{"id":2737,"date":"2024-03-10T05:24:00","date_gmt":"2024-03-10T04:24:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2737"},"modified":"2024-03-09T12:30:45","modified_gmt":"2024-03-09T11:30:45","slug":"josep-pla-i-la-hiperinflacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2737","title":{"rendered":"Josep Pla i la hiperinflaci\u00f3<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Entre els anys 1923 i 1924 Josep Pla<\/strong> va anar a Berl\u00edn per fer cr\u00f2niques pel diari La Publicidad. Aquestes cr\u00f2niques s\u2019han editat en el llibre La inflaci\u00f3 alemanya. Cr\u00f2niques 1923-1924<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

La lectura del llibre ens permet con\u00e8ixer de primera m\u00e0, amb la seva visi\u00f3 personal, el que va passar en aquells anys tan importants per a la hist\u00f2ria mundial. Tamb\u00e9 ens serveixen per reflexionar cent anys despr\u00e9s, en una situaci\u00f3 diferent, per\u00f2 amb algunes semblances.<\/p>\n\n\n\n

Abans de la I guerra mundial el 1914 totes les monedes estaven lligades al patr\u00f3 or. Si un pa\u00eds era m\u00e9s ric, havia de tenir m\u00e9s metalls preciosos. Recordo haver llegit que Europa s\u2019havia quedat sense or i plata per les compres que feia a Xina durant els segles XIII al XVI. El descobriment d\u2019Am\u00e8rica i la incautaci\u00f3 d\u2019or i de plata van servir per equilibrar la riquesa europea.<\/p>\n\n\n\n

Per finan\u00e7ar una guerra els pa\u00efsos ho tenen molt dif\u00edcil perqu\u00e8 en aquesta mena d\u2019escenaris cal fer front a unes despeses brutals: per un costat tenen als joves al front i no produeixen, per altre costat els ingressos baixen i finalment les despeses en armament creixen de forma exponencial. Finan\u00e7ar-ho nom\u00e9s \u00e9s possible apujant impostos (Estats Units va arribar a apujar-los fins el 95% durant la II guerra mundial), generant deute intern o extern, o b\u00e9 fent anar la m\u00e0quina de fer bitllets, \u00e9s a dir, creant m\u00e9s diner del que val l\u2019economia. Sovint es fan les tres accions alhora, per\u00f2 la de posar m\u00e9s diner al sistema t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies perverses: crea inflaci\u00f3, per aix\u00f2 no \u00e9s una mesura infinita.<\/p>\n\n\n\n

Alemanya comptava, durant la primera guerra mundial, que els desequilibris els hi pagarien els altres pa\u00efsos perdedors. El detall va ser que qui va perdre va ser ella. Els pa\u00efsos aliats van voler cobrar-se del perdedor els danys de la guerra, exigint un pagament al que Alemanya no podia fer front. Fran\u00e7a i B\u00e8lgica, per hipotecar aquest deute, van envair entre els anys 1922 i 1923 la conca del Ruhr, regi\u00f3 productora de carb\u00f3, sider\u00fargia i metal\u00b7l\u00fargia. En aquest per\u00edode va ser quan Josep Pla hi va anar, observant la vaga volunt\u00e0ria de producci\u00f3, la Ruhrkampf. Els obrers no anaven de treballar per no afavorir Fran\u00e7a i eren subsidiats pel govern. Aix\u00ed va ser com el pa\u00eds va haver d\u2019imprimir m\u00e9s moneda que el valor que tenia, entrant en una espiral inflacionista. Si a l\u2019any 1918 un d\u00f2lar es canviava a un marc, el juny 1922 es canviava a 320 marcs, el desembre 1922 a 8.000 marcs, a l\u2019octubre de 2023 a 450.000 marcs… El que es podia comprar a la cua del banc per canviar bitllets ja no era el mateix que quan tocava el torn. El valor del marc canviava minut a minut: \u201csortiu el mat\u00ed amb els diners que creieu que faran falta per viure un dia i al vespre veieu que el mili\u00f3 i mig que us heu reservat per pagar el restaurant no us serveix per a res.\u201d El pa\u00eds no donava abast a fabricar paper moneda i a imprimir, havent de requisar impremtes particulars, pensant fins i tot fer-ho en rotatives de diaris. La inflaci\u00f3 es va aturar quan un d\u00f2lar va arribar a 8 bilions 4 cents mil marcs, moment en el qual es van inventar una nova moneda, el Retenmark, en base a una hipoteca sobre l\u2019economia (agricultura, comer\u00e7, banca i ind\u00fastria).<\/p>\n\n\n\n

