{"id":2687,"date":"2024-01-07T05:25:00","date_gmt":"2024-01-07T04:25:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2687"},"modified":"2024-01-06T12:26:32","modified_gmt":"2024-01-06T11:26:32","slug":"una-ciutadania-conscient","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2687","title":{"rendered":"Una ciutadania conscient<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Fa anys que el m\u00f3n percep l\u2019impacte que l\u2019actual model econ\u00f2mic genera sobre el medi ambient, sigui pel canvi clim\u00e0tic o per l\u2019esgotament de recursos. Explico sovint que hem de reduir un 78% les emissions de CO2<\/sub> i un 73% l\u2019\u00fas de mat\u00e8ries primeres sense comptar l\u2019aigua. Tothom ho sap, per\u00f2 encara no hi ha accions prou contundents per frenar la davallada. Les empreses tamb\u00e9 es mouen per resoldre el canvi, si b\u00e9 de manera insuficient. Aix\u00ed s\u2019han desenvolupat moviments com el Capitalisme Conscient, una onada que aposta perqu\u00e8 les empreses facin molt m\u00e9s que no pas treballar per obtenir beneficis. Ho volen fer de forma \u00e8tica i sostenible, amb responsabilitat social, amb transpar\u00e8ncia, amb \u00e8tica professional i creant valors compartits. Tamb\u00e9 s\u2019han creat amb el temps etiquetes que ajuden a percebre si una empresa est\u00e0 enfocada a prop\u00f2sits m\u00e9s enll\u00e0 dels beneficis. Una d\u2019elles \u00e9s Ecovadis, que ajuda a fer el cam\u00ed de sostenibilitat corporativa. Una altra \u00e9s l\u2019etiqueta B Corp que, com l\u2019anterior, etiqueta a les empreses que tenen est\u00e0ndards socials i ambientals, transpar\u00e8ncia p\u00fablica i responsabilitat legal. Al m\u00f3n hi ha unes 5.000 empreses amb aquesta certificaci\u00f3 i a Espanya n\u2019hi ha m\u00e9s de 200 sota el segell B Corp.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s cert que tot aix\u00f2 \u00e9s for\u00e7a anecd\u00f2tic, per\u00f2 \u00e9s una mostra de que el cam\u00ed existeix. Poques empreses i pocs ciutadans coneixen quina \u00e9s la seva petjada ambiental, essent aquest el primer pas abans d\u2019actuar: si no coneixes on est\u00e0s \u2013en quin nivell d\u2019emissions i d\u2019\u00fas de recursos materials- dif\u00edcilment podr\u00e0s emprendre una actitud de reducci\u00f3. Des de la meva observaci\u00f3 i experi\u00e8ncia puc dir clarament que el cam\u00ed es pot fer, i que \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de coneixement, de voluntat, d\u2019inversi\u00f3 i de temps.<\/p>\n\n\n\n

El problema que tenim \u00e9s que no hi ha prou convicci\u00f3 per fer el canvi. Aquesta setmana m\u2019he trobat amb una funcion\u00e0ria de la UE, especialista en el CO2<\/sub>. Quan li vaig insistir que, sota el meu punt de vista, \u00e9s essencial apujar el preu del carboni en el mercat fins a 200 \u20ac\/tCO2,<\/sub> per fer possible que certes tecnologies renovables esdevinguin competitives i es puguin rendibilitzar les inversions associades, em va dir que aix\u00f2 era impossible, que l\u2019economia no ho aguantaria, que la inflaci\u00f3 derivada i la compet\u00e8ncia internacional ho feien impensable. T\u00e9 ra\u00f3 que un preu alt del carboni \u00e9s inflacionari, per\u00f2 aix\u00f2 cal combatre-ho altrament per frenar l\u2019augment de preus. Tamb\u00e9 t\u00e9 ra\u00f3 en la compet\u00e8ncia internacional, per aix\u00f2 la UE fa 26 anys que parla de la taxa de carboni a la frontera per\u00f2 no t\u00e9 el coratge d\u2019aplicar-la amb la intensitat que cal. El resultat d\u2019aquestes pors \u00e9s que el cam\u00ed \u00e9s massa lent per frenar el canvi clim\u00e0tic, veient impassibles com l\u2019augment de temperatura de la Terra va cap a 3\u00baC.<\/p>\n\n\n\n

