\u2014A qu\u00e8 es dedicava la vostra mare?<\/strong> \u2014El vostre fill. I com es diu?<\/strong> \u2014Per qu\u00e8 Pau?<\/strong> \u2014Els hereus s\u2019escampen, s\u00ed.<\/strong> \u2014Per exemple, com va anar el cas del pare?<\/strong> \u2014I quan tot cau, v\u00f3s teniu uns trenta anys.<\/strong> \u2014Qu\u00e8 hi f\u00e8ieu?<\/strong> Quan acaba el projecte, torno.<\/p>\n\n\n\n \u2014I quan torneu, el pare us accepta i us deixa treballar?<\/strong> \u2014Ten\u00edeu una bona relaci\u00f3 amb el pare?<\/strong> \u2014Ho vau portar tot sol?<\/strong> \u2014Com \u00e9s que teniu aquesta d\u00e8ria amb les renovables, el canvi clim\u00e0tic?<\/strong> \u2014Quines muntanyes heu fet?<\/strong> \u2014I el vostre company d\u2019excursi\u00f3 qui era?<\/strong> \u2014I v\u00f3s, sou independentista?<\/strong> \u2014Recordeu cap dia en especial?<\/strong> \u2014I encara hi sou.<\/strong> \u2014I qui es va su\u00efcidar despr\u00e9s del vessament de fuel?<\/strong> \u2014Comenteu la frase: \u201cLes empreses de paper embruten.\u201d<\/strong> \u2014Per qu\u00e8 compreu la pasta a un tercer?<\/strong> \u2014Costa de creure que tot aix\u00f2 es pugui renovar plantant-ne de nous.<\/strong> \u2014Quin paper fabriqueu, v\u00f3s?<\/strong> \u2014Passem ara m\u00e9s al tema dels articles i dels llibres. Com us informeu?<\/strong> \u2014V\u00f3s qu\u00e8 far\u00edeu amb les targetes de cr\u00e8dit?<\/strong> \u2014Per qu\u00e8?<\/strong> \u2014Com dieu v\u00f3s, hem de tornar a ser frugals.<\/strong> \u2014Qu\u00e8 en penseu, dels partidaris de la desacceleraci\u00f3, del decreixement?<\/strong> \u2014Ara, reculem?<\/strong> \u2014Una altra idea que us he llegit: \u201cHem de tocar fons per tornar a sortir-nos-en amb temes com la sequera i el canvi clim\u00e0tic.\u201d<\/strong> \u2014Catalunya en t\u00e9?<\/strong> \u2014Per qu\u00e8 voleu que el preu d\u2019energia pugi?<\/strong> <\/p>\n
\u2014La meva mare venia de la pagesia, per\u00f2 des que jo vaig n\u00e9ixer ja no era pagesa i es va dedicar a les feines de casa. El meu pare era a la f\u00e0brica entre dotze i catorze hores. Dissabtes i diumenges al mat\u00ed. El meu pare era qui va muntar la f\u00e0brica de paper de Sarri\u00e0 de Ter. Jo en s\u00f3c la quarta generaci\u00f3. La cinquena t\u00e9 vint-i-vuit anys.<\/p>\n\n\n\n
\u2014Pau<\/p>\n\n\n\n
\u2014Perqu\u00e8 li quedava Pau Vila, com el ge\u00f2graf. Ha fet telecomunicacions, despr\u00e9s econ\u00f2miques a la UOC i ara m\u00e0ster de sostenibilitat. Tu saps aquella cosa que la tercera generaci\u00f3 ja no sost\u00e9 l\u2019activitat?<\/p>\n\n\n\n
\u2014Per qu\u00e8 la nostra resisteix? Perqu\u00e8 gaireb\u00e9 cap generaci\u00f3 ha deixat res a la seg\u00fcent. Cadascuna ha comen\u00e7at de zero. Jo vaig comen\u00e7ar de zero. El meu pare va comen\u00e7ar de zero. I el meu avi va comen\u00e7ar de zero. El m\u00f3n de l\u2019economia i el m\u00f3n de la ind\u00fastria no s\u00f3n senzills i, per tant, morir \u00e9s relativament f\u00e0cil. La gent es pensa que una empresa \u00e9s per a tota la vida, i no. Una empresa, dir\u00edem, t\u00e9 molts atzucacs i, per tant, el risc de morir \u00e9s alt.<\/p>\n\n\n\n
