{"id":2718,"date":"2024-02-18T04:58:00","date_gmt":"2024-02-18T03:58:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2718"},"modified":"2024-02-17T16:11:41","modified_gmt":"2024-02-17T15:11:41","slug":"aturats-i-en-panic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2718","title":{"rendered":"Aturats i en p\u00e0nic<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

El m\u00f3n es mou amb una acceleraci\u00f3 important alhora que la incertesa tamb\u00e9 va creixent. Tot va r\u00e0pid mentre no sabem ben b\u00e9 qu\u00e8 passa ni quina \u00e9s la soluci\u00f3. Cada setmana apareixen nous vectors que afegeixen inquietuds.<\/p>\n\n\n\n

Per un costat les econ\u00f2miques: recentment hem sabut que el Regne Unit i Jap\u00f3 han entrat oficialment en recessi\u00f3, amb Europa i Estats Units aguantant com poden, per superar les eleccions de juny i novembre respectivament, insuflant deute a l\u2019economia. Xina est\u00e0 intentant resoldre problemes greus derivats de l\u2019enorme bombolla que ha creat durant 30 anys.<\/p>\n\n\n\n

En un altre costat tenim l\u2019evoluci\u00f3 de les tecnologies disruptores. Tant la penetraci\u00f3 de tecnologies renovables, la del cotxe el\u00e8ctric, com la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial van a ritmes exponencials que, per una part resoldran alguns dels problemes que tenen les economies per\u00f2, per altra, deixen entreveure que aniran a un ritme m\u00e9s alt del que la societat pugui digerir, amb el perill que comporta aix\u00f2. Avui ja s\u2019intueix que la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial ens pot provocar m\u00e9s maldecaps que els beneficis que ens pugui donar, a causa que el seu \u00fas ben\u00e8fic va m\u00e9s lent que el seu perill.<\/p>\n\n\n\n

A l\u2019altra banda, la caiguda dels preus del gas al mercat internacional i del preu del carboni a Europa fan sospitar que moltes inversions renovables frenaran el ritme en els propers anys, fins que es trobi la clau per la seva rendibilitat. I en el costat clim\u00e0tic la not\u00edcia de la setmana ha estat la publicaci\u00f3 del model num\u00e8ric que preveu l\u2019aturada del corrent atl\u00e0ntic que porta calor des del golf de M\u00e8xic fins el nord d\u2019Europa. Cal saber que nosaltres vivim al paral\u00b7lel 40\u00ba, m\u00e9s o menys el mateix que Nova York, i ja veiem el fred que hi fa all\u00e0 en comparaci\u00f3 al que fa aqu\u00ed. Doncs b\u00e9, Oslo, Estocolm, Helsinki i Sant Petersburg es troben al paral\u00b7lel 60\u00ba, tamb\u00e9 conegut com el paral\u00b7lel de les con\u00edferes. Per saber quin \u00e9s el clima de Noruega sense el corrent del golf cal mirar el que passa al costat d\u2019Am\u00e8rica, on no hi \u00e9s. El paral\u00b7lel 60\u00ba a Canad\u00e0 passa pel mig de la badia de Hudson, no hi ha gaireb\u00e9 ciutats, nom\u00e9s Anchorage a Alaska. Tota la vida es troba entre els paral\u00b7lels 50\u00ba i 55\u00ba. A Europa el paral\u00b7lel 50\u00ba passa per Par\u00eds i Praga i el 55\u00ba per Glasgow i Copenhage. Tota la part d\u2019Esc\u00f2cia, Dinamarca, Su\u00e8cia, Noruega i Finl\u00e0ndia esdevindrien territoris inhabitables, com la part del Canad\u00e0 actual. A aix\u00f2 cal restar la pujada de la temperatura del canvi clim\u00e0tic, \u00e9s a dir, si la baixada de la temperatura per la frenada del corrent del golf \u00e9s de 10\u00baC, per exemple, i l\u2019augment de temperatura pel canvi clim\u00e0tic \u00e9s de 2 o 3\u00baC, la baixada ser\u00e0 de 8 o 7 graus. I aqu\u00ed com ens afecta? Sembla que el model per la zona d\u2019Espanya preveu vents dominants de sud-oest, que porten pluja a l\u2019Atl\u00e0ntic i el fam\u00f3s garb\u00ed sec i calent aqu\u00ed, el vent de la fam, m\u00e9s o menys el que domina aquests dos anys de sequera. El resultat \u00e9s un augment de la desertificaci\u00f3, pluges a l\u2019Atl\u00e0ntic i sequera al Mediterrani.<\/p>\n\n\n\n

