{"id":2766,"date":"2024-05-05T04:36:00","date_gmt":"2024-05-05T02:36:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2766"},"modified":"2024-05-04T19:36:58","modified_gmt":"2024-05-04T17:36:58","slug":"aturar-el-declivi-de-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2766","title":{"rendered":"Aturar el declivi de Catalunya<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Fa anys que Catalunya ha perdut l\u2019impuls que havia agafat durant els anys 90. Tamb\u00e9 ho podr\u00edem aplicar al conjunt d\u2019Europa, perqu\u00e8 \u00e9s fruit d\u2019aspectes econ\u00f2mics i culturals.<\/p>\n\n\n\n

A Catalunya hi ha un aspecte monumental, que \u00e9s el d\u00e8ficit fiscal. Un indicador r\u00e0pid per veure qu\u00e8 ens passa \u00e9s veure el PIB per habitant en euros constants, \u00e9s a dir, traient la inflaci\u00f3. Durant els darrers 20 anys el PIB per habitant ha passat de 22.225 \u20ac\/h a l\u2019any 2003, fins a 29.816 \u20ac\/h a l\u2019any 2022, un creixement mig de l\u20191,7%. En canvi el deute per habitant a preus constants ha passat en el mateix per\u00edode de 41.178 \u20ac\/h al 2003 fins a 74.194 \u20ac\/h el 2022, amb un creixement mig del 4%. Aix\u00f2 ens indica que, de fet, l\u2019economia catalana ha anat enrere, no ha generat m\u00e9s valor afegit, el que ha produ\u00eft \u00e9s el resultat d\u2019un endeutament excessiu. I aix\u00f2, per qu\u00e8 ha passat? Sobretot per la bogeria immobili\u00e0ria privada dels anys 2005 fins 2009, per\u00f2 tamb\u00e9 pel creixement del deute de l\u2019estat que va agafar el relleu del privat des dels anys 2010 fins avui. Tot i que el deute privat s\u2019ha controlat, el deute de l\u2019estat encara no, i aix\u00f2 afecta Catalunya de forma important. El deute de l\u2019estat es repercuteix a cada individu segons la seva renda: aix\u00ed, si Catalunya amb el 16% de la poblaci\u00f3 t\u00e9 un percentatge de l\u2019economia espanyola del 20%, vol dir que de forma relativa ha de suportar un 4% m\u00e9s d\u2019esfor\u00e7 fiscal, essent una llosa molt dif\u00edcil de superar. Ja pots anar essent el que exporta m\u00e9s, el que t\u00e9 m\u00e9s patents, el que genera m\u00e9s valor afegit a l\u2019economia espanyola (Madrid \u00e9s tot serveis i genera poc valor afegit), que tot aix\u00f2 serveix nom\u00e9s per pagar el sobrec\u00e0rrec que Espanya ens imposa. Per tant, el que caldria \u00e9s frenar de forma urgent l\u2019augment de deute del regne d\u2019Espanya, perqu\u00e8 va contra l\u2019economia catalana, i resoldre el d\u00e8ficit fiscal de 22.0000 milions anuals.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 al costat d\u2019aix\u00f2 hi ha altres coses que no s\u00f3n culpa d\u2019Espanya, i nom\u00e9s s\u00f3n nostres, resultat d\u2019una deriva cultural que fa el pa\u00eds des dels anys 90. Podem parlar dels resultats d\u2019ensenyament, no nom\u00e9s dels valors de l\u2019avaluaci\u00f3 de les proves de PISA, car no hi ha ni una persona a Catalunya que no accepti que els joves arriben al final dels seus estudis amb menys preparaci\u00f3, tot i ser els que m\u00e9s temps han passat estudiant i han cursat m\u00e9s mat\u00e8ries. Podem trobar joves al final d\u2019ESO analfabets funcionals, sense comprensi\u00f3 lectora, amb dificultats greus per escriure, sense coneixement de les matem\u00e0tiques m\u00e9s indispensables, amb problemes d\u2019expressi\u00f3 i d\u2019aprenentatge. Aquest fenomen est\u00e0 relacionat amb la manca de prestigi i \u00e9s urgent donar-li la volta, retornant al punt on es va desviar el problema.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019habitatge \u00e9s un altre detall important en el declivi. Si el pa\u00eds no \u00e9s capa\u00e7 de generar habitatge amb costos mensuals de 450 o 500 \u20ac\/mes, no pot resoldre el benestar i l\u2019economia de la seva gent. Aix\u00f2 necessita pol\u00edtics que entenguin les lleis del mercat i no vulguin resoldre la q\u00fcesti\u00f3 a cop de decrets a fi d\u2019estalviar destinar-hi 2.000 milions cada any del pressupost. La conselleria ha estat un clar exemple de la ineptitud i incapacitat d\u2019entendre el problema.<\/p>\n\n\n\n

