{"id":2764,"date":"2024-04-28T05:40:00","date_gmt":"2024-04-28T03:40:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2764"},"modified":"2024-04-27T17:41:34","modified_gmt":"2024-04-27T15:41:34","slug":"habitatge-turisme-i-immigracio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2764","title":{"rendered":"Habitatge, turisme i immigraci\u00f3<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Aquesta setmana el Banc d\u2019Espanya ha posat l\u2019alerta en el fet que a Espanya manquen 600.000 habitatges (120.000 a Catalunya), una q\u00fcesti\u00f3 que normalment no li toca a aquest organisme puntualitzar. Ho fa perqu\u00e8 el que est\u00e0 passant \u00e9s molt greu per a les persones i per a l\u2019economia. No pot ser que l\u2019habitatge s\u2019emporti la major part dels ingressos de la gent, perqu\u00e8 aix\u00f2 frena l\u2019activitat de la resta de l\u2019economia. \u00c9s com si l\u2019habitatge fos un impost a la ind\u00fastria, a la pagesia i als altres serveis, car no queda romanent per comprar en la resta de sectors. Abans aix\u00f2 es resolia apujant els salaris fins compensar l\u2019augment del preu de l\u2019habitatge, fet que feia que la inflaci\u00f3 arrib\u00e9s a nivells insuportables, que alhora obligava a devaluar la pesseta, mecanisme que a la fi frenava el cicle dolent. Evidentment tamb\u00e9 era un mecanisme dolor\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n

Ara les coses s\u00f3n diferents, l\u2019acc\u00e9s a obtenir cr\u00e8dit \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil ara que quan Espanya era una illa monet\u00e0ria, per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 el m\u00f3n s\u2019ha globalitzat de forma important, fent possible que molts europeus vinguin a Espanya a jubilar-se, que molts altres vinguin de turista i perqu\u00e8 molts immigrants vegin aqu\u00ed la soluci\u00f3 que no troben als seus pa\u00efsos. Aquesta globalitzaci\u00f3 de moviments ha creat una demanda d\u2019habitatge que ha provocat una bombolla especulativa que les autoritats no han sabut frenar.<\/p>\n\n\n\n

Primer de tot cal parlar de si la quantitat de turisme que arriba a Catalunya \u00e9s raonable o no. Crec que tothom veu els problemes de massificaci\u00f3 que hi ha a Barcelona, a Madrid, a les Balears o a les Illes Can\u00e0ries. Quan la quantitat \u00e9s superior a la que el sistema pot admetre cal regular, cal frenar-la per no caure en temes de superviv\u00e8ncia. Passa en els parcs naturals on s\u2019ha de controlar la quantitat de persones m\u00e0ximes que admeten els espais per no malmetre\u2019ls, i passa als espais urbans per no destorbar l\u2019activitat dels que hi viuen fins fer-la impossible.<\/p>\n\n\n\n

Controlar el turisme, en un mercat que t\u00e9 lleis, es fa apujant preus i la taxa de turisme. Avui Catalunya t\u00e9 una taxa de turisme i Barcelona t\u00e9 un suplement, per\u00f2 queda clar que aquestes taxes s\u00f3n insuficients. A moltes altres ciutats del m\u00f3n aquest mecanisme tamb\u00e9 s\u2019ha hagut de refor\u00e7ar i, per exemple Par\u00eds, que enguany tindr\u00e0 els Jocs Ol\u00edmpics, ha posat taxes per persona i nit de fins a 14,95\u20ac en els hotels de m\u00e9s luxe i de forma decreixent fins als c\u00e0mpings amb una taxa de 1,95\u20ac. A Barcelona aquestes taxes van des de 6,75\u20ac fins 4,25\u20ac, amb una taxa pels creuers de 6,25\u20ac si l\u2019estada \u00e9s de m\u00e9s de 12 hores. A la resta de Catalunya les taxes van des de la m\u00e0xima de 3\u20ac fins 0,6\u20ac. Aquest mecanisme d\u2019augment progressiu de preus de les taxes tur\u00edstiques hauria de ser el que controli la quantitat de turistes de 18,2 milions que venen, amb un m\u00e0xim de 19,4 milions el 2019. El problema \u00e9s que, als turistes encara cal afegir-hi els visitants ocasionals per negoci i per motius professionals o per altres motius, cosa que porta a que a l\u2019any 2023 la xifra total arrib\u00e9s a 26 milions, amb un m\u00e0xim de 27,9 milions el 2019.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019arribada de tants turistes, molts de baix cost, porta a que es desenvolupin moltes activitats de baix nivell professional i mal retribu\u00efdes, una crida directa a la immigraci\u00f3. L\u2019economia t\u00e9 m\u00e9s f\u00e0cil desenvolupar-se en aquest tipus d\u2019activitat on no cal fer investigaci\u00f3, desenvolupament, ni innovaci\u00f3, que no pas en altres on es requereix un nivell professional elevat. El resultat \u00e9s que els joves m\u00e9s formats marxen a treballar a altres pa\u00efsos i que els llocs que es creen aqu\u00ed es cobreixen amb immigrants. Un cicle fatal que cal frenar, regulant la quantitat i qualitat dels turistes que arriben.<\/p>\n\n\n\n

