{"id":2727,"date":"2024-03-03T04:42:00","date_gmt":"2024-03-03T03:42:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2727"},"modified":"2024-03-02T22:23:49","modified_gmt":"2024-03-02T21:23:49","slug":"desglobalitzacio-sera-dur","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2727","title":{"rendered":"Desglobalitzaci\u00f3: ser\u00e0 dur<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Els economistes admeten que la globalitzaci\u00f3 va tenir un efecte positiu per al desenvolupament del m\u00f3n. Per una part va permetre sortir de la fam i la pobresa a bona part del planeta: la poblaci\u00f3 que va sortir de la fam \u00e9s una xifra hist\u00f2rica en la humanitat, mesurada per l\u2019\u00cdndex Global de la Fam (GHI), que es calcula cada any per 122 pa\u00efsos. Aquest \u00edndex estima la proporci\u00f3 de persones malnodrides, la insufici\u00e8ncia de pes en nens menors de 5 anys i la taxa de mortalitat de nens en aquesta edat. L\u2019escala va de 0 a 100, essent 0 on no hi ha fam i 100 la pitjor. Doncs b\u00e9, des que va comen\u00e7ar la globalitzaci\u00f3 els anys 1990, la disminuci\u00f3 de la fam al m\u00f3n ha estat notable, sent m\u00e9s gran als pa\u00efsos m\u00e9s poblats. Xina, el 1990 tenia una poblaci\u00f3 amb el 25,9% en risc de fam i ara \u00e9s del 7,5%, fet que significa que han sortit de la fam 259 milions de persones. A \u00cdndia aquesta xifra \u00e9s de 200 milions, a Nig\u00e8ria de 45 milions, a Bangladesh de 44 milions, a Indon\u00e8sia de 34 milions, a Vietnam de 23 milions, a Brasil de 22 milions, a Filipines de 11 milions, a K\u00e8nia de 9 milions, a Gana de 8 milions, a Egipte de 5 milions… una xifra que en total podria arribar als 680 milions de persones.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019impacte de la globalitzaci\u00f3 va tenir conseq\u00fc\u00e8ncies significatives en les economies mundials pel fet que una bona part de la producci\u00f3 es va despla\u00e7ar des d\u2019Occident a Orient o altres pa\u00efsos, amb les ramificacions que aix\u00f2 va comportar en la p\u00e8rdua de llocs de treball (els pagesos es queixen de la importaci\u00f3 de productes d\u2019altres pa\u00efsos, per\u00f2 ning\u00fa recorda la desaparici\u00f3 completa dels sectors t\u00e8xtil, de joguines o de cal\u00e7at). Per altre costat, el fet que la compet\u00e8ncia fos global ha fet possible durant 30 anys que la inflaci\u00f3 fos molt baixa. Recordo haver dit aqu\u00ed que no hi tornaria a haver inflaci\u00f3 mentre dur\u00e9s la globalitzaci\u00f3. Per entendre la seva magnitud, cal veure que, des de l\u2019any 1990, el creixement de l\u2019exportaci\u00f3 mundial va ser del 2.680%. A la zona euro, la inflaci\u00f3 dels anys 1990 va baixar des de nivells del 4% fins l\u20191% a l\u2019any 2000, mantenint-se entre zero i 2% fins 2020, a excepci\u00f3 dels anys de la bombolla immobili\u00e0ria 2007 i 2008. A Estats Units va passar una cosa semblant.<\/p>\n\n\n\n

