{"id":2691,"date":"2024-01-13T16:53:42","date_gmt":"2024-01-13T15:53:42","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2691"},"modified":"2024-01-13T16:53:42","modified_gmt":"2024-01-13T15:53:42","slug":"immigracio-el-proper-debat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2691","title":{"rendered":"Immigraci\u00f3, el proper debat<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

El 2024 \u00e9s un any d\u2019eleccions a la major part del m\u00f3n. Les d\u2019Europa tindran com a eix de debat la immigraci\u00f3. Europa, que durant molts anys ha estat, primer, una font d\u2019emigraci\u00f3 cap a Estats Units i cap a Argentina i Xile, despr\u00e9s receptora d\u2019immigrants i refugiats d\u2019arreu del m\u00f3n, ara comen\u00e7a a plantejar-se que la immigraci\u00f3 que li arriba \u00e9s cada cop m\u00e9s dif\u00edcil de digerir.<\/p>\n\n\n\n

Fins avui aquests moviments eren propis de l\u2019extrema dreta. Des de fa 30 anys veiem com a Catalunya Nord l\u2019animadversi\u00f3 vers els immigrants \u00e9s punyent, sovint dif\u00edcil d\u2019entendre per nosaltres quan escolt\u00e0vem els seus arguments. Aquest moviment es va estenent cap a tota la classe mitjana a mesura que aquesta entreveu que el benestar, aconseguit despr\u00e9s de la guerra mundial, perilla. La den\u00fancia dels inconvenients de la immigraci\u00f3 es va estenent com la p\u00f3lvora, a It\u00e0lia, a Alemanya, a Holanda, a Dinamarca, a Su\u00e8cia, a Finl\u00e0ndia… i no parlem de Gran Bretanya, perqu\u00e8 all\u00e0 la immigraci\u00f3 va ser l\u2019argument principal per promoure\u2019n la sortida d\u2019Europa. Aquesta setmana el debat ha arribat a Catalunya de la m\u00e0 de la demanda de trasp\u00e0s de compet\u00e8ncies d\u2019immigraci\u00f3 que Junts ha fet a Madrid. L\u2019arribada de l\u2019alcaldessa de Ripoll S\u00edlvia Orriols<\/strong> d\u2019Alian\u00e7a Catalana, \u00e9s un senyal del que ve.<\/p>\n\n\n\n

Mentre la immigraci\u00f3 ha estat un fenomen relativament controlat, que es podia assimilar socialment i econ\u00f2micament, no ha esdevingut cap problema. Per\u00f2, quan aquest equilibri s\u2019ha trencat, o hi ha la percepci\u00f3 que ho far\u00e0 en un temps relativament curt, la q\u00fcesti\u00f3 esdev\u00e9 un problema. El debat \u00e9s dif\u00edcil, ra\u00f3 per la qual no es pot improvisar i hem d\u2019anar digerint arguments per fer-lo b\u00e9. Potser d\u2019aqu\u00ed uns mesos tindrem els conceptes prou clars per millorar-lo.<\/p>\n\n\n\n

Sovint s\u2019ha dit que es necessita immigraci\u00f3 perqu\u00e8 el decreixement demogr\u00e0fic fa que no hi hagi prou gent per cobrir el treball que l\u2019economia demana. Aix\u00f2 \u00e9s ben cert. La pregunta que ens hem de fer \u00e9s si cobrir aquests llocs aporta m\u00e9s o menys riquesa i benestar. Un nou treballador fa pujar el PIB, perqu\u00e8 augmenta l\u2019activitat de l\u2019economia, per\u00f2 moltes vegades fa baixar el PIB\/c\u00e0pita, perqu\u00e8 el nivell de formaci\u00f3 que t\u00e9, la responsabilitat que pot assumir, el porta a un nivell salarial baix. Aix\u00f2 acaba sent un problema perqu\u00e8 la seva aportaci\u00f3 als comptes p\u00fablics \u00e9s insuficient per mantenir el nivell de benestar. A partir d\u2019aqu\u00ed apareix una pregunta clau: per a quins llocs de treball de l\u2019economia necessitem m\u00e9s gent? Evidentment per als de l\u2019economia submergida no. Per als de baix valor en el sector del turisme, o en el sector alimentari, tampoc. Segurament per a l\u2019atenci\u00f3 a la gent gran, s\u00ed. Aquest dest\u00ed del treball es pot controlar via preus. Ho explicarem al final.<\/p>\n\n\n\n

