{"id":2651,"date":"2023-12-03T05:19:00","date_gmt":"2023-12-03T04:19:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2651"},"modified":"2023-12-02T12:20:40","modified_gmt":"2023-12-02T11:20:40","slug":"catalunya-i-lamistat-amb-la-industria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=2651","title":{"rendered":"Catalunya i l’amistat amb la ind\u00fastria<\/u><\/strong>"},"content":{"rendered":"\n

Aquesta setmana el MHP Pere Aragon\u00e8s<\/strong> i la HC Meritxell Serret<\/strong> han fet un viatge a Corea que ha continuat la consellera fins Jap\u00f3 per signar acords de col\u00b7laboraci\u00f3. El viatge recorda el que va fer el president Jordi Pujol<\/strong> durant els primers anys 80 per donar un impuls a la ind\u00fastria catalana, sotmesa a una crisi profunda. Aquella crisi va ser derivada dels xocs petroliers dels anys 70: l\u2019augment del cost de l\u2019energia va deixar tocada una ind\u00fastria que no era gaire eficient, ni moderna. L\u2019arribada de la democr\u00e0cia va fer pujar els salaris a nivells superiors, fet que moltes empreses no van poder suportar, la competitivitat es va perdre de forma notable, i el tancament d\u2019empreses i l\u2019atur es van fer insostenibles. L\u2019arribada d\u2019empreses de Jap\u00f3 al m\u00f3n de les motocicletes, de l\u2019autom\u00f2bil, dels electrodom\u00e8stics i de la qu\u00edmica va constituir un impuls molt gran per a una re-industrialitzaci\u00f3 de Catalunya. L\u2019actitud del pa\u00eds, una virtut que els empresaris valoren molt de prop, s\u2019havia recuperat despr\u00e9s del daltabaix.<\/p>\n\n\n\n

A la crisi dels anys 80 va seguir la dels anys 90, una part va ser econ\u00f2mica pels excessos dels Jocs Ol\u00edmpics de Barcelona i la Expo de Sevilla, per\u00f2 all\u00f2 es va resoldre aviat amb una devaluaci\u00f3 de la pesseta. La crisi que va quedar va ser l\u2019entrada de Xina al mercat mundial, que poc a poc va anar tancant activitats amb molta pres\u00e8ncia de m\u00e0 d\u2019obra, com el t\u00e8xtil, les joguines, les sabates i altres activitats. La pressi\u00f3 de Xina ha continuat des de llavors, afectant gaireb\u00e9 la totalitat de sectors de l\u2019economia, convertint-se en molts d\u2019ells en un aut\u00e8ntic monopoli. Xina juga amb les cartes marcades, actuant de forma no ortodoxa a com ho fa occident. El seu impuls a la introducci\u00f3 continuada de liquiditat al seu sistema (el doble de la d\u2019Estats Units) l\u2019ha portada a una enorme bombolla immobili\u00e0ria, amb afectaci\u00f3 als bancs locals i al consum intern. Per\u00f2 continua fent la mateixa pol\u00edtica econ\u00f2mica, fet que ara afecta la competitivitat de moltes empreses occidentals. Perilla de forma greu el sector de l\u2019automoci\u00f3, un 10% del PIB de Catalunya amb 143.000 llocs de treball. Per\u00f2 tamb\u00e9 perilla el sector de l\u2019alumini, de l\u2019acer, de la qu\u00edmica de fertilitzants, del paper… tots els sectors intensius en energia. L\u2019avantatge de Xina sobre els pa\u00efsos democr\u00e0tics \u00e9s la velocitat de reacci\u00f3: pot fer una f\u00e0brica de cotxes en un any i pot dissenyar un producte en un temps que cap altre pa\u00eds del m\u00f3n \u00e9s capa\u00e7 de fer. La seva comoditat \u00e9s la quantitat il\u00b7limitada d\u2019aportaci\u00f3 de diners on faci falta, i la velocitat en donar permisos per fer una f\u00e0brica, una via de tren, una carretera, un aeroport o un port. Podr\u00edem dir que Xina \u00e9s l\u2019ant\u00edtesi de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

El viatge del president s\u2019ha de veure com que s\u2019adona de la patacada que ve. La substituci\u00f3 de Nissan s\u2019ha fet sense crear els llocs de treball que es requerien per retornar els treballadors a la feina i el degoteig d\u2019ind\u00fastries que marxen de Catalunya va engegar fa d\u00e8cades, i continua.<\/p>\n\n\n\n

