{"id":2724,"date":"2024-02-25T05:27:00","date_gmt":"2024-02-25T04:27:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2724"},"modified":"2024-02-24T20:35:31","modified_gmt":"2024-02-24T19:35:31","slug":"disminuir-emissions-sense-trencar-leconomia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2724","title":{"rendered":"Disminuir emissions sense trencar l\u2019economia<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Com que l\u2019economia mundial est\u00e0 entrant en hores baixes, el debat sobre si el que ha de prevaldre \u00e9s l\u2019economia, o la lluita i adaptaci\u00f3 al canvi clim\u00e0tic, ser\u00e0 m\u00e9s present. Avui intentar\u00e9 donar raons perqu\u00e8 puguem enfocar aquest debat.<\/p>\n\n\n\n

En primer lloc cal anar en compte quan s\u2019analitzen certs \u00edndex. Per exemple, quan ens diuen que la intensitat de les emissions de carboni (el CO2<\/sub>\/PIB) baixa quan el PIB puja, \u00e9s una trampa. No vol dir que les emissions baixin, sin\u00f3 que, com que el PIB divideix, si puja, la intensitat baixa. Hem de fugir d\u2019aquestes trampes i buscar comparar les emissions de carboni per c\u00e0pita amb l\u2019evoluci\u00f3 del PIB. El cas m\u00e9s paradigm\u00e0tic \u00e9s el de Xina. El 1990 tenia unes emissions per habitant de 0,88 t CO2<\/sub>\/h i un PIB de 1.398 $\/h. A l\u2019any 2018 les emissions per c\u00e0pita eren de 7,31 t CO2<\/sub>\/h i el PIB de 13.103 $\/h. Si ara mirem la intensitat de les emissions per PIB, al 1970 Xina tenia una intensitat de 0,7 t CO2<\/sub>\/milers $ PIB, mentre que el 2018 serien de 0,56 t CO2<\/sub>\/milers $ PIB. Ha baixat Xina les seves emissions? Rotundament no, essent el principal problema del planeta, amb unes emissions totals el 2022 de 11,4 Gt front les de la UE que son de 2,81 Gt, les d\u2019Estats Units que s\u00f3n de 5,03 Gt o les de l\u2019India, que ve a tota velocitat, amb 2,67 Gt.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 tamb\u00e9 cal anar en compte en com es fa aquesta an\u00e0lisi. Fins ara hem parlat d\u2019emissions per pa\u00eds, que no \u00e9s igual que consum, perqu\u00e8 Xina i \u00cdndia exporten molt i Europa i Estats Units importen, tamb\u00e9 les emissions. Aqu\u00ed veiem que el consum d\u2019emissions de Xina pugen un 345% des de 1990, les de \u00cdndia un 326%, les d\u2019Estats Units pugen un 10,3% i les de l\u2019UE baixen un -20,45%. Vist des de l\u2019estad\u00edstica, el cas d\u2019Europa mostra que podem dir que, t\u00e8cnicament s\u00ed, les economies poden cr\u00e9ixer fent que les emissions de carboni baixin. Una cosa diferent \u00e9s si aquest ritme \u00e9s el que cal per frenar l\u2019augment de concentraci\u00f3 del planeta i la pujada de temperatures, i si aquest problema no ser\u00e0 el que ell sol frenar\u00e0 les economies mundials. L\u2019informe IPCC de 2014 sobre el ritme de disminuci\u00f3 d\u2019emissions per frenar l\u2019augment de temperatura de la Terra fins a 2\u00baC diu que el cost de fer aquest cam\u00ed \u00e9s nom\u00e9s d\u2019un 0,06% del creixement econ\u00f2mic mundial. El m\u00f3n t\u00e9 per objectiu cr\u00e9ixer el 2% segons totes les projeccions que es fan, per la qual cosa sembla que destinar un 0,06% en un escenari de creixement del 2% no hauria de ser un obstacle.<\/p>\n\n\n\n

