{"id":2768,"date":"2024-05-12T04:34:00","date_gmt":"2024-05-12T02:34:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2768"},"modified":"2024-05-12T08:01:19","modified_gmt":"2024-05-12T06:01:19","slug":"estrategia-per-frenar-la-decadencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2768","title":{"rendered":"Estrat\u00e8gia per frenar la decad\u00e8ncia<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Aquesta setmana m\u2019he acomiadat oficialment de Pimec. Pr\u00e8viament ho havia fet de Femcat i la setmana vinent ho far\u00e9 de CADS despr\u00e9s d\u2019aprovar l\u2019informe de descarbonitzaci\u00f3. Davant l\u2019assemblea els vaig explicar les meves raons de la sortida de totes les organitzacions on participava.<\/p>\n\n\n\n

Una ra\u00f3 \u00e9s que els meus arguments sobre la transici\u00f3 energ\u00e8tica s\u00f3n sobradament coneguts i continuo fent-ne difusi\u00f3, si b\u00e9 no veig cap millora pertanyent a espais de reflexi\u00f3 i pressi\u00f3. De fet, constato que no han servit per accelerar el proc\u00e9s de transici\u00f3 energ\u00e8tica. Per\u00f2 la ra\u00f3 principal \u00e9s estrat\u00e8gica. Quan vaig fer 60 anys vaig dir que comen\u00e7ava el per\u00edode de la gesti\u00f3 de la decad\u00e8ncia. A tots els problemes de salut, finalment va arribar el deteriorament dels dos malucs per artrosi que van acabar canviats a l\u2019any 2020, en plena pand\u00e8mia, havent de deixar el grup d\u2019excursions del diumenge amb qui anava des de feia 40 anys. Quan aquest any he fet 70 anys he pensat que el que ara cal \u00e9s no deixar que la decad\u00e8ncia faci el seu cam\u00ed, que el que toca \u00e9s frenar-la tant com es pugui, ra\u00f3 per la qual he dissenyat un pla estrat\u00e8gic d\u2019adaptaci\u00f3. Al mes de desembre em vaig jubilar per permetre la transmissi\u00f3 correcte de l\u2019empresa al meu fill Pau<\/strong>, m\u2019he imposat una sessi\u00f3 di\u00e0ria de gimn\u00e0s de 25 minuts quan m\u2019aixeco, em for\u00e7o a caminar un m\u00ednim de 10.000 passos diaris, he potenciat un grup de caminar m\u00e9s suau, amb senyores, a la Vall de Camprodon, i m\u2019he dibuixat treballar per projectes tangibles, que aportin refer\u00e8ncia al canvi energ\u00e8tic. Un \u00e9s el parc fotovoltaic a terra de 500 kW en una comunitat energ\u00e8tica de Besal\u00fa per donar electricitat fotovoltaica als habitatges, comer\u00e7os i espais municipals. Un altre \u00e9s la potenciaci\u00f3 de l\u2019estaci\u00f3 de mercaderies de Girona en ample internacional, despr\u00e9s del fiasco de Vilamalla, acci\u00f3 que hauria de continuar amb el canvi d\u2019una de les dues vies que van de Girona a Portbou en ample internacional. Altres accions consisteixen en ajudar a trobar l\u2019estrat\u00e8gia per a que la f\u00e0brica de Besal\u00fa arribi a tenir un dia tota la mat\u00e8ria primera reciclada,  zero consum d\u2019aigua, zero emissions de carboni i zero residus. Aquests projectes em mantenen actiu mentalment i s\u00f3n el meu potencial que permet seguir amb energia positiva i continuar sent \u00fatil.<\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 explico tot aix\u00f2? Perqu\u00e8 Catalunya fa anys que tamb\u00e9 est\u00e0 fent la gesti\u00f3 de la decad\u00e8ncia, i nom\u00e9s un pla estrat\u00e8gic p\u00fablic pot permetre frenar-la. Hem analitzat sovint els problemes que arrosseguem, amb una economia que est\u00e0 anant on vol, sense direcci\u00f3 decidida. La ind\u00fastria des de l\u2019any 2017 ha crescut en PIB a preus constants un 4,8% fins 2022, amb una mitjana de creixement de l\u20191% anual mentre que el conjunt de l\u2019economia catalana en termes de PIB per habitant a preus constants ha crescut un 19,28%, amb una mitjana anual del 3,9%. L\u2019economia creix sense conductor, amb un exc\u00e9s de turisme que consolida la xifra de 19 milions que es va assolir el 2019. Sabem que tant el turisme de baix cost com els llocs de treball poc qualificats s\u00f3n el punt principal d\u2019atracci\u00f3 d\u2019emigrants. Tot plegat posa pressi\u00f3 als recursos del pa\u00eds, tant en habitatge, com en aigua, s\u00f2l disponible, xarxes de transport…<\/p>\n\n\n\n

