{"id":2693,"date":"2024-01-21T05:13:00","date_gmt":"2024-01-21T04:13:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2693"},"modified":"2024-01-20T16:19:48","modified_gmt":"2024-01-20T15:19:48","slug":"el-sentit-dun-final","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2693","title":{"rendered":"El sentit d\u2019un final<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

A partir de 1976 vaig comen\u00e7ar a anar a Camprodon per gaudir de les muntanyes. Aqu\u00ed va ser quan vaig con\u00e8ixer en Siscu<\/strong>. Ell em va fer un lloc al seu Land Rover per pujar a Vallter a esquiar. Encara recordo que puj\u00e0vem amb rufa, amb la carretera sense enquitranar. D\u2019all\u00e0 ve la mania de comptar les dotze corbes des de Pastuira fins l\u2019estaci\u00f3, perqu\u00e8 no es veia res i les an\u00e0vem comptant. La corba n\u00famero vuit \u00e9s la de sortida al xalet. An\u00e0vem a Vallter fes el temps que fes, quan nom\u00e9s hi havia la cabana met\u00e0l\u00b7lica i no hi havia l\u2019edifici de l\u2019estaci\u00f3. Eren temps \u00e8pics, on el prop\u00f2sit era nom\u00e9s arribar a Vallter i fer tert\u00falia amb en Mariano i amb tots els valents que s\u2019havien aventurat a pujar.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s endavant, el 1981, quan vaig tornar de la meva estada a Grenoble i vaig pujar regularment a Camprodon, els amants del senderisme vam obrir una secci\u00f3 a l\u2019Ski Club de Camprodon. Vam comen\u00e7ar a organitzar sortides a l\u2019estiu per donar a con\u00e8ixer les rutes que f\u00e8iem durant l\u2019any. Aquell col\u00b7lectiu era la gl\u00f2ria: tots joves amb ganes d\u2019esquiar, de caminar i d\u2019anar amb bici de muntanya. Uns quants, en Siscu tamb\u00e9, pertany\u00edem al grup dels tossuts. Cada dissabte ens trob\u00e0vem al club per fer-la petar i resoldre aspectes organitzatius. Hav\u00edem fet excursions memorables, com la de Caran\u00e7\u00e0, on vam acabar 50 persones retornant per coll de l\u2019Infern i pel coll del Freser. De tantes vegades que vam anar a Canig\u00f3, em ve al cap quan en Siscu va portar el seu fill Bernat<\/strong> amb 5 anys, que vaig baixar a collib\u00e8 fins Cortalets.  Aquell mateix grup va formar part del Grup de Rescat de Muntanya de la Vall de Camprodon, adscrit a la Creu Roja, que feia molts anys que existia. El rescats de muntanya mai s\u2019obliden, sigui per la duresa o per les circumst\u00e0ncies. Dels rescats que vaig fer amb en Siscu, en recordo un d\u2019un primer de gener a la nit quan vam anar a buscar un grup que havia anat a la cabana de Tirapits amb neu. No feia vent, la neu era dura i hi havia lluna plena, aix\u00ed que no calia el frontal per a caminar. Vam trobar el grup dalt el coll de la Marrana i afortunadament tot va acabar b\u00e9. Un altre rescat va ser sota el coll del Freser, on un grup de 15 persones havia quedat bloquejat perqu\u00e8 un membre havia caigut i tenia politraumatisme. A les 3 de la tarda d\u2019un dia d\u2019hivern ens van donar l\u2019av\u00eds i un parell de nosaltres vam anar al lloc amb esquis de muntanya. Tres persones m\u00e9s de rescat van venir amb una llitera trineu. Feia -10 \u00baC  i era dif\u00edcil evolucionar i prendre decisions. Vam caminar de nit fins el coll de la Marrana, on un retrac de Vallter havia pujat for\u00e7a amunt per fer-nos llum. Sort que vam arribar amb tot el grup, perqu\u00e8 a baix, l\u2019accidentat s\u2019havia mort i tots els altres components patien lleugera hipot\u00e8rmia.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019\u00faltim que vaig fer amb en Siscu va ser el del capell\u00e0 mort al torrent del Freser, el 13 de juliol de 1997 (dia que van assassinar a Miguel Angel Blanco). Recordo que l\u2019helic\u00f2pter ens pujava a Coma de Vaca passant enmig del congost del torrent. Es va acostar a una paret d\u2019un salt d\u2019aigua i en Siscu em va mirar la cara d\u2019acollonit que feia jo, donant-me \u00e0nims. A partir de llavors els rescats els van efectuar els bombers, grup que comandava en Siscu. Ell va continuar fent rescats fins el dia de la seva jubilaci\u00f3 (fa dos diumenges va fer 8 anys). Recordo les seves paraules aquell dia: \u201cahir eres bo per a fer coses i avui ja no ho ets\u201d. Aquell buit el va suplir fent treballs de recuperaci\u00f3 de la hist\u00f2ria local i sortint a muntanya de forma l\u00fadica amb nosaltres cada diumenge. El dia que en Toni<\/strong> va morir, el 17 de gener de 2013, em va pronosticar: \u201cAra ja no sortir\u00e0s cada diumenge a caminar\u201d. No imaginava que seria ell mateix qui el supliria, de tal forma que ho va convertir en una passi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

