{"id":2740,"date":"2024-03-17T05:36:00","date_gmt":"2024-03-17T04:36:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2740"},"modified":"2024-03-17T08:14:53","modified_gmt":"2024-03-17T07:14:53","slug":"aigua-per-aclarir-les-idees","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2740","title":{"rendered":"Aigua per aclarir les idees<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Vinc escrivint articles sobre el problema de l\u2019aigua des de l\u2019any 2007. A Girona la sostracci\u00f3 de l\u2019aigua del riu Ter per alimentar la metr\u00f2poli de Barcelona \u00e9s un tema present des que va comen\u00e7ar, a l\u2019any 1967, amb el Nou Abastament d\u2019Aigua a Barcelona. Aquella obra, dirigida per l\u2019enginyer de camins, canals i ports, Joan Maria Compte<\/strong>, va fer possible que, de forma continuada i ininterrompuda, s\u2019enviessin 8 m3<\/sup>\/s d\u2019aigua del Pasteral fins a Barcelona. El canal de 58 km, excavat gaireb\u00e9 tot en t\u00fanel, t\u00e9 un di\u00e0metre de 3,05 m. Va des del Pasteral, a 183 m. sobre el mar, fins a Cardedeu a 158 m, on hi ha la planta potabilitzadora. Des d\u2019aqu\u00ed l\u2019aigua s\u2019envia per un altre t\u00fanel de 23,4 km i 3 m de di\u00e0metre fins l\u2019estaci\u00f3 distribu\u00efdora de la Trinitat. En total el volum d\u2019aigua que s\u2019ha enviat des del Ter a Barcelona ha estat de 252 hm3<\/sup>\/any fins el 2017, quan es va fer l\u2019Acord de la Taula del Ter. Aquest acord diu que a l\u2019any 2028 l\u2019aigua transvasada ser\u00e0 de 90 hm3<\/sup>\/any. A l\u2019any 2021 l\u2019aigua del Ter significava encara el 61% de l\u2019aigua a la regi\u00f3 metropolitana.<\/p>\n\n\n\n

El programa de l\u2019ACA per 2022-2027, redactat dins el Pla de Gesti\u00f3 i Programa de Mesures del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, preveu la reducci\u00f3 de la portada d\u2019aigua del Ter, substituint-la per aigua regenerada i aigua dessalinitzada. Si l\u2019aigua del Ter tenia un consum energ\u00e8tic negatiu, perqu\u00e8 aprofitava l\u2019energia potencial del desnivell amb una generaci\u00f3 de 0,1 a 0,2 kWh\/m3<\/sup>, la dessalinitzaci\u00f3 t\u00e9 un consum de 3,8 kWh\/m3<\/sup>. Aix\u00f2 comporta dos problemes, el consum d\u2019energia i l\u2019impacte de la salmorra resultant de la separaci\u00f3 de la sal de l\u2019aigua.<\/p>\n\n\n\n

En el temps hi ha hagut m\u00e9s propostes alternatives, com la que va proposar el govern Pujol de portar l\u2019aigua del Roine aprofitant que tamb\u00e9 s\u2019havia de portar fins a Montpeller, o la de connexi\u00f3 de la conca de l\u2019Ebre amb les conques interiors de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

Totes les possibilitats, totes, han sigut atacades per una part de la poblaci\u00f3 que est\u00e0 contra tot, el col\u00b7lectiu que ara en diem Nimby. La portada del Roine no, la de l\u2019Ebre tampoc, les dessalinitzadores consumeixen energia i impacten amb la salmorra, i fins i tot, abans de la sequera de 2008, havia escoltat que calia enderrocar els pantans perqu\u00e8 eren franquistes i impedien el flux natural del riu. Des de fa molts anys surfegem sobre una quantitat maj\u00fascula de desprop\u00f2sits fruit de col\u00b7lectius que no tenen sentit com\u00fa i campen amb el cap ple d\u2019ocells i floretes. La societat catalana no ha sabut fer front a aquest repte com tampoc ho sap fer amb l\u2019habitatge, l\u2019energia, la salut i l\u2019ensenyament. L\u2019any 1996 el president Jordi Pujol<\/strong> no va ser prou valent per agafar la direcci\u00f3 del Roine, el Tripartit no va ser valent per fer un transvasament de les conques de l\u2019Ebre i el govern actual est\u00e0 atrapat en el temps, sense tenir les dessaladores a punt per resoldre la crisi de sequera actual.<\/p>\n\n\n\n