La penetraci\u00f3 d\u2019energies renovables \u00e9s un altre fre al desenvolupament del pa\u00eds i a la generaci\u00f3 futura de valor afegit. Si a partir de 2030 les centrals nuclears comencen a tancar, haurem perdut el valor afegit que aporta la meitat de la generaci\u00f3 el\u00e8ctrica a Catalunya. Si no som capa\u00e7os de fer la transici\u00f3 en mobilitat el\u00e8ctrica, impulsant punts de c\u00e0rrega, fent aliances amb empreses estrangeres, com \u00e9s el cas de Chery, ens trobarem que en el futur una bona part de la construcci\u00f3 de material m\u00f2bil tancar\u00e0. Per\u00f2 el forat m\u00e9s gran el tenim en les renovables. Si a l\u2019any 2003 el pa\u00eds necessitava 270,3 TWh d\u2019energia, el 2022 n\u2019ha fet servir 246,4 TWh. Si ho expressem en funci\u00f3 del PIB, la intensitat energ\u00e8tica, el 2003 va ser de 1,7 kWh\/\u20ac (per generar un euro es necessitaven 1,7 kWh), mentre que al 2022 va ser de 0,9 kWh\/\u20ac, una bona evoluci\u00f3. Per\u00f2, si ara mirem el detall dels sectors, es veu que qui ha fet la feina \u00e9s el sector industrial, abaixant la demanda d\u2019energia des de 70,2 TWh fins a 53,4 TWh, mentre que els altres sectors, serveis, transport, dom\u00e8stic i primari, han mantingut el seu consum. Si el PIB catal\u00e0 ha crescut un 72%, l\u2019industrial ho ha fet en un 37,6%. Per tant, tot i que la ind\u00fastria ha fet els deures, abaixant la seva intensitat des de 2,10 kWh\/\u20ac fins 1,24 kWh\/\u20ac, \u00e9s possible que el que hagi passat \u00e9s que s\u2019ha perdut ind\u00fastria energ\u00e8ticament intensiva, deslocalitzant-se a altres pa\u00efsos o regions d\u2019Espanya.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a les energies renovables, el 2003 van generar 8,1 TWh i el 2022 van fer 17,7 TWh, valor que no es mou des de 2017, havent d\u2019arribar a 68,8 TWh el 2030 segons la UE. No fem res, i tenim m\u00e9s de 15.000 MW bloquejats per part de l\u2019administraci\u00f3 de la Generalitat que haurien pogut complir la meitat de l\u2019objectiu UE.<\/p>\n\n\n\n

I aqu\u00ed ve l\u2019\u00faltim punt del declivi: la inoper\u00e0ncia, la impot\u00e8ncia de l\u2019administraci\u00f3 catalana. Per no insistir en el que anem dient fa temps, posar\u00e9 dos exemples d\u2019aquesta setmana. Una empresa tramitava un expedient que requeria la signatura d\u2019un apoderat. Es proposa que ho signi l\u2019administrador \u00fanic per\u00f2 l\u2019administraci\u00f3 no ho accepta perqu\u00e8 vol un poder notarial en la seva literalitat. Aix\u00ed que el notari va haver de fer que l\u2019administrador \u00fanic sign\u00e9s poders per a apoderar-se ell mateix. El notari flipa, i cobra. Kafki\u00e0! L\u2019altra an\u00e8cdota \u00e9s per una empresa que presentava documentaci\u00f3 per obtenir una subvenci\u00f3 per a una inversi\u00f3. A la documentaci\u00f3 hi figurava que es generarien vuit llocs de treball. El funcionari va fer un requeriment dient que, tot i dir vuit llocs, ell nom\u00e9s en veia dos. La resposta al requeriment va ser que gir\u00e9s full que darrera hi havia els altres sis.<\/p>\n\n\n\n

Crec que \u00e9s suficient per veure el declivi, per\u00f2 no ens ha de fer desistir. Perqu\u00e8 viure significa prendre partit i la mandra, la des\u00eddia, van contra viure. Els pensaments que no es fan efectius s\u00f3n est\u00e8rils. La setmana vinent votarem, i aix\u00f2 ser\u00e0 una nova oportunitat per prendre partit. Del que faci de la creaci\u00f3 de Valor Afegit la bandera del seu mandat.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t