{"id":2762,"date":"2024-04-21T04:33:00","date_gmt":"2024-04-21T02:33:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2762"},"modified":"2024-04-20T16:34:34","modified_gmt":"2024-04-20T14:34:34","slug":"microburgesia-low-cost","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2762","title":{"rendered":"Microburgesia low cost<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Continuem patint els estirabots causats per la pand\u00e8mia. Als desequilibris monetaris derivats d\u2019una economia que t\u00e9 el model esgotat, que es va veure altament alterada pel Covid 19, ara s\u2019hi ha afegit el conflicte entre Israel i Iran. Per sort sembla que l\u2019enfrontament no ser\u00e0 total, per\u00f2 aquesta setmana els efectes en l\u2019economia s\u2019han percebut clarament. La desglobalitzaci\u00f3 que va comen\u00e7ar el 2020 es veu encara en el trencament d\u2019estocs de productes b\u00e0sics, com la p\u00e8rdua temporal de certs medicaments, de certs components qu\u00edmics o electr\u00f2nics. Aquell ordre mundial en el que les mat\u00e8ries primeres venien d\u2019un lloc o altre del m\u00f3n de forma segura i immediata, el que hav\u00edem batejat com a \u201cjust-in-time\u201d, s\u2019ha esva\u00eft, afectant la nostra vida di\u00e0ria en coses importants. No nom\u00e9s es veu trencat el subministrament de les meves gotes dels ulls pel glaucoma, sin\u00f3 que ara tamb\u00e9 veiem que manquen medicaments per quimioter\u00e0pia i obliguen a aturar el tractament a mig fer.<\/p>\n\n\n\n

Des que va comen\u00e7ar la invasi\u00f3 a Gaza el comer\u00e7 mundial s\u2019ha vist modificat pel tancament del canal de Suez als grans vaixells portacontenidors. Aix\u00f2 ha frenat m\u00e9s la globalitzaci\u00f3 pel fet que el tr\u00e0nsit d\u2019occident a orient i viceversa s\u2019ha allargat i, pel mateix nombre de vaixells, hi ha menys viatges disponibles. Al mercat aix\u00f2 ha tingut conseq\u00fc\u00e8ncies clares, amb menys entrades de productes de Xina i de Turquia, fent que els productors europeus no donin abast a produir la demanda del mercat, cosa que porta a un augment de preus de molts productes i a un augment de la inflaci\u00f3. Aquesta setmana, quan semblava clar que les bufetades entre Israel i Iran serien importants, el preu de l\u2019energia f\u00f2ssil s\u2019ha enfilat, fins a 92 $\/b el barril de petroli Brent i fins 33,5 \u20ac\/MWh el gas natural, tornant a baixar fins 87 $\/b  i 30,7 \u20ac\/MWh respectivament a final de setmana. La borsa de Nova York, que semblava insensible al que passa a l\u2019economia real, tamb\u00e9 ha comen\u00e7at a tenir por, baixant un 4,5%. El risc que es tanqui l\u2019estret d\u2019Ormuz, per on passa el 35% de tot el petroli mundial, fa tremolar l\u2019economia nom\u00e9s de pensar en els conseq\u00fc\u00e8ncies que tindria.<\/p>\n\n\n\n

Europa ja s\u2019havia empobrit pels efectes post-pand\u00e8mia amb una elevada inflaci\u00f3, amb p\u00e8rdua de poder adquisitiu corresponent i amb una emissi\u00f3 gegant de deute. Est\u00e0 en peu de guerra amb els agricultors per les mesures de sostenibilitat al camp i  la ramaderia, i perd el sector de l\u2019autom\u00f2bil i de la industria qu\u00edmica en grans proporcions. Estem anant poc a poc a un empobriment continuat que encara no es nota en el dia a dia de forma clara. L\u2019aprimament de la classe mitja es fa poc a poc, amb la dificultat a comprar habitatges, cotxes i altres b\u00e9ns de llarga durada. La p\u00e0gina d\u2019economia real de CaixaBank Research ens mostra com el consum presencial va caient mes a mes i que ho fa m\u00e9s en la compra de b\u00e9ns duradors, en el transport i menys en les categories de turisme, oci i restauraci\u00f3. Tamb\u00e9 ens diu que els sectors d\u2019edat que m\u00e9s consumeixen s\u00f3n els que tenen entre 16 i 29 anys, seguit dels que tenen m\u00e9s de 65 anys, front als grups d\u2019edat que tenen entre 30 i 64 anys que controlen la seva despesa. El turisme internacional continua anant b\u00e9, sobretot l\u2019alemany, el d\u2019Estats Units, i altres pa\u00efsos, amb  menys turistes de Fran\u00e7a i de Regne Unit. El saldo comercial de b\u00e9ns amb l\u2019exterior a Catalunya \u00e9s raonablement bo, i l\u2019aportaci\u00f3 del turisme t\u00e9 una for\u00e7a hist\u00f2ricament mai vista, arrossegant tota l\u2019economia cap aquest sector.<\/p>\n\n\n\n