\u2014El meu pare i el meu avi fabricaven paper. Comencen l\u2019any 1940, en plena postguerra, i van tancar l\u2019any 1983. Tot va caure, tant la f\u00e0brica de paper com una botiga comercial i magatzem que hi havia a Girona. L\u2019any 1983 no va passar la crisi. Els costos eren molt dolents, baixa productivitat. A la hist\u00f2ria d\u2019una generaci\u00f3 hi ha moltes crisis.<\/p>\n\n\n\n
\u2014Acabo l\u2019enginyeria el 1977 a Espanya i el 1978 a Fran\u00e7a, a Grenoble. I vinc aqu\u00ed a Besal\u00fa. Per\u00f2 el meu pare no em deixa fer res. \u201cTu ets molt te\u00f2ric\u201d, em deia. I el 1979, veient que no em deixaven fer res, me\u2019n torno a Grenoble, a treballar. Fins el 1981.<\/p>\n\n\n\n
\u2014Fabric\u00e0vem m\u00e0quines de fer paper. Pensa que una m\u00e0quina de paper \u00e9s una cosa molt grossa. Molt grossa vol dir que t\u00e9 3 pisos d\u2019altura, normalment t\u00e9 50 metres de llargada, 4 metres d\u2019amplada. Hi ha peces que pesen 100 tones. A Grenoble treballava en un projecte per a una m\u00e0quina que anava cap a Cuba. Hi vaig aprendre molt. Negociacions molt dures entre cubans, mentalitats sovi\u00e8tiques, formats a R\u00fassia. Si una especificaci\u00f3 deia que una m\u00e0quina havia de pesar tants quilos, no podia pesar menys, encara que pesant menys millor\u00e9ssim la m\u00e0quina. No volien. Al final, hi afeg\u00edem plom per igualar el pes. El m\u00f3n sovi\u00e8tic pensa que el mercat, el m\u00f3n capitalista, buscant el benefici permanent, sempre fa trampes. I no els traur\u00e0s d\u2019aqu\u00ed. I aix\u00f2 \u00e9s est\u00e8s a la nostra societat, tamb\u00e9. I molt. <\/p>\n\n\n\n
\u2014Vinc aqu\u00ed d\u2019urg\u00e8ncia, perqu\u00e8 l\u2019empresa cau. I amb el meu pare fem un pacte. I el pacte \u00e9s que jo em quedo a Besal\u00fa i tallo tots els lligams amb l\u2019empresa familiar de Girona. I si Girona se salva, se salva, i si no, mala sort. Intentem de salvar Besal\u00fa. I aix\u00ed va ser. No hi havia una altra manera de fer-ho.<\/p>\n\n\n\n
\u2014S\u00ed. Ara, en aquest moment que et dic va ser molt dif\u00edcil. Ven\u00edem cada dia amb ell, amb cotxe, i no ens parl\u00e0vem. Din\u00e0vem i sop\u00e0vem junts i es tallava l\u2019aire amb un ganivet. Perqu\u00e8, \u00e9s clar, era el seu m\u00f3n. All\u00e0, a Girona, cau una f\u00e0brica de paper, un magatzem que distribu\u00efa paper, i la f\u00e0brica de bosses, que encara resisteix. La f\u00e0brica de bosses es va salvar. Per tant, havia caigut el seu m\u00f3n. I jo, d\u2019alguna manera, fent aix\u00f2, ajudava a que tamb\u00e9 caigu\u00e9s. I jo tamb\u00e9 entenia el seu problema. Per\u00f2 b\u00e9, superat aix\u00f2, vam continuar.<\/p>\n\n\n\n
\u2014Amb la meva germana, que era a CEPSA. Li vaig dir que a mi tot aix\u00f2 se\u2019m feia gros. I em va venir a ajudar. Ho hem portat tots dos. I ara ho porta el fill. Estic jubilat.<\/p>\n\n\n\n
\u2014La muntanya pesa. Pesa molt. Cada diumenge, des del 1981, he sortit a muntanya. Fins el 2018. Per\u00f2 cada diumenge \u00e9s cada diumenge. Com \u00e9s possible que no puguis anar a un casament? Com \u00e9s possible que no puguis anar a una comuni\u00f3? Com \u00e9s possible que no puguis anar a un bateig? Muntanya. Per mi, la muntanya va ser un equilibri perfecte. Poder resistir el que he resistit aqu\u00ed, en aquest per\u00edode inicial, o l\u2019any 1881, on\u00a0de facto<\/em>\u00a0vam fer una suspensi\u00f3 de pagaments. Recordo un dia que vaig comen\u00e7ar a plorar per la precarietat del treball. Estava acostumat a l\u2019empresa de Grenoble on tenia una secret\u00e0ria, tenia una biblioteca, tenia un servei de reprografia. Vinc aqu\u00ed, i res. Ni una fotocopiadora. Era molt dur. Vaig resistir b\u00e9 el cop i la muntanya em va ajudar molt. \u00c9s a dir, la muntanya m\u2019ha endurit per un costat i ha estat la v\u00e0lvula d\u2019escapament per l\u2019altre.<\/p>\n\n\n\n