En tot aquest debat cal posar arguments per adoptar decisions. Prendre 252 hm3<\/sup> t\u00e9 un cost potencial important per on passa el Ter a les comarques de Girona. L\u2019aigua \u00e9s un recurs, com ho pot ser la Sagrada Fam\u00edlia, que aporta turistes. L\u2019aigua serveix per produir en l\u2019agricultura, en la ind\u00fastria i per donar servei al turisme. En cada una d\u2019aquestes activitats possibilita la generaci\u00f3 de riquesa. Per exemple per produir pomes al Baix Ter, el Valor Afegit Brut (VAB) \u00e9s de 5,4 euros per cada m3<\/sup> d\u2019aigua que rega en gota a gota, en l\u2019\u00e0mbit industrial aquest valor pot ser de 120 \u20ac\/m3<\/sup>, i en l\u2019\u00e0mbit tur\u00edstic pot anar de 105 \u20ac\/m3<\/sup> fins 211 \u20ac\/m3<\/sup> depenent de l\u2019estalvi d\u2019aigua que facin. A les comarques de Girona s\u2019utilitzen 49 hm3<\/sup> per aigua dom\u00e8stica, 19 hm3<\/sup> per aigua industrial, i uns 40 hm3<\/sup> per agricultura dels que 11,2 hm3<\/sup> s\u00f3n per fruiters i la resta per altres cultius, tot i que hi hauria un potencial per regar per aspersi\u00f3 de 340 hm3<\/sup>, que ara no es pot fer. Si posem n\u00fameros al potencial que deixa de produir l\u2019aigua que s\u2019envia a Barcelona, amb una sostracci\u00f3 hist\u00f2rica de 252 hm3<\/sup>, les comarques de Girona perden un potencial econ\u00f2mic de 13.189 milions d\u2019euros anuals (750.000 milions en els 57 anys!). Si aquest volum \u00e9s de 135 hm3<\/sup>, que sembla que \u00e9s l\u2019actual, la riquesa potencial perduda \u00e9s de 5.700 milions anuals.<\/p>\n\n\n\n

Tot aix\u00f2 sense rebre ni un euro de compensaci\u00f3 durant els 57 anys que ha durat l\u2019extracci\u00f3. A l\u2019Ebre en aquest episodi d\u2019aiguat del mes de mar\u00e7, durant 15 dies el cabal ha estat entre 800 i 1.000 m3<\/sup>\/s. Si durant aquests 15 dies s\u2019hagu\u00e9s extret nom\u00e9s 400 m3<\/sup>\/s i s\u2019hagu\u00e9s bombejat a un pant\u00e0 (Santa Anna, a 80 km), per connectar posteriorment amb les conques internes (amb Rialb, amb Sant Pon\u00e7, amb Baells i amb Sau), el volum emmagatzemat hagu\u00e9s estat de 500 hm3<\/sup>, resolent tots els problemes de la sequera en 15 dies. Per\u00f2, clar, no toquis ni una gota de l\u2019Ebre que li fas mal al impedir que baixin prou sediments. Els sediments estan retinguts als pantans i \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de fer accions per fer-los baixar riu avall. Aquest argument no \u00e9s suficient per impedir que Barcelona acabi matant el Ter i tota la geografia.<\/p>\n\n\n\n

El problema \u00e9s de sentit com\u00fa i de superar les ideologies progre que dominen l\u2019espectre pol\u00edtic catal\u00e0. La contaminaci\u00f3 d\u2019arguments del Comuns, de la CUP i de ERC fan impossible que es comuniquin les conques hidrogr\u00e0fiques, que es facin a temps les dessaladores, que s\u2019implantin els parcs renovables (des de 2021 nom\u00e9s 100 MW e\u00f2lics i 17,9 MW fotovoltaics), que es facin 16 mil habitatges p\u00fablics cada any, que les escoles no es coguin per la calor a partir de maig i estiguin permanentment en barracons, que hi hagi els sanitaris i funcionaris de seguretat que necessita el pa\u00eds… enlloc de parlar de \u201ctotes i totis\u201d i ser xupiguais anant pel m\u00f3n, per exemple a Hollywood a buscar l\u2019oscar al millor govern. Si no hi ha recursos, no n\u2019hi ha per ser guai i el que cal, per una vegada, \u00e9s que la gent que entra al govern vegi que necessitem una reforma sideral de l\u2019administraci\u00f3, que es podria inspirar en el llindar d\u2019efici\u00e8ncia que ja t\u00e9 el teixit empresarial catal\u00e0. I per aix\u00f2 mateix \u00e9s menester que els pol\u00edtics hagin tingut prou experi\u00e8ncia professional en el m\u00f3n privat. Nom\u00e9s aix\u00ed sabran el que costa guanyar els diners i per qu\u00e8 se n\u2019ha de fer un \u00fas molt exigent, prioritzant les urg\u00e8ncies de la societat, canviant els pardals mentals pel sentit com\u00fa.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t