Pla va viatjar per tot el pa\u00eds per entendre les particularitats del moment i a Munic explica que va assistir al cop d\u2019estat d\u2019Adolf Hitler <\/strong>a la cerveseria M\u00fcnchner B\u00fcrgerbr\u00e4ukeller, al que cinc dies despr\u00e9s li fa una entrevista mon\u00f2leg el novembre de 1923. Pla intenta trobar en totes les seves cr\u00f2niques la ra\u00f3 per la qual Alemanya va arribar a tal grau de deteriorament, dient: \u201cLa pol\u00edtica no \u00e9s m\u00e9s que la segregaci\u00f3 espont\u00e0nia d\u2019aquesta cosa informe i vagarosa que \u00e9s el poble. El poble angl\u00e8s o franc\u00e8s dosifica naturalment el control i llibertat dels seus pol\u00edtics i per aix\u00f2 a Fran\u00e7a o a Anglaterra el pol\u00edtic \u00e9s sempre l\u2019home m\u00e9s intel\u00b7ligent… si Alemanya ha de viure de mentides, de sotragades i revulsions, motivades pel patriotisme, de vegades per la desesperaci\u00f3, si la pol\u00edtica a Alemanya ha de ser sobretot la propaganda de la il\u00b7lusi\u00f3, es deu, m\u00e9s que res, a la vocaci\u00f3 que tenen els pobles de deixar constantment la via del sentit com\u00fa i enfilar-se per la drecera falsa i perillosa… El poble espanyol, que en tant que poble \u00e9s, pol\u00edticament, una cosa \u00ednfima, t\u00e9 governs \u00ednfims.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Les despeses de la guerra van deixar pobre a Europa, convertint Estats Units en el seu \u00fanic prove\u00efdor de materials i finan\u00e7ament, fet que va portar a una abund\u00e0ncia d\u2019or a Am\u00e8rica (la devaluaci\u00f3 de les monedes europees van crear un flux del metall cap all\u00e0) que va generar un exc\u00e9s de diner amb interessos molt baixos. A partir de 1925 es viu un exc\u00e9s d\u2019optimisme basat en la sobreproducci\u00f3, al sumar la producci\u00f3 d\u2019Estats Units amb la nova que s\u2019engegava a Europa. L\u2019especulaci\u00f3 bors\u00e0ria va anar en augment, afavorida per la facilitat del cr\u00e8dit. Els grans guanys de la borsa van portar a la gent a endeutar-se per comprar accions, fent cr\u00e9ixer la bombolla. El 1928 comen\u00e7a una crisi en la construcci\u00f3 i el setembre de 1929 comen\u00e7a a caure el preu del coure i de l\u2019acer, arrossegant la resta de valors fins el dijous negre de 24 octubre 1929, quan esclata definitivament la borsa.<\/p>\n\n\n\n

La lli\u00e7\u00f3 de fa un segle sembla que no s\u2019ha apr\u00e8s. La sobreproducci\u00f3 avui de la Xina i d\u2019Occident \u00e9s hist\u00f2rica i la quantitat de liquiditat del sistema mundial \u00e9s de 340 bilions de d\u00f2lars sobre un PIB de 143 bilions. Tothom \u00e9s feli\u00e7, mentre la impressora continu\u00ef i no li manqui tinta o paper, res pot fallar i, fins i tot si es trenca, mantindrem la impressora rodant.<\/p>\n\n\n\n

El debat avui \u00e9s sobre si l\u2019aterratge ser\u00e0 suau o sobtat. La caiguda suau seria la que tenim ara, amb poca percepci\u00f3 de crisi, tot i que el Banc d\u2019Espanya ens diu que les fam\u00edlies han augmentat el cr\u00e8dit de consum en un 11% i fan pluritreball en un 6% m\u00e9s per compensar la inflaci\u00f3. En el cas que l\u2019aterratge sigui fort (probablement despr\u00e9s de les eleccions de Biden i Trump), els bancs centrals hauran de retallar liquiditat (el que els economistes coneixen com a Quantitative Tightening, o QT), comportant una recessi\u00f3 pel 2025.<\/p>\n\n\n\n

La hist\u00f2ria es repeteix cent anys despr\u00e9s: comprem els nostres problemes perqu\u00e8 busquem la sortida f\u00e0cil. Aquesta \u00e9s la ra\u00f3 per la que vam inventar la impressora de fer bitllets en primer lloc. Hav\u00edem de resoldre un problema, ignorant les repercussions futures. Josep Pla ja ens ho va explicat el mar\u00e7 de 1924.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t