{"id":2751,"date":"2024-04-07T04:21:00","date_gmt":"2024-04-07T02:21:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2751"},"modified":"2024-04-06T16:22:28","modified_gmt":"2024-04-06T14:22:28","slug":"pensions-el-nus-mes-dificil","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2751","title":{"rendered":"Pensions, el nus m\u00e9s dif\u00edcil<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Fa pocs dies he fet 70 anys. Alhora, fa tres mesos que m\u2019he jubilat. Deu anys enrere vaig dir que comen\u00e7ava la gesti\u00f3 de la decad\u00e8ncia, cosa que ha estat ben b\u00e9 aix\u00ed: que la vista, que si la pressi\u00f3, que si pr\u00f2stata, que si apnea, que calia canviar els dos malucs… per\u00f2 ara he decidit canviar d\u2019estrat\u00e8gia. El prop\u00f2sit \u00e9s frenar la decad\u00e8ncia, conven\u00e7ut que \u00e9s irremeiable. A tal efecte he decidit ser actiu en coses tangibles. Per aix\u00f2 he deixat de formar part de juntes i comissions p\u00fabliques, quedant-me nom\u00e9s en projectes amb resultats concrets pel territori que permetin mantenir la meva creativitat, imaginaci\u00f3 i il\u00b7lusi\u00f3. Alhora m\u2019he disciplinat en millorar la mobilitat, redu\u00efda arran de l\u2019operaci\u00f3 dels malucs. Amb el nou prop\u00f2sit la moral ha tornat i l\u2019energia tamb\u00e9.<\/p>\n\n\n\n

El fet d\u2019haver-me jubilat m\u2019ha aportat una altra perspectiva sobre un problema que fins ara no veia: la pensi\u00f3 i la seva sostenibilitat. El debat sobre si \u00e9s possible mantenir la pensi\u00f3 que ara tenim els jubilats i si es pot anar apujant amb l\u2019augment de la inflaci\u00f3, forma part d\u2019un debat m\u00e9s general on hi ha el preu de l\u2019habitatge i els recursos a l\u2019assist\u00e8ncia a la gent gran. Tothom creu que les pensions que cobra se les ha guanyat amb les cotitzacions que ha fet a la Seguretat social. Encara recordo el dia que li vaig calcular al meu pare, que va morir als 94 anys. Cal deixar ben clar a tothom que la pensi\u00f3 no est\u00e0 coberta per l\u2019acumulaci\u00f3 de les cotitzacions posades al dia amb la inflaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

El problema \u00e9s que el sistema de pensions va ser dissenyat com un proc\u00e9s piramidal: els joves, que cada vegada eren m\u00e9s per una natalitat creixent, havien de pagar les pensions dels grans, en un moment d\u2019inflaci\u00f3 elevada. El problema \u00e9s que aquesta hip\u00f2tesi, o era mentida, o era falsa. La demografia s\u2019ha frenat: si a l\u2019any 1975 cada dona tenia 2,72 fills, a l\u2019any 2022 en van tenir 1,17, amb tend\u00e8ncia encara a la baixa. Si l\u2019esperan\u00e7a de vida dels que vam n\u00e9ixer al baby-boom era de 67 anys els homes i de 74 anys les dones, volia dir que, en el moment de la jubilaci\u00f3 poca gent podia cobrar una pensi\u00f3 durant molts anys. Per tot aix\u00f2, en aquells anys anteriors als 60, per mantenir un jubilat hi havia 7 treballadors en actiu. Ara tot aix\u00f2 ha canviat radicalment, no hi ha gaireb\u00e9 naixements, l\u2019esperan\u00e7a de vida dels homes despr\u00e9s de 65 anys \u00e9s de 84,7 anys i la de les dones 88,8 anys, i el per\u00edode de jubilaci\u00f3 ha passat de 65 a 67 anys. Afegim-hi encara que la pensi\u00f3 mitjana (la taxa de reempla\u00e7ament) que es cobra a Espanya \u00e9s el 80% de l\u2019\u00faltima n\u00f2mina, quan a la resta d\u2019Europa i de l\u2019OCDE \u00e9s del 60%. El sistema de pensions a Espanya cobreix una mitjana de 17 anys, la qual cosa vol dir que, a partir de 82 anys (els que s\u2019han jubilat a 65 anys) tot el que es cobra forma part de finan\u00e7ament que excedeix les pr\u00f2pies cotitzacions. Si la jubilaci\u00f3 comen\u00e7a als 67 anys llavors el sistema entra equilibri en els homes, per\u00f2 no en les dones.<\/p>\n\n\n\n

