{"id":266,"date":"2010-12-13T21:57:53","date_gmt":"2010-12-13T20:57:53","guid":{"rendered":"http:\/\/74.53.186.210\/~jvilacat\/ca\/?p=266"},"modified":"2010-12-13T21:57:53","modified_gmt":"2010-12-13T20:57:53","slug":"informe-pisa-una-bona-noticia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=266","title":{"rendered":"Informe Pisa: una bona not\u00edcia"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

En aquests temps costa trobar una bona not\u00edcia. A principi de mes alg\u00fa va voler veure en les dades de l’atur del mes de novembre una millor tend\u00e8ncia. S\u00ed, \u00e9s clar, en lloc d’engruixir les llistes en 60.000 aturats m\u00e9s, la nova llista ho feia en una mica m\u00e9s de 20.000. La corba de l’atur canvia de pendent, per\u00f2 no tindrem una not\u00edcia acceptable en aquest aspecte fins que es comenci a crear treball en quantitat suficient i de forma sostinguda que posi la taxa d’atur a nivells inferiors al 10%. I aix\u00f2 no ser\u00e0 fins d’aqu\u00ed a molt temps, suposant que es facin les reformes adients en el sistema econ\u00f2mic.
\nPer\u00f2 heus aqu\u00ed que aquesta setmana hem tingut una bona not\u00edcia, l’informe Pisa 2009. El nou informe, que avalua el sistema d’ensenyament dels pa\u00efsos de l’OCDE, apunta que Espanya recupera el nivell d’ensenyament dels nostres joves que acaben l’ensenyament obligatori. No \u00e9s per tirar coets, per\u00f2 almenys hi ha alguna cosa en el sistema econ\u00f2mic que canvia de tend\u00e8ncia per anar a millor. L’informe apunta que el sistema d’ensenyament espanyol es troba en la mitjana dels altres pa\u00efsos, a la vora dels nostres ve\u00efns europeus. Identifica dos problemes on cal aprofundir, el dels repetidors i el dels joves emigrants. Sobre els primers deixa clar que repetir no serveix perqu\u00e8 l’alumne recuperi el nivell, i sobre els segons apunta que el seu nivell \u00e9s baix, per\u00f2 que segurament \u00e9s millor que la mitjana dels joves que es troben en els pa\u00efsos d’origen. En tot cas, s\u00f3n punts on cal insistir de forma important, trobant estrat\u00e8gies que permetin millorar aquests dos col\u00b7lectius.
\nCosta entendre que un jove de 15 anys no tingui comprensi\u00f3 lectora despr\u00e9s d’haver passat 12 anys de la seva vida a l’escola. N’he conegut que fins i tot no saben escriure. Quin avorriment! Anar a col\u00b7legi cada dia sense assabentar-te de res ha de ser una de les tortures m\u00e9s grans que hi deu haver. Aix\u00f2 passa, i en quantitat. El 30% dels joves que surten d’ESO no tenen el t\u00edtol i un altre 30% el t\u00e9 sense prou convenciment, vaja, que suspendrien un examen universal.
\nLa not\u00edcia, per\u00f2, \u00e9s que ja hi posem remei. Explico a molts pares de nens entre 6 i 8 anys que aquesta etapa \u00e9s fonamental per al nen perqu\u00e8 en ella ha d’aprendre a llegir i a comprendre, havent de fer-ho de forma conven\u00e7uda i amb prou solv\u00e8ncia. Si no \u00e9s aix\u00ed, tot l’altre ensenyament que vindr\u00e0 ser\u00e0 en fals davant les dificultats per entendre el que s’explica en els llibres. Tamb\u00e9 els explico la import\u00e0ncia que a casa hi hagi un diari per llegir, el fet que els nens identifiquin la lectura en els referents que s\u00f3n els pares. No \u00e9s cert que els nens no mirin el diari. Un dia l’obren per mirar el que fan a la tele, un altre per llegir una cosa del Bar\u00e7a, un altre per llegir una not\u00edcia de m\u00fasica,… per finalment llegir una not\u00edcia pol\u00edtica, econ\u00f2mica o social.
