{"id":2699,"date":"2024-01-28T05:00:00","date_gmt":"2024-01-28T04:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2699"},"modified":"2024-01-30T12:59:12","modified_gmt":"2024-01-30T11:59:12","slug":"temps-de-pedagogia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2699","title":{"rendered":"Temps de pedagogia"},"content":{"rendered":"\n

Aquesta setmana ha estat intensa en fer classes sobre energia. Divendres de la setmana passada vaig anar a la classe de sis\u00e8 de prim\u00e0ria de l\u2019escola Doctor Robert de Camprodon. Hi vaig cada any i \u00e9s un moment especial per a mi. El grup de 24 alumnes aquest any era molt atent i participatiu. Com sempre comen\u00e7o a demanar-los quina energia creuen que \u00e9s la millor i les respostes sempre s\u00f3n les mateixes: la hidr\u00e0ulica, la solar, la e\u00f2lica, la biomassa\u2026 per\u00f2 sempre els faig caure en aquest parany. La millor energia que hi ha \u00e9s la que no es necessita, els dic, la negaenergia, paraula que mai cap alumne ha escoltat abans.
Aquest any vaig anar a la classe amb una c\u00e0mera d\u2019infrarojos per mesurar la temperatura i trobar per on es perd l\u2019energia a la classe. Cal dir que en aquesta escola l\u2019energia s\u2019escapa per la porta del carrer, porta que, com que no tanca sola, queda molt temps oberta quan hi ha entrada i sortida de nens. Amb la pistola vam comen\u00e7ar a veure on es perdia calor: pel terra? no. pel sostre? no, per les parets? no. Pels tancaments de fusta? no. Pels vidres? s\u00ed. Tota la classe tenia una temperatura de 21\u00baC i els vidres la tenien de 13\u00baC. A Camprodon l\u2019escola t\u00e9 vidres simples, no dobles. Incre\u00efble! Els vaig fer observar per\u00f2, que tenien cortines i que les cortines que tapaven les finestres eren un bon a\u00efllant a l\u2019hivern. Llavors em vaig demanar qu\u00e8 passa a l\u2019estiu, amb les finestres que miren a la cara sud: les cortines s\u00f3n interiors i el sol entra igualment, escalfant la classe segurament en exc\u00e9s molts dies de maig i juny.
Tot aix\u00f2 ens va servir per fer debat sobre quines tecnologies haurien de ser les que en el futur ells haurien de desplegar. Com sempre els vaig dir que, quan fossin grans, ells segurament no tindrien cotxe de propietat perqu\u00e8 per anar d\u2019un lloc a un altre farien servir cotxes aut\u00f2noms sense conductor, una provocaci\u00f3 que s\u00e9 que expliquen als seus pares quan arriben a casa.
Dijous vaig tenir una entrevista amb una alumna d\u2019Esade que fa el treball de final de grau sobre els problemes administratius que Catalunya t\u00e9 per fer la transici\u00f3 energ\u00e8tica. Estava molt interessada en saber com es modificarien les pautes de consum per disminuir la demanda energ\u00e8tica a Catalunya. Si apliquem les cinc tecnologies disruptores que estan engegant, li vaig dir, l\u2019energia prim\u00e0ria de Catalunya passar\u00e0 de 295 TWh a 120 TWh. Per\u00f2 el problema \u00e9s que la gent no vol fer el canvi i els pol\u00edtics no son valents per impulsar-lo per superar la resist\u00e8ncia de la societat. Li vaig explicar la meva teoria del benestar marginal que diu que, quan un pa\u00eds ha arribat a un nivell de benestar, no est\u00e0 motivat per fer m\u00e9s esfor\u00e7 ni canvi per adequar la seva vida a noves circumst\u00e0ncies. No podem comparar la predisposici\u00f3 que tenien els nostres pares als anys 1940 a treballar, a lluitar per millorar la vida, construint moltes vegades les seves pr\u00f2pies cases amb les seves mans, treballant dissabtes i diumenges, fent 12 hores di\u00e0ries de treball, o la que ten\u00edem els de la nostra generaci\u00f3 als anys 1970 quan els grups de joves organitz\u00e0vem casals, col\u00f2nies, campionats esportius, teatre, edit\u00e0vem revistes, o an\u00e0vem de viatge de forma prec\u00e0ria. El nostre grup es deia Carrilet i per Setmana Santa fug\u00edem d\u2019excursi\u00f3 perqu\u00e8 aquell ambient no s\u2019aguantava. Encara recordo haver anat a Par\u00eds amb 5.000 pessetes (426 euros avui), pressupost que el meu pare no es va creure mai. O quan vam anar a cala Tavallera en plena tramuntanada, quan vam anar al Pa\u00eds Basc dormint a les estacions de tren, quan vam anar a Londres amb autocar durant 24 hores a veure en Quim Corominas que descobria en Francis Bacon. Aquella vida frugal, que necessitava pocs recursos per anar endavant, \u00e9s avui la meva inspiraci\u00f3.