\u2014S\u00f3c especialista de la vall de Camprodon. Anem des del Canig\u00f3 fins al Puigmal, fins a Ribes i fins a Oix. Aquest \u00e9s el territori. Al meu primer llibre explico els 1.200 quil\u00f2metres de camins per a descobrir a la vall de Camprodon. Quan vaig comen\u00e7ar a arribar a la vall, l\u2019any 1976, s\u2019acabava d\u2019obrir a Vallter. Fins aquell moment, totes les excursions es feien a partir de Setcases. A partir d\u2019aleshores es sortia des de Vallter. Amb un amic vam comen\u00e7ar a descobrir l\u2019altre costat, el vessant nord del Pirineu. I vam agafar el mapa: carena, vall, carena, vall, carena, vall, fins que el vam destrossar. L\u2019any 1996, l\u2019alcalde de Camprodon, l’Esteve Pujol, ens demana que tinguem recorreguts per a fer, itineraris. Vam comen\u00e7ar a fer rutes, vam comen\u00e7ar a estassar camins, els vam pintar. Tenim 400 quil\u00f2metres de camins pintats. I pr\u00e8viament els vam haver d\u2019obrir, i estassar. Si hi ha vegetaci\u00f3, l\u2019has de netejar. Per\u00f2 espera\u2019t, \u00e9s que hi havia alguns dels itineraris que no enlla\u00e7aven, per tant, vam haver de fer cam\u00ed. La banda nord, la part francesa, no la coneixia ning\u00fa. \u00c9s m\u00e9s freda, m\u00e9s verda, m\u00e9s frondosa. Era una descoberta total. Aix\u00f2 va durar fins que vaig parar el 30 desembre de 2018. Fins llavors vaig sortir tots els diumenges. Tots. Arribava a casa havent dinat. Els primers 25 anys. Despr\u00e9s arrib\u00e0vem a casa a dinar. I ara faig excursions amb un grup de quaranta senyores.<\/p>\n\n\n\n
\u2014Els primers vint-i-cinc anys, en Ventura Majada. Es va morir l\u2019any passat. De petit havia estat pastor a la serra de Gredos. I m\u2019explicava la por del llop. Era un home molt m\u00e9s fort que jo. Ell era la for\u00e7a i jo, el cervell. Tamb\u00e9 era independentista.<\/p>\n\n\n\n
\u2014S\u00ed, \u00e9s clar. Aqu\u00ed ho som tots.<\/p>\n\n\n\n
\u2014Un 5 de gener. Vam anar a dormir a baix, a Caran\u00e7\u00e0 amb vent de nord. Sortim l\u2019endem\u00e0, i trobem que el vent s’havia transformat en rufa. Vam deixar el bosc, ens vam posar darrere un roc, vam menjar i abrigar, i vam dir, mira, va, agafarem una aresta i ho travessarem. Vaig fer l’aresta sempre de quatre grapes. I pum. Vam arribar enmig del n\u00favol de neu i vent. Aix\u00f2 \u00e9s important perqu\u00e8 m\u2019enforteix molt. T\u2019explicar\u00e9, per exemple, el 2004, aqu\u00ed vam tenir un accident greu. Va haver-hi un vessament de fuel al riu. Era al principi del tripartit. Va haver-hi un su\u00efcidi, perqu\u00e8 vegeu la dimensi\u00f3 del merder. Tota la premsa contra nosaltres. I jo pensava, collons, per qu\u00e8 diuen aix\u00f2 de mi? Si no s\u00f3c aix\u00ed. A l\u2019agost, quan vaig rellegir tot el recull de premsa, vaig dir, h\u00f2stia, no pot ser que la gent pensi aix\u00ed de tu. Com \u00e9s possible? Doncs si sempre has estat discret, com vols que la gent s\u00e0piga com ets? I vaig dir ara li donar\u00e9 la volta. Vaig fer venir el director del Diari de Girona, que era el diari que m\u00e9s canya m\u2019havia fotut. Vine cap aqu\u00ed, anem a dinar, t\u2019ensenyar\u00e9 la f\u00e0brica, veur\u00e0s com treballem. Vols que faci un article de tant en tant? li vaig dir. I em diu, provem-ho.