Doncs aquest \u00e9s el panorama que es veu aquesta setmana: les economies mundials no saben com resoldre una hipot\u00e8tica recessi\u00f3 global, les tecnologies disruptores van a velocitat accelerada i la sequera a casa dona senyals de ser permanent. La societat sembla que comen\u00e7a a veure que les coses no van b\u00e9, com ho mostren les manifestacions dels pagesos, o les solucions dels hotelers a generar la seva pr\u00f2pia aigua donat el cas que l\u2019administraci\u00f3 responsable va tard o no sap qu\u00e8 fer. Els hotelers tamb\u00e9 comencen a posicionar-se prenent el cam\u00ed de la sostenibilitat veient que poden perdre la seva activitat si no fan els deures. L\u2019error de frenar el ramal de la l\u00ednia de 400 kV des de Bescan\u00f3 a Riudarenes per alimentar el parc de Tordera, node clau per alimentar la Costa Brava sud i l\u2019Alt Maresme, ara es comen\u00e7a a fer visible. El paradigma \u00e9s que no hi haur\u00e0 aigua sense energia. La Generalitat continua anant per darrera del problema: l\u2019augment de 100 hm3<\/sup> que ara est\u00e0 projectant est\u00e0 lluny de les necessitats del territori. Al nord, a l\u2019Empord\u00e0, la Muga no podr\u00e0 subministrar suficient aigua a la comarca i adjacents, cosa que demana haver de pensar en una dessaladora de 100 hm3<\/sup> per a les comarques de Girona. I, si el model del corrent del golf \u00e9s cert, l\u2019Ebre veur\u00e0 confirmat el cabal per les pluges a la seva cap\u00e7alera, cosa que fa pensar que definitivament tamb\u00e9 caldr\u00e0 connectar el riu amb les conques interiors.<\/p>\n\n\n\n

Resulta xocant el contrast entre els elements anteriors i la inoper\u00e0ncia de Catalunya. Des d\u2019aqu\u00ed ens ho anem mirant, com si el que passa no tingu\u00e9s a veure amb nosaltres. Repeteixo, el benestar dels catalans va enrere: el PIB per habitant, descomptant la inflaci\u00f3, retrocedeix, vivim de l\u2019acc\u00e9s al deute. Els serveis p\u00fablics com salut, ensenyament, atenci\u00f3 a la gent gran i seguretat, i el poder adquisitiu, els par\u00e0metres que defineixen l\u2019\u00cdndex de Desenvolupament Hum\u00e0 (HDI), van enrere. I aqu\u00ed com si no pass\u00e9s res, mirant-ho impassibles: ni augmentem les renovables, ni posem prou punts de c\u00e0rrega pels cotxes el\u00e8ctrics, ni fem el pla per abastir d\u2019aigua a l\u2019economia. Els vinyaters demanen aigua per salvar els ceps, per\u00f2 estan contra parcs e\u00f2lics. Els ramaders demanen aigua i menjar pels animals, per\u00f2 estan en contra dels parcs fotovoltaics i no actuen amb prou rapidesa per convertir els purins en biog\u00e0s. Els hotelers demanen aigua pels seus turistes, per\u00f2 estan contra el parc Tramuntana i contra els parcs fotovoltaics. Els industrials demanen aigua pel proc\u00e9s i energia renovable per la seva activitat per ser competitius amb l\u2019exterior i els posen entrebancs fer els parcs renovables per abastir-se.<\/p>\n\n\n\n

Mentre tot aix\u00f2 passa, la inflaci\u00f3 torna a despuntar, no amb el pendent que ho va fer el 2021. El conflicte del canal de Suez i els problemes del canal de Panam\u00e0 deixen menys vaixells disponibles pel tr\u00e0nsit (perqu\u00e8 ara \u00e9s m\u00e9s llarg) i d\u2019alguna manera frenen la globalitzaci\u00f3, necessitant m\u00e9s producci\u00f3 local, amb l\u2019efecte inflacionari que aix\u00f2 comporta i les conseq\u00fc\u00e8ncies amb els tipus d\u2019inter\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n

La foto que acabo d\u2019exposar no \u00e9s massa optimista. Per\u00f2 el pitjor de qualsevol problema \u00e9s no tenir un projecte estrat\u00e8gic, no tenir l\u2019actitud per afrontar l\u2019embat que ve, no fomentar la resili\u00e8ncia de la societat, no disposar d\u2019un lideratge clar i valent que condueixi aquest embat. I aix\u00f2 s\u00ed que fa p\u00e0nic: anar pendent avall, sense frens i sense conductor.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t