En Siscu ha tingut devoci\u00f3 per la muntanya i pels rescats. El que l\u2019ha fet con\u00e8ixer m\u00e9s va ser el del Balandrau, especialment dif\u00edcil perqu\u00e8 aquells dies estava morint el seu pare, per la grand\u00e0ria de la trag\u00e8dia amb 9 morts, i perqu\u00e8 va durar tres mesos fins que no van trobar l\u2019\u00faltima v\u00edctima. Va ser el coordinador de tot aquell gran rescat.<\/p>\n\n\n\n

La seva facilitat amb el franc\u00e8s, que havia apr\u00e8s de petit a casa d\u2019uns parents a Perpiny\u00e0, li va permetre el contacte amb els grups de Chamonix i amb els bombers de Catalunya Nord, sobretot amb els de Prats de Moll\u00f3, on tenia molts amics. Un dia, que an\u00e0vem amb un grup de 50 persones d\u2019excursi\u00f3 a l\u2019agost a To\u00e8s, quan \u00e9rem al congost, un amic es va regirar el turmell i no podia continuar. En aquell punt, enmig del congost amb passeres penjants, no hi havia una altra soluci\u00f3 que no fos el rescat en helic\u00f2pter. Amb en Joan<\/strong> vam anar r\u00e0pidament cam\u00ed avall per sortir del congost i tenir cobertura al m\u00f2bil. Quan vam contactar al servei de rescat i van entendre la complexitat\u00a0 de l\u2019acci\u00f3 de l\u2019helic\u00f2pter, vaig dir, \u201chi ha en Siscu Carola amb nosaltres.\u201d \u201cAh!, si hi ha en Siscu cap problema, ell dirigir\u00e0 l\u2019operaci\u00f3\u201d, va dir. Era el nostre \u00e0ngel de la guarda.<\/p>\n\n\n\n

Quan al 2018 vaig haver de deixar de sortir amb el grup dels diumenges, ell va continuar sent un dels incondicionals. Fins que la malaltia el va apartar. Tinc gravada la imatge amb la cara desencaixada del dia que va comen\u00e7ar a sentir que alguna cosa no anava b\u00e9, el dia que baixaven la flama del Canig\u00f3 des de coll de Pal fins a Camprodon.<\/p>\n\n\n\n

En Siscu era una persona molt oberta, amb un humor sorneguer, sarc\u00e0stic, a voltes irreverent. Per\u00f2 tots els que el coneix\u00edem sab\u00edem que era la seva forma de ser, i que all\u00f2 ho compensava llargament amb la seva solidaritat vers els altres: va dedicar 47 anys a ajudar gent a muntanya i era un bon amic dels seus amics.<\/p>\n\n\n\n

A l\u2019any 2003 es va formar el Grup de Muntanya Vall de Camprodon. Despr\u00e9s de la malaurada mort de Xavi Collboni<\/strong> el 2021, que n\u2019era el president, en Siscu va acceptar substituir-lo. Ell ha estat qui ha fet les relacions amb la Federaci\u00f3, amb l\u2019Ajuntament i qui ha estat resolent la comunicaci\u00f3 amb totes les entitats del poble. La seva tenacitat i facilitat en les relacions p\u00fabliques ha fet f\u00e0cil la tasca de renovaci\u00f3 del club, trobant noves activitats. Costar\u00e0 reempla\u00e7ar-lo.<\/p>\n\n\n\n

Fa quinze dies, data del seu aniversari, quan vaig poder acomiadar-lo, li vaig estr\u00e8nyer la m\u00e0 i el vaig notar orgull\u00f3s de tot el qu\u00e8 havia sembrat. Ha deixat una bonica fam\u00edlia que el trobaran molt a faltar, com nosaltres, que el recordarem sempre com va dir que li agradaria ser recordat en un programa de TV del Ripoll\u00e8s, simplement com en \u201cSiscu\u201d, sense deliris de grandesa.<\/p>\n\n\n\n

Descansa en pau, amic.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t