Ser\u00e0 molt dif\u00edcil trencar la posici\u00f3 de la societat amb el benestar marginal. Segurament l\u2019\u00fanica soluci\u00f3 passar\u00e0 per veure perdre part del benestar i reprendre la filosofia que ten\u00edem els joves de la nostra generaci\u00f3 i els nostres pares i avis. Com que tenia una bona formaci\u00f3 econ\u00f2mica, li vaig explicar l\u2019equaci\u00f3 PIB\/c\u00e0pita igual a productivitat total dels factors, m\u00e9s capital\/c\u00e0pita, fent-li veure que l\u2019error \u00e9s que el creixement de l\u2019economia s\u2019ha fet m\u00e9s sobre endeutament que no pas sobre innovaci\u00f3, exemple que mostra el cam\u00ed de quin haur\u00e0 de ser el creixement futur de l\u2019economia.
Divendres passat vaig rebre la visita a la f\u00e0brica de dos grups de primer de batxillerat de l\u2019institut Bosc de la Coma. Apart del concepte de negaenergia, aqu\u00ed vaig aprofitar per explicar-los una nova paraula per a ells, l\u2019energia embeguda, la que cont\u00e9 cada cosa que fem servir. En el nostre cas, vaig explicar que el paper higi\u00e8nic necessita 3 kWh per cada quilo de paper i que, independentment que l\u2019energia sigui renovable, es pot modificar el producte per disminuir les necessitats d\u2019energia. Per exemple disminuint el gramatge total del paper, fent els rotlles una mica m\u00e9s estrets, o fent els rotlles m\u00e9s densos perqu\u00e8 el transport sigui m\u00e9s eficient, transport que pot ser en tren. Tamb\u00e9 els vaig explicar que el canvi d\u2019embalatge de pl\u00e0stic per cartr\u00f3 t\u00e9 una dificultat cultural, com tamb\u00e9 la t\u00e9 el canvi de paper blanquejat per un de no blanquejat.
Per\u00f2 a aquesta edat aprofito sempre per explicar-los les dificultats d\u2019una empresa per tenir 142 anys d\u2019hist\u00f2ria, els inicis durant la revoluci\u00f3 industrial, les vegades que l\u2019empresa ha estat a punt de tancar i s\u2019ha aixecat de nou. Aquesta resili\u00e8ncia, els vaig dir, \u00e9s la virtut m\u00e9s important que heu de desenvolupar durant la vostra formaci\u00f3, perqu\u00e8 la vida fa canvis amb molta velocitat i segurament no treballareu del que heu estudiat i haureu d\u2019aprendre coses noves per sobreviure. Jo mateix, els vaig dir, tot i esser jubilat, continuo la meva formaci\u00f3 cont\u00ednuament per ser \u00fatil. I assolir fortalesa resilient demana estar en forma f\u00edsicament, acceptar-se com un \u00e9s i procurar tenir un entorn d\u2019amics i fam\u00edlia que et respecti i et sentis a gust, que sigui el teu refugi.
Acabo la setmana content d\u2019haver trobat alumnes des d\u201911 a 21 anys que s\u00f3n capa\u00e7os d\u2019entendre el que ve i la feina que tindran per resoldre l\u2019atzucac que la nostra generaci\u00f3 els traspassem: no nom\u00e9s els transferim un clima dif\u00edcil, sin\u00f3 que, a m\u00e9s, els deixem sense recursos perqu\u00e8 els hi els hem pispat. Els desitjo molta sort.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t