{"id":2667,"date":"2023-12-31T04:57:00","date_gmt":"2023-12-31T03:57:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2667"},"modified":"2023-12-30T17:02:11","modified_gmt":"2023-12-30T16:02:11","slug":"sha-acabat-el-broquil","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2667","title":{"rendered":"S\u2019ha acabat el br\u00f2quil<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Enfoquem un any 2024 amb un futur m\u00e9s incert que mai. La policrisi que afecta tot el m\u00f3n, en lloc de resoldre\u2019s, cada dia que passa es complica. Les guerres d\u2019Ucra\u00efna i de Gaza, els efectes de la inflaci\u00f3 durant 2021, 2022 i 2023, l\u2019augment de temperatures global, les sequeres i els desastres derivats de fen\u00f2mens meteorol\u00f2gics intensos, l\u2019onada d\u2019emigraci\u00f3 des d\u2019\u00c0frica a Europa i des d\u2019Am\u00e8rica del Sud cap Estats Units, els preus elevats dels aliments, la fam que afecta a \u00e0mplies zones del m\u00f3n i els efectes de les pol\u00edtiques dels Bancs Centrals per aturar la inflaci\u00f3, fan veure que els anys vinents seran dif\u00edcils per a l\u2019economia. Per dir-ho d\u2019una altra manera, estarem en decreixement.<\/p>\n\n\n\n

Aquests dies escoltem que la inflaci\u00f3 a Espanya ha arribat al 3,1% mentre que la subjacent va ser del 3,8%. Per\u00f2 els preus dels aliments, que van pujar a partir del mes d\u2019octubre de 2021, es van enfilar fins a valors del 19% pels aliments elaborats i fins un 15% pels frescos. En definitiva, entre gener 2021 i avui els preus dels aliments han pujat un 29,2%. I dif\u00edcilment baixaran perqu\u00e8 la sequera no es resoldr\u00e0 del tot (si \u00e9s que no va a pitjor), i els preus del transport i de l\u2019energia no tornaran als valors de 2019, afectant tota la cadena de producci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Per altre costat, els efectes de la pand\u00e8mia, el rebot d\u2019haver estat confinats durant gaireb\u00e9 un any, ha modificat h\u00e0bits de consum i valors b\u00e0sics. Ara sembla que tothom ha de sortir a menjar en restaurants, que treballar s\u2019ha de fer si a un li ve b\u00e9, que tothom tingui dret a tenir tots els serveis p\u00fablics encara que no hagi aportat res al sistema. La pand\u00e8mia ho va accentuar amb aquell moviment de dimissi\u00f3 del treball, amb la idea que tot es podia fer des de casa… un batibull que ja s\u2019ha fos.<\/p>\n\n\n\n

El resultat del rebot va ser aquest augment dels preus que, a m\u00e9s de l\u2019alimentaci\u00f3, han apujat el vestit en un 24,5%, el transport en un 18,7% i els hotels i restaurants en un 16,9%. A partir d\u2019aqu\u00ed ja sabem que tothom ha perdut poder adquisitiu. Tot i que l\u2019INE diu que el lloguer en aquests anys nom\u00e9s ha pujat un 4,4%, a Catalunya sabem que aix\u00f2 ha estat una xifra de dos d\u00edgits, com diu Idescat , amb un increment del 22,7%. A conseq\u00fc\u00e8ncia de tot aix\u00f2, el BCE va comen\u00e7ar a restringir les facilitats a tenir diner, apujant els tipus d\u2019inter\u00e8s dels cr\u00e8dits (que afecten a les hipoteques i als cr\u00e8dits de les empreses) des del 0% al 2021 fins el 4,50% d\u2019avui i tamb\u00e9 va treure liquiditat al sistema abaixant el diner disponible, el conegut com M2: si a gener de 2020 el valor del M2 a Europa era de 12,4 bilions \u20ac, al mes de setembre 2022 va arribar a 15,4 bilions, punt a partir del qual va comen\u00e7ar a baixar fins als 15,0 bilions d\u2019ara, molt lluny encara dels 12,4 de 2020. Aquest valor afecta les compres de deute p\u00fablic dels estats europeus. Per aix\u00f2 la UE ja ha dit als estats que comencin a disminuir el seu deute fins el 60% (Espanya el t\u00e9 al 110%) a ra\u00f3 d\u2019abaixar un 1 punt cada any. Tamb\u00e9 els ha dit que cal minvar el d\u00e8ficit del pressupost un 0,4% cada any des d\u2019una previsi\u00f3 de d\u00e8ficit del 3,9% pel 2023. La UE ha comen\u00e7at a dir als estats que, davant la nova situaci\u00f3, han de comen\u00e7ar a revertir els ajuts en impostos en energia i en aliments, retornant poc a poc l\u2019IVA on era abans de la pand\u00e8mia. La despesa p\u00fablica que est\u00e0 el 20,2% sembla que tornar\u00e0 a valors pre-pand\u00e8mia del 18,9%, una p\u00e8rdua de l\u20191% del PIB.<\/p>\n\n\n\n