El primer fre a la industrialitzaci\u00f3 \u00e9s urban\u00edstic. Es pot estar fins a 18 anys treballant i resolent problemes en un POUM d\u2019un poble, quan amb un any n\u2019hi hauria d\u2019haver prou. A l\u2019exc\u00e9s de garantisme del sistema cal afegir-hi la manca d\u2019ajuda dels serveis d\u2019urbanisme, que veuen la ind\u00fastria com una activitat que fa nosa, que espatlla el paisatge, que obliga de refor\u00e7ar log\u00edstica i instal\u00b7lacions mediambientals, per\u00f2 no veuen que ells cobren gr\u00e0cies a uns salaris industrials millors, que generen un excedent per poder suportar la seva burocr\u00e0cia i ideologia. Ara tornem a tenir un projecte que marxar\u00e0 de Catalunya perqu\u00e8 el pa\u00eds no \u00e9s capa\u00e7 de resoldre una ubicaci\u00f3 pertinent. Alier S.A. \u00e9s una empresa de prop de Lleida que ha observat l\u2019oportunitat d\u2019absorbir la producci\u00f3 d\u2019uns productes que, en part, venien d\u2019una f\u00e0brica russa. Aix\u00f2 obre la porta a construir una nova f\u00e0brica de 400.000 tones de paper a l\u2019any (la m\u00e9s gran de Catalunya), amb uns 250 llocs de treball directes i 350 indirectes. La percepci\u00f3 que t\u00e9 urbanisme que no cal modificar POUMs per encabir noves ind\u00fastries, dient que ja hi ha prou s\u00f2l industrial \u00e9s a l\u2019origen de tot aix\u00f2. Si les ind\u00fastries no es poden expandir per posar m\u00e9s maquin\u00e0ria, cal que es traslladin total o parcialment. Si una operaci\u00f3, que es podia fer al costat de la producci\u00f3 existent, s\u2019ha d\u2019anar a fer a 35 km m\u00e9s lluny, l\u2019empresa ha de traslladar producte, perdent productivitat. Una empresa qu\u00edmica de Tarragona ha vist com li han modificat el pla urban\u00edstic, apropant-se un carrer cap a la f\u00e0brica, fent que ara no pot complir les dist\u00e0ncies de seguretat, obligant a despla\u00e7ar-la tota uns metres, com si estigu\u00e9s posada sobre rodes. Davant l\u2019amena\u00e7a de marxar a Extremadura, l\u2019ajuntament ha ent\u00e8s que no havia d\u2019apropar el vial a la f\u00e0brica. Insisteixo que el problema d\u2019urbanisme \u00e9s cultural, de veure la ind\u00fastria com un problema enlloc de com una necessitat pel pa\u00eds. Ho he constatat personalment.<\/p>\n\n\n\n

Un altre problema \u00e9s la successi\u00f3 en moltes pimes. A les comarques de Girona vam veure fa pocs anys com la primera empresa en facturaci\u00f3 i llocs de treball es va haver de vendre a una empresa estrangera per poder fer front a la fiscalitat. La dificultat de successi\u00f3 en les pimes es veu afectada per un impost que li \u00e9s igual si l\u2019empresa est\u00e0 en p\u00e8rdues o si no t\u00e9 tresoreria per fer front a l\u2019impost, perqu\u00e8 ha estat dissenyat pel m\u00f3n immobiliari i la taxaci\u00f3 de l\u2019impost es fa de la mateixa manera. El resultat \u00e9s el tancament o la venda a fons d\u2019inversi\u00f3, que a la llarga tamb\u00e9 acaben tancant l\u2019empresa.<\/p>\n\n\n\n

Un cas particular al qual m\u2019he referit molts cops \u00e9s el de les energies renovables, amb els Nimby. Tot \u00e9s la mateixa cosa.<\/p>\n\n\n\n

El mal est\u00e0 tan est\u00e8s que arriba a les escoles, on molts mestres encara parlen negativament de la ind\u00fastria, dibuixant-la com una m\u00e0quina de fer fum i llen\u00e7ar brut\u00edcia als rius, i de tots els empresaris veient-los com persones prepotents, competitives, amb afany de diner sense escr\u00fapols. L\u2019actitud del pa\u00eds \u00e9s completament contr\u00e0ria a la ind\u00fastria. Ja pot anar fent viatges el president, que primer ha de tapar el forat de la p\u00e8rdua de teixit industrial a Catalunya. Al tancament de Nissan pot seguir el de Seat. Igualment com quan parlo d\u2019energia i de canvi clim\u00e0tic, estic conven\u00e7ut que no canviarem urbanisme, medi ambient i ensenyament fins que el mal piqui, fins que l\u2019atur comenci a ser un problema seri\u00f3s. Temps al temps. De moment substitu\u00efm ind\u00fastria per turisme, que es veu que aix\u00f2 s\u00ed ens interessa.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t