Un altre argument \u00e9s el de la seguretat. S\u2019atribueix a la immigraci\u00f3 l\u2019augment de la inseguretat. Hi ha un sector de la pol\u00edtica que diu que, si hi ha viol\u00e8ncia, \u00e9s perqu\u00e8 hi ha raons socioecon\u00f2miques que hi porten. No \u00e9s ben b\u00e9 aix\u00ed: la hist\u00f2ria ha anat pacificant els homes a mesura que ha anat apartant els m\u00e9s violents. Per\u00f2 el que cal \u00e9s que, els nouvinguts que acceptem que han de viure amb nosaltres, tinguin acc\u00e9s a la formaci\u00f3 i al treball perqu\u00e8 visquin de forma decent. Si donem treball apropiat als ciutadans que decidim acollir, els violents han de ser expulsats immediatament, no hi pot haver discussi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Ara ve una pregunta derivada de l\u2019anterior: quants immigrants podem encabir sense que el sistema s\u2019enfonsi? Per entendre-ho, el PIB\/c\u00e0pita d\u2019Espanya (en d\u00f2lars de 2015) el 2008 era de 27.025 $\/c i el 2022 va ser de 27.702 $\/c, \u00e9s a dir, des del punt de vista de la riquesa, el pa\u00eds no avan\u00e7a, i la poblaci\u00f3 a Catalunya ha passat de 7,3 milions a 7,8 milions en aquests anys. Si el pa\u00eds no \u00e9s capa\u00e7 d\u2019augmentar el seu valor afegit, dif\u00edcilment es podr\u00e0 incorporar tanta quantitat d\u2019immigraci\u00f3 a les societats europees: ni hi haur\u00e0 prou habitatge assequible, ni prou recursos en ensenyament, ni en sanitat.<\/p>\n\n\n\n

Finalment queda el problema cultural. Els partits que defensen un flux migratori il\u00b7limitat pretenen que els nous arribats mantinguin la seva cultura i maneres de fer. Aix\u00f2 no \u00e9s possible sense crear conflictes al lloc on arriben. Si es fa com Fran\u00e7a, construint ciutats exclusivament per a nouvinguts, el problema de gueto esdev\u00e9 irresoluble. Si no es fa res, com aqu\u00ed, els nous conciutadans van ocupant els espais degradats de les ciutats, provocant que els nadius acabin marxant del centre, com ha passat a Salt i a Figueres. La soluci\u00f3 passa per diluir-los en les ciutats, per\u00f2 aix\u00f2 t\u00e9 un l\u00edmit de quantitat.<\/p>\n\n\n\n

Tot plegat \u00e9s prou complicat com per trobar una soluci\u00f3 f\u00e0cil i immediata. Des del punt de vista econ\u00f2mic, el que cal \u00e9s que la contribuci\u00f3 al benestar de tothom es pugui fer sense entrar en una insolv\u00e8ncia financera. Aix\u00f2 vol dir deixar clares certes preguntes. Quanta gent pot viure a Catalunya sense que el territori es col\u00b7lapsi (aigua, energia, menjar, sanitat, ensenyament, resid\u00e8ncies gent gran)? Quin ha de ser el nivell m\u00ednim d\u2019aportaci\u00f3 de qualsevol treballador al pressupost p\u00fablic? \u00c9s possible que l\u2019administraci\u00f3 sigui prou eficient per eliminar l\u2019economia submergida? Podem posar a treballar d\u2019una vegada els aturats que no es volen incorporar al treball? Alg\u00fa s\u2019atrevir\u00e0 a no acceptar els nous immigrants que sobrepassin la capacitat d\u2019un sistema a rebre\u2019ls? Alg\u00fa dir\u00e0 que les aportacions han de ser positives i no negatives?<\/p>\n\n\n\n

Amb totes aquestes respostes mig plantejades, podr\u00edem dir que l\u2019augment del salari m\u00ednim va en la bona soluci\u00f3. Sempre he pensat que els augments de salari m\u00ednim destruiran treball oficial, i ara encara m\u00e9s. Per\u00f2 potser \u00e9s la soluci\u00f3 que necessita el sistema. Si no es poden tenir cambrers amb salari baix, no es pot tenir cert turisme de baix cost. Si no es poden pagar recollidors de fruita a un cert preu, s\u2019hauran d\u2019apujar els preus dels aliments. Si no es poden tenir treballadors en escorxadors a preus baixos, haur\u00e0 de pujar la carn o produir-ne menys. L\u2019efecte crida d\u2019aquests treballs desapareixer\u00e0, abaixant una part de la immigraci\u00f3. No es tracta tant de generar m\u00e9s treball, sin\u00f3 de m\u00e9s qualitat.<\/p>\n\n\n\n

El debat no ser\u00e0 f\u00e0cil, per\u00f2 s\u2019haur\u00e0 de fer, \u00e9s el que ve.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t