{"id":2782,"date":"2024-05-26T05:31:00","date_gmt":"2024-05-26T03:31:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2782"},"modified":"2024-05-25T17:35:40","modified_gmt":"2024-05-25T15:35:40","slug":"desconcert-en-leconomia-mundial","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2782","title":{"rendered":"Desconcert en l\u2019economia mundial<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

En aquests moments, els particulars, les empreses, el sector financer i els pol\u00edtics esperen que arribi l\u2018hora de comen\u00e7ar a baixar els tipus d\u2019inter\u00e8s. Luis de Guindos<\/strong> va dir dimecres que potser en la reuni\u00f3 del 6 de juny els tipus podrien baixar un 0,25%. Els americans no s\u00f3n tan expl\u00edcits, amb m\u00e9s dubtes. La ra\u00f3 \u00e9s que la inflaci\u00f3 no baixa, car les mat\u00e8ries primeres tornen a pujar. Tot plegat \u00e9s un embolic del que els bancs centrals no saben sortir, possiblement perqu\u00e8 no es pot resoldre nom\u00e9s amb accions monet\u00e0ries i cal anar m\u00e9s lluny.<\/p>\n\n\n\n

Els problemes d\u2019ara venen de molt enrere, de fet des que el d\u00f2lar es va separar del valor or amb Richard<\/strong> Nixon<\/strong> a l\u2019any 1971. Amb aquella acci\u00f3 Estats Units va aprendre que podia generar m\u00e9s liquiditat sense tenir inflaci\u00f3 pel fet que, com que el d\u00f2lar era la moneda de pagament internacional, la inflaci\u00f3 creada es repartia per tot el m\u00f3n i no afectava l\u2019economia americana (el 2023 el d\u00f2lar va significar el 48% de les reserves mundials). Posteriorment va venir l\u2019entrada de Xina al comer\u00e7 global a l\u2019any 1990, que va provocar que molta activitat manufacturera an\u00e9s all\u00e0, tancant moltes empreses a occident. Aix\u00ed va ser com Xina va passar de tenir una liquiditat a l\u2019any 1990 de 0,1 bilions de d\u00f2lars al canvi actual, a 40,7 bilions avui. Estats Units, per resoldre el canvi econ\u00f2mic, va passar de 3,3 bilions de d\u00f2lars a l\u2019any 1990 fins a 20,8 bilions de d\u00f2lars avui.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019entrada de Xina al comer\u00e7 mundial, la globalitzaci\u00f3, va fer molt mal a occident, tancant molta economia industrial, fet que la va desviar cap al sector immobiliari i de turisme, que no tenien la compet\u00e8ncia internacional. All\u00f2 va acabar amb la greu crisi immobili\u00e0ria de 2008, que els bancs centrals europeus van resoldre injectant m\u00e9s diner a l\u2019economia. Si al 2008 la moneda disponible a Estats Units era de 8 bilions de d\u00f2lars, el 2019 ja era de 15 bilions, moment en el qual va arribar el Covid-19. I qu\u00e8 van fer els bancs centrals? El que saben fer, injectar m\u00e9s diner al sistema, passant dels 15 bilions als 20,8 bilions d\u2019avui. Xina tamb\u00e9 va fer un cam\u00ed semblant, creant una gran bombolla immobili\u00e0ria que va explotar i, si a l\u2019any 2019 tenia una oferta monet\u00e0ria de 26,7 bilions de d\u00f2lars, avui la t\u00e9 de 40,7 bilions, el doble que l\u2019americana, tot i tenir un PIB inferior.<\/p>\n\n\n\n

Durant molts d\u2019aquests per\u00edodes els tipus d\u2019inter\u00e8s han estat zero, molt baixos o fins i tot negatius si descomptem la inflaci\u00f3. El resultat de tot plegat \u00e9s que al m\u00f3n hi ha un exc\u00e9s de diner, un exc\u00e9s de capacitat productiva, un exc\u00e9s d\u2019immobles i un exc\u00e9s de b\u00e9ns, i l\u2019economia no sap tirar endavant perqu\u00e8 s\u2019ha emborratxat, s\u2019ha empatxat de tant diner, tornant-se altament especulativa. Aix\u00f2 ha propiciat que hagi oblidat la seva principal funci\u00f3, que \u00e9s la de crear riquesa a partir de fer m\u00e9s Valor Afegit. Durant molts anys els economistes que gestionen el m\u00f3n han cregut que crear Valor Afegit volia dir produir i vendre m\u00e9s, i s\u2019han equivocat. El que han assolit \u00e9s la creaci\u00f3 d\u2019un sistema terriblement especulatiu que xucla la riquesa de la major part del m\u00f3n productiu, han esgotat de forma alarmant moltes mat\u00e8ries primeres, han omplert els abocadors de residus, han contaminat greument els mars i han impulsat el canvi clim\u00e0tic per exc\u00e9s de cremar energia f\u00f2ssil. Tot ha anat tan r\u00e0pid que la humanitat no ha tingut temps per reaccionar, per ajustar la filosofia i les ideologies, no sabent com reaccionar.<\/p>\n\n\n\n

