{"id":2658,"date":"2023-12-17T04:38:00","date_gmt":"2023-12-17T03:38:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2658"},"modified":"2023-12-16T16:40:44","modified_gmt":"2023-12-16T15:40:44","slug":"creixement-o-decreixement","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2658","title":{"rendered":"Creixement o Decreixement<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Dimarts va acabar la COP28 a Dubai. Amb els anys m\u2019he tornat molt esc\u00e8ptic a aquest tipus d\u2019actes: que hi vagin 70.000 persones \u00e9s una mostra que hi ha molt turisme i poc debat de fons. A banda de la COP21 de Par\u00eds, on es va assolir l\u2019acord de no sobrepassar 1,5\u00baC la temperatura mitja del planeta, gr\u00e0cies a un esfor\u00e7 tit\u00e0nic durant un any de la ministra d\u2019exteriors francesa Segol\u00e8ne Royal<\/strong>, cap m\u00e9s reuni\u00f3 ha aportat millores substancials. La COP \u00e9s un aparador on cada any sorgeixen nous conceptes a l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica, que poc a poc va descobrint la complexitat del moment on ens trobem. Aquest any han aparegut al debat la prote\u00efna animal i el decreixement. Ja fa mesos que em demanen l\u2019opini\u00f3 sobre el decreixement. Ha de decr\u00e9ixer l\u2019economia, fins on?<\/p>\n\n\n\n

L\u2019economia ja est\u00e0 decreixent. La resposta dels bancs centrals amb una aportaci\u00f3 de liquiditat (Quantitative easing) durant el 2020, per arrencar l\u2019economia despr\u00e9s del Covid, va aportar un increment notable de la inflaci\u00f3, amb puntes del 10%. Des d\u2019octubre 2022 la liquiditat d\u2019Estats Units i d\u2019Europa est\u00e0 baixant lentament (Quantitative tightening), acompanyat de pujades de tipus d\u2019inter\u00e8s, fet que ha fet abaixar poc a poc la inflaci\u00f3, tant la general com la subjacent. L\u2019impacte de la inflaci\u00f3 ha minorat molt el poder adquisitiu als ciutadans que han comen\u00e7at a fer menys despesa, amb la conseq\u00fc\u00e8ncia que el sistema productiu ha comen\u00e7at a veure disminuir les comandes i a baixar producci\u00f3. L\u2019efecte ha estat que Alemanya i Fran\u00e7a han entrat en recessi\u00f3, Estats Untis est\u00e0 a punt i Espanya l\u2019any vinent tindr\u00e0 un creixement moderat al voltant de l\u20191%. Per tant, ja estem decreixent. Fins on arribarem? Fins on caldria? Quin criteri hi haur\u00e0 d\u2019haver pel creixement de l\u2019economia?<\/p>\n\n\n\n

Afegeixo aqu\u00ed un aspecte notable en el m\u00f3n global: Xina t\u00e9 un creixement baix i poca inflaci\u00f3, degut a que va explotar la seva bombolla immobili\u00e0ria, i el seu banc central no est\u00e0 traient liquiditat al sistema. Xina est\u00e0 introduint cont\u00ednuament m\u00e9s massa de diner al mercat, anant a contrapeu a l\u2019economia occidental, fet que fa que el balan\u00e7 del banc xin\u00e8s impulsi clarament l\u2019economia xinesa, amb efectes inflacionaris a la resta del m\u00f3n per la seva compra de mat\u00e8ries primeres. Per tant, estem avisats, la inflaci\u00f3 contraataca de la m\u00e0 de Xina. Potser els problemes de log\u00edstica mar\u00edtima amb atacs pirates al canal de Suez i la manca d\u2019aigua al canal de Panam\u00e0 podran reduir aquest efecte i limitar el ritme de producci\u00f3 dels productes xinesos.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019economia mundial no ha parat de cr\u00e9ixer amb deute des de l\u2019any 1971, quan Nixon va deslligar el d\u00f2lar del patr\u00f3 or. El 1990 hi va haver un nou repunt degut a l\u2019entrada de Xina al mercat mundial, el 2010 hi va haver un altre increment de tend\u00e8ncia per salvar els efectes de la crisi immobili\u00e0ria de 2008, i el 2020 l\u2019\u00faltima estocada per sortir de la Covid. Si a l\u2019any 1950 el deute sobre PIB mundial era de 96,8%, ara \u00e9s de 238,1%, i no sembla que s\u00e0piga aturar-se, fet que \u00e9s catastr\u00f2fic.<\/p>\n\n\n\n