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2024\/02\/image-2.png\")
<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\u2014Encara hi s\u00f3c. Aix\u00f2 era el 2005. Cada diumenge, no he fallat mai.<\/p>\n\n\n\n
\u2014Un enginyer, que es va culpabilitzar de l\u2019accident. No n\u2019era culpable, per\u00f2, en fi. \u00c9s un problema de car\u00e0cter. Per aix\u00f2 m\u2019agrada fer xerrades als alumnes de setze anys en amunt. I a tots els dic el mateix. Heu de cultivar la resili\u00e8ncia. Perqu\u00e8 la vida t\u00e9 moltes h\u00f2sties i us n\u2019heu d\u2019aixecar. Per tant, s\u2019ha de cultivar. I vol dir acceptar-se com s\u2019\u00e9s, tenir un entorn que t\u2019ajudi, ser respectat i que et sentis b\u00e9. Tot aix\u00f2 et d\u00f3na aquesta capacitat de resili\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n
\u2014Ara \u00e9s al rev\u00e9s. El sector abans era molt contaminant perqu\u00e8 hi havia una operaci\u00f3 en el blanqueig de la pasta en qu\u00e8 es feia servir clor, que \u00e9s altament corrosiu. L\u2019impacte en un riu, en un llac, o a la mar, era brutal. Per\u00f2 l\u2019any 1978 els francesos van idear un canvi de proc\u00e9s que substitu\u00efa el clor per oxigen. I tot el m\u00f3n el va seguir. Ara no hi ha ning\u00fa del sector avui que faci clor. Ning\u00fa. Per tant, va ser un canvi molt important. Els que comprem la pasta, la comprem sempre certificada. Feta sense clor. I certificada segons el bosc. Comprem la pasta certificant que prov\u00e9 d’un bosc que es talla i es torna a plantar. Per tant, no hi ha p\u00e8rdua de massa forestal. En aquest moment, el sector \u00e9s renovable, recicla el 80% del paper i \u00e9s ambientalment sostenible. Ara podem recuperar coses que hav\u00edem perdut. Per exemple, pel pl\u00e0stic. Quan vaig arribar aqu\u00ed, tot el producte que fabric\u00e0vem el vam perdre perqu\u00e8 el pl\u00e0stic el va substituir. Ara en veig el retorn, substituint el pl\u00e0stic pel paper.<\/p>\n\n\n\n
\u2014La pregunta que m\u2019has de fer \u00e9s, per qu\u00e8 no hi ha cap f\u00e0brica de pasta a Catalunya? I \u00e9s m\u00e9s, a Espanya n\u2019hi ha nom\u00e9s tres: una a Saragossa, una a Navia (Ast\u00faries), una a Pontevedra (Gal\u00edcia). I prou. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 una f\u00e0brica de pasta de paper sigui rendible necessita tenir una producci\u00f3 de 2.000 tones di\u00e0ries de pasta de paper. Aix\u00f2 s\u00f3n 4.000 tones de fusta seca, 8.000 tones humides, di\u00e0ries. Pensa que has de tallar i has de plantar. Els eucaliptus creixen en 10, 11 o 12 anys. El pi creix en 20. S\u00f3n els arbres que es fan servir.<\/p>\n\n\n\n
