{"id":2655,"date":"2023-12-11T09:42:47","date_gmt":"2023-12-11T08:42:47","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2655"},"modified":"2023-12-11T09:42:47","modified_gmt":"2023-12-11T08:42:47","slug":"entrevista-a-sostenible-cat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2655","title":{"rendered":"Entrevista a Sostenible.cat"},"content":{"rendered":"\n

MARC SOLANES CALDER\u00d3N<\/a><\/p>\n\n\n\n

Periodista. Cap de redacci\u00f3 de continguts propis de Sostenible.cat<\/p>\n\n\n\n

En el llibre \u201cLa fi de l\u2019abund\u00e0ncia\u201d, publicat per Ic\u00e0ria Editorial, Joan Vila parla de la necessitat d\u2019adoptar un creixement sostenible per aconseguir un benestar eficient i frugal.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

Joan Vila, \u00e9s enginyer industrial per la UPC. I enginyer en tecnologia paperera. Fins fa una setmana era el CEO de LCPaper, una empresa paperera que \u00e9s referent en sostenibilitat i respecte pel medi ambient. El negoci es va posar en marxa amb la revoluci\u00f3 industrial, per\u00f2 no va ser fins a l\u2019any 1968 que la seva fam\u00edlia va entrar a dirigir-la fins avui, que justament passa a mans del seu fill. L\u2019entrevistem, doncs, en els seus primers dies de jubilaci\u00f3. La muntanya, diu, ha estat la seva via d\u2019escapat\u00f2ria davant de la pressi\u00f3 que ha tingut a la feina des de ben jove. \u201cM\u2019ha donat la fortalesa mental per aguantar el tim\u00f3 i no deixar-me caure\u201d. \u00c9s autor de \u201cLa fi de l\u2019abund\u00e0ncia\u201d, publicat per Ic\u00e0ria Editorial, un llibre en el qual parla de la necessitat d\u2019adoptar un creixement sostenible per aconseguir un benestar eficient i frugal.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Comencem pel seu negoci. Qu\u00e8 ha fet de diferent la seva empresa per ser un referent en mat\u00e8ria de sostenibilitat?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El mercat ens coneix perqu\u00e8 tenim un dels productes m\u00e9s sostenibles i pels nostres empenys en la reducci\u00f3 d\u2019emissions de carboni, dos fets que ens han perm\u00e8s generar negoci amb pa\u00efsos del nord d\u2019Europa. \u00c9s sorprenent que Su\u00e8cia, un gran productor de pasta de paper, ens compri els productes a nosaltres. El fet d\u2019iniciar aquest \u201ccam\u00ed verd\u201d de treballar amb producte ecol\u00f2gic ha estat la nostra forma de poder sobreviure i seguir mantenint-nos vius en el sector. Tenir un producte respectu\u00f3s amb el planeta, comptar amb un bon relat i ser diferents dels altres ens ha ajudat molt a sortir de les crisis a les quals ens hem enfrontat en els darrers anys.<\/p>\n\n\n\n

Publiques La fi de l\u2019abund\u00e0ncia<\/em>, un llibre en el qual parles de la necessitat urgent de decr\u00e9ixer i reduir el consum. Per qu\u00e8 decideixes escriure\u2019l?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Ja havia publicat dos t\u00edtols m\u00e9s en els que deixava entreveure la necessitat de canviar el model productiu i adaptar la nostra forma de vida a les necessitats del planeta. En aquesta darrera publicaci\u00f3, l\u2019an\u00e0lisi ja \u00e9s m\u00e9s fi, i les conclusions s\u00f3n m\u00e9s clares. Parlo de com es genera el benestar i de qu\u00e8 hauria de succeir perqu\u00e8 hi hagu\u00e9s una millora de la productivitat i del valor afegit dels productes que generem. El m\u00f3n, per\u00f2, en lloc de cr\u00e9ixer en tecnologia i innovaci\u00f3, ho fa en el que no hauria de fer: en deute.<\/p>\n\n\n\n

En els darrers 40 anys la nostra societat ha viscut un creixement superior al 15%, per\u00f2 el deute ha crescut, al mateix temps, en un percentatge del 37%. La productivitat, doncs, ha estat negativa. Aquest exc\u00e9s de deute ens ha condu\u00eft a qu\u00e8 fem coses inversemblants: el 65% dels recursos generats al planeta els dispersem per aire, mar i terra. I nom\u00e9s en reciclem el 9%. El motiu \u00e9s que ha estat molt m\u00e9s senzill produir de nou que reutilitzar\u00a0gr\u00e0cies a la cultura del deute f\u00e0cil i barat. Aquest bucle pervers ens ha condu\u00eft a pensar que la felicitat \u00e9s equivalent al consum.<\/p>\n\n\n\n