El benestar que hem assolit com a humans es deu a l\u2019augment continuat de la productivitat durant la hist\u00f2ria. Com he explicat altres vegades, si un pag\u00e8s a l\u2019any 1700 dedicava 200 h. per conrear 1 ha. de blat (l\u2019energia necess\u00e0ria per viure una persona un any) ara en necessita menys de 8. Aix\u00f2 vol dir que ha alliberat unes 192 persones que, enlloc de conrear la seva ha. de blat per viure, poden fer altres tasques, com fabricar altres productes o serveis. Aquesta millora productiva es deu a la innovaci\u00f3 i a l\u2019organitzaci\u00f3, en definitiva a la inventiva i a la intel\u00b7lig\u00e8ncia de l\u2019home. Ara b\u00e9, l\u2019augment de producci\u00f3 per c\u00e0pita \u00e9s igual a l\u2019augment de la Productivitat Total dels Factors (els de la inventiva) m\u00e9s a l\u2019augment del deute per c\u00e0pita. En els \u00faltims 70 anys l\u2019augment de PIB\/c\u00e0pita es deu sobretot a l\u2019augment del deute\/c\u00e0pita, fent que el valor PTF sigui negatiu sempre, sobretot en els per\u00edodes de 1970 a 1990. Perqu\u00e8 s\u2019entengui, en aquests 70 anys el PIB per c\u00e0pita ha crescut cada any a una mitjana del 2,4%, mentre el deute ho ha fet al 4,1%.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 \u00e9s dolent perqu\u00e8 es fabrica m\u00e9s del que es necessita i s\u2019extreuen m\u00e9s recursos del que la capacitat humana \u00e9s capa\u00e7 de resoldre i absorbir, portant l\u2019economia a una espiral de producci\u00f3 i consum que est\u00e0 fora de control. Si una mat\u00e8ria primera s\u2019est\u00e0 esgotant, el sistema aporta m\u00e9s deute per trobar-ne una de nova, anar a m\u00e9s profunditat, o m\u00e9s lluny a cercar-la, independentment del cost mediambiental que tingui.<\/p>\n\n\n\n

La soluci\u00f3 a aquest problema, i la que dona resposta a quin nivell es pot cr\u00e9ixer, \u00e9s adoptar el creixement derivat de la millora del PTF, de forma que mai el deute\/c\u00e0pita sigui superior al PIB\/c\u00e0pita, cosa que vol dir creixements per sota de l\u2019un per cent.<\/p>\n\n\n\n

Si el creixement ha de ser sostenible, el decreixement ha de ser estable, evitant que el sistema col\u00b7lapsi i caigui la producci\u00f3 i la distribuci\u00f3 d\u2019aliments. La continua caiguda de liquiditat de l\u2019economia pot portar fins aqu\u00ed, per\u00f2 haurem de veure la resposta dels banquers centrals quan vegin que l\u2019economia comen\u00e7a novament a aturar-se. La impressi\u00f3 \u00e9s que tornaran a insuflar m\u00e9s moneda al sistema, amb un nou augment de la inflaci\u00f3, continuant perdent poder adquisitiu i aix\u00ed successivament, en un bucle fatal que nom\u00e9s es pot resoldre canviant la manera de cr\u00e9ixer.<\/p>\n\n\n\n

Algunes idees per fer el cam\u00ed serien treure la targeta de cr\u00e8dit i deixar nom\u00e9s la de d\u00e8bit, disminuir el cr\u00e8dit al consum i dedicar tot el finan\u00e7ament nom\u00e9s a inversions de les cinc tecnologies disruptores que ens permetran cr\u00e9ixer nom\u00e9s per guanys de productivitat dels factors: renovables, mobilitat el\u00e8ctrica, bomba de calor, prote\u00efna animal i intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial.<\/p>\n\n\n\n

Sabem qu\u00e8 cal fer i com, nom\u00e9s falta que el sistema financer i pol\u00edtic ho vegin, i per aix\u00f2 encara falta que les coses vagin a pitjor. De fet, tant si es fan els deures com si no, la inflaci\u00f3 continuar\u00e0, sigui per la sequera, per les cat\u00e0strofes meteorol\u00f2giques, per les accions dels bancs centrals o perqu\u00e8 es fa la transici\u00f3 tecnol\u00f2gica. A partir d\u2019aqu\u00ed es pot veure que el cam\u00ed el farem s\u00ed o s\u00ed, agradi o no, for\u00e7adament. Nom\u00e9s el farem m\u00e9s portable si som capa\u00e7os d\u2019anticipar els esdeveniments i engegar un nou model d\u2019economia semblant al que hi havia abans de 1970, on encara dos i dos feien quatre.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\n