Que l\u2019economia tingui com a base principal el turisme pot ser bo temporalment, per\u00f2 no de forma estructural. Els baixos salaris del sector en conjunt s\u00f3n una crida important per la immigraci\u00f3, la demanda de pisos tur\u00edstics aporten molta m\u00e9s pressi\u00f3 a les dificultats del mercat d\u2019habitatge (deixant de banda la mala pol\u00edtica dels governs en habitatge p\u00fablic i en lleis reguladores del lloguer), i demana m\u00e9s recursos que avui s\u00f3n molt escassos, com l\u2019aigua. L\u2019efecte que tamb\u00e9 aporta tenir llocs de treball amb salaris baixos, i segurament en economia submergida, \u00e9s la baixa cotitzaci\u00f3 a la seguretat social per mantenir les pensions, la sanitat i l\u2019ensenyament.<\/p>\n\n\n\n

Per tot aix\u00f2 la Uni\u00f3 Europea ha recordat al govern espanyol que haur\u00e0 d\u2019ajustar la despesa de les pensions en un 0,8% del PIB, a m\u00e9s d\u2019haver de reduir el deute en 1% cada any i de dedicar un 0,7% m\u00e9s del PIB a la fabricaci\u00f3 d\u2019armes per defensar Europa.<\/p>\n\n\n\n

Es pot veure com la davallada avan\u00e7a de forma soterrada, amagada per la quantitat de llocs de treball que han creat els bars, restaurants i hotels. Per\u00f2 les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquest model s\u00f3n terribles, amb metges i mestres en molts llocs tur\u00edstics que no troben habitatge i han de viure en caravanes, i amb fam\u00edlies que no els queda altra soluci\u00f3 que saltar la llei i ocupar pisos, una din\u00e0mica tolerada.<\/p>\n\n\n\n

La decad\u00e8ncia ja \u00e9s progressiva i continuada, i per aix\u00f2 no ens podem permetre un xoc com el de l\u2019estret d\u2019Ormuz que posi el preu del petroli a 140 $\/b que certificaria amb tota la cruesa com la classe mitjana s\u2019ha empobrit. Avui molta d\u2019aquesta gent pot anar a fer cerveses i a restaurants, per\u00f2, si se li fa malb\u00e9 la rentadora o el cotxe, s\u00f3n incapa\u00e7os de fer front a aquesta despesa, havent de demanar ajuda a la fam\u00edlia (si \u00e9s que pot) o una bestreta en el lloc de treball… perqu\u00e8 el cr\u00e8dit de la targeta (al 22% d\u2019inter\u00e8s!) ja el tenen esgotat.<\/p>\n\n\n\n

Com explica l\u2019economista Marc Vidal<\/strong>, la crisi \u00e9s un aspecte emocional, la p\u00e8rdua de poder adquisitiu \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 objectiva i t\u00e8cnica. Que aquesta p\u00e8rdua no s\u2019hagi traslladat al sentiment de la gent, no vol dir que no estiguem en una situaci\u00f3 greu. Perqu\u00e8 abans la gent invertia els diners en la compra d\u2019un habitatge, en la compra d\u2019un cotxe, o en un pla d\u2019estalvi i no els quedava romanent per fer restauraci\u00f3 i oci. Ara, despr\u00e9s del tancament de la pand\u00e8mia, la gent no pot comprar aquests b\u00e9ns duradors i gasta tota la liquiditat que t\u00e9 en passar-s\u2019ho b\u00e9, en un carpe diem, qui dies passa any empeny. \u00c9s l\u2019aprimament de la classe mitjana que un dia s\u2019adonar\u00e0 que ha deixat de ser mitjana per ser baixa.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t