{"id":2703,"date":"2024-02-04T05:08:00","date_gmt":"2024-02-04T04:08:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2703"},"modified":"2024-02-03T20:15:29","modified_gmt":"2024-02-03T19:15:29","slug":"el-parc-fotovoltaic-no-desitjat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2703","title":{"rendered":"El parc fotovoltaic no desitjat<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Dimarts vaig assistir a un debat a l\u2019Ateneu Vall del Terri sobre la transici\u00f3 energ\u00e8tica. Vam debatre la necessitat d\u2019actuar, de trencar barreres culturals de forma que es pugui canviar la forma de consumir i no es freni la implantaci\u00f3 massiva de parcs fotovoltaics i e\u00f2lics. Vaig explicar la meva teoria del benestar marginal: que tothom est\u00e0 confortable amb el que t\u00e9 i no vol fer cap esfor\u00e7 per canviar els seus h\u00e0bits. Els vaig dir que aquesta actitud canviar\u00e0 quan es percebi que perdem benestar i que, encara que no ho veiem, aix\u00f2 ja ha comen\u00e7at: nom\u00e9s cal veure la p\u00e8rdua de qualitat en ensenyament, en salut i en poder de compra. Tamb\u00e9 cal preguntar-se per qu\u00e8 darrerament veiem tantes manifestacions al carrer, siguin de pagesos, transportistes, infermeres… Tothom percep que les coses van a menys, per\u00f2 ning\u00fa vol canviar res. Per tant, el resultat, els vaig explicar, \u00e9s que el benestar continuar\u00e0 anant enrere i, potser, un dia estarem tan avall que haurem d\u2019acceptar fer canvis en la nostra vida, defensant una millora, introduint valors perduts en les darreres d\u00e8cades.<\/p>\n\n\n\n

En Pere Roura<\/strong>, f\u00edsic i professor de la UdG, va explicar que els impactes dels parcs solars i e\u00f2lics s\u00f3n suportables des del punt de vista ambiental. Fins i tot va mostrar un estudi on es veia com el cens d\u2019aus havia millorat on hi havia parcs fotovoltaics.<\/p>\n\n\n\n

En el torn de preguntes es va comen\u00e7ar a veure on era el problema al poble. Resulta que hi ha un projecte per posar un parc de 20 MW al municipi, de forma que els ve\u00efns se n\u2019han assabentat perqu\u00e8 els promotors del parc han signat documents de lloguer de camps a pagesos a canvi d\u2019una remuneraci\u00f3 determinada. Es queixaven de que se n\u2019han hagut d\u2019assabentar de forma no oficial i que no es podia permetre un parc aix\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

Abans d\u2019anar al debat havia calculat les necessitats d\u2019energia del municipi i la pot\u00e8ncia fotovoltaica que es necessitaria per generar-la. El poble t\u00e9 2.500 habitants i t\u00e9 un \u00fas directe i indirecte d\u2019energia, a trav\u00e9s dels b\u00e9ns i serveis que utilitza, de 55.117 MWh a l\u2019any que, per generar-la amb energia fotovoltaica necessitaria una pot\u00e8ncia fotovoltaica de 34 MW. Al poble tenen 130 instal\u00b7lacions amb plaques solars al teulat amb una pot\u00e8ncia mitjana de 7 kW, per tant una pot\u00e8ncia total agregada de 910 kW. Tenir al territori un parc de 20 MW s\u2019hauria de veure com a factor positiu enlloc de negatiu, perqu\u00e8 els apropa l\u2019objectiu final com a poble.<\/p>\n\n\n\n