Pel costat industrial, les exportacions van disminuint i el consum intern es va reduint. Fins i tot l\u2019oci, la restauraci\u00f3 i el turisme interior s\u2019han redu\u00eft a la meitat en el que portem d\u2019any. Tampoc ajuda l\u2019estat de l\u2019economia dels nostres ve\u00efns, els primers clients exteriors. Alemanya t\u00e9 una recessi\u00f3 del -0,4% i s\u2019espera que el 2024 tingui un creixement del 0,5%. Fran\u00e7a pot tenir un creixement el 2023 del 0,8% i el 2024 del 0,4%. Per Gran Bretanya les previsions son un creixement del 0,5% el 2023 i del 0,7% el 2024.<\/p>\n\n\n\n

Al mateix temps fa mal que la Xina vagi amb el peu canviat, amb una inflaci\u00f3 i consum interns molt baixos, fet que fa que el govern xin\u00e8s aporti m\u00e9s liquiditat al seu sistema, un augment del M2 del 10,1% en els darrers mesos. La conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s que l\u2019exportaci\u00f3 xinesa perjudica a l\u2019economia europea i, a m\u00e9s, t\u00e9 efectes inflacionaris sobre les mat\u00e8ries primeres mundials.<\/p>\n\n\n\n

La visi\u00f3 apunta que l\u2019economia europea comen\u00e7a una travessa del desert que ser\u00e0 d\u2019ajust dur, amb retorn a certes retallades p\u00fabliques i a una p\u00e8rdua de llocs de treball. I tot aix\u00f2 no t\u00e9 visos de millorar car, a partir dels anys 2025 a 2030, els efectes de les mesures per a la transici\u00f3 energ\u00e8tica seran visibles. Aix\u00ed, la taxa de CO2<\/sub> i les mesures pel canvi clim\u00e0tic de la UE obliguen a que els avions tinguin combustibles sostenibles en un 2% el 2025 i el 6% el 2030. Els vaixells tamb\u00e9 hauran de reduir les emissions el 2% el 2025 i un 6% el 2030 i el gas natural utilitzat en empreses i en calefacci\u00f3 residencial hauran de reduir les seves emissions a Espanya un 37,7% fins el 2030, fet que far\u00e0 apujar el preu del gas per calefacci\u00f3 i per a pimes, i comen\u00e7arem a veure la prohibici\u00f3 de vendre calderes de gas dom\u00e8stiques, com ja fa Alemanya actualment.<\/p>\n\n\n\n

Tot plegat fa veure que ha comen\u00e7at la vertadera transici\u00f3 clim\u00e0tica, amb un creixement de l\u2019economia baix, amb una p\u00e8rdua de treball lenta per\u00f2 constant, amb pressupostos p\u00fablics que s\u2019hauran de ajustar. Ho podran fer apujant impostos, perjudicant la creaci\u00f3 de treball (de moment ho han amagat amb una trampa estad\u00edstica, fent passar els fixes discontinus per fixes) o disminuint el consum p\u00fablic, que tamb\u00e9 afectar\u00e0 el funcionament de l\u2019economia.<\/p>\n\n\n\n

Caldr\u00e0 que qui dirigeix l\u2019economia del pa\u00eds vegi que el que ve \u00e9s una adaptaci\u00f3 al clima i a una nova economia, afavorint la resili\u00e8ncia. Aix\u00f2 demana tenir la visi\u00f3 clara de cap on va el m\u00f3n, la mirada \u00e0mplia i imaginaci\u00f3 per resoldre els ensurts que vindran.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t