Tot aix\u00f2 va ser possible per dos efectes diferents. Per un costat, els menors costos laborals i socials dels nous pa\u00efsos productors provocaven que els productes que circulaven pel m\u00f3n fossin a un preu molt m\u00e9s baix que no pas els que es fabricaven a cada pa\u00eds. Per altra part, el creixement del PIB mundial es va veure afectat per la nova creaci\u00f3 de moneda al m\u00f3n, essent Xina l\u2019alumne avantatjat. Si la liquiditat anomenada M2 (els diners en circulaci\u00f3 m\u00e9s els cr\u00e8dits concedits) a Estats Units ha passat des de 3 bilions de d\u00f2lars a 1990 fins 20,9 bilions avui, al Jap\u00f3 de 3,3 bilions a 8,4 bilions, a la zona euro des de 2,3 bilions fins a 13,8 avui, a Xina va passar de 1,4 bilions el 1990 fins a 41 bilions avui. Tot aix\u00f2 ha estat un impuls impressionant a l\u2019economia mundial, que ha crescut primer per una millora productiva dels pa\u00efsos que entraven al comer\u00e7 global, perdent l\u2019efecte a mesura que els seus costos anaven pujant i igualant amb la resta del m\u00f3n. Despr\u00e9s ha continuat creixent per l\u2019entrada massiva de diner al m\u00f3n, essent el cas m\u00e9s punyent el de Xina. Per\u00f2, ai las! les economies han arribat a un nivell d\u2019endeutament que han esgotat les possibilitats de fer malabarismes amb nova injecci\u00f3 de moneda al sistema i, ara, la corba de deute mundial s\u2019est\u00e0 aplanant perqu\u00e8 el cost dels interessos no suporten m\u00e9s cr\u00e8dit. L\u2019escenari avui, sense que la productivitat millori, \u00e9s que els petits intents per mantenir l\u2019activitat mundial, amb m\u00e9s injecci\u00f3 de diner, s\u00f3n inflacionaris. La inflaci\u00f3 est\u00e0 tornant, anul\u00b7lant les expectatives de tothom que els tipus d\u2019inter\u00e8s puguin baixar.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s per aix\u00f2 que el president Emmanuel Macron<\/strong> va dir aquella frase el 24 agost 2022 en el primer consell de ministres despr\u00e9s de les eleccions: \u201c… s\u00f3n tantes les evid\u00e8ncies que hi ha, que porten a pensar que arriba la fi de l\u2019abund\u00e0ncia, perqu\u00e8 hem tingut un exc\u00e9s de liquiditat sense cost, que tindr\u00e0 conseq\u00fc\u00e8ncies en el finan\u00e7ament p\u00fablic. La fi de l\u2019abund\u00e0ncia de productes i de tecnologies que ens semblaven que estarien sempre disponibles, la ruptura de les cadenes log\u00edstiques, la manca d\u2019uns o altres materials tecnol\u00f2gics… l\u2019abund\u00e0ncia ens feia prometre no importa qu\u00e8 pel fet de dir qualsevol cosa…\u201d Macron va admetre que el m\u00f3n s\u2019havia cregut que tot era xauxa i ara descobrim que moltes de les coses que hem inventat en aquest per\u00edode de diner barat no es poden sostenir i s\u2019hauran d\u2019acabar.<\/p>\n\n\n\n

Tot fa pensar que aquell model, que va comen\u00e7ar el 1980 desregulant del tot l\u2019economia, ha arribat al seu final i que ara tocar\u00e0 refer el model de viure. No apujar la liquiditat del m\u00f3n, que ha anat de 10 bilions de d\u00f2lars a 1990 fins a m\u00e9s de 84 bilions avui, t\u00e9 les conseq\u00fc\u00e8ncies que parlava Macron. Unes s\u00f3n socials, de serveis que hem cregut que eren drets adquirits, altres m\u00e9s laxes, com no exigir als ciutadans les responsabilitats que tenen, com si no tinguessin cap deure i tots els drets. Tamb\u00e9 s\u00f3n econ\u00f2miques i financeres. De fet, el moment actual \u00e9s la continuaci\u00f3 de l\u2019esclat de la bombolla financera de 2008 que no es va resoldre, no canviant res. El tamb\u00e9 president franc\u00e8s Nicolas Sarkozy<\/strong> va dir llavors: \u201cEl m\u00f3n constru\u00eft era vist com un gran somni de llibertat i prosperitat. La generaci\u00f3 que havia ven\u00e7ut el comunisme havia somniat un m\u00f3n on la democr\u00e0cia i el mercat resoldrien tots els problemes de la humanitat. Havia somniat una globalitzaci\u00f3 feli\u00e7 que venceria la pobresa i la guerra… Una certa idea de la globalitzaci\u00f3 s\u2019acaba amb la fi del capitalisme financer que havia imposat la seva l\u00f2gica a tota l\u2019economia i ha contribu\u00eft a pervertir-la. L\u2019idea del mercat que no devia ser contrariat per cap regle, per cap intervenci\u00f3 pol\u00edtica, era una idea boja. La idea que els mercats sempre tenen ra\u00f3, \u00e9s una idea boja… Aquesta bogeria la paguem avui… Podem sortir d\u2019aquesta crisi si acceptem canviar les nostres maneres de pensar i els nostres comportaments, si fem l\u2019esfor\u00e7 necessari per adaptar-nos a les noves realitats que s\u2019imposen, si actuem enlloc de patir.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Bruno Le Maire<\/strong>, ministre de finances de Fran\u00e7a aquesta setmana ha deixat anar la idea que les finances d\u2019Europa es podrien resoldre (armament i transici\u00f3 energ\u00e8tica) fent servir els 38 bilions d\u2019estalvis que tenen els ciutadans. Tamb\u00e9 ens insinuen que la inflaci\u00f3 pot quedar cr\u00f2nica amb el 4% i continuar amb d\u00e8ficits estructurals.<\/p>\n\n\n\n

Doncs aix\u00f2 mateix, venen temps dif\u00edcils on necessitarem fer pol\u00edtica en maj\u00fascules, segurament amb pol\u00edtics amb min\u00fascules. Que no ens passi res!<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t