Les preguntes van venir de tots costats. A qui representeu vosaltres?, ens van demanar. A mi mateix, no represento ning\u00fa, vaig respondre. \u00c9s que les plaques escalfen el clima perqu\u00e8 sota la placa la temperatura \u00e9s m\u00e9s elevada, van dir. Els vam respondre que la placa t\u00e9 un rendiment del 20%, que un 10% es reflexa i que, per tant un 70% s\u2019ha de transformar en calor que escalfa la placa. Per\u00f2 si hi ha una radiaci\u00f3 de 800 W\/m2<\/sup>, per exemple, la placa n\u2019absorbeix 240 W\/m2<\/sup>, transformant en calor 560 W\/m2<\/sup>. Sense la placa la transformaci\u00f3 en calor per radiaci\u00f3 seria de 800 W\/m2<\/sup>. \u00c9s clar que, si la placa est\u00e0 sobre una teula, l\u2019escalfar\u00e0, per\u00f2 menys que si no hi ha la placa i rep la radiaci\u00f3 directa del sol. Tot el contrari en un parc a terra, on la dist\u00e0ncia entre la placa i el terra \u00e9s prou gran perqu\u00e8 el calor radiant no arribi al terra. L\u2019exemple \u00e9s l\u2019augment d\u2019aus o l\u2019aprofitament de l\u2019ombra per part dels animals, tamb\u00e9 l\u2019\u00fas cada vegada m\u00e9s est\u00e8s per protegir les vinyes, els fruiters i altres cultius de la radiaci\u00f3 solar, el millor \u00fas que es pot fer en agricultura. El principal argument en contra va ser el que una empresa de fora ve i s\u2019aprofita del paisatge pel seu benefici i se l\u2019emporta. Ens roben el valor del paisatge. Per un costat, la part negativa del paisatge \u00e9s subjectiva, no tothom ho veu negatiu. Per altra banda, es poden posar tanques d\u2019arbres amb 3 m d\u2019altura en el cas que hi hagi ve\u00efns i no vulguin veure l\u2019impacte de les plaques. Finalment els vaig preguntar: no accepteu que les empreses que teniu al pol\u00edgon industrial tinguin beneficis i se\u2019ls emportin? Han constru\u00eft naus que han trinxat els camps. La llei actual d\u2019energies renovables preveu que l\u2019empresa posi a disposici\u00f3 de la gent el 20% del capital, una mesura amb zero resposta on s\u2019ha fet, que nom\u00e9s dilata els permisos. On \u00e9s la difer\u00e8ncia? Que en la ind\u00fastria hi veieu les contraprestacions en forma de llocs de treball i en les plaques solars no. Doncs cal demanar-les. L\u2019ajuntament cobrar\u00e0 per aquest parc uns 1,2 milions d\u2019euros per llic\u00e8ncia d\u2019obres i continuar\u00e0 cobrant cada any impostos com el BICE i l\u2019IAE. Per\u00f2 \u00e9s que de l\u2019ajuntament els ciutadans no en veiem res, em van dir. No \u00e9s cert, per\u00f2 \u00e9s una realitat que les despeses dels ajuntaments no es reparteixen en beneficis iguals per a tothom. Ho vaig proposar aqu\u00ed fa molt temps: l\u2019ajuntament pot fer un xec virtual equivalent als ciutadans de forma que rebaixi les taxes d\u2019aigua i escombraries. Per\u00f2, per sobre de tot, cal que es negoci\u00efn compensacions amb l\u2019empresa. Per exemple ajudant a fer un parc fotovoltaic a terra per donar electricitat a la resta d\u2019habitatges, empreses i comer\u00e7os que no en poden posar a teulades. L\u2019empresa podria fer el projecte d\u2019acord amb la distribu\u00efdora el\u00e8ctrica local i generar una bona part de l\u2019electricitat necess\u00e0ria del poble amb un o dos parcs petits (per exemple de 500 kW) a terra al costat del poble. En el futur, amb la disminuci\u00f3 de costos de les bateries podrien acabar fent el poble aut\u00f2nom el\u00e8ctricament. Per\u00f2 per fer aix\u00f2 cal ser positiu i voler veure les coses de forma resolutiva, mirant m\u00e9s enll\u00e0. En aquest poble es pot fer perqu\u00e8 l\u2019empresa distribu\u00efdora \u00e9s local i no \u00e9s Endesa, essent molt m\u00e9s f\u00e0cil el tr\u00e0mit. Aquest projecte en forma de cooperativa es podria fer de forma h\u00edbrida amb una aportaci\u00f3 de 700 euros per cada un dels 425 habitatges que participarien, rebent l\u2019energia dels 0,5 kW gratis des del primer moment, amb 24 comer\u00e7os amb una aportaci\u00f3 de 4.000 euros cada un per una pot\u00e8ncia de 10 kW, i amb l\u2019ajuntament amb una aportaci\u00f3 de 19.000 euros per una pot\u00e8ncia de 50 kW. Ambd\u00f3s, comer\u00e7os i ajuntament tindrien una energia a un preu de 71 \u20ac\/MWh, molt competitiu. Tamb\u00e9 es pot dissenyar amb bateria donant 2 kW als habitatges a 152 \u20ac\/MWh en hores punta de 18 h. a 22 h. Aix\u00f2 \u00e9s f\u00e0cil negociar-ho amb una companyia que es dedica a construir i finan\u00e7ar parcs, i m\u00e9s f\u00e0cil si enmig hi ha una distribu\u00efdora local que pot acabar sent la comercialitzadora. Aquest exemple de comunitat local distribu\u00efda amb parc a terra \u00e9s la millor forma d\u2019avan\u00e7ar r\u00e0pidament en la transici\u00f3 al costat de grans parcs. Anem per feina, o esperem que el benestar caigui m\u00e9s avall?<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t