Un altre component \u00e9s el social. He participat en un debat aquesta setmana a Catr\u00e0dio on m\u2019han dit que el ciutad\u00e0 no hi pot fer res, que ell no \u00e9s responsable del que passa, que tot \u00e9s culpa del capitalisme amb el seu afany abstracte de fer diners. No acceptar la responsabilitat del ciutad\u00e0 \u00e9s un error. Cadasc\u00fa de nosaltres t\u00e9 a la seva m\u00e0 el poder de la compra, pot decidir a quina empresa i a quin lloc compra, l\u2019arma m\u00e9s potent que hi ha. Pensar que res canviar\u00e0, que, quan una fam\u00edlia no arribi a pagar les seves despeses, alg\u00fa altre les hi pagar\u00e0, encara que siguin els nets en el futur, \u00e9s una actitud nefasta. Aquesta setmana hem vist com Carrefour a Fran\u00e7a i a Espanya ha decidit no comprar productes a una multinacional perqu\u00e8 els preus no baixaven al llindar que el distribu\u00efdor creia necessari. Aix\u00ed, ha decidit no comprar productes a l\u2019empresa Pepsico (Pepsi, Lays, Doritos, Lipton, 7Up…) perqu\u00e8 no accepta la pujada de preus que proposava la multinacional. Crec que \u00e9s un moment clau, un av\u00eds per a navegants, on les empreses de distribuci\u00f3 d\u2019aliments comencen a practicar la defensa del consumidor davant les pressions del govern i dels compradors. Aix\u00f2 for\u00e7a al sistema a fer les coses de forma diferent, a treure productes cars i substituir-los per altres m\u00e9s barats, a redissenyar els formats, amb menys energia, transport i mat\u00e8ries primeres. \u00c9s el que cal fer. Per\u00f2 alhora cal dur a terme tamb\u00e9 una tasca de pedagogia al comprador, ajudant-lo a comprar de forma comparativa, posant per davant el preu per litre, per metre o per kg. El ciutad\u00e0 tamb\u00e9 ha de canviar l\u2019\u00fas que fa de la compra i demanar nom\u00e9s el que necessita, no m\u00e9s, essent tot un canvi cultural.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 m\u2019ha fet recordar una paraula que sentia durant els anys 70: l\u2019alienaci\u00f3. En aquell temps provenia de l\u2019an\u00e0lisi marxista que deia que els ciutadans es poden veure influenciats o condicionats per forces externes a ells, com el sistema econ\u00f2mic i la publicitat, conduint-los a consumir de forma excessiva i irracional. L\u2019alienaci\u00f3 pot afectar la percepci\u00f3, la identitat i el comportament dels individus, din\u00e0mica accelerada encara m\u00e9s per les xarxes socials. He explicat aqu\u00ed que es genera dopamina quan es compra compulsivament, fet que acaba enganxant al ciutad\u00e0 en una esp\u00e8cie de droga, volent-ne m\u00e9s i m\u00e9s, encara que no ho necessiti.<\/p>\n\n\n\n

Evitar l\u2019alienaci\u00f3 es pot fer fomentant la reflexi\u00f3 cr\u00edtica sobre el consum i les seves implicacions, regulant certes estrat\u00e8gies publicit\u00e0ries (si es va prohibir la publicitat del tabac, perqu\u00e8 no es prohibeixen els anuncis de cotxes de combusti\u00f3?) i aportant m\u00e9s coneixement sobre com funciona el sistema econ\u00f2mic. En resum, fer el ciutad\u00e0 conscient implica promoure l\u2019educaci\u00f3 cr\u00edtica, el consum responsable i q\u00fcestionar els models de vida i benestar associats al consum desmesurat.<\/p>\n\n\n\n

Segurament calgui m\u00e9s for\u00e7a en el cam\u00ed amb mesures econ\u00f2miques, com la desaparici\u00f3 de la targeta de cr\u00e8dit, deixant nom\u00e9s la de d\u00e8bit, i taxar fortament les mat\u00e8ries primeres mentre s\u2019abaixa l\u2019IVA. Aix\u00ed no podrem agafar avions? em va preguntar la senyora de la UE. Als anys 70 no necessit\u00e0vem agafar-los tan sovint i tamb\u00e9 \u00e9rem feli\u00e7os, li vaig respondre. Definitivament vaig veure que el cam\u00ed \u00e9s molt llarg i que no arribarem a temps. Haurem d\u2019assimilar el canvi clim\u00e0tic, a tenir temperatures a l\u2019estiu per sobre de 47\u00baC (els aparells d\u2019aire condicionat no funcionen a aquesta temperatura), adaptar-nos a la manca d\u2019aigua i a la p\u00e8rdua de collites. I al final tampoc anirem en avi\u00f3 i acabarem fent un consum responsable, el que estar\u00e0 al nostre abast de compra. Els deures els farem encara que no vulguem.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t