\n

“Ha estat molt m\u00e9s senzill produir de nou que reutilitzar gr\u00e0cies a la cultura del deute f\u00e0cil i barat. Aquest bucle pervers ens ha condu\u00eft a pensar que la felicitat \u00e9s equivalent al consum.”<\/strong><\/h4>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Qu\u00e8 \u00e9s, doncs, la felicitat?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Doncs l\u2019hem conf\u00f3s amb aquest consum compulsiu, que provoca la generaci\u00f3 de dopamina i crea una forta addicci\u00f3. Mentre que la felicitat real est\u00e0 generada per altres hormones com ara la serotonina o l\u2019oxitocina, que t\u00e9 un sistema de segregaci\u00f3 completament diferent. El m\u00f3n ha entrat en un proc\u00e9s pervers, i desfer-lo ara \u00e9s molt dif\u00edcil. Hi ha moltes teories que parlen que aquest proc\u00e9s de transici\u00f3 s\u2019ha de fer a poc a poc \u2013tamb\u00e9 anomenat com a \u201csoft-landing\u201d\u2013, per\u00f2 em fa la sensaci\u00f3 que volen fer-lo tan lent que acabarem estavellant-nos abans del que ens pensem.<\/p>\n\n\n\n

Hem de canviar el nostre llindar de confort. No hem de viure diferent i renunciar a tot el que hem aconseguit, sin\u00f3 canviar els nostres conceptes mentals. Com ara, per exemple, entendre posar parcs e\u00f2lics i solars \u00e9s fonamental malgrat que puguin espatllar l\u2019est\u00e8tica del paisatge, o for\u00e7ar-nos a consumir molta menys carn. Hi ha una resist\u00e8ncia molt alta en la societat per fer-los, i encara \u00e9s m\u00e9s forta dins el sector financer i el de les grans multinacionals. <\/p>\n\n\n\n

Recentment, lleg\u00edem als mitjans que les 50 empreses espanyoles m\u00e9s grans de l\u2019Estat emeten tantes emissions com tota B\u00e8lgica sencera. Amb aquestes afirmacions, no acaba tenint un cert sentit que la gent s\u2019esgoti de les seves petites accions individuals per considerar-les in\u00fatils?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 s\u00f3n nom\u00e9s excuses. La gent ha de fer els seus deures i, alhora, pressionar perqu\u00e8 les grans empreses tamb\u00e9 els facin. Pensar que el nostre impacte \u00e9s m\u00ednim \u00e9s un gran error. A la nostra empresa, per exemple, hem sobreviscut perqu\u00e8 ens hem anticipat als fets. Si no t\u2019anticipes i et dediques a resoldre els problemes quan ja s\u00f3n massa grossos, acabar\u00e0s tenint un problema de dimensions estratosf\u00e8riques. <\/p>\n\n\n\n

Aquesta cultura de sostenibilitat de l\u2019usuari porta al fet que les empreses s\u2019hagin d\u2019adaptar for\u00e7osament. L\u2019usuari mana, amb el seu consum. Si avui tots ens pos\u00e9ssim d\u2019acord per no comprar m\u00e9s benzina, les grans empreses petrolieres tindrien un greu problema. El mateix passaria amb la carn. Si el relat \u00e9s que l\u2019usuari no vol fer res perqu\u00e8 la culpa la tenen els grans, no canviarem el paradigma. Els pol\u00edtics no fan res, entre altres motius, perqu\u00e8 els usuaris son els primers que no admeten el canvi.<\/p>\n\n\n\n

Fa uns dies que va comen\u00e7ar la COP28. De qu\u00e8 serveix?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 \u00e9s ecoblanqueig pur, i del dolent. Fora de la COP21, la del 2015 a Par\u00eds, no n\u2019hi ha hagut cap altra que hagi servit per a res. El problema que tenim \u00e9s molt gros. Aquesta manera de pensar que no ens han de canviar les formes de fer \u2013que el cr\u00e8dit flueixi, que les coses es modifiquin a poc a poc\u2026\u2013 acabar\u00e0 sentenciant-nos. A mesura que el canvi clim\u00e0tic avan\u00e7a, la productivitat disminueix. O actuem fort, o aix\u00f2 no t\u00e9 soluci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\n