Dit aix\u00f2, el ritme mundial continua creixent i la disminuci\u00f3 d\u2019Europa \u00e9s insuficient. Les dificultats que apareixen en l\u2019economia poden revertir el cam\u00ed en un no res, nom\u00e9s cal recordar qu\u00e8 deien molts pagesos en les manifestacions demanant la fi de l\u2019agenda 2030. A la primera de canvi, quan el m\u00f3n vegi que entra en recessi\u00f3, la marxa enrere pot ser immediata. Sense esperar a aix\u00f2, la mateixa din\u00e0mica de l\u2019economia, amb menys demanda, fa abaixar els preus del gas i el del CO2<\/sub>, comprometent alhora seriosament la rendibilitat de les inversions renovables.<\/p>\n\n\n\n

Si ara allunyem el focus del problema, i mirem totes les mat\u00e8ries primeres enlloc de nom\u00e9s mirar els combustibles f\u00f2ssils, el problema encara \u00e9s m\u00e9s greu, havent de resoldre el 65% de tots els materials que utilitzem en l\u2019economia, que ara dispersem en l\u2019aire, l\u2019aigua i en els abocadors. Si el CO2<\/sub> a Espanya l\u2019hem de reduir des de 7,42 t CO2<\/sub>\/h fins 1,74 t CO2<\/sub>\/h a l\u2019any 2050, les mat\u00e8ries primeres les hem de reduir des de 24 t\/h fins a 6,52 t\/h. Els salts s\u00f3n tan grans que esdevenen tota una revoluci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Combinar aquestes exig\u00e8ncies amb el fet que l\u2019economia no col\u00b7lapsi \u00e9s el repte que s\u2019enfronta tota la societat mundial. Malgrat tot, crec que hi ha un cam\u00ed a fer, nom\u00e9s falta que l\u2019elit financera l\u2019accepti, encara que sigui per for\u00e7a, a desgrat: posar tot el ritme del creixement mundial exclusivament al que permeti l\u2019augment de la productivitat total dels factors, deixant de cr\u00e9ixer per la part de l\u2019endeutament. El deute nom\u00e9s hauria de servir per permetre les inversions de millora de productivitat. Aix\u00f2 vol dir deixar de creure que cal cr\u00e9ixer nom\u00e9s pel consum, sin\u00f3 que cal cr\u00e9ixer per fer amb menys (menys energia, menys emissions, menys aigua, menys mat\u00e8ries primeres, menys embalatge, menys transport), innovant en la producci\u00f3, en els productes i en els serveis, que cal deixar de pensar que l\u2019economia creix perqu\u00e8 es creen llocs de treball no necessaris, que creix perqu\u00e8 s\u2019apugen les pensions a base de deute, que creix a base que vinguin turistes a preus rebentats, com els francesos que van des del port de Tol\u00f3 a Ciutadella per 30 euros, que consumir de forma compulsiva \u00e9s la soluci\u00f3. No, la soluci\u00f3 \u00e9s posar l\u2019objectiu on ha de ser: en produir el que es necessita i no en el que \u00e9s superflu, en tornar a posar el focus en l\u2019economia productiva, apartant l\u2019especulativa, sabent que el que \u00e9s b\u00e0sic \u00e9s la millora de la capacitat intel\u00b7lectual de la ciutadania i mantenir els serveis de qualitat en la salut i en l\u2019atenci\u00f3 a la gent gran. La resta \u00e9s superflu. No per voler mantenir serveis que no ens podem permetre (per exemple, igualar els quatre mesos de paternitat entre homes i dones), una burocr\u00e0cia que ens ofega amb milers de bur\u00f2crates que sobren (hisenda \u00e9s la \u00fanica administraci\u00f3 altament productiva, aplicant intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial), hem de justificar que es consumeixi sense seny, impulsant a la gent a demanar m\u00e9s del que pot.<\/p>\n\n\n\n

Tot aix\u00f2 jo ho resumeixo amb el concepte de societat frugal: consumir nom\u00e9s el que es necessita. Em temo que el cam\u00ed no el farem de forma volunt\u00e0ria. Ara que el m\u00f3n arriba a un punt on sembla que el deute ja no pot pujar gaire m\u00e9s, que la UE es planteja com es finan\u00e7a amb els estalvis dels ciutadans europeus de 35 bilions d\u2019euros, pot passar que els mecanismes d\u2019ajust siguin durs i que, enlloc de fer un cam\u00ed racional, ben explicat perqu\u00e8 la gent l\u2019entengui, es caigui en una p\u00e8rdua de riquesa substancial i amb molta m\u00e9s desigualtat social.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t