fotovoltaics i e\u00f2lics al no poder suportar els cr\u00e8dits concedits. Tamb\u00e9 \u00e9s de preveure l\u2019aturada del desplegament renovable i les conseq\u00fc\u00e8ncies del tancament de les empreses instal\u00b7ladores, un cam\u00ed que costar\u00e0 tornar a refer.<\/p>\n\n\n\n

En una economia de la selva, on guanya el m\u00e9s fort, \u00e9s de preveure que els parcs renovables de les empreses que tanquin els comprin les empreses de l\u2019oligopoli, amb m\u00e9s m\u00fascul financer, sobretot despr\u00e9s dels guanys enormes del 2022. Aix\u00f2 seria un cam\u00ed cap a la nova concentraci\u00f3 i refor\u00e7ant l\u2019oligopoli el\u00e8ctric. Una vegada efectuat el cam\u00ed de concentraci\u00f3, els preus quedarien en poques mans, i seria f\u00e0cil apujar-los. Aquest cam\u00ed no ens interessa, per la qual cosa s\u2019han de prendre mesures. Una podria ser donar senyals al mercat, com posar un terra als preus (per exemple de 25 \u20ac\/MWh) i un sostre (de 80 \u20ac\/MWh) que protegeixin les empreses i als consumidors al mateix temps. Aix\u00f2, que ens agrada als enginyers perqu\u00e8 modula el proc\u00e9s, no agrada als economistes m\u00e9s liberals, per la qual cosa cal cercar noves vies. Si la soluci\u00f3 passa per emmagatzemar electricitat en bateries, les dades de preus alts i baixos del darrer any i mig tampoc permeten la seva rendibilitat. Per tant caldr\u00e0 trobar altres f\u00f3rmules per fer-ho possible. Una \u00e9s la substituci\u00f3 industrial de calor que es produeix amb gas o amb biomassa, amb preus de 30 \u20ac\/MWh, per electricitat. Per\u00f2 aix\u00f2 tampoc \u00e9s rendible, car als preus de mercat el\u00e8ctric dels 5 primers mesos de 2024 de 36 \u20ac\/MWh cal afegir els peatges en hores de dia. Avui els peatges baixos encara son a la nit, fet que mostra que el regulador est\u00e0 dormint i no s\u2019assabenta del drama. El canvi de peatges a un altre sistema din\u00e0mic, ajustat a les hores amb exc\u00e9s de generaci\u00f3 renovable (com fa Fran\u00e7a a l\u2019hivern, per\u00f2 per insuficient generaci\u00f3), seria una soluci\u00f3. L\u2019\u00faltima seria el subsidi temporal del preu el\u00e8ctric en la substituci\u00f3 del gas, per exemple de 20 \u20ac\/MWh que permeti a l\u2019electricitat competir amb el gas, una esp\u00e8cie de mesura com l\u2019excepci\u00f3 ib\u00e8rica per\u00f2 a la inversa, fins que es trobi un equilibri sostenible entre oferta i demanda. Fomentar el vehicle el\u00e8ctric, la bomba de calor, la substituci\u00f3 de gas per electricitat, hauria d\u2019anar acompanyat de desenvolupament de les xarxes de distribuci\u00f3 i de la reducci\u00f3 dels costos de connexi\u00f3 a la xarxa el\u00e8ctrica. No fer-ho ens porta a la involuci\u00f3 de la transici\u00f3 energ\u00e8tica que tants actors d\u2019empreses energ\u00e8tiques i financeres, economistes opinadors, negacionistes i falsos ecologistes fomenten.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t