Les pensions a Espanya signifiquen el 39,3% de tota la despesa p\u00fablica, un 14,5% del PIB, amb greus problemes per finan\u00e7ar-lo perqu\u00e8 el deute del regne \u00e9s del 110% del PIB i cal rebaixar-lo un 1% cada any. El pressupost s\u2019anir\u00e0 complicant perqu\u00e8 el PIB no creixer\u00e0 a nivells d\u2019anys anteriors, t\u00e9 greus mancances en salut i ensenyament, i ara hi afegirem la guerra a Ucra\u00efna amb una aportaci\u00f3 extra del 0,7% del PIB. Per aix\u00f2, a partir de l\u2019any 2025 el Ministeri d\u2019Inclusi\u00f3 Social s\u2019ha inventat un Mecanisme d\u2019Equitat Intergeneracional (MEI) que treu el topall a les cotitzacions m\u00e0ximes i afegeix una quota de solidaritat. La fi del topall t\u00e9 a veure que les pensions m\u00e0ximes no cobrien 17 anys, sin\u00f3 menys de 11 anys i la quota de solidaritat ser\u00e0 de l\u20191% el 2025 pujant fins el 6% a l\u2019any 2045, un clar impost a les empreses.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 tot aix\u00f2 xoca amb el fet que els joves no tenen salaris suficients per pagar l\u2019habitatge ni gaireb\u00e9 fer aquestes aportacions. El que s\u2019est\u00e0 dibuixant \u00e9s un conflicte generacional amb uns treballadors que cobren de mitjana 1.705 \u20ac mentre que la jubilaci\u00f3 mitja \u00e9s de 1.432 \u20ac. El salari mig brut anual a Espanya \u00e9s de 26.245 \u20ac, el que suposa un cost per a l\u2019empresa de 34.486 \u20ac. Si afegim un 6% de la quota de solidaritat, el cost de l\u2019empresa, pel mateix salari net del treballador, ser\u00e0 de 36.555 \u20ac, una mesura que afecta directament la competitivitat i la creaci\u00f3 de treball.<\/p>\n\n\n\n

Llavors, per qu\u00e8 \u00e9s tab\u00fa parlar d\u2019abaixar la quantia de les pensions? Primer perqu\u00e8 hi ha un problema electoral, amb 9,18 milions de jubilats que voten sobre un cens de vots de 35 milions, un 26%. Per\u00f2 no \u00e9s raonable que un jubilat de 85 anys cobri el mateix que un de 68 anys, car les seves necessitats corrents no s\u00f3n les mateixes: un jubilat de 68 anys encara t\u00e9 energia per viatjar i fer activitats, mentre que el de 85 no t\u00e9 la mateixa vitalitat. Part del debat es troba darrera el manteniment de l\u2019habitatge i l\u2019atenci\u00f3 social a la gent gran. El problema del preu de l\u2019habitatge i l\u2019atenci\u00f3 a la gent s\u2019ha de resoldre fora del sistema de pensions. Tampoc serveix dir que les pensions ajuden als m\u00e9s joves dintre una fam\u00edlia, aix\u00f2 \u00e9s barrejar cols amb naps.<\/p>\n\n\n\n

Una soluci\u00f3 per reduir les necessitats de pensions consisteix en dissenyar una pensi\u00f3 decreixent per trams, per exemple els primers 5 anys al 100% de la pensi\u00f3, els 5 anys seg\u00fcents una pensi\u00f3 del 90%, al cap de 10 anys del 80% i, a partir de 85 anys del 70%.<\/p>\n\n\n\n

El problema del pa\u00eds \u00e9s el cost de l\u2019habitatge, tant per la gent gran com pels joves, allotjament que hauria de ser espec\u00edfic, amb menys superf\u00edcie, que cal resoldre amb determinaci\u00f3 i pressupostos p\u00fablics, deixant de traslladar la responsabilitat als particulars. Tamb\u00e9 \u00e9s un greu assumpte l\u2019assist\u00e8ncia a la gent amb problemes de mobilitat o amb disfuncions mentals. Una resid\u00e8ncia t\u00e9 un cost entre 2.500 \u20ac i 3.000 \u20ac mensuals que no pot cobrir cap pensi\u00f3. Aquests problemes comencen a partir de 85 anys, quan l\u2019esperan\u00e7a de vida llavors \u00e9s de 92 anys i la poblaci\u00f3 jubilada ja s\u2019ha redu\u00eft un 72%. Per tant, dissenyar la pensi\u00f3 per resoldre habitatge i atenci\u00f3 a la gent gran \u00e9s falsejar el debat, que t\u00e9 com element principal el 26% dels votants. Si no es resol adequadament aquesta disfunci\u00f3, es far\u00e0 m\u00e9s gran la fossa en la que es troben els joves, amb una capacitat adquisitiva cada vegada menor per facilitar un poder adquisitiu als avis que no ho necessiten. L\u2019enfrontament est\u00e0 servit.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t