\u2014Tot aix\u00f2 es renova. I ens oblidem de la millor \u00e0rea del m\u00f3n on hi ha bosc: Sib\u00e8ria. Zero. No hi ha activitat. No tallen ni fan res. \u201cPerqu\u00e8 hi ha en Putin. Tot el que facis all\u00e0, ha de passar per ell. Per tant, mentre no hi tingui inter\u00e8s\u2026\u201d Aix\u00f2 em va dir un empresari de Litu\u00e0nia.<\/p>\n\n\n\n
\u2014Paper higi\u00e8nic i d\u2019eixugar mans. Una mica de paper de cuina, gaireb\u00e9 gens. I paper per a bosses de paper. Tenim una marca pr\u00f2pia, Dalia. I ara tenim una planta a Fornells que va engegar el setembre de l\u2019any passat que t\u00e9 un mercat molt potent al nord d\u2019Europa amb paper higi\u00e8nic sense blanquejar i envasat en caixa de cartr\u00f3 enlloc de pl\u00e0stic. Venem a Su\u00e8cia, Dinamarca, Holanda i Anglaterra. Ara comencem a Fran\u00e7a. Exportem al voltant del 50% de la producci\u00f3. Hav\u00edem arribat al 65%.<\/p>\n\n\n\n
\u2014Sobretot a Twitter amb els debats que es creen. Per\u00f2 molta informaci\u00f3 la creo jo, amb c\u00e0lculs a partir de preguntes que em faig als debats. Un dia vaig decidir deixar de llegir La Vanguardia. Hi estava subscrit. M\u2019influenciaven de manera que jo no volia. Amb economia, per exemple. Hi ha una persona que encara llegeixo, que \u00e9s Jordi Gual. Per\u00f2 a molts altres, els d\u2019IESE\u2026 <\/p>\n\n\n\n
\u2014S\u2019han d\u2019eliminar les targetes de cr\u00e8dit i deixar nom\u00e9s les de d\u00e8bit.<\/p>\n\n\n\n
\u2014Perqu\u00e8 molta gent est\u00e0 enganxada a la de cr\u00e8dit i li foten el 21% i el 22% d\u2019interessos. Hi estan enganxats i no saben com desenganxar-se\u2019n. Aix\u00f2 \u00e9s terrible. Jo nom\u00e9s en tinc de d\u00e8bit. L\u2019altre dia un home em diu: \u201cHo vaig preguntar i em diuen que nom\u00e9s m\u2019apliquen l\u20191,7% d\u2019inter\u00e8s.\u201d I jo li vaig dir, s\u00ed, mensual! Que no ho has ent\u00e8s que \u00e9s mensual? \u00c9s incre\u00efble. No solament anul\u00b7laria les targetes de cr\u00e8dit per defensar els m\u00e9s febles, sin\u00f3 que tamb\u00e9 prohibiria el cr\u00e8dit al consum. Per exemple, et dono 30.000 euros per anar de viatge. Prohibit. Nom\u00e9s mantindria el cr\u00e8dit d\u2019inversi\u00f3. Si has de comprar una casa, si has de comprar un cotxe, necessites cr\u00e8dit. Per\u00f2 una cosa \u00e9s aix\u00f2 i una altra tenir cr\u00e8dit per comprar-te qualsevol coseta. No pot ser. Hem de tornar on \u00e9rem al comen\u00e7ament.<\/p>\n\n\n\n
\u2014Com \u00e9rem als anys setanta. Ens canvi\u00e0vem la roba quan ja no donava per a m\u00e9s. An\u00e0vem de viatge a cinquanta quil\u00f2metres a la rodona.<\/p>\n\n\n\n
\u2014Que els passo per l\u2019esquerra. Xerren i no proposen. Jo, en canvi, els proposo una teoria: el creixement el mesurem amb el PIB. I s\u00ed, sabem les trampes que fa. Per exemple, el Gl\u00f2ria va fer unes destrosses, el PIB no les va comptar com a negatives, i, en canvi, va comptar com a positives les obres per a reconstruir-ho tot. Ho sabem. Per\u00f2 quan mires la correlaci\u00f3 entre el PIB i el benestar, \u00e9s molt potent. L\u2019\u00edndex de felicitat que d\u00f3na l\u2019empresa Gallup, que fa cada any, o l\u2019HDI [\u00edndex de desenvolupament hum\u00e0, per les sigles en angl\u00e8s] que fa de l\u2019ONU, tots dos tenen una correlaci\u00f3 amb el PIB molt forta. Per tant, si \u00e9s \u00fatil, \u00e9s \u00fatil. I aquesta \u00e9s la gr\u00e0fica que ho explica tot. \u00c9s a