\nEn el nou informe Pisa han aparegut m\u00e9s pa\u00efsos al capdavant a m\u00e9s de Finl\u00e0ndia. Han aparegut Xangai, Singapur, Hong Kong i Corea del Sud. La import\u00e0ncia d’aquests pa\u00efsos \u00e9s per mostrar que per tenir excel\u00b7l\u00e8ncia en formaci\u00f3 no \u00e9s condici\u00f3 necess\u00e0ria haver un pressupost per alumne elevat. \u00c9s evident que dedicar mitjans a l’ensenyament facilita el cam\u00ed, per\u00f2 \u00e9s molt millor que els subjectes, alumnes, pares, i ensenyants, estiguin conven\u00e7uts de l’esfor\u00e7 que requereix l’ensenyament. Aix\u00f2, que \u00e9s trivial, \u00e9s el primer problema en la societat catalana. Per un costat els alumnes durant deu anys han vist l’ensenyament com un malson a travessar per accedir a un treball on no feia falta haver estudiat. Per altre costat, els pares en aquests mateixos anys han mantingut una actitud complaent amb els fills, fent pressi\u00f3 davant les escoles per disminuir els deures als seus fills perqu\u00e8 “…no s’estressin”, perqu\u00e8 no poden fer prou mat\u00e8ries extraescolars o perqu\u00e8 els espatlla el cap de setmana. Finalment hi ha l’actitud del sistema on mestres i professors s’han vist incapa\u00e7os de resoldre un greu problema d’autoritat que deriva en un contratemps disciplinari a les aules; el sistema no ha sabut trobar solucions per apartar de les aules els alumnes que no volen acceptar la din\u00e0mica de l’aula.
\nTot aix\u00f2 \u00e9s el que ha comen\u00e7at a donar un tomb en els darrers anys per la crisi. El moviment \u00e9s t\u00edmid, per\u00f2 a poc a poc es van deixant enrere aquests arguments de tantsemenfotisme per acceptar que la vida de l’estudiant tamb\u00e9 \u00e9s dura, que demana sacrificis estudiant primer 5 hores di\u00e0ries a primer de b\u00e0sica per acabar fent-ne 8 o 10 quan s’arriba a la universitat. De forma suau es comen\u00e7a a acceptar que la societat ha de ser de la meritocr\u00e0cia que ha de premiar als que m\u00e9s s’esforcen i rendeixen. Els resultats de l’informe avaluen Catalunya amb 498 punts de comprensi\u00f3 lectora (mitjana OCDE 404), amb 496 punts en matem\u00e0tiques (mitjana OCDE 488) i amb 497 punts en capacitat cient\u00edfica (mitjana OCDE 496). L’avaluaci\u00f3 Pisa ens posa en la mitjana entre els pa\u00efsos propers com Su\u00efssa, Su\u00e8cia, Alemanya, Fran\u00e7a, Regne Unit, Portugal, It\u00e0lia,… per\u00f2 lluny dels pa\u00efsos excel\u00b7lents en ensenyament com Shanghai amb 600 punts en matem\u00e0tiques, els 575 punts de Ci\u00e8ncia o els 556 punts en comprensi\u00f3 lectora. Tot i aix\u00f2 la societat de Xangai nom\u00e9s es pot permetre una r\u00e0tio de 45 alumnes per professor.
\nEl problema \u00e9s de sentit com\u00fa. No cal nom\u00e9s tenir clar que s’ha de fer un esfor\u00e7 per assolir el futur. Cal pensar si les coses que es fan tenen sentit o no. Per exemple, un alumne de 15 anys t\u00e9 13 hores a la setmana de lleng\u00fces (3 de catal\u00e0, 3 de castell\u00e0, 3 d’angl\u00e8s, 3 de franc\u00e8s i 1 de lectura) per nom\u00e9s 3 hores de matem\u00e0tiques. \u00c9s evident que alguna cosa deu fallar en el sentit com\u00fa, sentit que s’agafa precisament estudiant matem\u00e0tiques. Deu ser que els responsables no n’han estudiat. Aquesta frase no \u00e9s cap recurs, \u00e9s una constataci\u00f3: un secretari d’universitats del govern Pujol va dir que ell havia estat mal estudiant de matem\u00e0tiques i que les coses no li havien anat malament. A ell no, per\u00f2 a nosaltres s\u00ed.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t