El resultat \u00e9s que dels 1,65 milions d\u2019emigrants residents a Catalunya el 2022 el 17% eren inactius i el 30% estaven en atur, \u00e9s a dir, prop de la meitat que estaven en edat de treballar no ho feien. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s punyent i demana trobar solucions adients. Per un costat l\u2019economia t\u00e9 molts llocs de treball que no pot cobrir, per\u00f2 per altre costat venen persones que no estan capacitades per cobrir la demanda de treball i que no aporten m\u00e9s valor afegit, fent que la decad\u00e8ncia continu\u00ef i no pugui remuntar.<\/p>\n\n\n\n

Els problemes son dos. Un \u00e9s l\u2019ajuda que es pot fer als emigrants. \u00c9s molt m\u00e9s f\u00e0cil que Senegal pugui crear m\u00e9s valor afegit, millorant un PIB\/habitant de 1.500 \u20ac\/h fins un nivell de 10.000 \u20ac\/h, que no pas que un senegal\u00e8s ens pugui ajudar a augmentar el PIB de Catalunya a un valor m\u00e9s alt de 33.000 \u20ac\/h. \u00c9s m\u00e9s senzill dedicar ajudes per fer que la seva economia evolucioni, que no pas portar-los aqu\u00ed, frenant la creaci\u00f3 de nou valor afegit. El segon problema \u00e9s com resolem els llocs de treball de baix cost. M\u2019expliquen els problemes dels treballadors que fan la recollida porta a porta amb problemes d\u2019esquena, per\u00f2 hi ha molts altres llocs de treball que cal resoldre, com els de delivery, els dels escorxadors o els de l\u2019atenci\u00f3 a la gent gran. La majoria d\u2019aquests llocs caldr\u00e0 resoldre\u2019ls amb m\u00e9s automatitzaci\u00f3 i robotitzaci\u00f3. Altres, com els de la gent gran, amb resid\u00e8ncies on hi pugui tenir cabuda tothom que ho necessiti, de forma total o de forma parcial, nom\u00e9s de dia. Per\u00f2 la clau est\u00e0 en l\u2019automatitzaci\u00f3 i la robotitzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Divendres vaig visitar la trobada del grup de Programaci\u00f3 Rob\u00f3tica educativa a la Faberllull d\u2019Olot on he pogut veure el material de programaci\u00f3 en blocs per a que els nens i joves s\u2019endinsin en la programaci\u00f3 rob\u00f2tica. En Toni Moreno<\/strong>, \u00e0nima de Robolot, m\u2019ha explicat que a Catalunya hi ha un programa del CESIRE (centre de recursos pedag\u00f2gics) que s\u2019anomena  FAIG (fent per aprendre imaginant globalment) que agrupa 150 centres, a m\u00e9s dels 30 que gestiona Robolot. En total l\u2019embri\u00f3 de la rob\u00f2tica arriba al 27% dels IES p\u00fablics. El programa ha engegat amb fons NextG, per\u00f2 ha de continuar fins arribar a tots els centres.<\/p>\n\n\n\n

Parlant amb el grup, els vaig exposar que el domini de la rob\u00f2tica per resoldre les q\u00fcestions m\u00e9s banals de la societat, fins arribar al robot humanoide que pugui ajudar en tasques dom\u00e8stiques, de restauraci\u00f3 i fins i tot d\u2019acompanyament de gent gran, ha de ser el cam\u00ed principal per resoldre el problema d\u2019emigraci\u00f3, ra\u00f3 per la qual cal crear el relat. Vam concloure que \u00e9s necessari fer un projecte estrat\u00e8gic a Catalunya per tal que els pares i pol\u00edtics tinguin clar que el benestar futur dep\u00e8n d\u2019aquesta acci\u00f3 pedag\u00f2gica a 10 anys vista.<\/p>\n\n\n\n

Els vaig explicar que si la transici\u00f3 energ\u00e8tica, que t\u00e9 plans europeus, espanyols i catalans, no acaba d\u2019entrar, molt m\u00e9s dif\u00edcil ser\u00e0 fer entrar el relat de la necessitat de la robotitzaci\u00f3. El desafiament \u00e9s suplir la p\u00e8rdua futura de poblaci\u00f3 catalana de 0,4 milions el 2050 amb robotitzaci\u00f3, o deixar que continu\u00ef la decad\u00e8ncia i arribar a 10 milions de poblaci\u00f3. Nom\u00e9s un pla estrat\u00e8gic  que arribi a tota la poblaci\u00f3 ho podr\u00e0 resoldre. Un fre a la decad\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n