{"id":2778,"date":"2024-05-19T04:30:00","date_gmt":"2024-05-19T02:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2778"},"modified":"2024-05-19T00:00:50","modified_gmt":"2024-05-18T22:00:50","slug":"quantitat-o-qualitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2778","title":{"rendered":"Quantitat o qualitat<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Les lleis de la Termodin\u00e0mica que regeixen l\u2019energia deixen molt clar la difer\u00e8ncia entre quantitat i qualitat. La primera llei diu que l\u2019energia no es destrueix, que nom\u00e9s es transforma. Aix\u00ed, si a un objecte que cont\u00e9 una energia d\u20191 kWh li afegim un altre kWh, l\u2019objecte contindr\u00e0 2 kWh. Dit d\u2019una altra manera, si a una caldera de gas li posem 20 kWh, ens donar\u00e0 18 kWh en forma d\u2019aigua calenta i 2 kWh en forma de fums a la xemeneia. L\u2019energia no s\u2019ha perdut, s\u2019ha diversificat. I aix\u00f2 ens porta al segon principi de la Termodin\u00e0mica que diu que, a cada transformaci\u00f3, l\u2019energia es degrada fins el punt que ja no en sabem fer \u00fas. L\u2019aire que esteu respirant t\u00e9 una temperatura de 21\u00baC i poca cosa podem fer amb ell que no sigui utilitzar-lo en una bomba de calor. Per\u00f2, en canvi, si tenim vapor a 280\u00baC, estar\u00e0 a una pressi\u00f3 de 63 bar que ens permetr\u00e0 fer girar una turbina de vapor i produir electricitat. Aix\u00ed, quant m\u00e9s elevada sigui la temperatura d\u2019un cos, m\u00e9s qualitat t\u00e9 per poder obtenir m\u00e9s processos. Ho podem fer extensible als recursos segons la forma en la que est\u00e0 l\u2019energia: l\u2019electricitat t\u00e9 la qualitat m\u00e9s elevada perqu\u00e8 permet processos que altres formes no poden (electr\u00f2nica per exemple), els combustibles f\u00f2ssils tenen la facilitat de conversi\u00f3 en productes qu\u00edmics, l\u2019urani \u00e9s el recurs amb m\u00e9s densitat energ\u00e8tica i les fonts renovables, tenen al seu favor que s\u00f3n infinites, hi han estat sempre i la seva captaci\u00f3 no altera el planeta perqu\u00e8 formen part d\u2019ell.<\/p>\n\n\n\n

De tot el que he exposat es pot extreure que hi ha energia de m\u00e9s qualitat i de menys qualitat, tamb\u00e9 que el seu \u00fas la va degradant i va provocant efectes no volguts, com l\u2019escalfament clim\u00e0tic, o l\u2019amena\u00e7a radioactiva, d\u2019aqu\u00ed que el millor \u00fas consisteix en necessitar la menor quantitat possible.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 mateix passa a l\u2019economia. El benestar que tenim es deu a les millores productives que ha fet la humanitat des del paleol\u00edtic, amb un augment de la productivitat de l\u2019ordre del 1.000% amb el descobriment de la roda, de l\u2019arada, de l\u2019alternan\u00e7a dels cultius, de la millora transg\u00e8nica dels mateixos, del tractament dels camps per fer-los m\u00e9s f\u00e8rtils, de l\u2019\u00fas dels animals per a tracci\u00f3, de la millora dels metalls, passant del coure al bronze, al ferro, a l\u2019acer inoxidable, al titani… en fi, tamb\u00e9 es deu a la millora de la organitzaci\u00f3 social i del desenvolupament de les ci\u00e8ncies. Aquests aven\u00e7os van anar molt lents fins l\u2019arribada de la revoluci\u00f3 industrial que va coincidir amb l\u2019explosi\u00f3 del renaixement i del descobriment d\u2019Am\u00e8rica. A partir d\u2019aquest moment l\u2019\u00fas de l\u2019energia de forma massiva va permetre que el desenvolupament agaf\u00e9s forma exponencial i l\u2019economia descobr\u00eds noves formes de fer. De seguida va descobrir el monopoli, que si un tenia un producte exclusiu podia posar el preu que volgu\u00e9s. Tamb\u00e9 va descobrir que, fent-ne m\u00e9s, tenia m\u00e9s ingressos. Tot plegat es va accelerar al segle XX alhora que l\u2019augment de la poblaci\u00f3 mundial tamb\u00e9 va cr\u00e9ixer de forma exponencial. L\u2019economia es va dedicar a produir m\u00e9s i m\u00e9s per poder abastar tota la poblaci\u00f3 (encara no ho ha completat, mancant 1.200 milions de persones). Un benestar m\u00ednim ha arribat a 6.800 milions havent-hi encara 745 milions de persones al m\u00f3n que viuen amb menys de 1,9 $ al dia. La mitjana mundial de PIB\/c\u00e0pita diari \u00e9s e 47 $.<\/p>\n\n\n\n