dir, nosaltres som aqu\u00ed. Per\u00f2 \u00e9s que la Xina \u00e9s aqu\u00ed. I l\u2019Iran \u00e9s aqu\u00ed. Els pa\u00efsos pobres, per poc que guanyin de PIB, guanyen molt de benestar. Cap aqu\u00ed, on som nosaltres, ning\u00fa no t\u00e9 ganes d\u2019avan\u00e7ar i tenir m\u00e9s PIB; perqu\u00e8 ja hem arribat a dalt. En dic el benestar marginal. No em toquis res, no em posis molins, no em facis separar els residus urbans. Deixa\u2019m, no em toquis. \u00c9s a dir, per qu\u00e8 hem de continuar? I \u00e9s m\u00e9s, ja t\u2019ho avan\u00e7o. Reculem.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2024\/02\/image-3.png\")
<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\u2014No has vist perdre qualitat de salut? No has vist perdre qualitat d\u2019ensenyament? No ha baixat el poder adquisitiu? S\u00ed. Reculem. \u00c9s clar\u00edssim, per\u00f2 no ho veiem.<\/p>\n\n\n\n
\u2014Fins que no tornem a baixar no ens adonarem d\u2019on ens hem fotut. Amb el canvi clim\u00e0tic i la sequera, \u00e9s un desastre. Tinc assumit que arribarem a dos graus. Ara som a un grau i mig. I per sobre de dos espero que serem prou valents per a reaccionar. La humanitat t\u00e9 capacitat per a fer-ho. A l\u2019Empord\u00e0 s\u2019ha arribat a 45 graus. Perqu\u00e8 ho sapigueu, a 47 graus els aparells d\u2019aire condicionat deixen de funcionar. Hi ha solucions, per\u00f2 ning\u00fa no en parla: manca de responsabilitat, a acceptar la profunditat del problema, no tenim lideratge. La soluci\u00f3 seria tenir l\u00edders valents.<\/p>\n\n\n\n
\u2014No. Catalunya \u00e9s fatal. De tots, \u00e9s el pitjor. \u00c9s terrible. Fem la transici\u00f3 energ\u00e8tica molt malament. Mira, un dels projectes que tenim aqu\u00ed, ja us l\u2019he dit, \u00e9s passar de la fabricaci\u00f3 del paper tiss\u00fa amb pasta a fer-lo amb cartr\u00f3 reciclat, per\u00f2 aix\u00f2 genera residus importants, els pl\u00e0stics que hi ha dins les caixes. Tots aquests residus avui van als Monegros, perqu\u00e8 hi ha una morat\u00f2ria al Parlament de Catalunya que impedeix valoritzar energ\u00e8ticament els residus. No veuen que amb els residus podem obtenir calor que substituiria el gas natural. I els purins? Avui m\u2019he fotut un tip, amb aix\u00f2 dels pagesos, de dir-los: \u201cEp, heu de fer els deures. Que no pot ser viure del porc i empastifar el territori aix\u00ed.\u201d S\u2019ha d\u2019abaixar la producci\u00f3 del porc, i els purins s\u2019han de resoldre amb fermentaci\u00f3, generant biog\u00e0s. Hi ha tecnologia, per\u00f2 no es vol fer servir.<\/p>\n\n\n\n
\u2014\u201cNo aconseguir\u00e0s que l\u2019energia pugi de preu\u201d, em deia una funcion\u00e0ria de la UE, \u201cperqu\u00e8 els economistes tot aix\u00f2 ho veuen inflacionari, i un perill per a l\u2019economia\u201d. O fem la transici\u00f3 o no la fem, per\u00f2 el que no es pot fer s\u00f3n totes dues coses alhora. Sense m\u00e9s preu, no hi ha marge. La gent no hi invertir\u00e0, per exemple amb la generaci\u00f3 de biog\u00e0s. La transici\u00f3 \u00e9s inflacion\u00e0ria, la transici\u00f3 porta tensions econ\u00f2miques, per\u00f2 \u00e9s que nom\u00e9s l\u2019augment de la temperatura ja ens fotr\u00e0 el PIB a la merda, per la p\u00e8rdua de collites i per problemes meteorol\u00f2gics extrems.<\/p>\n\n\n\n