“Proposo cinc tecnologies disruptives: les energies renovables, la mobilitat el\u00e8ctrica i aut\u00f2noma (no privada), la bomba de calor (tecnologia de la geot\u00e8rmia), la prote\u00efna de fermentaci\u00f3 (substitueix l\u2019animal, i es genera de forma qu\u00edmica) i la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial.”<\/strong><\/h4>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Quines solucions proposa, doncs?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per augmentar la productivitat arreu proposo cinc tecnologies disruptives: les energies renovables, la mobilitat el\u00e8ctrica i aut\u00f2noma (no privada), la bomba de calor (tecnologia de la geot\u00e8rmia), la prote\u00efna de fermentaci\u00f3 (substitueix l\u2019animal, i es genera de forma qu\u00edmica) i la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial. Aquestes cinc propostes podrien resoldre l\u2019equaci\u00f3, per\u00f2 tenen efectes col\u00b7laterals molt grans. Per exemple: si ens quedem sense conductors, en el cas de la mobilitat aut\u00f2noma, la quantitat de gent que sobra \u00e9s impressionant. Quines s\u00f3n, doncs, les alternatives? Recol\u00b7locar tota aquesta gent. Per exemple, el mercat de la rehabilitaci\u00f3 energ\u00e8tica, que reclama i reclamar\u00e0 molta m\u00e0 d\u2019obra en els anys vinents.<\/p>\n\n\n\n

Facis el que facis, la mobilitat s\u2019encareix. Per tant, la resposta no pot ser una altra que fomentar una reducci\u00f3 dels viatges, tant laborals com d\u2019oci. I aix\u00f2 t\u00e9 efectes molt greus, com per exemple en el turisme. Veurem, en aquest proc\u00e9s de canvi, efectes col\u00b7laterals que en algunes ocasions es podran resoldre, i en d\u2019altres que no. La transici\u00f3 energ\u00e8tica no ser\u00e0 ni f\u00e0cil ni barata: en el llibre parlo de 250.000 milions d\u2019euros, que \u00e9s el PIB de tota Catalunya en nom\u00e9s un any.<\/p>\n\n\n\n

Una vegada s\u2019hagi acabat la transici\u00f3, l\u2019any 2050, el resultat ser\u00e0 que hi haur\u00e0 molta menys feina. Per\u00f2 no passa res, ja que s\u2019hauran resolt els desequilibris actuals i aqu\u00ed comen\u00e7aran les propostes, com ara repartir la feina i viure amb menys. Una de les claus per aconseguir que aix\u00f2 funcioni ser\u00e0 resoldre el problema de l\u2019habitatge. Si no ho resolem ja, la transici\u00f3 ser\u00e0 extremadament dura: hi haur\u00e0 gent que no podr\u00e0 pagar-se casa seva. <\/p>\n\n\n\n

No ens allunya del contacte amb el planeta i les nostres arrels, el fet de menjar prote\u00efna artificial?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Avui pr\u00e0cticament tota l\u2019agricultura la dediquem al menjar animal, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s un absolut desprop\u00f2sit. Es menja molt\u00edssims recursos, consumeix molta aigua, i necessita una quantitat de fertilitzant incre\u00efble\u2026 Reduir el menjar de prote\u00efna animal \u00e9s clau. <\/p>\n\n\n\n

\u00c9s vost\u00e8 optimista?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

No. Gran part de la comunitat cient\u00edfica dona per fet que l\u2019augment de la temperatura mitjana al planeta superar\u00e0 els dos graus, i que no arribarem a temps per mitigar gran part de les conseq\u00fc\u00e8ncies. Fins que les coses no vagin molt malament, el m\u00f3n no actuar\u00e0. No som capa\u00e7os, com a societat, de veure la profunditat del problema. Veure la resist\u00e8ncia dels governs, de les empreses, de la gent\u2026 em fa ser poc optimista. No hauria de ser aix\u00ed, per\u00f2 per desgr\u00e0cia ho \u00e9s.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Ens aboquem a una situaci\u00f3 en la qual haurem de fer els deures el m\u00e9s r\u00e0pid possible i adaptar-nos a situacions completament noves. Ser\u00e0 molt dif\u00edcil, aix\u00f2 ho hem de tenir tots molt clar. Tot el que puguem anticipar, encara que sigui poc, \u00e9s benvingut. Els economistes, per\u00f2, segueixen resistint-se a veure el problema. I, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, els pol\u00edtics tampoc el veuen.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t