El panorama actual \u00e9s una economia xinesa amb problemes per superar la crisi immobili\u00e0ria, les economies occidentals sense empenta productiva i amb una inflaci\u00f3 que continua restant poder adquisitiu als ciutadans, economies que ara s\u2019han refugiat en el turisme i en la borsa, evitant, de moment, una recessi\u00f3 greu. Amb aquest escenari, les mat\u00e8ries primeres tornen a pujar fortament, retornant al cam\u00ed de 2021.<\/p>\n\n\n\n

Quin \u00e9s el problema avui? El primer \u00e9s que, si no es treu prou liquiditat del sistema, les economies mundials continuen amb bona demanda. El segon \u00e9s que, a aix\u00f2, s\u2019hi han afegit els problemes geopol\u00edtics que han frenat el tr\u00e0nsit mar\u00edtim, provocant una aut\u00e8ntica desglobalitzaci\u00f3: si els productes no venen amb la velocitat i la quantitat que venien abans d\u2019altres llocs, s\u2019han de produir de forma m\u00e9s local, amb una capacitat productiva que s\u2019havia desmantellat de forma parcial o total. Per tant, amb una forta demanda i amb la producci\u00f3 minvada, el resultat \u00e9s un augment de preus que limiten l\u2019acci\u00f3 dels bancs centrals que esperaven poder afluixar la pressi\u00f3 sobre els tipus d\u2019inter\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n

No ser\u00e0 f\u00e0cil trobar una soluci\u00f3 sense arribar a un pacte mundial com el de Bretton Woods. Aquell pacte es va fer perqu\u00e8 s\u2019havia arribat a la conclusi\u00f3 que les dues guerres mundials foren el resultat de baralles comercials. Avui els bancs centrals de tot el m\u00f3n podrien treure diner del sistema i deixar que es refredi la demanda fins trobar un equilibri amb l\u2019oferta, cosa que faria entrar al m\u00f3n en recessi\u00f3. Per\u00f2 tamb\u00e9 podrien fer una acci\u00f3 h\u00edbrida, deixar la demanda com est\u00e0 (que anir\u00e0 perdent pistonada per p\u00e8rdua de poder adquisitiu) i impulsar inversions en el sistema de producci\u00f3 perqu\u00e8 cre\u00ef m\u00e9s valor afegit millorant l\u2019efici\u00e8ncia, disminuint la quantitat de mat\u00e8ries primeres, desenvolupant energies renovables…<\/p>\n\n\n\n

Ho poden fer, per\u00f2 no ho faran, perqu\u00e8 aix\u00f2 necessita molta valentia i crear un relat que sigui entenedor per a tothom. \u00c9s evident que aquesta via t\u00e9 riscos, per\u00f2 continuar com anem fent fins ara segurament en t\u00e9 m\u00e9s. Si no es posa el preu del CO2<\/sub> a 200 \u20ac\/t la transici\u00f3 energ\u00e8tica es frenar\u00e0. He llegit que el dany que el canvi clim\u00e0tic est\u00e0 fent al m\u00f3n ja \u00e9s superior als 1.000 \u20ac\/tCO2<\/sub>. Per tant, la soluci\u00f3 no vindr\u00e0 abans d\u2019una patacada m\u00e9s forta que obligui a les autoritats financeres mundials a prendre decisions greus. \u00c9s a dir, fins que els governs del m\u00f3n tornin a pactar una soluci\u00f3 a les relacions entre pa\u00efsos. No estaria malament rellegir les propostes que va fer J. Maynard<\/strong> Keynes<\/strong> quan negociaven l\u2019acord de Bretton Woods, amb la creaci\u00f3 d\u2019una moneda, el \u201cBancor\u201d, cistella de monedes mundials.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t