El problema \u00e9s que el creixement que tenim t\u00e9 efectes negatius, per la qual cosa cal que deixi de fer-se com el fem, amb m\u00e9s producci\u00f3, per un nou creixement amb menys recursos. El valor afegit d\u2019un producte el podem obtenir augmentant la quantitat produ\u00efda pel mateix capital i m\u00e0 d\u2019obra, per\u00f2 tamb\u00e9 produint la mateixa quantitat mentre disminu\u00efm els recursos necessaris, com l\u2019aigua, la mat\u00e8ria primera o l\u2019energia. \u00c9s canviant quantitat per qualitat que podem cr\u00e9ixer de forma sostenible. He citat aqu\u00ed la necessitat de fer m\u00e9s duradors els aparells i m\u00e0quines que fem servir, tornant a tenir vides de neveres de 30 anys. Tots els aparells es poden dissenyar per obtenir vides \u00fatils molt elevades, per\u00f2 s\u2019encareix la seva producci\u00f3. Si trobem la forma de finan\u00e7ar aquest problema (venda o lloguer), al final els aparells per \u00fas diari o anual ser\u00e0 m\u00e9s barat que els que tenen preus baixos.<\/p>\n\n\n\n

Aquests dies estem parlant del model de turisme que tenim. Els efectes derivats de tant turisme sobre l\u2019economia comencen a ser molt dif\u00edcils de resoldre. Si a Barcelona hi ha un d\u00e8ficit de 100.000 pisos, uns 17.000 es deuen destinar a pisos tur\u00edstics. L\u2019augment de PIB per c\u00e0pita a Catalunya el 2023 ha estat de 2.618 \u20ac\/c, i per obtenir-lo, ha calgut un augment de la poblaci\u00f3 de Catalunya de 250.000 persones, 100.000 de les quals a la metr\u00f2poli, necessitant entre 25.000 i 40.000 pisos per elles. Cr\u00e9ixer en aquest model comporta un d\u00e8ficit de pisos impossible de resoldre. O b\u00e9 aquest increment aporta recursos p\u00fablics i privats, prou valor afegit, per resoldre el problema, o ser\u00e0 millor disminuir la quantitat de turistes apujant els ingressos, que \u00e9s com es regula una economia de mercat. \u00c9s evident que el sector privat no ho sap resoldre perqu\u00e8 en lloc d\u2019augmentar preus el que fa \u00e9s obtenir m\u00e9s m\u00e0 d\u2019obra poc qualificada agafant immigrants. Per tant, cal que sigui el sector p\u00fablic qui resolgui la q\u00fcesti\u00f3, per exemple apujant l\u2019IVA de la restauraci\u00f3 i hostaleria, primer del 10 al 15% i, si encara persisteix el problema, fins el 21% de l\u2019IVA general.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019aqu\u00ed al 2035 la p\u00e8rdua de natalitat comporta que l\u2019entrada de nous immigrants prevista sigui d\u20191,6 milions m\u00e9s. La poblaci\u00f3 nativa arribaria a 5,7 milions al costat d\u2019una poblaci\u00f3 immigrant de 3,25 milions, o m\u00e9s si la tend\u00e8ncia del turisme continua. Els efectes sobre la manca d\u2019habitatge, de recursos p\u00fablics, \u00e9s evident si no s\u2019obtenen m\u00e9s ingressos.<\/p>\n\n\n\n

Si en el m\u00f3n de la ind\u00fastria \u00e9s una evid\u00e8ncia que cal canviar l\u2019augment de productivitat, no augmentant el volum i abaixant els recursos necessaris, en el m\u00f3n del turisme \u00e9s essencial augmentar preus per disminuir quantitat de visitants, i la millor manera \u00e9s apujar l\u2019IVA i el n\u00famero d\u2019inspectors a hisenda per controlar l\u2019economia submergida. Per fer-ho ens cal governs forts a Madrid i a Catalunya. No es pot deixar seguir l\u2019economia sense conductor que la gui\u00ef.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t