Per altra part el govern de Barcelona va decidir un dia aturar el n\u00famero de llits dels hotels, fet que va coincidir amb l\u2019arribada del model de lloguer de pisos tur\u00edstics. Llogar un pis per 3 dies o per 6 dies \u00e9s molt m\u00e9s rendible que no pas per molts anys. El fenomen s\u2019ha est\u00e8s com la p\u00f3lvora arreu de Catalunya de forma que cada vegada hi ha hagut menys pisos per lloguer a llarg termini i m\u00e9s per a \u00fas tur\u00edstic. Menys pisos de lloguer, i una demanda elevada per turistes i per una poblaci\u00f3 que creix per l\u2019arribada d\u2019immigrants (el 2015 \u00e9rem 7,4 milions i ara ja som 7,9 milions), amb una superf\u00edcie de Barcelona que est\u00e0 gaireb\u00e9 tota ocupada, fa que el problema gaireb\u00e9 sigui impossible de resoldre.<\/p>\n\n\n\n

Quan hi ha inflacions d\u2019aquest tipus, com la que va tenir Europa el 2021, nom\u00e9s es resol si s\u2019augmenta l\u2019oferta i es disminueix la demanda. Disminuir ja sabem que s\u2019ha de fer amb l\u2019augment continuat de la taxa tur\u00edstica i no destinar els seus ingressos a m\u00e9s promoci\u00f3, sin\u00f3 a resoldre els problemes de la ciutat. Augmentar l\u2019oferta es pot fer canviant el pla d\u2019ordenaci\u00f3 municipal generant m\u00e9s terreny per edificar (no factible a Barcelona), augmentant l\u2019altura dels edificis, penalitzant els habitatges de segona resid\u00e8ncia per pressionar-los a dest\u00ed de residencia permanent, donant seguretat als llogaters que un pis no ser\u00e0 ocupat gratu\u00eftament, i augmentant de forma important la taxa tur\u00edstica alhora que es frenen les llic\u00e8ncies de m\u00e9s pisos tur\u00edstics.<\/p>\n\n\n\n

La meva opci\u00f3 favorita, per\u00f2, \u00e9s la creaci\u00f3 de s\u00f2l nou a partir de sol r\u00fastic via expropiaci\u00f3 i la cessi\u00f3 d\u2019aquest s\u00f2l a cooperatives o empreses immobili\u00e0ries perqu\u00e8 hi construeixin de forma que al cap de 80 anys el s\u00f2l retorni a propietat p\u00fablica (aix\u00f2 es fa a Anglaterra, a la Xina i altres pa\u00efsos). Un s\u00f2l aix\u00ed, no propietari, pot tenir un cost de 50 \u20ac\/m2<\/sup>, al que hi hem d\u2019afegir el cost mig d\u2019urbanitzar de 79 \u20ac\/m2<\/sup> i el de construcci\u00f3 mig de 840 \u20ac\/m2<\/sup>, amb un total de 969 \u20ac\/m2<\/sup>. Per un pis de 60 m2<\/sup> (per un jove o per gent gran) significa un cost de 58.000 euros i per una fam\u00edlia amb un pis de 90 m2<\/sup> vol dir un cost de 87.000 euros.<\/p>\n\n\n\n

Posar habitatge a baix preu \u00e9s l\u2019\u00fanica manera de controlar el mercat i trencar l\u2019espiral especulativa al mateix temps que controlem la demanda.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta setmana vaig preguntar a un ex-pol\u00edtic la ra\u00f3 per la que els pol\u00edtics i els funcionaris no entenen les lleis del mercat. Molt f\u00e0cil, em va dir. Estan acostumats que tot ho resolen amb el BOE, reglamentant a tort i a dret. Menys aquesta vegada, on posar preus m\u00e0xims als lloguers ha tret habitatge del mercat i ho he empitjorat tot, gaireb\u00e9 fins eliminar l\u2019arrendament. Cal posar pol\u00edtics que s\u00e0piguen les lleis del mercat, pugin resoldre el trilema habitatge, turisme, immigraci\u00f3, i posin al pressupost 2.000 milions anuals per resoldre el problema.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t